Elsamazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives,berbers[a] (encabilenc i altres dialectesamazics:imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica. Tradicionalment, han parlat les llengües de la branca amaziga de lafamília afroasiàtica. La paraulaberber, que sovint s'usa per a referir-se a aquest poble, prové de la paraula llatinabarbarus (‘bàrbar’), mentre que el poble mateix s'autoanomenaamazigh (‘persona lliure’, en pluralimazighen).[6]
Malgrat que històricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, gràcies al fet que les restes arqueològiques del nord d'Àfrica són abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents al territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica. Hi ha diverses teories que afirmen l'origeneurasiàtic dels amazics; per exemple, en regions com elRif delMarroc, hi ha poblacions d'aspecte europeu (ulls blaus o verds i cabell ros o pèl roig), com elsrifenys.[7]
Rarament són nòmades —llevat de grups com elstuaregs—; habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular. L'estructura social es basa en la família patriarcal; organitzats encabiles, són governats per un consell d'ancians (gama'a) i regits per una llei pròpia (qanun), o conjunt de tradicions orals. Són de religió musulmana, deformada sovint per supersticions locals o barrejada amb restes de paganisme. La poligàmia hi és poc corrent.
La majoria d'amazics sónmusulmanssunnites, per bé que hi ha hagut tradicionalment minoriesjueves, i sedentaris, excepte elstuaregs. Són presents a la regió des de laprehistòria. A partir del segle xi, van començar a assimilar-se als àrabs.
Es divideixen en pobles (karuba), cadascun dels quals és administrat per unaDjamaa, assemblea de ciutadans encapçalada per unamin (cap d'assemblea) i untemman (inspector). Els amazics no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen.
Ni al Marroc ni a Algèria hi ha autonomia interna, tot i que el28 de maig del1995 es creà alMarroc unHaut-Commissariat à l'amazighité amb competències per a desenvolupar l'ensenyament en amazic, però es tracta d'una mesura politicoadministrativa i no pas un reconeixementde iure, de manera que la seva existència és precària. A Algèria, reclamen autonomia política i cultural. Els tuareg han recorregut sovint a la lluita armada per tal d'aconseguir reconeixement tant aNíger com aMali.
El seu origen resta de moment desconegut, però és molt antic. El fet de trobar amazics de cabell ros pot suggerir que hi va haver una barreja de les poblacions de la costa sud del Mediterrani amb poblacions de la costa nord, però en una època tan antiga que no es pot determinar. De moment, es treballa la llengua amazic com a font per avaluar el seu possible origen.
Els amazics ja són esmentats als texts egipcis. Elslibis (libu) otehenu eren amazics; una dinastia, ladinastia XXII, d'origen libi, governà Egipte alsegle x aC. Els amazics poblaren totes les terres de l'oest delNil. Records de la població amaziga en tot el nord d'Àfrica s'han trobat pel desert delSàhara.
Les fonts gregues i romanes també hi fan referència. Els geògrafs grecs utilitzen noms que segurament no es donaven a ells mateixos:nasamons ipsil·les aCirenaica iTripolitana,garamants al Sàhara,maclis (machyles) imaxyes alSahel tunisià,númides alMagrib oriental,gètuls als confins del desert i l'altiplà;maures al Magrib central i occidental. De tota manera, entre els autors antics sembla recurrent l'ús d'unetnònim,màzics, amb gran nombre de variants i aplicat a nombroses tribus de llocs molt allunyats del nord d'Àfrica, que és manllevat de l'amazic antic i segurament és l'origen de l'actual etnònimamazic. Entre aquestes tribus amazigues, es van establircolònies, primerfenícies i despréscartagineses igregues, que van tenir poc d'efecte en la població, excepte a la rodalia deCartago iCirene. La seva unitat fou tardana, però finalment es van constituir els regnes delsmassils i delsmassesils, desprésRegne de Numídia, i elRegne de Mauritània. Els dos regnes van desaparèixer absorbits per Roma enprovíncies a la primera meitat delsegle i.
El domini romà durà fins al segle v. En tot aquest temps, la romanització fou superficial a les muntanyes i al desert, i l'administració de les tribus corresponia als seus propis caps. Algunes revoltes foren dirigides per amazics romanitzats comTacfarines (17 a 29) i d'altres per tribus de l'interior. Les principals revoltes foren les dels nasamons en temps d'August, dels garamants en temps deDomicià, dels maures sotaHadrià,Antoní Pius iCòmmode, delsgètuls a mitjan segle iii i dels cabilencs al final del segle iii. A mesura que l'autoritat romana es diluïa, els amazics es manifestaven més i més autònoms i adoptaven posicions diferenciades, per exemple eldonatisme a la província d'Àfrica. Al segle iv, la revolta dels circumcel·lions fou una mena debagauda amazic; revoltes com les deFirm (372-375) iGildó (398) donen fe del particularisme amazic; però aquesta hostilitat als romans no portà a la creació d'un estat amazic, sinó que facilità la conquesta delvàndals al segle v. Els amazics es van fer independents aMauretània, laCabília, l'Aurès, i la Tripolitana, però desorganitzats, mentre una part cooperava amb els vàndals i formava part dels seus exèrcits.
