Anatòlia[1] (delgrecAnatolē, ανατολή, que significa literalment ‘Orient’ o ‘Llevant’)[2] (encatalà medieval:Natolí),[nota 1][4] també coneguda com aÀsia Menor,[1] que era com l'anomenaven elsantics romans (delllatíAsia Minor), és unapenínsula del sud-oest d'Àsia. Forma la major part del territori asiàtic deTurquia, on, en idiomaturc s'anomenaAnadolu. La península ocupa una superfície de 779.452 km² i topogràficament està formada per unaltiplà central, l'altitud del qual augmenta d'oest a est fins a arribar, a l'extrem oriental, al voltant dels 2.000 m. Limita al nord amb lamar Negra, a l'est amb les serralades delTaure, al sud amb lamar Mediterrània i a l'oest amb lamar Egea i lamar de Màrmara. L'estret delBòsfor separa la península de la part europea deTurquia.
La península d'Anatòlia limita al nord amb elmar Negre, elmar Mediterrani al sud, elmar Egeu (un braç del Mediterrani) a l'oest, i la resta del continent asiàtic a l'est.
El terreny d'Anatòlia és geogràficament complex. Unmassís central compost per zones elevades i d'altres d'enfonsades, cobert per dipòsits recents i donant l'aparença d'un altiplà de terreny aspre, es troba entre dues serralades plegades que convergeixen cap a l'est. La zones de terres baixes es redueixen a unes franges costaneres estretes al llarg delmar Negre i costes delmar Mediterrani. És rara la zona de terres planes o suaument inclinades, confinades als deltes del riu deKizil, les planes costaneres de Çukurova, i les valls del riuGediz i del riuBüyük Menderes, i algunes planes altes interiors, principalment al voltant deTuz Gölü (el llac de Sal) iKonya Ovasi (la cubeta de Konya).
En aquesta península va ocórrer laGuerra de Troia, en la qual, segons la llegenda, una unió de grecs dirigits per Agamèmnon va vèncer els troians dirigits per Hèctor.
L'est d'Anatòlia conté les més antigues estructures monumentals del món. Per exemple, les estructures monumentals deGöbekli Tepe van ser construïdes per caçadors i recol·lectors mil anys abans del desenvolupament de l'agricultura. Aquesta part d'Anatòlia és una regió del cor de larevolució neolítica, una de les primeres àrees en què els humans van domesticar plantes i animals. Jacimentsneolítics comÇatalhöyük,Çayönü,Nevali Çori iHacilar representen part dels pobles agricultors més antics del món coneguts. Els primers registres històrics d'Anatòlia són de l'Imperi accadi amb Sargon alsegle xxiv aC. La regió era famosa per l'exportació de diverses matèries primeres. L'Imperi assiri va comerciar amb aquests recursos, especialment amb plata. Un dels registres cuneïformes assiris trobats a Anatòlia, a Kanesh, utilitza un avançat sistema de càlculs comercials.
A diferència delsaccadis i elsassiris, les possessions a Anatòlia van ser perifèriques respecte a les seves terres centrals aMesopotàmia; elshitites es van centrar aHattusa, al nord-oest d'Anatòlia central. Ells van ser els parlants d'unallengua indoeuropea coneguda com la "llengua de Nesa". Originaris de Nesa, van conquerir Hattusa alsegle xviii aC, imposant-se en una població de parlahurrita. Durant l'edat del bronze, van crear un imperi, l'Imperi Hitita, que va assolir el seu apogeu alsegle xiv aC. L'imperi abastava gran part d'Anatòlia, el nord-oest de Síria i Mesopotàmia superior. Després del 1180 aC, l'imperi es va desintegrar en diversos estats independents "neohitites". L'antiga Anatòlia és subdividida pels estudiosos moderns en diverses regions comLídia,Lícia,Cària,Misia,Bitínia,Frígia,Galàcia,Licaònia,Pisídia,Paflagònia,Cilícia iCapadòcia.
A partir del col·lapse del final de l'edat del bronze, la costa occidental d'Anatòlia va ser poblada per grecsjònics. Durant diversos segles, nombrosesciutats estat gregues es van establir a les costes d'Anatòlia. Els grecs van iniciar lafilosofia occidental a la costa occidental d'Anatòlia (lafilosofia presocràtica). Alsegle vi aC, la major part d'Anatòlia va ser conquerida per l'Imperi Aquemènida. Al segle iv aC,Alexandre el Gran va conquerir la península. Després de la seva mort i la dissolució del seu imperi, Anatòlia va quedar governada per una sèrie deregnes hel·lenístics. Dos-cents anys més tard, l'oest i el centre d'Anatòlia va estar sota control romà, però va continuar sent fortament influenciada per lacultura hel·lènica. Alsegle i aC, elsarmenis van establir-hi el regne armeni de Tigran, que va regnar gran part de l'est d'Anatòlia entre el marCaspi, elmar Negre i elmar Mediterrani.
