Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Alternativa (tauromàquia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'alternativa, entauromàquia, és l'acte pel qual un noviller esdevé matador de braus. Quan el noviller l'ha presa, passa a poder alternar a lescorregudes de braus amb altres toreros de la mateixa categoria, tant entoreig a peu com acavall. L'alternativa també la prenien, encara que aquest costum es troba oblidat, els picadors i banderillers, de la mateixa manera que la resta de toreros; així ha estat recollit en nombroses publicacions. Es considera, doncs,matador de braus aquellnoviller que aconsegueix que li sigui concedida l'alternativa.[1][2][3][4][5]

«Antonio Ruíz "El sombrerero" (…) Va aprendre amb Curro Guillén, que liconcedí l'alternativa al 1808.»[6]

«Bona manera deprendre l'alternativa tenen els banderillers del "Gallo"»[7]

«El picador queprenia l'alternativa començà l'ofici patint una banyada solta, tot guanyant-se un tomb»[8]

Pot considerar-se que prendre l'alternativa es tracta d'unritu de pas o de trànsit, que al·ludeix a la finalització d'una etapa de formació del noviller, per a iniciar-ne una altra en què esdevé matador de braus professional. Aquest canvi esdevé efectiu amb el ritu o cerimònia de l'alternativa, l'intercanvi d'estris de torejar, i el simbolisme de la presentació del torero en societat, quan es vesteix de llums canviant el vestit amb el brodat en argent pel brodat en or, que només llueixen els matadors de braus. El ritu torna a verificar-se quan el torero posa fi a la seva etapa professional i es retira com a matador de braus en l'acte, o ritu de pas, de tallar-se la cueta.[9]

Referències

[modifica]
  1. Sánchez de Neira, José. Imprenta y librería de Miguel Guijarro.El toreo : gran diccionario tauromáquico, 1879, p. 36. 
  2. Sánchez de Neira, José. Imprenta y librería de Miguel Guijarro.El toreo : gran diccionario tauromáquico, 1879, p. 77. 
  3. Nieto Manjón, Luis.Diccionario Espasa. Términos taurinos. Madrid: Espasa, 2004, p. 31.ISBN 8467014022. 
  4. Cossío, José María.Los toros. Tratado técnico e histórico. Madrid: Espasa Clape, 1996, p. 346.ISBN 84-239-9612-3. 
  5. Silva Aramburu, José «Pepe Alegrías». «Primera parte. La lidia. La antigüedad de los espadas alternantes». A:Enciclopedia taurina. Barcelona: Gassó Hnos., 1967, p. 13. 
  6. Sicilia de Arenaza, Francisco. «interregno de poca animación. Desde la muerte de Curro Guillén hasta Monte, o sea desde 1820 a 1830.». A: Imprenta y litografía de N. González.Las corridas de toros. Su origen, sus progresos y sus vicisitudes, 1873, p. 159. 
  7. «Primera corrida de abono. Verificada el día 9 de abril. seis toros de D. Eduardo Ibarra, vecino de Sevilla». A: Establecimiento tipográfico de Pedro Núñez.Anuario de El Toreo, 1886, p. 7. 
  8. «15 Corrida de abono. Verificada el día 13 de septiembre. Seis toros de la ganadería de Doña Carmen García y Hermanas (antes Aleas), vecina de Colmenar Viejo». A: Establecimiento tipográfico de Pedro Núñez.Anuario de El Toreo, 1886, p. 113. 
  9. Ortega, Óscar L. «Rito y profesión en los toros. Tomar la alternativa». opinionytoros.com. [Consulta: 12 setembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alternativa_(tauromàquia)&oldid=36549768»
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp