L'anarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de laPrimera Internacional i en elsindicalisme revolucionari. Es reivindica com a mètode de lluita i d'acció directa dels treballadors. A més a més també està influït pelfederalisme i elmutualisme.
Com a corrent que és de l'anarquisme aspira a conquerir el màxim de millores per a la classe obrera, amb la intenció d'emancipar-la suprimint tot tipus d'opressió entre humans (també a través d'institucions). Advoca també per l'abolició delcapitalisme així com l'abolició de tota forma d'estat, substituït per l'associacionisme voluntari.[1] Per assolir aquesta fita contempla només els mètodes delsindicalisme revolucionari i lavaga general revolucionària, que hauran de desembocar en la revolució social llibertària.[2]
En consonància amb el seu rebuig de l'estat i el seu funcionament, l'anarcosindicalisme és també teòricamentapolític, és a dir que prescindeix de l'ús delspartits polítics com a mitjà de lluita.[3] Per tant, rebutja elparlamentarisme.[4] Generalment, l'anarcosindicalisme considera que l'experiència dels partits socialistes marxistes durant la segona meitat del segle XX que han participat tant en la política parlamentària i demòcrata com en els règims socialistes de partit únic ha fracassat -fins i tot quan aquests partits han ostentat el govern en majoria perquè han substituït les classes capitalistes per l'Estat o el Partit.[5] De manera que rebutgen tota col·laboració amb les classes dominants, i tot compromís amb l'estat, àdhuc en nom de l'interès nacional. Per tant, també està en contra de tota participació en organismes mixtos constituïts pels obrers, lapatronal i els governs, ja que rebutja els arbitratges per pacificar la conflictivitat quotidiana entre la classe obrera i la classe capitalista.[6]
No obstant això, cal dir que històricament s'ha donat algun cas de col·laboració entre l'anarcosindicalisme i les organitzacions estatals com per exemple succeí a Catalunya durant laGuerra Civil entre el juliol del1936 i el maig del1937 amb la constitució delComitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i laJunta de Seguretat Interior de Catalunya (tot i que en franca rivalitat i després hostilitat oberta). Fins i tot en aquell mateix període es va arribar a donar el cas que el mateix anarcosindicalisme constituís un govern a les seves mans a la Generalitat de Catalunya.
Història de l'anarcosindicalisme català
[modifica]Aquest corrent apareix a casa nostra al segle xix a partir de la síntesi entre la doctrina anarquista deMikhaïl Bakunin i l'arrelament de l'associacionisme i el sindicalisme obrer aCatalunya.[2] Després, amb la fundació aLlemotges de la CGT francesa el 1895, l'anarcosindicalisme català va clarificar les seves característiques. Bevia de tres fonts ideològiques:
Tots aquests principis foren codificats a laCarta d'Amiens que va redactar la CGT el1906, la qual va ser decisiva per la configuració de l'anarcosindicalisme català, ja que va determinar la creació de laSolidaritat Obrera l'any següent, i va influir també en la fundació de laCNT el1910.[2]
Fou molt present a Catalunya i alPaís Valencià, i també a altres llocs peninsulars comAndalusia,Aragó,Astúries iGalícia.[2] Era apolític i reivindicava com a únic mètode l'acció directa dels sindicats; és a dir, que no acceptava la mediació de l'estat ni dels partits polítics en els conflictes laborals entre la classe obrera i la patronal.[2]
El1922 els diversos sindicats anarcosindicalistes van intentar re-impulsar l'AIT, però sense reeixir-hi gaire.[2]
L'anarcosindicalisme, dins del moviment obrer modern, constitueix un corrent sindical absolutament independent, d'acusades característiques pròpies, el mateix pel seu contingut bàsic que per la seva forma d'organització i el seu desenvolupament funcional, exempt de totcentralisme i de totaburocràcia.[8] Té sempre en compte la personalitat de l'afiliat i estimula la seva participació en la vida sindical. Respecta l'autonomia de les seccions, dels sindicats, de les federacions i confederacions. Se singularitza també pels mètodes d'acció directa que empra, per la seva dinàmica i estratègia de lluita i per la seva orientació social finalista.[8]
- ↑Feliu i Montfort, Gaspar; Sudrià i Triay, Carles.Introducció a la història econòmica mundial. Universitat de València, 2006, p.246.ISBN 8437062977.
- ↑2,02,12,22,32,42,5Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;ISBN 84-297-3521-6; p. 41
- ↑ (en castellà) Cuadernos de Ruedo Ibérico, 61-62, gener-abril, p.100 [Consulta: 8 gener 2012].
- ↑Beckmann, George M.; Ōkubo, Genji.The Japanese Communist Party 1922-1945 (en anglès). Stanford University Press, 1969, p.55.ISBN 0804706743.
- ↑Meltzer, Albert.Anarchism: arguments for and against (en anglès). Albert Meltzer, 2000, p.31.ISBN Albert Meltzer.
- ↑«Anarcosindicalisme». Moviment per la Tercera República, 28-08-2009. Arxivat de l'original el 2012-07-14. [Consulta: 6 gener 2011].
- ↑González Calleja, Eduardo.La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917) (en castellà). CSIC, 1998, p.310.ISBN 8400077784.
- ↑8,08,1«Anarcosindicalisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Anarcosindicalisme bàsic; ed. El Grillo Libertario i CNT d'Olot; 125 pàgines
