D'ençà de laSegona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixanteconomia que atrau immigració gràcies al turisme[7] i a l'esforç que es fa per atreure noves empreses i millorar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat de l'economia al Principat.[10] Andorra es va considerar unparadís fiscal,[11][12] cosa que no succeeix actualment i, per tant, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE.[13] Andorra té un marc fiscal competitiu i es considerava el 2017 com el segon país del món més atractiu per a invertir.[14]
El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta ambCatalunya: lallengua oficial és elcatalà, les seves institucions es basen en eldret català, un gran nombre dels habitants sóncatalans i, finalment, el principat sencer forma part de ladiòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.[2]
Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric deles Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de laValira (afluent delSegre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a laGarona.[15]
No téforces armades pròpies (tot i que històricament teniasometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França.[16] En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per lesinundacions ocasionades pelsaiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana;[17] la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.[18]
L'origen del motandorra és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories sobre això.
Francisco Martínez Marina en un assaig del segle xix sosté que Andorra (igual que andurrial) podria derivar de l'àrabal-Darra, el significat del qual és "bosc".[19] Quan elssarraïns van envair lapenínsula Ibèrica, les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions deboscos, i altres pobles, de regions també dominades pelsmusulmans, van rebre aquesta denominació.
Altres teories suggereixen que deriva del suposat terme navarrèsandurrial, que significa "terra coberta d'arbusts".[20]
Hi ha qui ho vincula amb el mot anticAnorra, que contindria el motbascur, «aigua».[21]
D'altra banda, l'etimologia popular –etimologia que per definició sol ser falsa– afirma queCarlemany havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblicacananea d'Endor[22] o Andor,[23] on els madianites havien estat derrotats.
Estàtua de Carlemany al Museu Històric deFrankfurt.
Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperadorCarlemany quan cinc mil andorrans, a les ordres deMarc Almugàver, van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats alPimorent i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement de l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any805.[24] A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior.[25]
Durant elMesolític, petits grups d'humans es van assentar engrutes pròximes a laValira, com ara laBalma de la Margineda (9000 aC – 8000 aC),[26] el jaciment més antic d'Andorra.[27] DelNeolític mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro aJuberri. El5 de juny de2001 es va trobar aOrdino unsarcòfag fabricat amb lloses depissarra i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients deceràmica amb aliments.[27][28] I d'entre les edats delBronze i delFerro s'han trobat els del Cedre aSanta Coloma (2.000 aC 1.000 aC).[26]
Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, probablement de parlabascoide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,[29] que podria ser identificable amb el poble delsandosins. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'Encamp, s'hi van trobar restes de la culturaibèrica.[26] La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiadorgrecPolibi sobre el pas d'Hanníbal pels Pirineus.[26] La historiografia moderna interpreta els andosins com un grup organitzat entorn d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup delsceretans de la part alta de la vall delSegre.[25] Es coneix que els antics andorrans establien relacions comercials a través de la via romanaStrata Ceretana de l'Alt Urgell i laCerdanya.[30] ASant Vicenç d'Enclar, tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.[26]
Durant elsegle v l'Imperi Romà sucumbeix alsvisigots, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'Hispània.[29] Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge delregne de Toledo per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part delbisbat d'Urgell.[26]
Tres segles després, elsmusulmans conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar elRegne franc. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any785.[26] L'any732,Carles Martell els va derrotar en labatalla de Tours, frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. PosteriormentCarlemany crea laMarca Hispànica i integra Andorra a l'Imperi Carolingi[31] l'any817.
Com a conseqüència dels conflictes entreRoger Bernat III de Foix iPere d'Urtx, el 8 de setembre de1278 es firma el primerpareatge aLleida, que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria dedelmes i assumptes militars. Deu anys després, a conseqüència de la construcció d'unaesglésia fortificada aSant Vicenç d'Enclar per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el1288. Aquest segon tractat atorga, entre d'altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts unsnotaris que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors.[26] el1396 fou temporalment incorporada a laCorona d'Aragó arran de laInvasió de Catalunya deMateu I de Foix.[35]
El1419 es va crear elConsell de la Terra,[26] format per dos o tres representants de les 6 parròquies, que tenia la funció de defensar els interessos locals.
Ordino, lloc de residència de Guillem d'Areny Plandolit.
El1512 la peculiar situació jurídica de la vall va perillar, ja que aprofitant la incorporació delregne de Navarra a lacorona castellana Andorra estigué a punt de ser integrada també a la monarquia del sud.[26]
Abans delsegle xvii la societat andorrana estava formada per dos grups socials: elsfocs, que erenfamílies o cases andorranes existents des de feia segles i que tenienrecursos econòmics suficients per pagar elsimpostos del Consell General; i elscasalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (el nombre del qual era de 179 cases davant les 600 delscasalers).
El1793 les valls van suspendre la dependència de França quan larevolució francesa prengué camins republicans executant elrei i proclamant laPrimera República. La situació no es va restablir fins al1806,[26] quanNapoleó Bonaparte ja s'havia autoproclamat emperador i els seus exèrcits marxaven sobre Europa consolidant el domini de França. Aquesta, però, tornaria a la situació tradicional de regne el 1815 amb la derrota militar de Napoleó i el restabliment de l'statu quo absolutista amb el Congrés de Viena.
Malgrat tot, les aspiracions liberals ja s'havien escampat per tot el continent. El1842 tingué lloc el primer dels canvis jurídico-polítics andorrans quan el Consell General va abolir els delmes que es pagaven al bisbat.[26] Però fou l'any1866 quanGuillem d'Areny Plandolit iAntón Maestre iniciaren el procés democratitzador amb laNova Reforma, que va concedir una participació més activa a la ciutadania en el govern del país.
Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i durada dels càrrecs per quatre anys.
Renovació delsConsellers –Generals o de Comú– cada quatre anys.
Limitació del nombre de Consellers de Comú en cada parròquia.
Creació del càrrec de Comissionat del Poble, amb la finalitat de fiscalitzar o controlar a l'Administració i els comptes públics.
Les activitats econòmiques relacionades amb elferro provocaren un important creixement de població i per alimentar-la es van posar en correu terrenys que van suposar una reducció de la qualitat de la terra i del terreny comunal, però les males collites de1867 fan evident el desequilibri entre recursos i població, i el sector de l'extracció i producció del ferro produït de manera tradicional quedà greument afectat per l'auge de la siderúrgia produïda a gran escala enalts forns. La producció agrícola va patir els efectes negatius dels conflictes amb l'Estat espanyol sobre les franquícies duaneres (restablertes el 1867 i derogades el 1887) i de transport del bestiar. La xarxa protoindustrial llanera va sofrir també un impacte important en no poder competir enfront del tèxtil industrial de les fàbriques franceses i catalanes. La contrapartida fou l'especialització de l'agricultura en elsector tabaquer, que no deixà de créixer al llarg del segle xix.[36]
Des del18 d'agost fins al9 d'octubre de1933, un destacament degendarmes francesos va ocupar Andorra a causa dels altercats produïts per aconseguir elsufragi universal i a la lluita, més o menys encoberta, entre el Consell General i els Coprínceps. Paral·lelament, els obrers deFHASA que construïen la carretera des d'Andorra la Vella fins alPas de la Casa, i provinents d'Espanya afiliats a laCNT iFAI, van iniciar una vaga per reivindicar millores en les seves condicions de treball.[37]
L'únic període històric durant el qual Andorra no va dependre de cap altreestat, llevat d'un període d'annexió directa a França perNapoleó Bonaparte entre1812 i1814, van ser uns dies el1934, en els quals el "Baró d'Orange", un ciutadàrus anomenatBorís Skossyreff, es va autoproclamar i es va coronarrei d'Andorra i, en amb prou feines nou dies, va proclamar unaconstitució, un butlletí oficial i diversosdecrets, a més de declarar-li laguerra al Copríncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el8 de juliol França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la força el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatreguàrdies civils i unsergent espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a lafrontera hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap ala Seu d'Urgell detingut i emmanillat. L'endemà al matí va ser traslladat aBarcelona i posat a disposició deljutge Bellón. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, va arribar a Madrid, sempre detingut.[38]
Va reaparèixer durant el febrer de1938, aAis de Provença, reivindicant el tron andorrà, encara que va ser detingut per les autoritats franceses i jutjat el21 de març de 1938.
El1936, amb motiu de laGuerra Civil Espanyola, es va repetir la presència de gendarmes francesos, comandats novament pelcoronel René Baulard fins a1940, any en què França es rendeix a l'exèrcit alemany. La Guerra Civil Espanyola i la consegüent victòria delbàndol franquista, a més de l'esclat de la II Guerra Mundial i la invasió de França per part dels alemanys deHitler, va deixar el país en una difícil tessitura, i una difícil situació social rebent refugiats a causa dels dos conflictes. Poc després fou emparada pelGovern de Vichy dirigit pelHenri Philippe Pétain. Quan aquest va ser deposat pelsnazis, Andorra va haver de simpatitzar forçosament amb els règims nazi ifranquista per mantenir la sevaindependència. Malgrat això va aprofitar aquesta situació per organitzar cadenes d'evasió destinades a passar jueus perseguits per laGestapo, així com oficials i soldatsaliats cap a Espanya. Com a conseqüència de laI Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra ambAlemanya fins al1958, ja que, si bé es va firmar untractat de pau el1939 pel qual l'exèrcit nazi es comprometia a no envair el Principat, aquest no va ser present en la firma delTractat de Versalles, mitjançant el qual cessaven les hostilitats entre els països bel·ligerants en la Gran Guerra.
Finalment, el1944, a causa de les incursions demaquis des d'Andorra cap a Espanya, el generalde Gaulle va enviar un contingent de gendarmes per evitar la invasiófranquista d'Andorra. Al seu torn, el Copríncep episcopal també va enviar un destacament de guàrdies civils, romanent, tant francesos com espanyols, fins al1945.
A partir del1958 es començà la recuperació econòmica del principat que duria a una gran expansió que s'ha mantingut fins a l'actualitat, gràcies sobretot als acords comercials amb França i Espanya.[26]
Ja des del 1976 es feu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matèria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders[34] —aleshores elpoder executiu i elpoder legislatiu no es distingien— així com la necessitat d'adequar la legislació a les exigències modernes.[39] El1982 es produí una primera separació de poders en instituir-se elGovern d'Andorra,[26] amb la denominació de "Consell Executiu" i presidit perÒscar Ribas Reig, i amb l'aprovació dels coprínceps. El procés de reforma reprengué forces durant la primavera de 1991 amb el començament de les negociacions entre els consellers i una delegació dels coprínceps, per a elaborar la primeraconstitució d'Andorra, procés difícil marcat per una crisi interna, que trigà dos anys a completar-se.[34] Finalment, la constitució fou aprovada perreferèndum el14 de març del1993, amb el 74,2% dels vots afirmatius.[39]
El país es caracteritza pels seus cims de materialspaleozoics, que s'eleven per sobre dels 2.600 m i culminen en els 2.943 m a prop delPla de l'Estany a la frontera hispano-francesa. L'obertura de les valls amb replans es deu a l'origen glacial d'algunes d'elles, intercalades entre forts pendents i a les parts altes hi ha circs.[15] L'activitat humana se centra a la vall transversal nord-est – sud-oest, que a partir delport d'Envalira, amb 2.407 msnm, descendeix fins als 840 m, quan laValira entra aCatalunya.
El país és creuat pels tres rius principals. LaValira d'Orient neix en la part més oriental, té un recorregut de 23 km i passa per les poblacions deCanillo iEncamp, confluint amb el riuValira del Nord, que neix alsllacs de Tristaina, té un recorregut de 14 km i passa per les poblacions d'Ordino ila Massana per a finalment, a la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir ambdós rius i formar laGran Valira, amb un recorregut d'11,6 km i un cabal anual mitjà de 13 m³ cúbics per segon. Aquest últim, en el seu descens cap al sud, acaba desembocant al riuSegre ala Seu d'Urgell que, al seu torn, és afluent de l'Ebre.
Andorra té més de 60llacs. Els més representatius són elllac de Juclar, la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees i que, durant l'època estival i per la consegüent falta d'aigua, pot albirar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, elllac de l'Illa amb 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters amb 7 hectàrees i els tresllacs de Tristaina.
La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, de tipus muntanyenca continental ambestatges: bosc submediterrani deroure martinenc ialzines, més amunt pinedes depi roig i finalmentpi negre iavet o prats alpins a les cimeres.[15]
El clima ésmediterrani d'alta muntanya, d'acord amb les grans diferències d'altitud existents al país (Sant Julià de Lòria, el poble més baix, està situat a 940 m d'altitud, iSoldeu, el més alt, a 1825 m). La diversitat de les formes de relleu, la diferent orientació de les valls i la irregularitat típica dels climes d'influència mediterrània fan que al país hi hagi una gran diversitat de microclimes, que matisen el domini general del clima d'alta muntanya.[46]
Quan a precipitacions, es pot definir un model global caracteritzat per pluges convectives i abundants durant la primavera i l'estiu, que es poden prolongar fins a la tardor (maig, juny i agost solen ser els mesos més plujosos); l'hivern, en canvi, és menys plujós, excepte a les parts altes, sotmeses a la influència de fronts procedents de l'Atlàntic, la qual cosa explica l'elevada innivació de les muntanyes andorranes. La nivositat, que té una forta repercussió en l'activitat turística del Principat, està determinada directament per l'escalonament altitudinal, de manera que a Sant Julià de Lòria només es registra una mitjana de 10 dies amb precipitació nivosa, que contrasten amb els 58 dies de Soldeu. La precipitació mitjana anual se situa entre els 890 mm d'Escaldes (1169 m) i els 1071 mm deRansol (1640 m).[46]
El règim de temperatures es caracteritza, a grans trets, per un estiu temperat i un hivern llarg i fred; d'acord amb la condició muntanyenca del Principat. La temperatura mitjana de juliol –el mes més càlid– oscil·la entre els 18 °C- i els 13,7 °C de Ransol, i la de gener –el mes més fred– entre els -2.1 °C de Ransol i l'1,1 °C d'Escaldes. Quant a les temperatures extremes, no són excepcionals les inferiors a -15 °C a Ransol, on tres mesos tenen una temperatura mitjana inferior als zero graus i pot glaçar una mitjans d'uns 188 dies a l'any. D'altra banda, les temperatures màximes superen fàcilment els 25 °C durant els mesos de juliol i agost.[46]
A continuació mostrem dues taules climàtiques que mostren les temperatures i precipitacions mitjanes dels punts més baix i més alt del país: deSant Julià de Lòria (940 m) i elComapedrosa (2.942 m):
Dades climàtiques a Sant Julià de Lòria (940 msnm)
El mes de juny del 2015 es difongueren certs rumors referents la suposada voluntat delPapa Francesc de reconsiderar el rol polític de l'església amb implicacions en l'estat vaticà amb, de retruc, conseqüències sobre l'estructura institucional del Principat d'Andorra. Això hagués implicat la desaparició del rol de Copríncep episcopal. Aquests rumors es recolzaren en diferents articles de premsa, elprimer de Vicent Partal, seguit per un d'Enric Juliana i finalment un article de l'excap de govern, Oscar Ribas ReigArxivat 2015-06-16 aWayback Machine..
L'òrganexecutiu és elGovern d'Andorra, compost pelcap de Govern, elsministeris i les secretaries d'estat. Elgovern actual és dirigit perXavier Espot Zamora i està compost per 11 ministeris: Presidència, Economia, Treball i Habitatge; Relacions Institucionals, Educació i Universitats: Finances; Turisme i Comerç; Afers Exteriors; Justícia i Interior; Territori i Urbanisme; Afers Socials i Funció Pública; Salut; Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia; i Cultura, Joventut i Esports.[54]
laBatllia d'Andorra que jutja, en primera instància, elsdelictes menors i contravencions penals així com els litigis civils i administratius;
elTribunal de Corts que dirimeix sobre els delictes majors i, enapel·lació, els recursos contra les sentències dictades pel Tribunal de Batlles (la Batllia);
elTribunal Superior de Justícia d'Andorra compost per un president i vuit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia amb competències sobre assumptes civils, administratius i penals;
elConsell Superior de la Justícia d'Andorra com a òrgan de representació, govern i administració del poder judicial i que vetlla per la independència i bon funcionament de la justícia i
elTribunal Constitucional d'Andorra que és l'encarregat d'interpretar la Constitució andorrana, així com decidir sobre l'adequació de les restantslleis a aquesta, i es compon de quatre magistrats.
