 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Tipus | dialecte |
|---|---|
| Dialecte de | basc |
| Ús | |
| Estat | Espanya |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua idioma del sud d'Europa basc navarrais(fr)  | |
Elbasc alt navarrès (goi-nafarrera enbasc) és eldialecte del basc parlat a la part central i nord deNavarra així com a l'extrem oriental deGuipúscoa i la frontera occidentalbaix-navarresa amb Navarra. Aquesta denominació es correspon amb la classificació feta perLouis Lucien Bonaparte a finals del segle xix, que al seu torn tenia dues variants, l'alt-navarrès meridional i l'alt-navarrès septentrional. Posteriors estudis, com els realitzats perKoldo Zuazo, reanomenen aquest dialecte com anavarrès (nafarrera enbasc) obasc navarrès (nafarroako euskara enbasc).
El príncep Bonaparte va dividir en dos el dialecte alt-navarrès. D'una banda va distingir l'alt-navarrès meridional i l'alt-navarrès septentrional.
No obstant, Koldo Zuazo va reorganitzar i reanomenar els dialectes del'èuscar i va denominar aquest dialecte simplement com anavarrès, agrupant zones comAraitz,Larraun,Basaburua iImotz amb eldialecte guipuscoà denominant-locentral.
L'alt navarrès meridional (hegoaldeko goi-nafarrera eneuskera) va ser el dialecte més extens i parlat aNavarra, el dialecte propi dePamplona, es parlava a la zona central de la comunitat foral amb zones frontereres comValdega,La Solana,Oteiza,Villatuerta,Cirauqui,Mañeru,Puente la Reina,Izarbeibar,Artajona,Pueyo,Orbaibar,Lerga,Uxue,Galipentzu,Zare,Sangüesa,Leatxe,Lumbier iUrraul.[1]
Actualment, la seva extensió s'ha reduït dePamplona al nord del que abans abastava i es troba en perill d'extinció, ja que la seva transmissió natural s'hauria interromput a la majoria del territori on es parlava, si bé es manté, però, a les valls d'Erroibar,Eguesibar iEsteribar. El dialecte d'Erroibar i Esteribar ha estat estudiat recentment per la professora Orreaga Ibarra a diverses publicacions.[2] No obstant això, a les escoles (on el model D és majoritari), es procura mantenir les formes i expressions pròpies de les valls amb la intenció de conservar l'alt-navarrès meridional.
L'alt navarrès septentrional (iparraldeko goi-nafarrera eneuskera) és, per tant, el dialecte o subdialecte més estès en l'actualitat, i es parla en zones comArakil,Lakuntza,Arbizu,Irañeta,Arruazu,Larraun,Araitz,Bortziri,Imotz,Basaburua Menor i Major,Arano,Goizueta,Leitza,Areso,Ultzama,Anue,Malerreka,Bertizarana. El dialecte d'Ultzama ha estat estudiat en profunditat per la dialectòloga Orreaga Ibarra en una monografia publicada el 1995. Com ja hem esmentat abans Araitz, Larraun, Basaburua i Imotz oscil·larien entre elnavarrès i elcentral odialecte guipuscoà. També es parla a l'est deGuipúscoa aIrun,Hondarribia,Lezo iOiartzun. Aquest subdialecte no n'ha interromput la transmissió natural. És un dialecte amb característiques poc nítides i les parles es diferencien força les unes de les altres. Per exemple, l'euskera parlat aSakana té similituds amb el guipuscoà parlat a Navarra.
Com ja hem dit abans, alguns autors reagrupen aquests dos dialectes en un de sol, anomenatnavarrès.
L'aezcoà, dialecte propi de lavall d'Aezkoa, podria ser una parla de transició, entre l'alt-navarrès i el baix-navarrès (salacenc). Segons la majoria (Bonaparte,Campión,Azkue oIñaki Camino, entre altres) és possible que formi part del segon, el baix navarrès delSalazar.
No obstant, fins fa poc temps, es considerava que el salacenc formava part del baix navarrès oriental i que elroncalès era un dialecte a part. Recentment, alguns lingüistes han classificat elsalacenc i elroncalès com a subdialectes d'un dialecte propi, independent a l'Alt navarrès, al qual han denominat alt navarrès oriental.
El basc parlat a la Vall deBaztan seria un basc intermedi entre elnavarrès i el dialecte labortà. Alguns autors el consideren una varietat del labortà, la continuïtat del mateix a l'altra banda delsPirineus. El príncep Bonaparte el va nomenar com aalt-navarrès septentrional iKoldo Zuazo com anavarrès, però el Diccionari General Basc prefereix mantenir-ho diferenciat del navarrès, com a dialecte independent.
Es tracta del dialecte basc més estès aNavarra i la seva major característica és la seva diversitat, sent per exemple força diferenciables les formes de les valls deSakana iBaztan.
Les varietats navarreses no han estat en general molt utilitzades en l'escriptura, comparades amb altres varietats com el labortà i elguipuscoà. El primer llibre escrit en aquest dialecte de l'euskera seria la "Doctrina Christiana de Sancho de Elso", o el "Tractat de Sentir Missa" (1621) escrit per Juan de Beriáin, natural d'Uterga, i que no s'ha conservat fins als nostres dies. En aquest llibre l'autor declarava que escrivia en l'euskera dePamplona:
| « | "Escric en el que es parla a Pamplona, perquè és la capital d'aquest regne, i és el que més estès està i millor s'entén a tot Navarra" | » |
Un altre autor destacable ésJoaquín de Lizarraga, fill i rector d'Elkano, qui va escriure nombrosos sermons i llibres d'oracions, que va resultar un material imprescindible per conèixer millor la varietat lingüística parlada a laCuenca de Pamplona oIruñerria.
També s'han escrit nombrosos sermons, documents administratius i altres tipus de documents que han facilitat l'estudi d'aquest dialecte de manera escrita.
