L'anarcocapitalisme és unaideologia políticaliberalanarquista. Per a l'anarcocapitalisme l'estat és una amenaça permanent per a la llibertat de l'individu i, per tant, és aquest qui ha de defensar la seva propietat i integritat. Creuen profundament en què la seva ideologia respon a l'ordre natural del món, i que totes les formes de govern són un artifici per justificar la tirania.
L'anarcocapitalisme neix de laconcepció paretiana de la satisfacció, segons la qual no existeix un criteri objectiu que permeti qualificar desuperior la completa igualtat respecte a la més radical de les desigualtats, sempre que aquestes es trobin dins l'eficiència de Pareto. Això implica una forta vinculació a l'Escola Austríaca de pensament econòmic, de la qual provenen els seus teòrics principals. A part d'aquest vincle directe, existeixen grans influències delliberalisme clàssic i de l'anarquisme individualista americà del segle xix.
La teoria fou elaborada per primera vegada a mitjans del segle xx perMurray Rothbard, d'origen nord-americà.[1] Més endavant, les tesis anarcocapitalistes varen ser popularitzades perDavid Friedman, fill de l'economistaMilton Friedman, amb el llibreLa Maquinària de la Llibertat (1971), perHans-Hermann Hoppe,Walter Block o l'economista espanyolJesús Huerta de Soto.
La societat de l'ideal anarcocapitalista és denominada per aquests societat contractual, ja que consideren que totes les relacions socials es realitzarien percontracte, és a dir, per l'acord voluntari entre dos o més individus. Per voluntarietat s'entén la no utilització de laviolència com a element coactiu, i enfront de les tesis que sostenen que totapropietat privada implica violència (per privar als altres del seu ús), sostenen la teoria de l'apropiació originària.
La tesi de l'apropiació originària sosté que "tothom és propietari legítim del seu propi cos, així com de tots els indrets i béns de la natura que ocupi i utilitzi" amb la condició que "ningú abans que ell hagi ocupat o utilitzat aquests indrets o béns" (Hans-Hermann Hoppe,Ètica Rothbardiana, 2002). Segons els anarcocapitalistes, aquesta (i només aquesta) apropiació seria possible sense l'ús de la violència.
El rebuig de l'ús inicial de la força queda per tant manifest, però no s'exclou la possibilitat del seu ús en defensa de la integritat o la propietat pròpies. Per a tal finalitat, l'individu pot arribar a acords amb altres individus, o empreses, per tal de garantir la seva autodefensa. D'aquesta manera, també laseguretat i la violència queden sotmesos a la llei delmercat.
Molts anarcocapitalistes veuen en aquesta proposta, formulada per primera vegada perGustave de Molinari, com al trencament delmonopoli l'estat en matèria deseguretat ciutadana i defensa i, per tant, l'inici de l'anarcocapitalisme.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
