| Tipus | família lingüística |
|---|---|
| Distribució geogràfica | principalment al centre i sud d'Alemanya,Liechtenstein,Luxemburg, centre i nord deSuïssa,Àustria,Polònia,Alsàcia iBozen |
| Parlat a | Alemanya,Àustria,Suïssa,França iItàlia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals | |
| Subdivisions | |
| Codis | |
| Glottolog | high1289 |
| Ethnologue | 208 |
L'alt alemany (en alemany,Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia. També es parla en diàspores de Romania (Transsilvània), Rússia, els Estats Units, Argentina, Xile i Namíbia.
Des del punt de vista tècnic,alt en l'alt alemany és una referència geogràfica als orígens de la família de dialectes de l'alt alemany. Fa referència a les zones de muntanya del centre i sud d'Alemanya i dels Alps. Això s'oposa a baix alemany, que es parla al llarg de les costes planes properes al mar al nord.[1] L'alt alemany se subdivideix en alt alemany superior i alt alemany inferior (Oberdeutsch, Mitteldeutsch).
L'alt alemany, tal com s'utilitzava al sud d'Alemanya, Baviera i Àustria, va ser una base important per al desenvolupament de l'alemany estàndard. Les formes històriques de la llengua són l'alt alemany antic i l'alt alemany mitjà.
L'alt alemany es diferencia d'altresllengües germàniques occidentals, en què va evolucionar desenvolupant lasegona mutació consonàntica germànica (al voltant del500 dC). Això es manifesta comparant la paraula alemanyapfanne amb la corresponent anglesapan (de [pf] a [p]), la paraula alemanyazwei amb l'anglesatwo (de [ts] a [t]), o la paraula alemanyamachen amb l'anglesamake (de [x] a [k]). Dins dels dialectes de l'alt alemany, hi ha una nova mutació;sack (com l'anglesasack), es pronuncia [zakx] (de [k] a [kx]).
Cal tenir en compte que les divisions entre les subfamílies del germànic rarament són definides amb precisió; la majoria va declinant de forma contínua, sent mútuament intel·ligibles amb els dialectes adjacents, mentre que amb els més separats no. En concret, no ha existit mai unprotogermànic original. Per aquesta i d'altres raons, la idea de representar les relacions entre les diferents llengües que formem lesllengües germàniques occidentals per mitjà d'un diagrama d'arbre, genera controvèrsia entre els lingüistes; per tant, l'esquema que segueix aquest text, ha de ser utilitzat amb cura.
