Ara és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. El2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'àrea metropolitana d'1,5 milions. Juntament ambRotterdam,Utrecht ila Haia és una de les ciutats més importants delRandstad, del qual constitueix el seu nucli nord.
Amsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament d'alguns edificis- exigeix que la majoria dels habitatges s'assentin sobre puntals de fusta. La gran manca d'habitatges moderns en el nucli antic ha multiplicat el nombre d'habitatges flotants. Amsterdam deu la seva harmonia a l'edificació baixa i a l'absència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.
A la nit, a més de l'animació que ofereix el famós Barri Vermell (de Walletjes), la vida nocturna coneix el seu apogeu a les tavernes tradicionals, cafeteries elegants, locals de moda, bars alternatius, discoteques i sales de festes. Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Com en qualsevol lloc delsPaïsos Baixos, és possible adquirir bossetes decànnabis en els coffeeshops, locals legalment reconeguts per a la venda de drogues toves.
Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, i una espècie deVenècia del Nord, amb manifestacions culturals variades: grans exposicions, abundants galeries d'art, concerts de la famosa orquestra de l'auditori (Concertgebouw), espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on s'organitza el concert d'estiu davant de l'hotel Pulitzer, i l'Uitmarkt, on s'inicia la nova temporada teatral.
La ciutat va ser fundada poc després de les inundacions dels anys 1170 i 1173 com un petit poble de pescadors a la vora del riuAmstel, on es feu un dic (dam enneerlandès). Les primeres notícies de l'existència de la ciutat daten tan sols de1275, quan el comteFlorenci V d'Holanda concedeix un privilegi comercial al poble de pescadors d'arengs que vivia sobre el terreny format per un dic (dam) a la desembocadura de l'Amstel. Amsterdam es desenvolupa a partir d'aquest nucli històric. Cap al1300 aconsegueix la categoria de ciutat i el1317Guillem III l'annexiona al comtat d'Holanda. El1345 té lloc el miracle eucarístic -una hòstia consagrada que el foc no aconsegueix consumir- i Amsterdam es converteix en un important centre de peregrinació. El1428, el comtat d'Holanda, que incloïa Amsterdam, passa a mans deFelip III el Bo,duc de Borgonya. El1489,Maximilià, vidu deMaria de Borgonya, filla deCarles el Temerari, accedeix que l'escut de la ciutat integri la corona imperial.
Els primers habitants van adquirir un talent per al comerç i a partir delsegle xiv es va desplegar el comerç amb les ciutatshanseàtiques.
Dibuix d'Amsterdam del 1538
Al segle xvi va començar laGuerra dels Vuitanta Anys per la independència delRegne de Castella. Tot i trobar-se originalment del bàndol espanyol, la ciutat va canviar de bàndol l'any1578. Com a resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per a la seva època. Lesguerres de religió cremaven en totEuropa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes famílies adinerades jueves d'Espanya iPortugal, mercaders reeixits d'Anvers ihugonots deFrança van buscar refugi a la ciutat holandesa.
El segle xvii va ser l'edat daurada. En arribar aAmèrica del Nord,Indonèsia, elBrasil iÀfrica, les embarcacions d'Amsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i polític. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El famós pintorRembrandt hi va viure durant aquesta època. El port es tornà el més important del món.
Plaça de Dam a la segona meitat del segle XVII
Els segles xviii ixix van donar fi a la seva prosperitat. Les guerres contraAnglaterra iFrança arran de laguerra francoholandesa van provocar moltes baixes. Al del segle xix, larevolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i alriu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicació amb la resta d'Europa i del món. Amsterdam va obtenir un nou impuls, però mai va tornar a arribar a la seva magnificència anterior.
LaPrimera Guerra Mundial no la va afectar gaire, ja que elsPaïsos Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comerç i la indústria van ser colpejades. Durant laSegona Guerra Mundial, tropesalemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, de manera que la seva població jueva gairebé va ser eliminada per complet.
Prèviament a la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comerç dediamants. Com que hi havia molts negocis d'empresaris jueus, aquesta activitat va desaparèixer gairebé completament després de la guerra. Continua sent un centre important del comerç de diamants, peròAnvers aBèlgica n'és l'actual capital mundial.
