Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Aliscamps

Coord.:43° 40′ 17″ N, 4° 38′ 13″ E / 43.6714°N,4.6369°E /43.6714; 4.6369
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monuments romans i romànics d'Arle:
Aliscamps
Imatge
Els Aliscamps
Nom en la llengua original(fr)Les AlyscampsModifica el valor a Wikidata
Dades
TipusNecròpolis
Part deMonuments romans i romànics d'ArleModifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície65 haModifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaArle (França)Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióavenue des AlyscampsModifica el valor a Wikidata
Map
 43° 40′ 17″ N, 4° 38′ 13″ E / 43.6714°N,4.6369°E /43.6714; 4.6369
Format peresglésia de Sant Honorat dels Aliscamps
chapel of Porcelet(en)Tradueix
església, capella i cementiri de Sant Honorat
St Accurse chapel(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00081179
Monument històric catalogat
Data1840
IdentificadorPA00081179
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
església de Sant Honorat dels Aliscamps
Data1998 (22a Sessió)
Identificador868-071
Monument històric catalogat
església de Sant Honorat dels Aliscamps
Data1840
IdentificadorPA00081179

Monument històric catalogat
església, capella i cementiri de Sant Honorat
Data1862
IdentificadorPA00081179

Monument històric catalogat
chapel of Porcelet
Data1862
IdentificadorPA00081179
Activitat
Propietat deAjuntament d'ArlesModifica el valor a Wikidata

ElsAliscamps (enoccitàlis Aliscamp, en francèsles Alyscamps) és unanecròpolisromana icristiana de la ciutat d'Arle. El nom prové del llatíElisii Campi, és a dirCamps Elisis.[1]

Descripció

[modifica]

De manera inicial, de l'època romana a l'edat mitjana, els Aliscamps han estat una necròpoli pagana i després cristiana situada a l'entrada sud-est de la ciutat d'Arle sobre lavia Aurèlia, és a dir fora de la ciutat com la majoria de les necròpolis romanes.[2]

Des de la fi delsegle iv, els Aliscamps i el cementiri de Trinquetaille deuen la seva celebritat al màrtir deGenís, sant arlesià, decapitat el303.[3] Al llarg dels segles aquest lloc es fa tan famós que nombroses persones desitgen ser-hi enterrades, a semblança dels bisbes d'Arle. Els cadàvers baixaven pel curs delRoine sobre petits vaixells per ser-hi inhumats, s'hi adjuntava una suma de diners per remunerar els arlesians que s'encarregaven d'aquests treballs.

Dels segles xi axiii, aquest cementiri conegut de tota la cristiandat, s'enriqueix de nombroses esglésies com la desant Honorat, erigida com a resultat de la cessió d'una part de l'indret a la poderosaAbadia de sant Victor de Marsella.[4] Els Aliscamps esdevenen llavors el punt de sortida del pelegrinatge deCompostel·la per als pelegrins provençals. Tanmateix, el1152, la transferència de les relíquies desant Tròfim a lacatedral de sant Esteve (a partir de llavors de sant Tròfim), en el centre de la ciutat, li pren una part del seu prestigi.[5]

Els Aliscamps pintats perVan Gogh

A partir delRenaixement, els prelats, senyors i reis roben els sarcòfags més ben esculpits per enriquir les seves col·leccions. Un vaixell així encarregat s'hauria enfonsat al Roine cap a la fi delsegle xvi a alçada depont de sant Esperit.

En el transcurs del segle xvi aquest barri és objecte d'una primera transformació amb la construcció delcanal de Craponne que alimenta d'aigua laCrau, entreDurance i Roine.[6]

Més recentment, al segle xix, els Aliscamps han estat profundament modificats en el moment de la construcció de la via fèrriaParís-Lió-Marsella (1848).[7]

Aquest lloc, pintat perVan Gogh iGauguin, ha esdevingut amb el temps un nou barri d'Arle.

Referències

[modifica]
  1. Haldas, Georges.Murmure de la source: chroniques (en francès). L'AGE D'HOMME, 2001, p. 38.ISBN 978-2-8251-1512-1. 
  2. Bérenguier, Raoul.La Provence romaine (en francès). FeniXX, 1976.ISBN 979-10-410-0792-9. 
  3. Gaï, Jean-Baptiste.l'age d'or du christianisme en provence (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1952, p. 36.ISBN 9782723309837. 
  4. Benoit, Fernand «Le Martyrium rupestre de l'Abbaye Saint-Victor». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 110, 1, 1966, pàg. 110–126.DOI:10.3406/crai.1966.11951.
  5. Labande, Léon-Honoré «Étude historique et archéologique sur Saint-Trophime d'Arles du IVe au XIIIe siècle». Bulletin Monumental, 67, 1, 1903, pàg. 459–497.DOI:10.3406/bulmo.1903.11360.
  6. Tirone, Lucien; Ellerkamp, Valérie; Courtot, Roland; Durbiano, Claudine; Joannon, Michèle «La région Provence-Alpes-Côte d'Azur à l'aube du XXIe siècle». Méditerranée, 101, 3, 2003, pàg. 5–165.DOI:10.3406/medit.2003.3401.
  7. Charles, Albert «L'isolement de Bordeaux et l'insuffisance des voies de communication en Gironde au début du second Empire». Annales du Midi, 72, 49, 1960, pàg. 59–73.DOI:10.3406/anami.1960.6319.
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Aliscamps
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aliscamps&oldid=34559742»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp