 | Per a altres significats, vegeu «l'Alzinar». |
Unalzinar (també conegut com aalzineda,auleda iaulet) és unbosc d'alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L'estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l'estrat herbaci és poc desenvolupat.[1]
És un delsecosistemesmediterranis més característics. Actualment, els alzinars madurs escassegen a causa del fet que han tingut un sistema d'explotació en règim debosc menut, per a producció de llenya. L'activitat humana que, amb elsincendis i certes polítiques derepoblació, han fet que lespinedes o lesbrolles, pertanyents a estadis més primerencs de lasuccessió ecològica, siguin molt abundants. L'estatge arbori d'un bosc desenvolupat hauria d'atènyer fins a 20 m d'alçada, en canvi, actualment és difícil trobar alzinedes amb l'estrat arbori superior a 12 m. Els alzinars normalment s'exploten pel sistema debosc menut, caracteritzat per la regeneració per rebrotada de les soques tallades, i tallades a diàmetres petits/mitjans.
Des d'un punt de vistafitosociològic, també són alzinars els anomenatscarrascars (boscos decarrasca) i lessuredes (boscos desureres). Alzinars, carrascars i suredes formen l'aliançaQuercion ilicis.
Als Països Catalans, es distingeixen diferents tipus d'alzinars, segons l'associació i la subassociació:
Fora d'aquesta zona, en alguns llocs de laserralada Cantàbrica, també s'hi fa un altre tipus d'alzinar, l'alzinar cantàbric, proper a l'alzinar típic i que es considera un boscrelicte d'èpoques passades en què al nord de la península hi havia un clima semblant al mediterrani.