Al principi del segle xiii, els habitants de les zones baixes costaneres entreAlemanya iFrança van construir undic a través delriu Amstel. La ciutat situada a l'emplaçament es va anomenarAmstlerdamme o dic deAmstel, posteriorment es va escurçar a Amsterdam. Encara avui en diaA'dam és utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.
Amsterdam té unclima temperat fred, molt influenciat per la seva proximitat amb elMar del Nord a l'oest, amb vents del nord-oest dominants. Les temperatures a l'hivern són suaus, amb poques vegades per sota els 0 °C. Pot gebrar durant èpoques de vent de l'est o del nord-oest, perquè Amsterdam està envoltat a tres bandes per grans masses d'aigua, i també rep l'efecte de l'illa de calor; les nits rarament baixen per sota els -5 °C, mentre que a Hilversum, situat a 25 quilòmetres al sud-est d'Amsterdam, podria arribar a -12 °C. Els estius són moderadament càlids i rarament calorosos. La mitjana diària de màximes de temperatura durant l'agost és de 22 °C, i en mitjana només se superen els 30 °C 3 dies l'any. Els dies ambprecipitacions significatives són freqüents: 175 de mitjana al llarg de l'any. No obstant això, la mitjana anual de precipitacions és de menys de 760 mm. La majoria d'aquestes precipitacions és en forma de plovisqueig llarg o pluja suau, amb dies nuvolosos i humits freqüents durant els mesos més freds, des de l'octubre fins al març. Només algun temporal de vent procedent d'Europa provoca de tant en tant força pluja en un curt període, fent que se l'hagi de bombar cap a llocs més elevats o cap als mars del voltant de la ciutat.
A vista d'ocell la ciutat d'Amsterdam se situa al sud de l'estació de trens d'Amsterdam Centraal. El Damrak és el carrer principal i condueix al carrer Rokin. La zona més antiga de la ciutat és coneguda comde Wallen (els molls, això no es refereix a les antigues muralles de la ciutat, la paraula neerlandesa per mur que és "muur»). Es troba a l'est de Damrak i conté la ciutat del famósbarri vermell. Al sud de Wallen hi ha l'antic barri jueu de Waterlooplein. Alsegle xii una faixa de canals concèntrics, coneguda com la Grachtengordel abraça el cor de la ciutat on les cases tenen teulades interessants. Més enllà de la Grachtengordel hi ha les zones que abans eren de la classe obrera i de Pijp Jordaan. ElMuseumplein de la ciutat amb els principals museus, el Vondelpark, un parc segle xix el nom de l'escriptor holandèsJoost van den Vondel, Plantage i el veïnat, amb el zoo, també es troben fora de la Grachtengordel.
Diverses parts de la ciutat i la zona urbana circumdant sónpòlders. Això pot ser reconegut pel sufix-meer el que significa llac, com en Aalsmeer, Bijlmermeer, Haarlemmermeer, i Watergraafsmeer
Amsterdam té un dels centres històrics més grans d'Europa amb edificis principalment delsegle xvii. La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semicirculars.
El sistema de canals d'Amsterdam és el resultat de la planificació conscient de la ciutat. A principis del segle xvii, quan la immigració es troba en el moment més important, es desenvolupa un pla basat en quatre semicercles concèntrics de canals que surten amb els seus extrems a la badiaIJ. Conegut com el Grachtengordel tres dels canals són en la seva majoria per al desenvolupament residencial: el Herengracht (Cavaller del Canal), Keizersgracht (Canal de l'Emperador), i Prinsengracht (Canal del Príncep). El quart canal i ultraperifèric, el Singelgracht (no s'ha de confondre amb l'antic Singel), serveix per a la defensa i la gestió de l'aigua. Les defenses són en forma d'un fossat de terra i dics, amb portes en els punts de trànsit, però sense superestructures de maçoneria. A més, el pla preveu: (1) La interconnexió dels canals al llarg dels radis, (2) la creació d'un conjunt de canals paral·lels al barri Jordaan, principalment amb fins de transport, (3) la conversió de la Singel d'una estructura de defensa a una zona residencial i comercial; (4) la construcció de més de cent ponts.