Elscomuns són òrgans de representació i administració civil de lesparròquies. Són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local.[8] Els comuns s'encarreguen d'aprovar i executar el pressupost comunal, gestionar els béns de propietat comunal i poden presentar projectes de llei alConsell General d'Andorra. Els seus membres s'elegeixen cada quatre anys per sufragi universal i inclouen uncònsol major, uncònsol menor i entre 8 i 14consellers comunals.[8]
El servei de policia s'anomenaCos de Policia d'Andorra i, des del 1993,[18] depèn del departament del Ministeri de Justícia i Interior del govern andorrà.[58] Consta de 240 efectius[18] i és regulat per una llei del 2004.[59] El despatx central està situat a l'edifici administratiu de l'Obac aEscaldes-Engordany.[60]
La responsabilitat de la defensa andorrana és d'Espanya iFrança perquè no disposa deforces armades pròpies.[16] En cas de no haver-hi un nombre suficient de policies disponibles en cas d'emergències o desastres naturals es convoca alsometent,[17] homes majors de 18 anys de nacionalitat andorrana.[18]
Amb la ratificació de la constitució l'any1993, Andorra es va convertir en un membre actiu de la comunitat internacional. Aquest mateix any establia la seva primera missió diplomàtica a lesNacions Unides i el1995 establia relacions diplomàtiques formals amb elsEstats Units d'Amèrica.
Andorra ha estat denunciada per la seva normativa sobre revisions mèdiques perquè exclou immigrants[63] per alcoholisme, toxicomanies, malaltia mental, la hepatitis, la sordesa o la sida.[64] La prostitució hi és il·legal.[65] El Comitè de Drets Socials Europeu ha alertat en més d'un informe de la violació de drets dels infants, dels discapacitats, d'estereotips racistes, de no combatre la prostitució i pornografia infantil. Estima igualment que el sou mínim no arriba als nivells de supervivència i posa dubtes sobre les condicions de vida en l'habitatge.[66][67]
El govern andorrà refusa donar el dret a vot a residents que portin menys de 20 anys al país. Els coprínceps tampoc no hi donen suport. Legalment aquesta situació exclou el 70% de la població de la política andorrana. Una elit governa el país amb menys de 30.000 vots i únicament 28 parlamentaris.
Els sindicats andorrans es queixen de manca de lleis efectives que permetin la no-represàlia per part patronal. Es queixen de falta d'un marc legal que permeti realment al sindicat de mobilitzar-se. Denuncien igualment que la manifestació espontània com a forma de protesta està prohibida. Tampoc no componen amb la disproporció que existeix en drets laborals entre treballadors privats i públics.[68][69][70][71][72][73][74][75][76][77][78]
Els coprínceps mai no han promogut una actitud positiva de cara a la legalització, lliure expressió i moviment dels sindicats.[79]
El país autoritza el sufragi femení als anys 1970.[80]
L'avortament hi és il·legal en tots els supòsits. El govern andorrà ha perseguit en justícia a l'associacióStop Violències i, més concretament la seva portaveu,Vanessa Mendoza, per haver defensat i denunciat davant de l'ONU el mancament a la protecció de la dona en casos d'avortament.[81][82]
L'executiu andorrà no ratifica totes les convencions que signa a nivell internacional, de manera que la Carta Social Europea no és vigent al país.
D'ençà l'arribada al poder de la formació política de dretes Demòcrates per Andorra, Reporters Sense Fronteres rebaixa a cada any la notació d'Andorra en relació a la lliure premsa. Andorra se situa en el 73è lloc en lliure premsa,[87] havent caigut fins a 40 posicions de la notació inicial. El país es troba al costat d'Hongria, Kossove, el Congo, Malta o Nepal. Els seus veïns més propers, Espanya i França, es troben al 30è i 21è llocs.[87] Reporters Sense Fronteres denuncien que les grans empreses del país, el sector financer i el govern andorrà continuen exercint censura.
El partit polític Podem (esquerra) no va poder establir-se a Andorra per prohibició explícita de l'executiu.
Mitjançant la Llei 30/2014 del 27 de novembre, qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, el Govern d'Andorra ha perseguit activistes per les seves idees. El diari Més Andorra publicà un número totalment en blanc l'any 2014 com a protesta. Reporters Sense Fronteres[88] i el mateix mitjà d'informació denuncien que la Llei serveix a la pràctica per a callar les veus dissidents.[89][90][91][92]
Gairebé totes les capçaleres del país són de dretes. La premsa d'esquerra no existeix. L'únic diari operatiu d'esquerres té seu a Catalunya. El mateix govern posseeix accions majoritàries a la capçalera referència, el Diari d'Andorra. RTVA ha estat assenyalada més d'un cop per un ús partidista de la televisió pública.[93]
En contrapartida, el país té accés no restringit a la premsa francesa, catalana, espanyola i andorrana. Pot accedir de franc als canals de televisió hispànics, catalans, francesos i portuguesos, per bé que el darrer en versió internacional. Accedeix igualment a la CNN i BBC News a les seves versions europees.[94]
D'altra banda, el govern andorrà fa negocis amb dictadures[95] com ara la Xina,[96] els Emirats Units[97] o Rússia.[98] Finalment, membres del govern andorrà han participat en el tràfic de diamants de Libèria.[99]
Malgrat les reiterades evidències de vulneració de drets humans, els caps d'Estat andorrans, el bisbe de la Seu d'Urgell, representant del Vaticà i, d'altra banda, el president de la República Francesa, no han actuat contra l'executiu andorrà.[95] Ans al contrari, el Vaticà impedeix el matrimoni homosexual i la República Francesa no permet l'avortament i afegeix que "Andorra és una democràcia exemplar".[100][95]
El cap d'estat de banda francesa negocia armes a canvi de petroli amb l'Aràbia Saudita. També fa negocis amb règims comunistes com ara la Xina.[95] Consenteix que França posseeixi encara colònies.[101]
El cap d'estat francès no garanteix la protecció del català a Andorra i fora d'aquesta.[95] D'ençà que governa el partit polític Demòcrates per Andorra, el català no està protegit.[102]
El govern d'Andorra ha contribuït a perseguir els comptes financers de dissidents polítics catalans amb afany ideològic i sense fer respectar la pròpia sobirania.[103][104] Cap partit de l'oposició ha portat el govern als tribunals. L'afer en qüestió demostra manca de separació de poders.[103]
Escaldes-Engordany és una parròquia que es va crear l'any1978 després de segregar-se d'Andorra la Vella, sent l'única no tradicional i actualment és la segona ciutat per població.[107]
Les parròquies prenen el nom de la seva capital i l'ordre protocol·lari és el següent:
A més de les parròquies, a Andorra hi haquarts (veïnats, a Canillo) que són fonamentalment grups de població, tot i que els problemes administratius varien de parròquia a parròquia.