Anatòlia és coneguda com el bressol de la moneda com a mitjà de canvi (en algun moment delsegle xvii aC), que va florir durant les èpoques grega i romana.
Després de la divisió de l'Imperi Romà, Anatòlia va esdevenir part de l'Imperi Romà d'Orient. El control romà d'Orient va ser desafiat per les incursionsàrabs des del segle vii, però als segles ix ix en un ressorgiment de l'Imperi Romà d'Orient, aquest recuperà els seus territoris perduts i, fins i tot, es va expandir més enllà de les seves fronteres recents, aArmènia iSíria. Després de labatalla de Mantziciert, el 1071, els turcsseljúcides van avançar a través d'Anatòlia, i quedà gairebé conquerida el 1080.
La llengua turca i la religió islàmica es van introduir gradualment com a resultat de la conquesta seljúcida. Aquest període va marcar el començament de la lenta transició d'Anatòlia de majoria cristiana i de parla grega, a ser de majoria musulmana i de parla turca. Al segle següent, els romans d'Orient van aconseguir reafirmar el seu control a l'oest i el nord d'Anatòlia. El control d'Anatòlia es va dividir entre l'Imperi Romà d'Orient i elSoldanat de Rum, amb els territoris romans d'Orient reduint-se gradualment.
El 1255, els mongols es van estendre pel centre i per l'est d'Anatòlia, i hi romandrien fins al 1335. La guarnició de l'Iljanat es va estacionar a prop d'Ankara.
A finals del segle xiv, la major part d'Anatòlia va estar controlada pelsbeilicats d'Anatòlia. Els beilicats turcmans estaven sota el control dels mongols, almenys nominalment, durant la decadència dels soldans seljúcides. Els beilicats no van encunyar monedes amb els noms dels seus propis líders mentre van romandre sota la sobirania de l'Ilkanat.Osman va ser el primer governant turc que va encunyar monedes amb el seu nom el 1320, amb la inscripció "encunyada pel fill d'Osman d'Ertugul". Atès que, en la pràctica, l'encunyació de monedes era una prerrogativa concedida en els territoris islàmics només per als sobirans, es pot considerar que Osman es va independitzar dels mongols. Després de la caiguda de l'Il-kanat, entorn del 1335-1353, el llegat de l'Imperi Mongol a la regió va ser la dinastia uigur Eretna, que va ser enderrocada per Kadi Burhan al-Din el 1381. Entre els turcmans líders dels otomans va sorgir un gran poder al voltant d'Osman i el seu fill Orhan I. Esmirna va ser conquerida el 1330, i l'última possessió romana d'Orient,Filadelfia (l'actual Alasehir), vacaure el 1390.[5] Els beilicats d'Anatòlia van ser, al seu torn, absorbits per l'augment de l'Imperi Otomà al segle xv. Els otomans van completar la conquesta de la península el 1517 amb la presa d'Halicarnàs (Bodrum) dels Cavallers de Sant Joan (hospitalers).
Amb el començament de la lenta decadència de l'Imperi Otomà al segle xix, i com a resultat de les polítiques expansionistes de laImperi Rus alCaucas, moltes de les nacions musulmanes i els grups en aquesta regió, principalmentcircassians,tàrtars,àzeris, lezgis,txetxens, i diversos grups turcs, van abandonar les seves terres ancestrals i es van establir a Anatòlia. A mesura que l'Imperi Otomà continuava fragmentant-se durant la Guerra dels Balcans, gran part de la població no cristiana de les seves antigues possessions, sobretot els musulmans dels Balcans, van acudir en massa a Anatòlia i van ser reubicats en diferents llocs, sobretot als antics pobles cristians al llarg d'Anatòlia.
Anatòlia es va mantenir multiètnica fins a principis del segle xx. Durant laPrimera Guerra Mundial, elgenocidi armeni, elgenocidi grec (especialment al Ponto), i elgenocidi assiri van eliminar gairebé totalment les poblacions armènia i assíria d'Anatòlia, així com una gran part de la seva població ètnica grega. Després de laGuerra greco-turca (1919-1922), tots els grups ètnics grecs restants a Anatòlia van ser expulsats durant l'intercanvi de població entreGrècia iTurquia, el 1923. Durant la fundació de la República de Turquia, el 1923, Anatòlia va esdevenir turca, i eren els seus habitants, principalment turcs i kurds.
↑"el Cèsar els respongué […] que gran vergonya seria que ell partís de Romània per anar al Natolí (l'Anatòlia) sense prendre comiat de son senyor (Muntaner, cap. CCXIII)."[3]
Rubió i Lluch, Antoni.El record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 2001.ISBN 8484153185.
Muntaner, Ramon.Crónica d'en Ramon Muntaner. "La Renaixensa", 1886.