La construcció va començar el1613 i va procedir d'oest a est, a través de l'amplitud de la disposició, com un gegantesc eixugaparabrises com diu l'historiador Geert Mak –i no des del centre cap a fora, com un mite popular que hi ha–. La construcció de canals en el sector meridional es va completar el1656. Posteriorment, la construcció d'edificis residencials va executar-se lentament. La part oriental del canal, amb un pla concèntric, que abraça la zona compresa entre elriu Amstel i labadia d'IJ, mai ha estat aplicada. En els següents segles, la terra s'utilitzà per als parcs, les llars d'avis, teatres, altres centres públics i cursos d'aigua sense molta planificació.
Al llarg dels anys, diversos canals s'han omplert i s'han convertit en carrers o places, com laNieuwezijds Voorburgwal iSpui.
L'àrea dels canals concèntrics del segle xvii compresa a l'interior del Singelgracht ha estat consideradaPatrimoni de la Humanitat per laUnesco el2010.
A Amsterdam se l'ha nomenat ciutat d'arquitectura educada, ja que el seu encant rau més en els petits detalls que en els grans efectes. A partir del segle xv, les lleis urbanístiques, la mida dels solars i la inestabilitat del terra van dictar que les façanes fossin de mida uniforme i es construïssin de maó o gres, amb grans finestres per reduir el pes. Els amos de les cases van personalitzar els edificis mitjançant cornises i testeres decoratives, entrades ornamentades i gran varietat de formes a les finestres.
A principis delsegle xvii començà la construcció delGrachtengordel (cinturó de canals), i la zona pantanosa que quedà més enllà dels canals, posteriorment anomenadaJordaan, fou habilitada per als treballadors, les fàbriques dels quals havien d'instal·lar-se fora del centre. Els immigrants perseguits per les seves creences religioses també s'instal·laren aquí. Els grans canals varen seguir creixent, al mateix temps que les classes burgeses compraven terrenys al llarg de les noves extensions delHerengracht, elKeizersgracht i elPrinsengracht.
En la dècada de 1660, la classe alta va construir les seves cases en el tram conegut com a “Corba Daurada”. Molts d'aquests edificis pertanyen ara a diferents institucions. El tram del canal Herengracht entre Leidenstraat i Vijzelstraat va rebre aquest nom a causa de la riquesa dels constructors navals i comerciants que hi vivien. La majoria de les mansions d'aquest tram estan revestides de gres importat, més car que el maó. Un bon exemple és la del número 412, projectada per Philips Vingboons el1664. L'arquitecte es va encarregar també dels dissenys de la Witte Huis, a Herengracht 168, i del Bijbels Museum, a Herengracht 366. La construcció va continuar fins entrat el segle xviii, amb predomini de l'estil Lluís XIV. La casa del número 475, amb les seves finestres ornamentades, és típica d'aquesta moda. Erigida el1730, és considerada la joia de les cases del canal. La façana apareix adornada amb dues escultures femenines sobre la porta principal.
A l'oest del Grachtengordel, elJordaan encara conserva una xarxa de carrers estrets plens d'encant i de deliciosos canals. Entre les cases obreres delsegle xvii hi ha moltes botigues curioses mereixedores d'una visita, on es venen tot tipus d'articles, a més de cafès i bars amb terrasses a l'estiu. En passejar pel Grachtengordel es poden veure algunes de les cases de canal més elegants de la ciutat, entre elles la Casa Bartolotti.
LaCasa d'Anne Frank és un destí turístic molt popular. El 6 de juliol de1942, la família Frank, d'origenjueu, es va mudar de Merwedeplein a l'annex posterior de la casa de Prinsengracht 263 fugint de la persecuciónazi.Anna, la seva mare Edith, el seu pare Otto i la seva germana més gran, Margot, van viure aquí junt amb la família Van Pels i el dentista Fritz Pfeffer. El 4 d'agost de1944 va irrompre a l'àtic laGestapo i va detenir i va enviar a camps de concentració els que s'hi ocultaven.
Otto Frank va tornar a Amsterdam el1945 per descobrir que tota la seva família havia mort; la seva esposa, Edíth, aAuschwitz i les seves filles, Anna i Margot, aBergen-Belsen. Miep Gies, col·laboradora de la família, conservava el diari d'Anna. Publicat per primera vegada el1947, ha estat traduït a 55 idiomes i se n'han venut uns 20 milions d'exemplars. Molts consideren Anna un símbol delssis milions dejueus exterminats pelsnazis a laSegona Guerra Mundial. El diari és un emotiu retrat del desenvolupament d'una nena en temps d'opressió.
