Amadeu I d'Espanya (Torí,Piemont,30 de maig de1845 -Torí,Itàlia,18 de gener de1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com arei d'Espanya de1870 a1873, durant elSexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de laRevolució Gloriosa de1868 que va expulsar del país a ladinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que viviaEspanya, elrebrot carlí, laguerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor,Joan Prim.
Tercer fill deVíctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessaAdelaida d'Àustria,[2] era net del reiCarles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessaMaria Teresa d'Àustria-Toscana per via paterna, mentre que per via materna ho era de l'arxiducRainier d'Àustria i de la princesaElisabet de Savoia-Carignano.
Després de laRevolució de 1868 aEspanya es proclamà unamonarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Finalment, el16 de novembre de1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i delscarlistes, Amadeu de Savoia és triat rei comAmadeu I d'Espanya, de manera que va succeirIsabel II.[3]
La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Era fill d'un rei liberal anomenatel Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. A la fi fou, després de moltes discussions, elegit el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.
Mentre Amadeu viatjà aMadrid per a prendre possessió del seu càrrec, el generalJoan Prim, el seu principal valedor, va morir assassinat. Després d'això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, elsalçaments carlistes, el separatisme deCuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d'assassinat.
Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l'11 de febrer de1873, i va tornar aItàlia, on va assumir el títol de duc d'Aosta. A la seva partida es va proclamar laPrimera República Espanyola.
Del primer matrimoni, ambMaria Victòria dal Pozzo, va tenir tres fills:[2]
Del segon matrimoni, ambMaria Letícia Bonaparte, va tenir un fill:[2]
- Pericot García, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio.Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX) (en castellà). Barcelona: Océano & Instituto Gallach, 1983.ISBN 84-7505-725-X.
.svg)
