Elsammonoïdeus (Ammonoidea) són unasubclasseextinta demol·luscscefalòpodes coneguts popularment com aammonits. Sónfòssils index excel·lents, i sovint és possible relacionar la capa de roca en què se'ls troba amb unperíode geològic determinat. El parent vivent més proper als ammonits probablement no és elNautilus (al qual s'assemblen físicament), sinó la subclasseColeoidea (que contépops,calamars isèpies).
Les seves closquesfòssils solen tenir forma d'espirals aplanades, malgrat que també n'hi ha amb forma d'hèlix o formes no espiralitzades (conegudes com a «heteromorfes»). La seva forma d'espiral els donà nom, ja que les seves restes fossilitzades tenen una certa semblança amb les banyes d'uncabró.Plini el Vell els va anomenarAmmonis cornua[1] («banyes d'Ammon») perquè el déu egipciAmmon (Amun) solia ser representat portant banyes de boc. Per això, els noms de les espècies d'ammonit solen acabar enceras, que vol dir ‘banya’ engrec (κέρας). Un exemple és elPleuroceras.
Asteroceras, un ammonit fòssil delJuràssic d'Anglaterra.Espècie d'ammonit del Juràssic
Originant-se delsnautiloïdeusbactritides, els ammonits aparegueren per primer cop vers elSilurià tardà i elDevonià inferior (fa uns 400 milions d'anys), i s'extingiren en acabar el períodeCretaci (fa 65 milions d'anys) juntament amb elsdinosaures i moltes altres espècies marines. La classificació dels ammonits es basa en l'ornamentació i estructura de les cambres de gas de les seves closques; per mitjà d'aquestes i altres característiques, hom pot dividir la subclasseAmmonoidea en tres ordres i vuit subordres coneguts. Mentre que quasi tots els nautiloïdeus mostren sutures amb corbes suaus, la línia de sutura dels ammonits (la intersecció de les cambres amb la closca exterior) estava plegada, formant plecs i lòbuls.
S'han trobat tres tipus principals de patrons de sutura en els ammonits. Patrons de sutura:
Goniatític - nombrosos lòbuls i plecs no dividits; típicament, vuit lòbuls al voltant de la closca. Aquest patró és característic dels ammonits delPaleozoic.
Ceratític - els lòbuls tenen extrems subdividits, donant-los l'aparença d'una serra, i els plecs són. arrodonits. Aquest patró és típic dels ammonits delTriàsic.
Ammonític - tant els lòbuls com els plecs solen tenir puntes arrodonides en lloc de serrades. Els ammonits d'aquest tipus són els més importants des d'un punt de vista estratigràfic. Aquest patró és característic dels ammonits delJuràssic iCretaci.
Com que els ammonits i llurs parent pròxims estan extints, se sap poc sobre la seva forma de vida. Les seves parts toves quasi mai romanen preservades. Nogensmenys, s'ha investigat molt examinant les closques dels ammonits i experimentant amb models dins de tancs d'aigua.
Molts ammonits vivien probablement en aigües obertes dels oceans primitius, i no al fons marí. Això és suggerit pel fet que els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes condicions en què no es troba vidabentònica (del fons marí). Molts d'ells (comOxynoticeras) eren probablement bons nedadors, amb closques aplanades en forma de disc que resultaven molt hidrodinàmiques. Tot i això, alguns ammonits eren nedadors menys eficients i probablement eren formes bentòniques de moviments lents. Els ammonits i animals semblants s'alimentaven probablement depeixos,crustacis i altres petites criatures, mentre que eren les preses derèptils marins tals com elsmosasaures. S'han trobat fòssils d'ammonits amb marques de mossegades, el resultat d'atacs dels predadors.
La part de la closca dels ammonits que conté la cambra de gas s'anomenafragmocon. Aquest conté una sèrie de cambres progressivament més grans, anomenadescamerae, separades per fines parets que reben el nom deseptes. Només la cambra més gran, lacambra corporal, era ocupada per l'animal en si. A mesura que creixia, s'afegien cambres noves i més grans a l'extrem obert de l'espiral.Un tub anomenatsifuncle passava a través de les septes, estenent-se des del cos de l'ammonita fins dins les cambres buides de la closca. Per mitjà d'un procés de transport actiu hiperosmòtic, l'ammonita podia buidar-les d'aigua. Això li permetia controlar laflotabilitat de la closca i, per tant, pujar o baixar en l'oceà.
Una de les principals diferències entre els ammonits i els nautiloides és que el sifuncle dels ammonits (excepte elsClymeniina) passa per la perifèria ventral de les septes i les cambres, mentre que en els nautiloides transcorre més o menys pel centre de les cambres i les septes.
Un dels trets de les closques delsNautilus moderns és la variació en la forma i les dimensions de la closca segons elsexe de l'animal, de manera que la del mascle és lleugerament més petita i ample que la de la femella.
.svg){kind=icon}
