 Anatasa | |
|---|---|
 St Christophe-en-Oisans,França, dipòsit topotipo | |
| Fórmula química | TiO₂ |
| Epònim | Extensió |
| Nom IUPAC | diòxid de titani; òxid de titani(IV) |
| Localitat tipus | Sant Cristòu |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | piramidal (cristalls tenen forma de piràmides), tabular |
| Estructura cristal·lina | a = 3.7845 Å, c = 9.5143 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | tetragonal (4/m 2/m 2/m) ditetragonal dipiramidal Grup espacial I41/amd |
| Massa molar | 79.88 |
| Color | blau, blau fosc, groc, vermell, marró a negre |
| Macles | rar a {112} |
| Exfoliació | perfecta a [001] i [011] |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | adamantina, grassa, semimetàl·lica |
| Color de laratlla | blanc groguenca pàl·lida |
| Diafanitat | transparent a gairebé opaca |
| Gravetat específica | 3,79 a 3,97 |
| Densitat | 3,8 a 3,9 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-), anòmalament biaxial en cristalls de colors intensos |
| Índex de refracció | nω = 2.561, nε = 2.488 |
| Birefringència | δ = 0.073 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| CodiIMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Ant |
| Referències | [1][2][3] |
L'anatasa és unmineral de la classe delsòxids que rep el seu nom delgrecanatasis (estirat). Correspon a la forma de cristal·litzacióoctaèdrica de l'òxid de titani(IV) o diòxid de titani (TiO₂), motiu pel qual també és coneguda com aoctaedrita. És una de les cinc maneres en què es pot trobar aquest òxid. És un mineral polimorf de l'akaogiïta, labrookita, elrútil i lariesita.
L'anatasa pot tenir colors molt variats, que van des del marró groguenc fins a l'anyil i negre. La sevaratlla és clara, de color blanc o blanc-groguenc. Com a principals impureses pot contenirferro,estany,vanadi iniobi. És insoluble en àcids, per la qual cosa es pot netejar amb àcids diluïts. És infusible i quan s'escalfa per sobre de 915 °C es transforma en rútil (una altra forma mineral de TiO₂), el que comporta un augment de la seva densitat fins a 4,1 g/cm³.
Cristal·litza en elsistema tetragonal. Encara que el grau de simetria sigui el mateix que pel rútil, no hi ha cap relació entre els angles interfacials dels dos minerals, excepte a la zona del prisma. La piràmide habitual de l'anatasa, paral·lela a les cares que tenenexfoliació perfecta, presenta un angle sobre la vora polar de 82° 9′, molt més gran que el corresponent angle del rútil (56° 52½'). L'anatasa presenta dos tipus d'hàbits cristal·lins. El més comú consisteix en dobles piràmides agudes simples i brillantor acerada. El segon tipus es caracteritza per l'existència de nombroses cares piramidals, acostumant a ser més planes i de vegades prismàtiques. Aquests cristalls tenen un aspecte molt similar als dexenotima i, de fet, durant molt de temps es va pensar que pertanyien a aquesta espècie.
En general l'anatasa és un mineral secundari, provinent d'altres minerals portadors de titani. Es pot trobar enfilons alpins, enroques ígnies imetamòrfiques, així com enpegmatites. De la mateixa manera, és un mineraldetrític comú. Entre els principalsjaciments cal destacar els existents alsAlps, a la vall de Binn (Suïssa) i en el Rauris (Àustria). També hi ha diversos dipòsits en l'estat deMines Gerais (Brasil). Els cristalls similars als de la xenotima abunden aBourg-d'Oisans (Rhône-Alpes,França), jaciment tipus de l'anatasa, on es troben associats acristall de roca,feldespat i axinita en esquerdes degranits i miques-esquistos.
Alsterritoris de parla catalana se n'ha trobar a laprovíncia de Lleida, concretament a les localitats deVielha e Mijaran (Vall d'Aran),Espot (Pallars Sobirà) i, més recentment, aArsèguel (Alt Urgell).[4] També a Catalunya se'n troba aSant Jaume d'Enveja (Montsià,Tarragona). A la Catalunya Nord trobem anatasa aCorneilla-la-Rivière, a Port-Barcarès (Le Barcarès), a Saint-Féliu-d'Avall, aSanta Maria la Mar i aTorrelles de la Salanca.[1]