La verda extensió deMuseumplein estava travessada per un freqüentat carrer conegut localment com l'autovia més curta d'Europa. No obstant això, les exhaustives obres executades entre 1996 i 1999 l'han transformat en un parc majestuós, en el qual s'aixequen els principals centres culturals d'Amsterdam. El barri és un dels més pròspers de la ciutat, amb amples avingudes recorregudes de mansions. Els aparadors de les luxoses botigues que omplen les exclusives PC Hoofstraat i Van Baerlestraar o els polidors dediamants treballant a Coster Diamonds són altres atractius de la zona.
La gran arquitectura i la bona planificació urbanística no estan confinades al centre d'Amsterdam. Hi ha zones de Nieuw Zuid (Nou Sud) que evidencien la imaginació dels innovadors arquitectes de l'escola d'Amsterdam. En el complex d'habitatges De Dageraad i als carrers dels voltants del barri Olímpic hi ha molts edificis d'interès. La zona de Plantage va ser un parc situat fora de les muralles d'Arnsterdam, on els ciutadans passaven el seu temps lliure al segle xvii. Cap a1848 es va convertir en un dels primers barris residencials d'Amsterdam. Els carrers poblats d'arbres dels voltants d'Artis i Hortus Botanicus són populars per viure-hi. Des del Werf't Krornhout, en el passat una drassana, s'obtenen vistes del molí De Gooyer, un dels pocs que es conserven. La col·lecció naval del Scheepvaart Museum s'allotja en un antic magatzem naval. NEMO, un centre educatiu científic, queda a molt a prop. Des del centre s'accedeix en tramvia als parcs dels afores.
Museu Amstelkring a les golfes del qual es troba una església catòlica clandestina del segle xvii.
L'Hortus Botanicus Amsterdam, fundat a començaments de la dècada de1660, és un dels jardins botànics més antics del món, amb moltes espècies antigues i rares, entre les quals hi ha la planta decafè de la qual va sortir l'esqueix que va servir com a base de les plantacions aAmèrica Central iAmèrica del Sud. L'esqueix va ser un regal aLluís XIV de França i va ser portat a la colònia francesa deMartinica el1714, on va fructificar.
Hi ha nombrosos edificis, esglésies, places, ponts i d'altres, que mereixen una visita, de la mateixa manera els nombrosos esdeveniments que es realitzen durant tot l'any. Una data més que interessant per visitar la ciutat és el Dia del Rei, o Koningsdag, cada 30 d'abril. Aquell dia tots els habitants de la ciutat treuen a vendre al carrer tota mena de coses, principalment objectes de la casa que ja no utilitzen. La ciutat es torna un mercat ambulant i una verdadera festa i els carrers estan abarrotats de gent vestida i disfressada amb el color de la casa reial, el taronja.
L'aeroport deSchiphol, situat al sud de l'aglomeració (20 minuts del centre de la ciutat amb tren), és el més gran delsPaïsos Baixos, i el quart més gran d'Europa, on arriben 40 milions de passatgers per any.
El transport públic a Amsterdam consisteix principalment de línies detramvia iautobús, operat per Gemeentelijk Vervoerbedrijf, Connexxion i Arriva. Actualment, existeixen 16 tipus línies detramvia i una nova en construcció. En l'actualitat hi ha quatre línies demetro, amb una cinquena línia, la Nord/Sud en construcció.
Hi ha trestransbordadors gratuïts per portar els vianants i els ciclistes a travésIJ a Amsterdam-Noord, i dostransbordadors de pagament que van d'oest aest al llarg delport. També hi ha taxis aquàtics, un autobús aquàtic,vaixells compartits, lloguer de vaixells elèctrics (Boaty) icreuers pels canals, que transporten persones al llarg dels canals d'Amsterdam.
El transport encotxe és desincentivat pel govern local, amb iniciatives com Autodelen i Meerijden.nu, amb fortes despeses d'aparcament i un gran nombre de carrers tancats a la circulació dels cotxes al centre de la ciutat. La Ronda A10 que envolta la ciutat d'Amsterdam es connecta amb la xarxa nacional d'autopistes delsPaïsos Baixos.