La conquesta romana d'Orient delRegne vàndal (531) donà el poder als grecs fins al642. Els amazics es van oposar als romans d'Orient localment, com Antales a laBizacena, i Yabdas a l'Aurès. El governador deJustinià I, Salomó, va poder vèncer la resistència amb força facilitat. Després de la mort de Salomó (643), en una expedició contra la tribu amaziga dels levates (Lawata) de Tripolitana, aquests estaven a punt d'envair Àfrica, però foren precisament els amazics de l'Aurès els que ho van evitar ajudant el governador Joan Troglita (546-552). En aquest moment, els amazics estaven dividits en tres grups principals i altres tribus independents:
Lawata (amb els Hawwara, Awrigha, Nafzawa i Awraba) a Tripolitana, Cirenaica, el Djerid i l'Aurès,
Sanhadja (amb els Kutama, Zwawa, Zanata, Ifren, Ghumara, Masmuda, Gezula, Lemta i Sanhadja) al Magrib occidental i central,
Els primers atacs musulmans foren simples expedicions de saqueig que difícilment podien portar a un domini permanent. Fins al670, amb la fundació deKairuan, aquest domini no s'establí de manera sòlida, però encara les ciutats de la costa seguien en mans dels romans d'Orient, igual que les zones muntanyoses. Els amazics, organitzats sota la direcció d'un dels caps tribals,Kosayla, van matarUqba ibn Nafi a Tahudha i es formà el primer gran regne amazic (687-690), i abraçà la major part de Tunísia. Koysala no va poder resistir gaire, però la seva torxa fou recollida per la reinaKahina a l'Aurès, que finalment fou derrotada el703.
Durant el segle viii, els amazics es van convertir a l'islam; van formar el nucli de l'exèrcit que conquerí Hispània, i amazic era el seu comandant, el conqueridorTàriq. Però aviat hi van renéixer els particularismes i la major part dels amazics va adoptar doctrineskharigites.
Família amaziga, segons una visió externa del 1890
El740, començà la revolta contra els àrabs a l'oest delMagrib, dirigida perMaysara; quan aquest fou mort pels seus propis seguidors, la revolta va seguir i s'estengué per tot el Magrib i cap a Hispània. Els àrabs van patir diverses derrotes, entre les quals la deKhultum ibn Iyad el741, que els va fer perdre Kairuan, saquejat pelswarfadjdjumasufrites (756); després els hawwara ibadites van derrotar els warfadjdjuma i van formar un estatibadita per Tripolitana i Tunísia i part d'Algèria. La divisió interna dels amazics no els permeté aprofitar les seves victòries i el cap Abul Khattab fou derrotat per tropes àrabs vingudes deSíria, que van recuperarIfríqiya (761). La guerra encara continuà vint anys, al final dels quals els àrabs havien restablert el seu domini a Ifríqiya, però el que avui és Algèria central, occidental i el Marroc, ja no el van recuperar. Així, van sorgir estats sovint governats per àrabs que tenien el suport dels amazics, com l'Imamat deTahart (761-908), dirigit per la dinastia delsrustàmides); l'Emirat deSigilmasa, governat pelsBanu Midrar (772-977); l'Emirat deTlemcen, fundat per Abu Kurra del grupBanu Ifran; l'Emirat deNakur, fundat pelsGhumara; l'estat delsBarghawata, a la costa atlàntica, i ja al segle ix l'Emirat delsidríssides) deFes, amb el suport del amazicsmiknasa,sadrata, izwagha. Només elsaglàbides (800-909), de fet independents, van reconèixer la sobiraniaabbàssida, i es van haver d'enfrontar sovint als amazics del sud dels seus dominis.
Al segle x, elskutama van aportar els soldats necessaris al dai xiïta Abu Abd Allah per derrotar els aglàbides (909) i fundar l'estatfatimita. Els fatimites van poder eliminar l'Imamat de Tahart (908), però no pogueren dominar elMarroc, on principalment es van mantenir elsidríssides amb el suport dels Maghrawa i els Zanata, que per oposició alsfatimites van ser clients delsomeies de Còrdova. El fatimites van tenir una forta oposició dirigida perAbu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari, l'home de l'ase (943-947), que per un temps dominà Ifríqiya, però el van poder derrotar amb l'ajut delsSanhadja del Magrib central. A partir del973, amb els fatimites establerts a Egipte, es van desinteressar del Magrib.
