La regió de l'Alta Normandia va ser creada, com les altres regions de laFrança metropolitana, l'any1956. Correspon a la part oriental de l'antiga província deNormandia, essent aquesta divisió del territori normand en dues regions, l'Alta i la Baixa Normandia, motiu de força polèmica.
Laindústria s'ha instal·lat principalment a la riba del riuSena. La indústria més antiga és latèxtil, que es concentra a la ciutat deRouen. A la ciutat deLe Havre, destaca la indústria petroquímica, que hi compte amb una refineria depetroli que abasteix la regió metropolitana deParís.
El president del Consell Regional de l'Alta Normandia és elsocialista Alain Le Vern, que ocupa aquest càrrec des de1998. A les eleccions regionals de 1998, la coalició formada pelPartit Socialista i elPartit Comunista Francès, i que encapçalavaAlain Le Vern va obtenir la majoria relativa al Consell Regional. Els socialistes van aconseguir 14 escons i els comunistes 6, que sumats als 3 dels Verds i als 2 de Lluita Obrera van permetre a l'esquerra governar aquesta regió donat que la dreta republicana no va pactar amb la ultradreta, que havia obtingut 10 escons.
No així,Lluita Obrera, que va preferir presentar-se amb laLliga Comunista Revolucionària. Aquesta candidatura, amb només el 5,59% dels vots emesos a la primera volta, no va aconseguir entrar al Consell Regional.
Pel que fa a la dreta, aquesta va patir un fort retrocés, passant de 20 a 13 escons. La dreta es va presentar dividida a la primera volta de les eleccions, d'una banda la llista formada per laUMP, el Reagrupament per França i el Moviment per França, i de l'altra la llista formada per laUnió per a la Democràcia Francesa i Ciutadania, Acció, Participació per al Segle XXI (CAP 21).Totes dues llistes es van fusionar de cara a la segona volta. Aquesta unió no va donar però els resultats previstos inicialment, ja que a la segona volta van obtenir gairebé un punt menys que la suma de les dues llistes a la primera volta.
Fort retrocés també el viscut per la ultradreta. L'any 1998, hi havia deu parlamentaris pertanyents a diferentspartits polítics d'ultradreta: set parlamentaris eren de l'Entesa Nacional i Identitària, dos del Front Nacional i un del Moviment Nacional Republicà. D'aquest tres partits només el Front Nacional va aconseguir entrar al Consell Regional l'any 2004, amb el 14,59% dels vots emesos a la segona volta i 6 escons.