Amsterdam és famosa per l'enorme quantitat de bicicletes i és el centre mundial de la cultura de labicicleta. Gairebé tots els carrers principals tenen vies per a ciclistes, i es pot deixar la bicicleta en qualsevol lloc; a Amsterdam hi ha uns 700.000 ciclistes, més de 7 milions de bicicletes i 750.000 habitants. Cada any, al voltant de 80.000 són robades i 25.000 acaben en els canals de la ciutat. Al centre, conduir en cotxe és complicat, les tarifes d'aparcament són molt altes, i molts carrers són de vianants o per a ciclistes. L'autopista A10 és la gran artèria d'Amsterdam i connecta amb la A1, A2, A4 i la A8 per anar a qualsevol lloc del país.
Amsterdam és la capital financera i de negocis delsPaïsos Baixos. Amsterdam és actualment una de les millors ciutats europees on ubicar un negoci internacional. Ocupa el cinquè lloc en aquesta categoria i només és superada perLondres,París,Frankfurt iBarcelona. Moltes de les grans empreses i bancs neerlandesos tenen la seu a Amsterdam, entre els qualsABN AMRO,AkzoNobel,Heineken,ING, Ahold,TomTom, Grup Delta Lloyd iPhilips. KPMG International la seu mundial es troba a la rodalia d'Amstelveen.
Encara que moltes segueixen sent petites oficines ubicades en els antics canals, les empreses estan cada vegada més fora del centre de la ciutat. El Zuidas (català: Eix Sud) s'ha convertit en el nou centre financer i jurídic. Els cinc grans bufets d'advocats delsPaïsos Baixos, una sèrie de filials de grans empreses consultores com Boston Consulting Group i Accenture, i el World Trade Center Amsterdam també es troben al Zuidas.
Hi ha altres tres petits districtes financers a Amsterdam. El primer és l'àrea que envolta l'estació de trens d'Amsterdam Sloterdijk, on diversos diaris comDe Telegraaf tenen les oficines. Així mateix, l'empresa de transport públic municipal (Gemeentelijk Vervoersbedrijf) i les oficines tributàries delsPaïsos Baixos (Belastingdienst) es troben allà. El segon districte financer és l'àrea que envoltaAmsterdam Arena. La tercera és l'àrea que envolta l'estació de trens d'Amsterdam Amstel. L'edifici més alt d'Amsterdam, la Torre de Rembrandt, es troba allà, i és la seu dePhilips.
La Borsa d'Amsterdam (AEX), avui part d'Euronext, és la borsa de valors més antiga del món i és una de les borses més grans d'Europa. Està situada prop de la plaça Dam, en el centre de la ciutat.
Durant la darrera part del segle xvi, l'Amsterdam Rederijkerskamer (Cambra de Retòrica) va organitzar concursos entre les diferents sales en la lectura de poesia i teatre. El1638, Amsterdam va obrir el seu primer teatre. El Ballet es va produir en aquest teatre tan aviat com el1642. En el segle xviii, el francès es va convertir en el teatre popular. L'òpera existeix a Amsterdam des de1677, primer només òperes italianes i franceses, i en el segle xviii l'òpera alemanya. En el segle xix, la cultura popular es va centrar en l'àrea de Nes a Amsterdam (principalmentvodevil i la música sala). Elmetrònom, un dels més importants avanços en la música clàssica europea, va ser inventat aquí el 1812 per Dietrich Nikolaus Winkel. Al final d'aquest segle es van construir, elRijksmuseum i elMuseu Gemeentelijk. El1888 es va establir la Concertgebouworkest. En el segle xx va arribar el cinema, la ràdio i la televisió. Encara que la majoria d'estudis es troben aHilversum iAalsmeer, a Amsterdam, la influència de la programació és molt forta. Moltes persones que treballen en la indústria de la televisió viuen a Amsterdam. A més, la seu de SBS 6 es troba a Amsterdam.