Altre cop les tribus amazigues es disputaren el poder: a l'est, els sanhadja van suplantar els kutama i van donar suport alszírides (973-1167); a l'oest, desapareguts els idríssides, el poder passà alsZanata, primer com a governadors del país per compte dels califesomeies deCòrdova i després com a emirs independents a Fes, on van romandre fins a l'arribada delsalmoràvits (1063). Al començament del segle xi, l'estat zírida es dividí i al Magrib central sorgí el Regnehammadita o delsBanu Hammad, amb capital a Kalat Bani Hamad i després aBugia (1014-1152).
A mitjan segle xii, la invasió dels nòmadesBanu Hilal enviats pel califa fatimita suposà la devastació d'Ifríqiya i l'establiment d'un domini àrab sobre la població amaziga. Els amazics es van barrejar a les planes i altiplans amb els àrabs i van abandonar progressivament la seva llengua i costums: es van arabitzar. Només els que vivien en zones de més difícil accés es van escapar a aquesta tendència (Aurès, Cabília, Atles, Rif).
Però, d'altra banda, les dinasties delsalmoràvits o delsalmohades foren dinasties bàsicament amazigues i, per un temps, van establir el seu domini al Magrib. Els almoràvits tenien el suport dels amazics Lamtuna del Marroc del sud, convertits a l'islam alsegle ix. Abu Bakr fundàMarràqueix (1070) iYusuf ibn Tashfin dominà tot Marroc, el Magrib central i part d'Hispània, i aturà els cristians de la penínsulaAbd Allah ben Buluggin (1086). Però els califes almoràvits no podien comptar amb els amazics per imposar-se a civilitzacions més desenvolupades i van entrar ràpidament en decadència. Llavors, fou el torn delsMasmuda de l'Atles, que van donar suport a les doctrines unitàries dels almohades, i dirigits perAbd al-Mumin ben Ali van suplantar els almoràvits (1147). Van dominar tot el Magrib, incloent-hi l'Emirat hammadita de Bugia i l'Emirat zírida d'Ifríqiya, i també part d'Hispània. Igualment, van entrar en decadència molt aviat. ElsBanu Ghaniya deMallorca, lleials als almoràvits, van rebre el suport dels amazics del Magrib central que, d'altra banda, es decantaven cap a la independència. El darrer almohade, Abu Dabbus, va morir el1269 sense poder, quan ja elsmarínides s'havien instal·lat a Fes, elsabdalwadites a Tlemcen i elshàfsides a Tunis. Aquestes dinasties exercien un control molt feble sobre els amazics de les muntanyes, on elsBanu Wamannu a la regió d'Ouarsenis, elsZwawa aDjurdjura, elscabilencs a laCabília, i les poblacions delZab i elDjerid, eren de fet independents; també els amazics de l'Aurès i els delDjebel Nafusa es mantingueren independents. En aquest temps, però, les poblacions amazigues estaven tan disperses i en grups relativament petits que ja no era possible un gran estat amazic al nord d'Àfrica. La seva història posterior és la de cada grup.
AlMarroc s'han fet algunes reformes sota el govern deMohammed VI per normalitzar el fet dels amazics al seu territori, com ara l'aprenentatge de la llengua a les escoles; tot i així encara hi ha una forta repressió cap als diversos grups amazics existents en territori marroquí. Al Marroc hi ha el moviment del Hirak,[8] amb què molts amazics estan reclamant els seus drets com a ciutadans després que al 2016, Mojein Fikri fos torturat per les autoritats.(3)
↑Malgrat que històricament sempre s'emprava la forma ‘berber’, des de finals del segle xx s'ha tendit a substituir-la pel neologisme ‘amazic’ (f. ‘amaziga’, m. pl. ‘amazics’, f. pl. ‘amazigues'), que deriva del nom que es dona a si mateix aquest poble.[1] Actualment gran part dels diccionaris i obres de referència posen ‘amazic’ com a forma primària,[1][2][3][4] mentre que n'hi ha que contenen solament ‘berber’.[5] Es poden posar com a exemples d'ús del mot ‘amazic’ en català els llibres: Carles Castellanos i Llorenç, amb la col·laboració de: Associació Catalano-amaziga ITRAN/ESTELS,Els Amazic, Barcelona : CIEMEN, DL 2003, sense ISBN (s'empra ‘amazic’ en forma invariable);Tamazight-Takatalant : Amalal usiwel Asdawan = Guia de conversa universitària : amazic-català, 2006,ISBN 84-475-3114-7 o Hassan Akioud,Els Amazics : una història silenciada, una llengua viva, 2007,ISBN 978-84-9791-254-9. En l'entretemps s'havia emprat la forma ‘amazigh’, més fidel a l'original amazic (amaziγ,amazigh), com per exemple aLa Llengua rifenya = Tutlayt tarifiyt, 1995,ISBN 84-490-0475-6, on la segona part és anomenada:Diccionari amazigh-català-francès = Amawal tamazight-takatalant-tafransist.
_room_in_Morocco.jpg)