Labandera d'Andorra es va adoptar oficialment el1866 i és tricolor vertical, blau, groc i vermell. La franja groga és lleugerament més gran que les altres dues i al centre es mostra l'escut d'Andorra.[111] La bandera sense escut també és oficial,[110] tot i ser igual que les banderes deMoldàvia, elTxad iRomania.[112]
Tradicionalment Andorra ha estat un país agrícola i ramader encara que, des de la dècada dels50, elsector primari ha anat perdent importància. La produccióagrícola està limitada, ja que només el 2% de la terra és cultivable, plantant-setabac en bona part del terreny, i la principal activitatramadera és la criança bovina i equina, basades en un sistema d'explotacióextensiu. Alsector secundari predominen les indústries de transformació (cigarrets,puros i mobles) i indústries primàries.[113]
Pel que fa a les exportacions i importacions el 60% de les importacions i el 70% de les exportacions provenen o tenen destí el mercatespanyol. A finals delsegle XX el principal subministrador eraFrança fins al1999 que ha baixat any rere any fins al 19% actual, es creu que el motiu n'és el cultural, la presència de molts empresaris d'origen espanyol, la facilitat més gran de transport amb el sud i el preu més econòmic dels productes manufacturats d'Espanya.[114]
Actualment elsector terciari representa, segons estimacions, el 80% delPIB andorrà,[113] sent elturisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició deparadís fiscal, les sevesestacions d'esquí i el diferencial de preus alcomerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.[115][116]
Diversos sindicats sectorials com el Sindicat de l'Ensenyament Públic d'Andorra (SEP), el Sindicat del Personal Adscrit a l'Administració General (SIPAAG),[119] el Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA)[120] i el Sindicat de Funcionaris de Duana (SFD).
Andorra no és un membre de ple dret a laUnió Europea però, des de1990,[121] gaudeix d'unarelació especial i és tractat com si fos part d'ella per al comerç en béns manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.
Tradicionalment Andorra ha estat unparadís fiscal,[11][12] tant per l'absència de certs impostos com per l'existència de la protecció legal del secret bancari però amb un control molt estricte sobre el blanqueig de diners procedent del crim organitzat.[122] En 2025, 10 persones pagaven el 30% de tot l'Impost sobre la renda (IRPF) d'Andorra, i els ciutadans d'altres estats que hi han fixat la residència per motius fiscals han doblar la recaptació d'IRPF i d'impost de societat.[123]
Per a les autoritatsespanyoles, per exemple, Andorra va deixar de ser considerat un paradís fiscal el 10 de febrer del 2011 en entrar en vigor l'acord d'intercanvi d'informació fiscal firmat l'any 2009 entre ambdós països.[128][129]
Amb el pas del temps Andorra ha augmentat la pressió impositiva en crear els impostos de mercaderies (IMI), de serveis (ISI), de producció interna (IPI), activitats comercials (IAC) i societats, a més dels projectes impositius de creació d'unIVA (4,5% i reduït d'1%) iimpostos de la renda per a treballadors no residents al país.[130]
Encara que el Principat no disposa de moneda oficial, des de l'1 de gener de2002 s'utilitza l'euro com a monedade facto.[131] Anteriorment a l'entrada de la moneda única europea, els pressuposts estatals s'elaboraven enpessetes, encara que comercialment també s'usava elfranc francès.[132][133] Excepcionalment s'ha emès una moneda pròpia sense valor legal, eldiner.[134][135]
Com passa en altrespetits estats europeus que utilitzen l'euro, Andorra ha emès els seus propis euros des del setembre de2014, com a colofó a un procés negociador entre el país dels Pirineus i la UE que es va iniciar el 2004. L'any2010 es van aturar momentàniament les negociacions, ja que hauria d'adaptar la normativa a l'europea, que entre d'altres inclouria la conversió de l'Institut Nacional Andorrà de Finances en unbanc central, permetre la instal·lació de bancs europeus a Andorra, etc.[136][137] L'any2011 el govern de Bartomeu va arribar a un acord amb la Unió Europea i posteriorment va ser ratificat pel nou govern de Martí.[138] La setmana del 19 de setembre del 2014 es van començar a distribuir en el mercat els primers euros andorrans. Cada ciutadà va poder adquirir una mostra de cèntims i euros de 2 i 1 per 3,88 € (que és el valor total del pac de monedes) com a col·lecció.[139] Les monedes ja havien d'haver estat posades en circulació al mes de maig, però per evitar que la massa monetària quedés reclusa únicament al col·leccionisme, fet que afectava la posada en circulació (situació que només passa en petits països; el fet d'aconseguir moneda d'un petit país augmenta el valor en el mercat col·leccionista perquè normalment un petit país no té moneda pròpia), es va retardar la sortida.[140]
Andorra es comunica amb l'exterior per via terrestre, a part dels camins rurals, només hi ha tres carreteres per sortir del Principat. La via duanera de la Farga de MolesN-145/CG-1, la via duanera del Pas de la CasaCG-2/N-22[141] i laCG-6 per anar aOs de Civís, unpericlavamenturgellenc, ja que no està connectat per carretera amb la xarxa viària catalana.[142]
Actualment estan en curs diverses obres en infraestructures viàries com, per exemple, l'ampliació de carrils a les carreteres principals, la supressió de punts negres a la xarxa viària i la construcció de diversos túnels, dels quals s'ha inaugurat l'any 2012 elTúnel de les dues Valires per connectar les parròquies altes.[143][144] Pel que fa atransport públic, disposa tant de serveis d'autobusos urbans com interurbans que connecten ambla Seu d'Urgell,Barcelona ciutat i els aeroports catalans (el Prat,Reus,Girona iLleida) per una banda, i amb poblacions franceses per una altra, comTolosa de Llenguadoc.