Els museus més importants d'Amsterdam es troben en el HetMuseumplein (plaça del Museu), situat al costat sud delRijksmuseum. Va ser creat en l'últim quart del segle xix en els terrenys de l'antigaExposició Universal. La part nord de la plaça està envoltada pel granRijksmuseum. Enfront delRijksmuseum a la plaça que és llarga, i rectangular. Això es transforma a l'hivern en unapista de gel. La part occidental de la plaça està envoltada pelMuseu van Gogh, elMuseu Stedelijk, House of Bols Cocktail & Genever Experience i Coster Diamonds. A la banda sud de la plaça hi ha el carrer Van Baerlestraat, que és un important pas en aquesta part d'Amsterdam. El Concertgebouw es troba en aquest carrer de la plaça. A l'est de la plaça es troba un gran nombre de cases, una de les quals conté el consolat americà. Hi ha un aparcament sota de la plaça, així com un supermercat. HetMuseumplein està coberta gairebé toat amb una gespa, a excepció de la part nord de la plaça que està cobert de grava. L'aspecte actual de la plaça es va realitzar el 1999, quan la plaça va ser remodelada. La plaça en si és el lloc més destacat a Amsterdam pels festivals i concerts a l'aire lliure, especialment a l'estiu. Es van fer plans el2008 per remodelar la plaça de nou, pel fet que molts habitants d'Amsterdam no estaven satisfets amb el seu aspecte actual.
ElRijksmuseum posseeix la major i més important col·lecció d'art clàssic holandès. Es va inaugurar el1885. La seva col·lecció es compon de gairebé un milió d'objectes. L'artista més associat amb la ciutat ésRembrandt, on les seves obres i les dels seus alumnes es mostren en elRijksmuseum. L'obra mestra deRembrandt,La ronda de nit és una de les principals obres d'art del museu. També hi ha pintures d'artistes comVan der Helst,Vermeer,Frans Hals,Ferdinand Bol,Albert Cuijp,Van Ruysdael iPaulus Potter. A més de pintures, la col·lecció consta d'una gran varietat d'arts decoratives. Això va des de laCeràmica de Delft fins cases de nines gegants des delsegle xvii. L'arquitecte de l'edifici gòtic renaixement PJH Cuypers. En l'actualitat, el museu s'ha ampliat, renovat i s'ha creat una nova entrada principal del museu.
Vincent van Gogh va viure a Amsterdam per un curt període, de manera que hi ha un museu dedicat a les seves primeres obres. El museu està situat en un dels pocs edificis moderns en aquesta àrea de la ciutat. L'edifici original va ser dissenyat perGerrit Rietveld, i és aquí on es troba la col·lecció permanent. Un nou edifici s'ha afegit al museu el 1999, dissenyat per l'arquitecte japonèsKisho Kurokawa, i serveix per albergar exposicions temporals. Algunes pintures més famoses de Van Gogh, comMenjant patates iGirasols (Zonnenbloemen), estan presents a la col·lecció. Elmuseu van Gogh és el museu més visitat d'Amsterdam.
Al costat delmuseu van Gogh es troba elMuseu Stedelijk o Municipal (Stedelijk Museum Amsterdam). Aquest és el museu d'Amsterdam d'art modern i contemporani i de disseny, i el més important en aquests temes a nivell estatal.[10] Va obrir les portes al voltant del mateix temps que es va fer la Plaça dels museus. La col·lecció permanent es compon d'obres d'artistes comPiet Mondrian,Karel Appel, iKazimir Malèvitx. L'entrada principal es va traslladar de la veïna Paulus Potterstraat a la mateixa Plaça dels museus.
Heineken Music Hall és una sala de concertsper a grand audiències ubicada prop de l'Amsterdam Arena. Molts famosos artistes internacionals hi van actuar. Altres dos notables locals, Paradiso i elMelkweg es troben prop de la plaça Leidse Plein. Ambdós se centren en una àmplia programació, que van des de l'indie rock ahip-hop, R & B i altres gèneres. Altres més centrats en la músicasubcultural en sales com OCCII, OT301, Winston Regne.
LaGrote Zaal Concertgebouw d'Amsterdam té una orquestra simfònica de classe mundial, la Koninklijk Concertgebouw Orkest. La seva seu és elConcertgebouw, que està a l'altre costat de la Van Baerlestraat de la plaça Museumplein. És considerat com una sala de concerts amb una de les millors acústiques del món. L'edifici consta de tres auditoris, Grote Zaal, Kleine Zaal, i Spiegelzaal; s'hi duen a terme uns vuit cents concerts a l'any, amb aproximadament 850.000 espectadors.
