Retrat d'Anaïs Nin a la dècada de 1970 per Elsa Dorfman
Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine,21 de febrer de1903-Los Angeles,14 de gener de1977) va ser una escriptorafrancoamericana d'ascendènciacubanocatalana idanesa, coneguda pels seusDiaris d'Anaïs Nin, que va escriure des dels dotze anys i que abasten un període de quatre dècades. Una gran part de la seva obra va ser publicada pòstumament, com araDelta de Venus iOcellets. La versió no censurada dels seus diaris només es va publicar després de la seva mort i la del seu espòs.
Va néixer aNeuilly-sur-Seine, un suburbi ric deParís, el21 de febrer de1903. El 1905, la família va fer un llarg viatge aCuba (on va néixer el segon fill, Thorvald, futur empresari), per després tornar aParís, i mudar-se a una casa més petita aSaint-Cloud. El1908, es van mudar aBerlín, on va néixer el germà petit,Joaquim Nin Culmell, i el1909 es van mudar a Uccle, un suburbi deBrussel·les. El1913, després d'una malaltia d'Anaïs, la família es va mudar aArcachon, a la costa atlàntica deFrança, on hi havia un clima més benigne. Aquell mateix any, el pare va deixar la mare per una altra dona i li va dir que se n'anés aBarcelona, on Rosa Culmell i els seus fills van viure un temps a casa dels sogres.[3]
El1914, la mare, Anaïs i els seus dos germans van salpar cap aNova York a bord delMontserrat per anar a viure prop de la tia materna de la futura escriptora. En aquell viatge, als 11 anys, Nin començaria a escriure el seu diari, que va iniciar en francès i va acabar en anglès.[3] Aquell any, Anaïs es va inscriure a la Biblioteca Municipal,NYPL, i va llegir de forma voraç, començant metòdicament per la lletra A.[4] Sent una adolescent, Anaïs va deixar l'escola i va començar a treballar com a maniquí (model per a pintors). L'any1923, va casar-se amb Hugh Parker Guiler. L'any següent es van instal·lar aParís, on van viure fins al final delsanys 1930 i on Guiler va prosseguir la seua carrera bancària. A partir de llavors, Nin se submergeix en l'escriptura. La seva primera obra publicada va ser una avaluació crítica deD. H. Lawrence tituladaD. H. Lawrence: An Unprofessional Study, que va escriure en només setze dies.[2] Va explorar també el terreny de la psicoteràpia estudiant principalment ambOtto Rank, un deixeble deJung.
És també apreciada per les seuesobres eròtiques. Abans que ella, molt poques dones s'havien endinsat en aquest terreny literari. Nin, enfrontada en elsanys 1940 a greus problemes financers, va començar a escriure narrativa eròtica i pornogràfica juntament amb Henry Miller i altres amics seus per a una persona anònima per un dòlar la pàgina, una mica com una broma.[5] (No hi ha consens sobre si Miller va escriure realment aquestes històries o només va permetre que el seu nom hi fos utilitzat.)[6] Nin considerava que els personatges de la seva obra eròtica eren caricatures extremes i mai va tenir intenció que aquests textos es publicaren. Però a principis dels anys 1970 va canviar d'opinió i va permetre que fossin publicades obres comDelta of Venus[7][8] iLittle Birds. El seu estil, escandalosament explícit per a l'època, posa l'accent particularment en labisexualitat femenina, orientació sexual amb la qual la mateixa Nin era molt tolerant.
El seu apassionataffair i amistat amb Miller i la seua esposa June, va influir notablement sobre Nin com a dona i com a escriptora. L'any 1990Philip Kaufman va dirigir una pel·lícula basada en la seua novel·laHenry & June, del seuThe Journal of Love — The Unexpurgated Diary of Anaïs Nin 1931-1932, ambMaria de Medeiros com a Nin,Fred Ward com a Henry Miller iUma Thurman com a June.
Nin va mantenir una relació incestuosa amb son pare.[9] Segons reconegué l'autora enIncest, "No el sento com si ell fos mon pare". Això es pot deure al fet que només el va veure un cop durant vint anys després que ell se separés de la família quan ella en tenia onze.[9] De fet, en moltes de les seues novel·les es fa palesa aquesta fascinació per son pare, el pianistaJoaquim Nin.[9]
L'any1973 va rebre el doctorathonoris causa del Philadelphia College of Art. Va ser elegida membre de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres el1974. Va morir decàncer a Los Angeles,Califòrnia, el 14 de gener de 1977.[10] El seu cos va ser incinerat i les seues cendres escampades per la badia deSanta Monica.