Antiga oficina comercial d'Andorra Telecom a Andorra la Vella
El proveïdor detelefonia fixa, mòbil i Internet ésAndorra Telecom,[149] que també gestiona eldomini de primer nivell territorial (ccTLD).ad. La xarxa telefònica està composta per connexions de relès de radi ambmicroones entre centrals per a les connexions locals, i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.
Bústia de correus dela Poste a l'esquerra i deCorreos a la dreta, al'Aldosa de la Massana, Andorra
El servei decorreu és atès per les companyies públiques espanyoles i franceses,Correos (Sociedad Estatal Correos y Telégrafos) des de 1928 ila Poste des de 1931.[150]
El 2004 es van introduir elscodis postals segons l'ordre protocol·lari de les parròquies:
La població d'Andorra el 2024 era de 87.097 habitants, dels quals 39.470 erenandorrans, 20.700espanyols, 8.529portuguesos, 3.874francesos i 14.524 d'altres nacionalitats.[152] Des del1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat) fins a l'any2004 la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any2005 l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola.[153] Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".[154]
En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenendret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'unaempresa.[155]
Andorra havia estat un país petit i poc poblat de muntanya, però durant la segona meitat del segle XX ha conegut una explosió demogràfica extraordinària que ha provocat una intensa urbanització del territori sense precedents.
La taxa de creixement demogràfic és més alta que les de la majoria dels estats europeus; el 2008 s'estimava l'1,8% anual.[159] Aquesta taxa de creixement demogràfic és deguda a unataxa de natalitat, estimada el 2008, de 10,60 per cada 1.000 habitants, unataxa de mortalitat de 5,60 per cada 1.000 habitants, i una altíssimataxa neta de migració de 14 migrants per cada 1.000 habitants.[159] La taxa de creixement anual havia arribat a un màxim històric del 7,7% el2003, seguida del 6,4% el 2004, sent Canillo la parròquia amb la taxa més elevada.[115] L'esperança de vida dels andorrans és la segona més alta del món, estimada en 82,8 anys (80,8 per als homes i 85,4 per a les dones).[159] Lataxa de fertilitat són d'1,43 fills per dona. Quant a lapiràmide d'edats, el 15,5% dels andorrans el 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys.[159] Lamitjana d'edat dels residents andorrans és de 38,8 anys.[159]
La llenguapròpia,nacional ioficial d'Andorra és elcatalà. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com idioma oficial.[160] La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat delsegle XX: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% —màxima històrica— i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.[160][161]
D'acord amb el Centre de recerca sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, el català és lallengua materna del 38,8% de la població, seguida pelcastellà amb un 35,4% i a certa distància delportuguès (15%) ifrancès (5,4%). Si només es té en compte la gent de nacionalitat andorrana, el percentatge de persones que tenen la llengua catalana com a materna ascendeix fins al 64%. Dels residents espanyols a Andorra un 56% tenen com a llengua pròpia el castellà i el 36% el català. La proporció de persones que tenen com a llengua materna el català, és més elevada entre els majors de 55 anys (un 58%), mentre que els més joves diuen en major proporció que el castellà és la seva llengua materna (un 48% dels que tenen entre 18 i 24 anys).[162]
Pel que fa a la llengua habitual, el català és la més utilitzada amb el 58,3%, seguida del castellà amb el 37,3%. Tot i això l'ús de la llengua no té correlació amb les creences, ja que el 69% de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra, i el 80% creu que el català és necessari per integrar-se a Andorra.[162] Quant a l'alfabetització, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.[159]
Segons l'observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, els usos lingüístics a Andorra són els següents:
La constitució d'Andorra estableix lallibertat religiosa.[8] Tot i que no hi ha cap religió oficial de l'Estat, la constitució fa una menció explícita de l'Església Catòlica Romana a la qual garanteix "l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l'Estat, d'acord amb la tradició andorrana".[8]
Tots aquests tres sistemes són gratuïts fins al final de l'educació secundària (generalment fins als setze anys). També hi ha un sistema anglès, si bé aquests és completament privat.
Els sistemes educatius més utilitzats a Andorra són (per aquest ordre) el francès i l'andorrà, suposant tots dos gairebé dos terços del total.