El teatre d'òpera Nationale Opera en Ballet està situat al costat de l'ajuntament. Tot i el seu nom oficial, els dos edificis són sovint anomenats conjuntament «Stopera» unmot creuat de Stadhuis (ajuntament) i l'òpera. Aquest enorme complex modern, inaugurat el1986, es troba a l'antic barri jueu de la plaçaWaterlooplein al costat delriu Amstel. L'Stopera acull la companyia d'òpera De Nationale Opera i el grup Het Nationale Ballet.
Muziekgebouw aan és una sala de concerts, que està situada alIJ prop de l'estació central. Realitza la majoria dels seus concerts demúsica clàssica moderna. Ubicat al costat, hi ha el Bimhuis, una sala de concerts de Jazz i música improvisada.
El principal teatre de la construcció d'Amsterdam és la Stadsschouwburg d'Amsterdam a la plaça Leidseplein. És la seu de la Toneelgroep d'Amsterdam. L'edifici actual data de1894. La majoria d'obres es realitzen alGrote Zaal (auditori major). S'hi programen tota mena de formes teatrals. El 2008 va començar una gran obra de reforma. Es va construir una segona sala Rabozaal, estrenada el 2009.[11]
ElsPaïsos Baixos tenen una tradició delcabaret, que combinamúsica, narració, informes i la comèdia. Des dels anys 1930 artistes com Toon Hermans, Wim Kan i Wim Sonnevelt van ser pioners d'aquesta forma d'art. El1993, l'escena de la comèdia contemporània va ser establerta amb la fundació de Comedytrain, un col·lectiu de comediants neerlandesos, que vol estimular debutants a formar-se a lacomèdia verbal(stand-up comedy). Té la seva sala al cafè Toomler sota l'hotel Hilton. Molts grans noms de la comèdia neerlandesa hi han començat la seva carrera. Un altre grup, creat el 1993 per un grup d'americans i que actua en anglès, és el Boom Chicago, especialitzat en espectacles d'improvisació amb seu al teatre Rozentheater. Una altra sala és el Comedy Theater in de Nes.[12]
Amsterdam és la llar de l'Ajax, equip de laLliga neerlandesa de futbol. L'equip juga de local al modern estadiAmsterdam Arena, localitzat al sud-est de la ciutat. L'equip comparteix el recinte esportiu amb elsAmsterdam Admirals, un equip defutbol americà que va guanyar laWorld Bowl de laNFL Europe l'any2005 per primera vegada.La ciutat també compta amb un club d'hoquei, l'Hockei Club Amsterdam. L'any1928, Amsterdam va ser seu dels IXJocs Olímpics. L'Estadi Olímpic construït per a l'ocasió ha estat completament restaurat i actualment s'utilitza per a esdeveniments culturals i esportius.
Amsterdam té una intensa vida nocturna, amb nombroses festes privades que se celebren a clubs i a locals públics. Segons alguns, competeix ambRotterdam pel títol de "ciutat méshippy". Els locals amb més fama són el Chemistry, l'Escape, l'iT, el Mazzo, Jimmy Woo, Club 11, elMelkweg, el Korzakoff, Trouw i el Paradiso.
Amsterdam té dues universitats: LaUniversitat d'Amsterdam (Universiteit van Amsterdam o UvA) i laUniversitat Lliure (Vrije Universiteit o VU).La seva acadèmia d'art modern,De Rietveldacademie té el nom de l'arquitecteGerrit Rietveld i gaudeix de bona reputació internacional.
Amsterdam té un considerable ambienthomosexual (gai), sobretot al voltant del carrerReguliersdwarsstraat, prop de la plaçaRembrandtplein. Des de1989 hi ha elClub iT, un dels clubs gais més gran d'Europa. Tot i que actualment moltes altres ciutats europees comLondres,Brussel·les,Berlín,Madrid,Barcelona iSitges tenen fama per la seva tolerància a aquest col·lectiu, Amsterdam segueix sent la ciutathomosexual més important d'Europa, i encara és una de les ciutats més diverses del món tot i la seva mida relativament petita.
