![]() | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 agost 1907![]() Roma ![]() |
Mort | 23 maig 1986![]() Roma ![]() |
Sepultura | cimitero di Ventotene(it)![]() ![]() |
![]() | |
Representa:candidat independent 24 juliol 1984 – 23 maig 1986 Legislatura:II legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral:Itàlia | |
![]() | |
Representa:candidat independent 17 juliol 1979 – 23 juliol 1984 Legislatura:I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral:Itàlia | |
![]() | |
13 juny 1979 – 11 juliol 1983 | |
![]() | |
2 juliol 1976 – 19 juny 1979 | |
![]() | |
1976 – 1986![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les Roma ![]() |
Ocupació | polític, escriptor![]() |
Partit | Partit Comunista Italià![]() |
Família | |
Cònjuge | Ursula Hirschmann(1945–1986)![]() |
Fills | Barbara Spinelli![]() |
Premis | |
Altiero Spinelli (Roma,Itàlia1907 - íd.1986) fou unpolític italià, un dels principals defensors delfederalismeeuropeu i un dels pares polítics de laUnió Europea.
Va néixer el31 d'agost de1907 a la ciutat deRoma. Va iniciar la seva activitat professional com aperiodista, adoptant postures radicals, i oposant-se al sorgiment delfeixisme deBenito Mussolini, cosa que li va valdre el seu arrest l'any1927, passant deu anys a la presó i sis de confinament. Amb l'esclat de laSegona Guerra Mundial fou reclòs a l'illa deVentotene, juntament amb uns 800presos polítics que s'oposaven al règim feixista.
Va morir el23 de maig de1986 a la seva residència deRoma.
Membre delPartit Comunista Italià (PCI), durant el mes dejuny de1941 Spinelli i un petit grup de presoners van completar elManifest de Ventotene (Ventotene Manifesto), document que donava suport el sorgiment d'un noumoviment federalista europeu. A causa de la necessitat de mantenir l'assumpte en secret, i a la falta de materials adequats per a realitzar-lo, el manifest va ser escrit enpaper de fumar i guardat en el doble fons d'una caixa de llauna.
El document aconseguiria arribar a les mans de laResistència Italiana, i més tard, seria adoptat com a programa polític pelMoviment Federalista Europeu, fundat pel mateix Spinelli l'agost de1943. El contingut d'aquest manifest feia una sèrie de propostes que buscaven la creació d'una Federació Europea d'estats, el primer pas dels quals hauria de ser l'acostament dels països, de manera que no tornés a aparèixer laguerra entre ells. Igual que en molts altres cercles polítics europeus d'esquerres, la pretensió sorgiria com a reacció als destructius excessos provocats pelnacionalisme, de manera que molts han cregut veure la base de laUnió Europea com una reacció hostil contra els plantejaments nacionalistes i les seves conseqüències.
En la formació de laComissió Malfatti l'any1970 fou nomenatComissari Europeu d'Indústria iComissari de Recerca, càrrecs que va mantenir en laComissió Mansholt iComissió Ortoli. En aquesta última etapa la cartera de Recerca fou dividida en dues, quedant-se Spinelli amb l'àrea deTecnologia mentre que les funcions referents aRecerca iCiència van recaure enRalf Dahrendorf.
Entre1976 i1983 fou escollitdiputat alParlament d'Itàlia pelPCI, adscrivint-se en el grup mixt. En la formació de diversos governs de coalició entre socialistes i comunistes fou nomenat Sotssecretari d'Interior i de Gràcia i Justícia.
En leseleccions europees de 1979 fou escolliteurodiputat alParlament Europeu,escó que va revaldir en leseleccions europees de 1984 i que va mantenir fins al1986. En reconeixement de la seva important tasca en la unitat europea l'any1993 el Parlament Europeu anomenà un dels seus edificis de la seu deBrussel·les amb seu nom, dedicant l'altre edifici aPaul-Henri Spaak.
Precedit per: Guido Colonna di Paliano | Comissari Europeu d'Indústria 1970 –1977 | Succeït per: Étienne Davignon |
Precedit per: Fritz Hellwig | Comissari Europeu de Recerca 1970 –1973 | Succeït per: Ralf Dahrendorf |
Precedit per: Altiero Spinelli com a Comissari de Recerca | Comissari Europeu de Tecnologia 1973 –1977 | Succeït per: Guido Brunner com a Comissari de Ciència i Recerca |