Al curs 2009 es repartien els alumnes de la següent manera: 4.122 a l'andorrà, 3.285 a l'espanyol i 3.430 al francès.[169]
Els andorrans poden accedir a la universitat andorrana amb el batxillerat andorrà, la prova d'accés per a més grans de 25 anys, el diploma professional avançat, o amb els títols de sistemes educatius diferents de l'andorrà que hagin obtingut l'accés a l'ensenyament superior per part del Govern d'Andorra.[170] A més, elbaccalauréat (batxillerat francès, sovint designat amb el diminutiubac) els dona també l'entrada a les universitats franceses, com les Proves d'accés a la universitat d'Espanya per a les universitats espanyoles.
L'ensenyament superior existeix a Andorra des del 1988, amb l'inici de les primeres escoles universitàries. El1997 es van fusionar per fundar laUniversitat d'Andorra, de caràcter públic i que té firmats convenis de col·laboració ambuniversitats espanyoles, franceses i de tot el món.[171] Durant els mesos d'estiu organitza l'Aula d'Estiu.[172]
Els centres són les unitats organitzatives i de gestió en l'àmbit de les quals s'imparteixen els ensenyaments necessaris per obtenir els títols estatals o els propis de la Universitat. La Universitat d'Andorra la integren el Centre de Ciències de la Salut i de l'Educació, el Centre d'Estudis Empresarials i Tecnològics, i el Centre d'Estudis Virtuals i d'Extensió Universitària.[173]
Andorra té convenis amb laGeneralitat de Catalunya en matèria sanitària. L'any2010 es va firmar un nou acord per compartir serveis sanitaris, d'emergències i històries clíniques per coordinar la derivació de pacients de l'Alt Urgell al Principat i pacients d'Andorra aCatalunya. A més l'acord també permet accedir als andorrans a la targeta sanitària europea i alBanc de Sang i Teixits de Catalunya.[179]
El Principat ha tingut, al llarg de la història, una afinitat molt forta amb Catalunya,[2] la qual cosa s'ha vist reflectida en el desenvolupament cultural del país. No només és el català la llengua pròpia i oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en eldret català, i un gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents són catalans.[2] Andorra va participar en laFira del Llibre de Frankfurt el 2007, que homenatjava la cultura i llengua catalanes.
La cultura popular presenta semblances amb la de les regions veïnes, en especial la catalana,[186] i les festes i tradicions coincideixen amb celebracions religioses o amb cicles naturals de la terra com les danses folklòriques delContrapàs i laMarratxa,[187] que sobreviuen aAndorra la Vella iSant Julià de Lòria, les falles de Sant Joan, les celebracions deSant Antoni Abat amb lescalderades com la dela Seu d'Urgell. Altres danses populars són el ball de Santa Anna (Escaldes-Engordany), el ball de la tarda (Sant Julià de Lòria) i la Sardana.[188] La música folklòrica andorrana mostra similituds amb la dels seus veïns, en especial Catalunya, i en les danses com lasardana.[189] El 2014 es va fundar la colla delsCastellers d'Andorra.
Altres festes i tradicions destacades són l'aplec deCanòlic al maig, el Roser d'Ordino al juliol, laDiada de Meritxell, la Fira d'Andorra la Vella, laDiada de Sant Jordi, la fira de Santa Llúcia, la Festa de la Candelera a Canillo, el Carnaval d'Encamp, la cantada de caramelles,[188] la Festa de Sant Esteve i la Festa del Poble.[186]
A més de les construccions d'estil romànic (esglésies i ponts) destaca elSantuari de Meritxell, una de les esglésies més conegudes, dedicada a la patrona d'Andorra. Tot i això el santuari és una obra moderna deRicard Bofill, ja que l'antiga capella de Santa Maria va ser destruïda per un incendi, posteriorment el1994 la capella va ser rehabilitada.[193][194] LaCasa Rull i laCasa d'Areny-Plandolit són dues cases típiques andorranes de famílies benestants (segle xviixix). Altres construccions interessants són laCasa de la Vall, edifici delsegle XVI que allotja el parlament andorrà i l'antiga Fàbrica Reig deTabacs Reig.[193]
L'art preromànic iromànic són de les manifestacions artístiques més importants i característiques del Principat. El romànic permet conèixer la formació de les comunitats parroquials i les relacions de poder.[196] Hi ha un total de quaranta esglésies d'estil romànic que destaquen per ser petites construccions d'ornamentació austera.[197]
D'entre les 40 esglésies i capelles romàniques les més conegudes o destacades són:[193]
Sant Romà de les Bons (segles XI–XIII), d'estil llombard, la nau és rectangular coberta ambvolta de canó acabada amb absis de planta semicircular i campanar d'espadanya;[198]
Sant Joan de Caselles (segles XI–XII), de nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar llombard;[198]
Santa Coloma (segles IX–X), edifici preromànic de nau de planta rectangular coberta amb encavallades de fusta i un absis rectangular;[198] el campanar del segle xii és d'estil llombard i de planta circular, el model probablement va ser el deSant Serni de Tavèrnoles, i és similar al deSant Vicenç d'Enclar.[199]
ElConjunt històric de les Bons, situat ales Bons d'Encamp, està format, a més de per l'esmentada església de Sant Romà, per una torre de defensa delsegle xiii de quatre pisos, un dipòsit d'aigua amb un circuit d'irrigació excavat a la roca, una casa del segle xiii i doscolomers d'època romana.[200]
A les Valls d'Andorra hi destaquen altres obres romàniques com elPont de la Margineda, el més gran i esvelt de tots els ponts medievals del Principat, i elpont d'Engordany, endut per una riuada i que fou reconstruït posteriorment.[201]
La primera emissora de ràdio comercial en emetre des d'Andorra va serRàdio Andorra que va estar en actiu des de1939 fins a1981.[213][214] El12 d'octubre de1989, el Consell General va establir la ràdio i la televisió com serveis públics essencials en crear l'entitat gestoraORTA convertint-se, el13 d'abril de2000, en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, SA.
