  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 150.000 (2009) |
| Llengua | anglès illengua criolla |
| Religió | cristianisme icatolicisme |
| Geografia | |
| Estat | Libèria |
Elsamericoliberians són unaètnia deLibèria (Àfrica) formada pels descendents dels colons d'origenafroamericà que van fundar lacolònia per alliberar-se del seu passat lligat a l'esclavitud. Actualment són uns 150.000 o 200.000, viuen concentrats sobretot aMonròvia i altres poblacions de la costa, o bé emigrats alsEstats Units d'Amèrica, sóncristians i parlenanglès i unallengua criolla.
Els americoliberians són descendents d'uns 13.000 anticsesclaus alliberats alsEstats Units d'Amèrica i també a lesAntilles i a la mateixaÀfrica, que es van establir a laCosta del Pebre entre 1817 i 1867 sota els auspicis de laSocietat Americana de Colonització i guiats pel lema"L'amor a la llibertat ens va portar fins aquí". Aquests colons, que fugien de l'esclavitud i de ladiscriminació racial que patien alsEstats Units, van fundar una colòniaafroamericana a l'Àfrica occidental,Monròvia, ara capital deLibèria. Altres grups d'antics esclaus alliberats van fer el mateix a les que després serienCosta d'Ivori iSierra Leone. Els deSierra Leone s'anomenencreoles okrio, i són descendents principalment d'antics esclaus alliberats alCanadà, lesAntilles i elRegne Unit.[1] Més tard, es van integrar al grup un contingent de 5.000 nadius africans anomenatscongos pel fet que descendien d'esclaus de laConca del Congo que mai no havien estat deportats alcontinent americà, i un altre de 346 immigrants de les illesBarbados.[2] Ni els americoliberians ni els krio no solen aparellar-se amb persones natives d'Àfrica.Libèria fou la primera colònia africana en assolir la independència, el 1847, i durant els primers anys del nou estat, fins i tot, eldret de vot era reconegut només als ciutadans d'origen afroamericà, mentre que els nadius africans eren tractats d'una manera semblant alsindis americans, i hom considerava que havien de serassimilats a la civilització dels americoliberians dominants.
Els colons practicaven la sevafe cristiana, sovintcombinada ambcreences religioses tradicionals africanes, parlaven en el dialecteanglès afroamericà, i molt pocs s'aventuraven a anar per a res cap a l'interior del país, ni gosaven barrejar-se en cap sentit amb les tribus locals. La societat americoliberiana, la seva cultura i la seva organització política romanien fortament influenciades per les delsEstats Units d'Amèrica, en especial per les delSud dels Estats Units. Actualment, la població americoliberiana és d'uns 150.000 individus, però se li atribueix a aquesta petita minoria tot el mèrit del progrés econòmic deLibèria, i en aquest sentit hi destaca especialment el presidentWilliam Tubman, que va treballar amb èxit per atraure inversions estrangeres i que va intentar (potser debades) construir ponts econòmics, socials i polítics entre els descendents dels colons i els habitants nadius de l'interior.[3]
Tot i que no són més del 5% de la població total del país, els americoliberians van dominar la política nacional liberiana des de la fundació de Libèria el 1847 fins al cop d'estat deSamuel Doe el 1980 en què va morir el presidentWilliam Tolbert i el poder fou assumit per militars pertanyents a la majoria indígena. Tot i que, teòricament, la República de Libèria havia estat instituïda com unrègim democràtic, durant més de cent anys, des del 1877 fins alcop d'estat de 1980, hi ha hagut de fet unrègim de partit únic, elTrue Whig Party, controlat pels americoliberians.[3] Aleshores, durant la dècada de 1980, una bona part de les famílies més poderoses de la minoria americoliberiana va emigrar cap alsEstats Units.
Al llarg de tota la seva història, la política aLibèria ha estat marcada per un certracisme del americoliberians envers els liberians nadius, però també entre els primers per les diferències en el color de la pell, de manera que sempre s'han considerat d'alguna manera superiors els individus de pell més clara sobre els que la tenen més fosca. Aquesta tendència només ha trobat alguna oposició en la influentmaçoneria liberiana, contrària a lesdiscriminacions racials.[4]
Els americoliberians han mantingut viva la influèncianord-americana en aquell racó d'Àfrica fins a l'actualitat.Libèria, que vol dir "terra de llibertat", ha estat i encara és avui un reflex delsEstats Units d'Amèrica a l'Àfrica occidental.[5] Labandera de Libèria, el seusistema polític i la sevaConstitució recorden molt els de la metròpoli. Les antigues mansions de les famílies americoliberianes més influents que encara es conserven recorden molt els palauets que presidien les plantacions esclavistes delSud dels Estats Units, on havien servit els seus avantpassats com aesclaus.[4] Molts nadius liberians encara avui tenen un parlar amb alguns trets de l'anglès afroamericà. Els emigrants liberians alsEstats Units són acollits per la comunitatafroamericana molt millor que els de qualsevol altre país africà.
Tot i la fugida dels americoliberians cap aAmèrica, els liberians segueixen mirant cap aOccident per demanar ajut. El 2007, el magnat afroamericàRobert L. Johnson va demanar que "els afroamericans recolzin Libèria igual que elsjueus americans recolzenIsrael".[6] De fet, el país que més suport dona actualment a Libèria és elsEstats Units d'Amèrica. Des del final de la guerra civil liberiana, el 2003, aquest ajut a la reconstrucció del país es suma al manteniment d'una missió de pacificació de l'ONU (UNMIL). El 2007Condoleezza Rice va anunciar que els Estats Units cancel·larien tot eldeute extern de Libèria.[7] Fins i tot el presidentBush va visitar Libèria el febrer del 2008, en la que fou la quarta trobada amb el seu homòleg liberià en només dos anys.[8]
Tanmateix, des del procés democratitzador a Libèria, ja no és tant popular ser americoliberià. Per exemple, la presidentaEllen Johnson Sirleaf,Premi Nobel de la Pau de 2011, i la primera dona que ha assolit la Presidència d'un país africà, tot i ser americoliberiana, havia volgut fer creure que tots els seus avis eren indígenes, però recentment ha hagut d'admetre que la seva família paterna téascendència alemanya.[9]
| Per geografia |
| ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temes de la diàspora africana | |||||||||||||||||
1UnAfrollatinoamericà afroamericà deLlatinoamèrica.UnAfrocaribeny és qualsevol persona delCarib que té ascendència africana. | |||||||||||||||||
