Amenofis III també anomenatAmenhotep III fou unfaraó de ladinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable.
Excepte algunes petites accions aNúbia, que dugueren a terme virreis com Merymose, no emprengué campanyes militars. El seu nom de tron fou: Nubmaatre (El senyor de la veritat ésRa).
Era fill deTuthmosis IV i de la seva esposa principalMutemuia, filla, possiblement, del reiArtatama I deMitanni. Quan pujà al tron tenia entre sis i dotze anys però, tot i així, la seva mare no fou regent perquè no era egípcia.En el seu segon any de regnat, quan tenia entre vuit i catorze anys, va contraure matrimoni ambTiy, filla de Yuya i de Tuya. El germà de Tiy, Anen, fou canceller delBaix Egipte, segon profeta d'Amon, sacerdot d'Heliòpolis i pare diví, i va acumular un gran poder, malgrat no es pugui assegurar que fos aquesta família la que exercia la regència.
Es casà tres vegades més, amb la princesa Gilukhepa (o Giluhepa) de Mitanni -filla de Shuttarna II- i després amb Taluhepa (neboda de l'anterior). També contragué matrimoni amb dues filles pròpies: Isis o Aset -al regat de l'any trenta- i Sitamon (en època desconeguda); aquesta última portà el títol gran esposa reial al mateix temps que la seva mare.
Amenofis III
Existeix documentació sobre cinc filles i dos fills que se li atribueixen: Tuthmosis (primogènit), Amenofis IV, Sitamon -filla gran i esposa-, Henutaneb, Nebetah, Aset -filla i esposa- i Baketaton -filla més jove-. El seu primogènit -Tuthmosis- va ser sacerdot d'Amon i morí en vida del seu pare, deixant obert un camí cap a la successió que seguíAmenofis IV (Akhenaton).
Durant els primers anys, no hi hagué cap activitat cabdal més enllà d'una expedició a Núbia organitzada al cinquè any de regnat i que ultrapassà lacinquena cascada del Nil, de la qual es fa esment en inscripcions aAswan i Konosso (Núbia), com també en una estela que avui es conserva alMuseu Britànic.
Existeix documentació sobre una revolta a Núbia en època indeterminada, però el fet que va ser abatuda pel seu fill fa pensar que el regnat es trobava ja en una etapa avançada. Unes inscripcions fan referència a les baixes, tot indicant que es capturaren 150 homes, 250 dones, 175 nois, 110 arquers, 55 servents i que moriren 312 nubians. Per tal d'evitar revoltes en aquesta zona, s'edificà la fortalesa de Khaemmaat i també un temple aSoleb a prop de l'actualKerma.
Amenofis III es caracteritzà per ser un faraó amb una gran activitat constructiva. Va construir moltes obres públiques i va iniciar la passió per la mida colossal que va caracteritzar els últims dies de l'imperi.[1] A partir del vint-i-cinquè any de regnat, començà una etapa constructiva finançada amb els beneficis del comerç i les mines d'or deWadi Hammamat i Núbia. Mantingué contactes diplomàtics ambFaistos,Cnossos,Micenes,Arzawa,Mitanni iBabilònia. Durant el seu regnat es va construir molt, sobretot aTebes i la seva rodalia: es van ampliar diverses parts del temple deKarnak, el temple deLuxor (dissenyat per l'arquitecteAmenhotep fill d'Hapu), untemple mortuori del qual sols en queden les restes de dues escultures colossals conegudes com elsColossos de Mèmnon que, en realitat, representaven al faraó juntament amb les imatges de la seva mare Mutemuia i la seva dona, la reina Tiy. Aquest gran palau fou destruït per una inundació a la dinastia XIX i els seus materials van ser reutilitzats, tot i que les restes mostren un art sumptuós amb línies naturalistes que anticipen la futura revolució de l'època d'Amarna;[2] elpalau de Malqata amb un port no gaire llunyà; un pavelló una mica al sud a Kom al-Samak; i a Sumeno -a uns vint quilòmetres al sud de Tebes- i un temple dedicat aSobek.
Del seu regnat s'han localitzat nombroses escultures i relleus, com les trobades a les tombes TT47 (d'Userhet) i a les TT192 (de Khereuf).
Amenofis III fou deïficat en vida, identificant-se amb la deïtat solarAton. Es considera que el seu fill en establir el culte d'Aton, indirectament va contribuir a l'adoració del seu pare, malgrat no fos la seva intenció. Morí al 39è any de regnat, quan tenia entre quaranta-cinc i cinquanta anys. És probable que es fes enterrar amb la seva esposa Tiy (KV46) a la Vall dels Reis, en una tomba assenyalada comWV22.
La seva mòmia (en molt mal estat de conservació), es va descobrir a prop de la tomba d'Amenhotep II després que durant la Dinastia XX es va traslladar per a protegir-la de robatoris i actes vandàlics. La revistaNational Geographic va publicar l'any 2010 un estudi que es corroborava la identitat d'aquesta i altres mòmies gràcies a una anàlisi d'ADN realitzat a la mòmia deTutankamon. Gràcies a aquest estudi també es va identificar les restes de la Reina Tiy, aAkhenathon, la mare de Tutankamon y l'esposa d'aquest.[4]