Com a canal de televisió autòcton únicament existeix la cadena pública nacionalAndorra Televisió, creada el1995, encara que el Govern promou l'emissió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emissions analògiques de televisió van ser amb les cadenes espanyolesLa 1,La 2, la cadena catalanaTV3 i les francesesTF1,France 2 iFrance 3 encara que en anys posteriors, i fins i tot emetent en analògic, es van anar introduint el canal catalàCanal 33, la cadena espanyolaAntena 3 i la francesaM6. Amb l'arribada de laTDT, el25 de setembre de 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles comCuatro,Telecinco,LaSexta, el canal català3/24, el canal francèsNRJ12, la portuguesaRTP, la nord-americanaCNN International, la britànicaBBC World i el francoalemanyARTE.[214][215]
Existeixen tres diaris andorrans:Bondia (de l'empresa editora La Veu del Poble, surt de dilluns a divendres),Diari d'Andorra (grupPremsa Andorrana, de dilluns a diumenges), iel Periòdic d'Andorra (avui d'Andorrana de Publicacions, abans vinculat alGrupo Zeta; de dilluns a dissabtes).[214] El Principat disposa d'una agència de notícies,ANA,[214][217] a més del butlletí oficial de l'estat,BOPA, i del parlament, Butlletí del Consell General.[218] Algunes d'aquestes publicacions també es reparteixen i/o es venen a la comarca de l'Alt Urgell i a Andorra es pot adquirir un ampli ventall de premsa principalmentcatalana,espanyola ifrancesa. En alguns d'ells s'hi inclouen notícies andorranes com el diarilleidatàSegre. Hi ha un total de 112 publicacions nacionals i internacionals en sis idiomes, de les quals un 82% són en català, un 8,3% en castellà, un 8% en francès, un 1,4% en anglès i un 0,7% en portuguès i gallec.[219] La història de la premsa andorrana comença en el període entre1917 i1937 amb l'aparició de diverses publicacions fetes per andorrans des deBarcelona, a ladècada de 1950 es comença a publicar al Principat, però no és fins al1974 que apareixEl Poble Andorrà el primer diari d'Andorra, que, a més, fou l'únic diari en català durant dos anys fins a l'aparició de l'Avui aCatalunya.[214]
Altres publicacions destacades són el setmanari7 Dies (grupPremsa Andorrana),L'art de viure Andorra,Butlletí mensual de conjuntura,Casa Andorra Internacional,Menairons i diverses publicacions oficials comunals entre d'altres.[214][220]
L'esquí sovint és considerat com l'esport nacional,[233] i a Andorra hi ha dos dominis esquiables formats per la unió de diverses estacions d'esquí, i un complex destinat al lleure on es pot practicaresquí de fons:[234][235]
Grandvalira: estació d'esquí alpí formada per les antigues estacions dePas de la Casa – Grau Roig iSoldeu El Tarter;[236]
Naturlandia: estació d'esquí de fons formada per l'anticCamp de neu de la Rabassa i que actualment és un centre de lleure i multiactivitats per diversificar l'oferta turística, iniciativa del comú deSant Julià de Lòria;
Vallnord: estació d'esquí alpí formada per les antigues estacions dePal-Arinsal iOrdino-Arcalís.[237]
Generalment, els dies festius són de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables per a les indústries en general, oficines, establiments bancaris, perruqueries, transport i distribució de mercaderies i serveis no relacionats directament amb el turisme.[244] El14 de març de2009 ha coincidit ambdissabte i el govern andorrà, a petició d'alguns sectors de la patronal, ha permès obrir les empreses dedicades al comerç, originant un debat en la societat andorrana i protestes per part del Comú d'Andorra la Vella,sindicats i associacions.[124]
LaDiada de Meritxell el8 de setembre és la diada nacional d'Andorra en honor de la patrona, laMare de Déu de Meritxell, declarada l'any1873.[245] Entre d'altres, els actes més destacats són la vetlla de Santa Maria de Meritxell, la vigília amb una processó de torxes que va fins al santuari, la missa celebrada per tots els sacerdots d'Andorra i la peregrinació alsantuari de Meritxell.[246]
↑4,04,1«Area» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'original el 2021-02-04. [Consulta: 30 novembre 2010; actualització URL 28 maig 2023].
↑7,07,1«Andorra. Introduction» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'original el 2010-07-04. [Consulta: 30 novembre 2010].
↑Francisco Martínez Marina. Ensayo histórico-crítico sobre el origen y progresos de las lenguas: señaladamente del romance castellano. Madrid, 1820. Página 32
↑Room, Adrian.Placenames of the World. Estats Units d'Amèrica: McFarland, 2003, p. 29.ISBN 0786418141.
↑Freedman, Paul.Images of the Medieval Peasant. Estats Units d'Amèrica: Stanford University Press, 1999, p. 189.ISBN 0804733732.
↑Martí i Castell, Joan; Moran i Ocerinjauregui, Josep.Estudis d'història de la llengua catalana. Catalunya: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 124.ISBN 8484156729.
↑«Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. Arxivat de l'original el 2011-09-12. [Consulta: 10 desembre 2010].
↑113,0113,1«Andorra. Economy» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'original el 2010-07-04. [Consulta: 30 novembre 2010].
↑160,0160,1«La llengua a Andorra». catala.ad. Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra). Arxivat de l'original el 2011-08-20. [Consulta: 1r desembre 2010].
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_AND_-_UNOCHA.svg)
.JPG)
%2c_Mare_de_D%25C3%25A9u_de_Meritxell.JPG)
.JPG)
.jpg)
