L'Alt Egipte (àrab:صعيد مصر,Ṣaʿīd Miṣr, o, senzillament,الصعيد,aṣ-Ṣaʿīd, pronunciat localment [es.sˤɑ.ˈʿīd miṣr];copte:ⲙⲁⲣⲏⲥ,Mares) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt desDelta del Nil al nord fins aNúbia al sud.[1]
L'Alt Egipte era conegut com atꜣ šmꜣw,[2] literalment ‘la Terra dels Canyissars' o ‘la Terra de lesCanyes’.[3] Es creu que va estar unit pels governants de la suposadaConfederació Tinita (Tinis) que va absorbir les seves ciutats estat rivals durant el períodeNaqada III (c. 3200–3000 aC), i la seva posterior unificació amb el Baix Egipte va donar lloc alPeríode tinita.[4] L'Alt i el Baix Egipte es van entrellaçar en el simbolisme de la sobiraniafaraònica com la doble corona de Pschent oCorona egípcia.[5] L'Alt Egipte va romandre com a regió històrica fins i tot després del període clàssic.
La línia imaginària que separa aquestes dues parts d'Egipte passaria perMaadi. Els seus habitants es coneixen com ahan.remmaris, per diferenciar-se dels delBaix Egipte (han.rememhit). Egipte es dividia aleshores en dues àrees: l'Alt Egipte i el Baix Egipte; s'anomenaven d'aquesta manera a causa que a l'Alt Egipte hi naixia el Riu Nil i al Baix Egipte hi desembocava. Les ciutats més importants, de nord a sud, foren:
