Ambrose Gwinett Bierce (24 de juny de1842 –1914?) va ser unescriptor,periodista i editorialistaestatunidenc. El seu estil lúcid i vehement li ha permès conservar la popularitat, mentre que molts dels seus contemporanis han passat a l'oblit. Aquest mateix estil càustic va fer que un crític el qualificara coml'amarg Bierce (Bitter Bierce).
Bierce va nàixer aHorse Cave Creek, al comtat deMeigs,Ohio, i va créixer al comtat deKosciusko,Indiana. Va ser el desè de tretze fills. Els seus pares, Marcus Aurelius i Laura, grangers de pregona fecalvinista, els van donar a tots ells noms que començaven amb la lletra «A».
Al començament de laGuerra civil dels Estats Units es va allistar en el 9è regiment de voluntaris d'infanteria d'Indiana. L'any1862, va ser nomenat tinent i comissionat com a enginyer topogràfic encarregat d'alçar mapes per a determinar els camps de batalla apropiats. Aquell mateix any va participar en labatalla de Shiloh, experiència terrible que va utilitzar més tard en alguns dels seus contes. També va participar en les batalles deRich Mountain iKennesaw Mountain, resultant ferit greu. Es va llicenciar de l'exèrcit l'any1865.
L'any1871 es va casar amb Mary Ellen (Molly) Day, amb la qual va tenir tres fills: Day, Leigh i Helen. El1888, es va separar després de descobrir unes cartes comprometedores d'un admirador a la seua esposa. El1904 va obtenir-ne el divorci.
Bierce va sobreviure als seus fills mascles, encara que va estar malalt tota la seua vida, a conseqüència de l'asma i de les seqüeles de les seues ferides de guerra.
Després de llicenciar-se, es va donar a conèixer com a periodista aSan Francisco, on va col·laborar en els diarisThe Argonaut,The Overland Monthly iThe News Letter. D'aquest darrer, va ser nomenat director el1868.
Des de1872 fins a1875 va viure i treballar aLondres. En tornar als Estats Units, es va establir de nou aSan Francisco, on va treballar com a columnista i editorialista delSan Francisco Examiner, propietat deWilliam Randolph Hearst. L'any1889 es va traslladar aWashington DC, però va continuar la seua relació amb els diaris de Hearst fins al1906.
A Londres, va escriure les seues primeres narracions curtes, aparegudes enrevistes i recopilades més tard en tres toms, que li van proporcionar fama d'humorista càustic i mordaç. El seu estil es caracteritza pel constant ús de laironia.Misantrop, va expressar el seupessimisme en contes i relats curts que no transmeten excessives il·lusions sobre la bondat essencial de l'home i la dona. També va escriure lesFaules fantàstiques i unEsop esmenat, crítiques corrosives de la corrupció política nord-americana. En tornar a San Francisco, va esdevenir l'àrbitre dels cercles polítics i literaris. Va fer gala del seu humor macabre enThe Monk and the Hangman's Daughter (1892) i d'enginy satíric en el seu llibre de versosShapes of Clay (1903).
Se'l considera l'hereu literari directe dels seus compatriotesEdgar Allan Poe,Nathaniel Hawthorne iHerman Melville. Contista excepcional, és autor d'alguns dels millors relats macabres de la història de la literatura:La mort de Halpin Frayser,La cosa maleïda,Un esdeveniment al pont sobre el riu Owl,Un habitant de Carcosa,Un terror sagrat,La finestra tapiada, etc. Gran part de la crítica el situa en companyia de Poe,Lovecraft iGuy de Maupassant al panteó d'il·lustres conreadors del gènere terrorífic. Amb les seues contundents filigranes, es va evidenciar com a mestre absolut en la recreació de tenses atmosferes desassossegants al mig de les quals detona sobtadament un horror «físic», absorbent i feroç.
El també escriptor de relats d'horrorH. P. Lovecraft va prendre alguns elements de l'obra de Bierce per incorporar-los als seusMites de Cthulhu. Sobre els relats de Bierce, va escriure que «en tots aquests, hi ha una maleficència ombrívola innegable i alguns continuen sent vertaderes cimeres de la literatura fantàstica nord-americana». Tot i que se'l sol encasellar com un autor de contes de terror, no tots els seus textos pertanyen a aquest gènere; a més, els seus textos solen contenir una gran dosi de sarcasme o de lúcida ironia, que sovint es converteix en un agut humor negre. Es considera el seu millor llibreIn the midst of life, conegut també com aContes de soldats i civils, que inclou els seus relats més tenebrosos. La seua obra més coneguda ésEldiccionari del Diable.
A l'octubre de1913, el septuagenari Bierce va sortir de Washington DC en un viatge per a recórrer els vells camps de batalla de la Guerra Civil. Al desembre va creuar aMèxic, que llavors estava en plena revolució, perEl Paso. ACiudad Juárez es va unir a l'exèrcit dePancho Villa com a observador, arribant fins aChihuahua, on s'esvaeix el seu rastre. L'última notícia certa en va ser una carta que va escriure a un amic íntim, datada el 26 de desembre. Es tracta d'una de les desaparicions més cèlebres de la història de la literatura. Tot i que des de llavors s'han llançat moltes teories sobre la seua desaparició, el misteri roman inexplicat.
Abans d'eixir cap a Mèxic, en una carta datada l'1 d'octubre de 1913, va escriure a una de les seues familiars a Washington: «(...) Adéu. Si sents a dir que he estat col·locat davant d'un mur de pedra mexicà i que m'han afusellat fins a convertir-me en parracs, per favor, entén que jo pense que aquesta és una manera molt bona d'eixir d'aquesta vida. Supera l'ancianitat, la malaltia, o la caiguda per les escales del celler. Ser un ianqui a Mèxic —Ah, això sí que és eutanàsia! (...)».
L'Enciclopèdia Britànica indica que Bierce va poder ser assassinat en elsetge d'Ojinaga (gener de 1914). En efecte, un document de l'època consigna la mort en aquesta batalla d'«un ianqui vell». La data generalment acceptada de la seua mort és 1914.
El novel·listaCarlos Fuentes va escriure un relat de ficció titulatGringo viejo, que es va portar al cinema amb el títol d'Old Gringo, interpretat perGregory Peck.
