![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici,fortalesa,ruïna icastell![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Província de Van (Turquia)![]() | |||
Banyat per | llac Van![]() | |||
| ||||
Amiuk fou unafortalesa de la costa oriental delLlac Van, al nord de la ciutat deVan i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia deVaspurakan.[1][2]
Vers el 771 els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk i feien incursions de pillatge a Vaspurakan. Aixot Artsruní de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut del reiAixot I el Gran van poder conquerir la fortalesa; però Aixot sí que va conquerir una altra fortalesa, la de Varag, on un grup d'àrabs s'havia fet fort i des d'allí saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prínceps Artsruní de Vaspurakan (l'abat superior del monestir era presoner d'aquests àrabs).
Els othmanides (i l'emir qaisita de Manazkert i d'Apahuniq també objecte d'atacs dels armenis) van cridar en ajut seu al governador-emir àrab deDiyar BakrIsa ben Shaikh ben al-Salil al-Shaybani, que fou reconegut pel califa comostikan d'Armènia (871-882). Isa va marxar contra Aixot Artsruní que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar a prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurguèn, príncep deMardastan, no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Aixot, però els àrabs n'eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un príncepArtsruní, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i, a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot de Vaspurakan fou deixat en pau.
El príncep Gagik de Vaspurakan va conquerir finalment als musulmans othmànides la fortalesa d'Amiuk en un atac sorpresa a la nit i els seus habitants van ser degollats. Això va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos alsArtsruní. Amiuk fou confiada pel príncep al seu feudatari Abu Sakr Vahuni vers el905, però aquest la va cedir al reiSembat I el màrtir. El rei la va tornar al príncep Gagik però a canvi d'una forta compensació. Des de llavors va seguir unida a Vaspurakan.