Acceptar els homosexuals i lesbianes, per molts neerlandesos (tot i que no tots) ja és cosa del passat. Potser és degut a la poca importància que els neerlandesos donen a assumptes com l'orientació sexual de les persones, ja que es considera quelcom poc interessant. Per aquest motiu a Amsterdam és habitual veure parelles homosexuals abraçades o amb un o més fills, ja que tant el matrimoni homosexual com l'adopció de nens per parelles homosexuals és legal i està completament aprovat.
Entre les zones més populars de la ciutat es troba el barri xinès, conegut com elDistricte Roig oRed Light District, pel color de les llums que il·luminen els locals on es mostren, a través d'aparadors, les prostitutes treballen en aquesta zona de la ciutat. Laprostitució alsPaïsos Baixos està legalitzada i regulada en zones designades per aquesta. ElDistricte Roig, denominat col·loquialment «De Wallen» en referència a dos canals owal que el creuen, està ubicat en ple centre d'Amsterdam, entre els carrers Warmoesstraat, Zeedijk, Nieuwmarkt, Kloveniersburgwal i Damstraat. Altres ciutats, comUtrecht,La Haia,Groninga iHaarlem, tenen també els seus propis districtes equivalents.
AlDistricte Roig, de la mateixa manera que en altres parts de la ciutat, els anomenatscoffee shops venen petites quantitats demarihuana, generalment de molt alta qualitat ecològica. Teòricament, però, això no està totalment legalitzat, però és tolerat mentre siguin quantitats petites (fins a 5 grams diaris), i amb la condició que tant el comprador com el venedor siguin majors d'edat. Aquesta situació, que provoca certa controvèrsia, s'anomenagedoogbeleid o «política detolerància».
El govern dels Països Baixos i l'ajuntament d'Amsterdam regular l'anomenat «turisme de drogues» en limitar l'accés als Coffee shops als sols residents inscrits alpadró, ja que segons diuen, tenir un segment o una part del turisme que vengui a la ciutat per fumar dona mala imatge o podria donar mala imatge als altres turistes que visiten la ciutat, a més d'atemptar contra la salut pública.
Koningsdag – L'aniversari del rei, el 27 d'abril de cada any. Els carrers són una festa i es fa un mercat lliure on cadascú ven les seves coses antigues.
Uitmarkt – Festa que es realitza cada any a l'agost; és l'anticipació del programa musical i cultural de la ciutat. Es realitzen molts espectacles gratuïts i música en viu.[13]
[Amsterdam Roots] - Festival musical internacional, l'última setmana de juny.[14]
Amsterdam Pride – Cada any a l'agost, la setmana de l'orgull gai.
Kwakoe festival - Festival dels surinamesos (als Països Baixos viuen més surinamesos que aSurinam). Se celebra del 30 de juliol al 5 d'agost a l'aire lliure al barri de Bijlermeer. Desenes de milers de persones gaudeixen cada any del menjar tradicional que venen les barraques i d'una gran oferta de música en viu.
El lema oficial de la ciutat ésHeldhaftig, Vastberaden, Barmhartig (valorosa, decidida i misericordiosa). Les tres creus deSant Andreu sobre la bandera estan associades a aquestes tres paraules.
Una llegenda popular associa les tres X de l'escut amb les tres amenaces històriques que ha patit la ciutat: l'aigua, elfoc i lapesta.
Des de 1995 tota persona major de 18 anys pot comprar fins a 5 grams demarihuana ohaixix als locals anomenats "Coffee shops",[17] que es troben sota el control legal i impositiu delGovern Holandès, tot i que el 1976 la quantitat era de 30 grams. Les drogues anomenades "dures" estan prohibides i es penalitza fortament a qui les trafiquen.
↑Bairoch, Paul; Jean Batou, Pierre Chèvre [1988].La Population des villes Europeennes. Banque de donnees et analyse sommaire des resultats (en francès). Geneva: Droz, p. 53.OCLC19650044.
↑«The 19th century Urban Expansions». Bureau Monumenten & Archeologie (Office of Monuments and Archeology). Arxivat de l'original el 2007-04-02. [Consulta: 19 abril 2007].
↑Encyclopædia Britannica Eleventh Edition, Vol 1, p896-898.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
