En lamitologia egípcia,Amon,Amun,Ammó oAmmun (enegipci:jmn,[a] 'l'ocult'; engrec antic:ἌμμωνÁmmōn,[1] ἈμμοῦνAmmoún;[2] encopte:ⲁⲙⲟⲩⲛAmun) és un déu, espòs deMut o d'Ipet i pare deChons en laTríada de Tebes. Amon era undéu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egiptefaraònic; va prendre un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps deTebes van guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.[3]
Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Ra, hom l'ha identificat amb el déu solar,Ra. Sota la forma d'una oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdòade d'Hermòpolis en les aigües primordials.
Es representava en forma d'un home a qui es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color dellapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.
També es representa sota la forma d'unmarrà o d'unaoca. Se l'associa de vegades al déuMin, sota el nomAmon-Min.
Diversos personatges egipcis adoptaren en els seus títols el nom d'Ammon (Amen): quatrefaraons de ladinastia XII, els anomenatsAmenemhat, "Ammon és el primer", diversos de ladinastia XIII, quatre faraons de ladinastia XVIII, els anomenatsAmenhotep "Ammon està satisfet", anomenatsAmenofis pels grecs, com el cèlebreTutankamon "Imatge vivent d'Ammon", o Amenhotep IV; Amenmeses de ladinastia XIX; Amenemopet "Ammon és a Tebes", Siamon, de ladinastia XXI, etc.
Noms alternatius:Kematef (bastant més tard en la història),Amon,Amun.
Va ser representat com un home de pell negra o blava, o en forma d'animal, amb cap de carner. En qualsevol de les dues representacions anteriors, porta sobre el cap un tocat compost per dues plomes, dividides en seccions, i un disc solar a la base. Podia també portar-hiceptre uas i anj.
En algunes ocasions, té aparença momiforme, com a déu creador; de carner d'un o quatre caps, amb robustes banyes al voltant de les orelles; d'esfinx criocèfala, serp, lleó o d'oca.
En els texts de les Piràmides, se'l considerava una deïtat de l'aire, però més tard se l'associà aRa, déu d'Heliòpolis, divinitat solar, sota el nom d'Ammon-Ra, i es convertí en la principal divinitat de la religió egípcia, i el nom del qual portaren algunsfaraons.
A començament de l'Imperi nou, fou considerat el déu dinàstic, per la devoció que li professaven els faraons tebans, eclipsant el predomini del déu guerrerMontu,[4] una altra deïtat venerada a Tebes. La guerra contra elshicsos portada a terme pels prínceps tebans de la Dinastia XVII provocaria també que el déu fos considerat la màxima divinitat delpanteó egipci, un cop arribat a la victòria amb l'alliberament i reunificació del país.
Els sacerdots d'Ammon es van convertir en el sector més influent de la societat egípcia durant l'Imperi nou, i arribaren fins i tot a enfrontar-se al denominat "faraó herètic", Amenhotep IV. En aquesta època, començà la seva síntesi amb l'antic déuRa, sota la denominació d'Ammon-Ra.
En el període posterior d'Egipte, va adquirir un caràcter més universal, i fou conegut pel nomgrec d'Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei dels déus".
La història d'Amon com el déu-patró de Tebes comença al segle XX a.C., amb la construcció delrecinte d'Amon-Ra aKarnak durant el regnat deSesostris I. Abans de la XI dinastia la ciutat de Tebes no semblava tenir rellevància.
Els treballs de construcció del recinte d'Amon-Ra van donar-se durant el regnat de ladinastia XVIII d'Egipte quan Tebes es va convertir a la capital de Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va dur a terme sota els regnats deSeti I i deRamsés II. Merenptah va commemorar les seves victòries sobre els pobles del mar a les parets del recinte, lloc on s'iniciava la ruta processional cap al temple de Luxor. La Gran Inscripció (que ara ha perdut prop d'un terç del contingut) mostra les campanyes del rei i el seu eventual retorn amb botí i presoners. Al costat d'aquesta inscripció hi ha l'Estela de la Victòria, que és en gran part una còpia de la més famosaEstela de Merneptah trobada al complex funerari de Merenptah a la riba oest del Nil a Tebes.[5] El fill de Merenptah,Seti II va afegir dos obeliscs petits davant del segon piló i un triple reliquiari al nord de l'avinguda processional a la mateixa zona. Aquest estava construït de pedra arenisca, amb una capella a Amon flanquejada pels temples de la seva esposaMut i el seu fillJonsu, formant així laTríada de Tebes.
L'últim canvi important al recinte d'Amon-Ra va ser l'addició del primer piló i les massives parets d'un perímetre que van envoltar tot el recinte, ambdós construïts perNectabeu I.
La regió tebana tenia dues festivitats principals, que van tenir el seu apogeu a la darreria de la DinastiaXIX, la cèlebre festa d'Opet i la Festa de la Vall.
A la Festa de la Vall, les estàtues de culte de la tríada tebana sortien de llurs temples a Karnak, en processó travessant el Nil, amb destinació als temples mortuoris de l'altre vora del riu.[6] Originàriament, era una festivitat de quatre o cinc dies de durada, que amb el pas dels anys i les diferents modificacions de la cerimònia, a l'acabament del regnat deRamsès II, durava de vint a vint-i-dos dies, en els quals es donavenpa,cervesa,carn, etc., generalment provinents dels magatzems deltemple.
La festa d'Opet tenia lloc durant el segon mes de lainundació anual. En aquesta festivitat se celebrava la unió sexual entre Amon i la mare del rei, que permetia a aquesta donar a llum alka (esperit) reial. La celebració acabava quan el rei entrava al santuari a rebre elka, sortint del temple com un déu. La processó iniciava el seu trajecte sortint del temple de Karnak amb destinació al temple deLuxor, passant successivament per l'avinguda amb esfinxs[6] de carners, pilons i sales d'esbarjo, destinades als sacerdots que portaven la barca del déu. S'allotjava al temple deLuxor, durant una o dues nits, per tornar al seu temple original, aKarnak, novament.
↑6,06,1Littleton, C.Scott.Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling. (en anglès). Londres: Duncan Baird Publishers, 2002, p. 17,18.ISBN 9781903296370.
.svg)
_(2865505031).jpg)
