Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ali Qushjí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAli Qushjí
Imatge
Ali Qushji agenollat davant el sultàMehmet II, segons un dibiux del segle XVI conservat alpalau de Topkapi.Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar)القوشجي، علي بن محمد، تModifica el valor a Wikidata
1403Modifica el valor a Wikidata
Samarcanda (Imperi Timúrida)Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1474Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Constantinoble (Imperi Otomà)Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Eyüp41° 03′ 08″ N, 28° 56′ 00″ E / 41.0522°N,28.9333°E /41.0522; 28.9333Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslamModifica el valor a Wikidata
FormacióMadrassa d'Ulugh BegModifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treballObservatori d'Ulugh Beg(–1449)Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astròleg, professor, físic, astrònom, lingüistaModifica el valor a Wikidata
OcupadorSanta Sofia(–1474)
Madrassa de Sahn-i Seman(1472–)
Observatori d'Ulugh Beg(–1449)Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQadí Zada al-Rumí,Ulugh Beg ial-KaixíModifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Ali Qushjí (turc otomà: علی قوشچی) (Samarcanda, 1403 -Istanbul, 16 de desembre de1474), de nom completAladdin Ali bin Muhammad Al-Qushji, però conegut simplement comAl-Qushjí (lteralment:el fill del falconer), va ser un astrònom de l'Edat d'or de l'islam.

Vida i obra

[modifica]

Nascut aSamarcanda, era el fill delfalconer reial i va tenir una bona educació a lamadrassa fundada pel sultà i mecenesUlugh Beg el 1417, on va tenir com professors, a més del propi Ulugh Beg, aQadi Zada ial-Kaixí.[1] Acabada la seva formació va travessar el desert per anar al sud on va fre estudis sobre les tempestes alMar d'Oman.[2]

Entorn de 1428 va retornar a Samarcanda on va ser el cap d'observacions de l'observatori astronòmic recentment fundat. El 1449, amb la caiguda d'Ullugh Beg, va abandonar Samarcanda i es va instal·lar aHerat (Qara Qoyunlu, actualAfganistan) on va romandre algun temps, fins que es va traslladar aTabriz (Aq Qoyunlu, actualIran), sota la protecció del sultàUzun Hasan.[3] El 1470, el sultà li va encarregar una missió diplomàtica aConstantinopla davant deMehmet II que havia conquerit la ciutat uns anys abans. I el 1472, a invitació de Mehmet II, va deixar definitivament Tabriz per establir-se a Istanbul (el nou nom de la ciutat) on va ser professor de les principals madrasses.

Tomba d'Ali Qushjí al cementiri de la mesquita d'Eyüp Sultan.

Va morir el 1474 i va ser enterrat a la mesquita d'Eyüp Sultan.

Al Qushjí és recordat, sobre tot, pels seus treballs en astronomia, tot i que també va escriure algunes obres deteologia, defilosofia i, sobre tot, deliteratura. Ell va escriure el primer comentari a les taules astronòmiques del sultà (Zij i-Sultaní), obra que va ser força influent en tots els astrònoms successius, inclosos els occidentals.[4] Una de les seves idees, que va se premonitòria, era que laTerra no havia d'estar necessàriament immòbil al centre de l'Univers.[5] També va fer càlculs per establir models astronòmics que prescindissin delsepicicles i de l'excentricitat.[6]

Les seves obres més importants en astronomia i matemàtiques van ser:[7]

  • 1449 -Şerh-i Zîc-i Uluğ Bey, l'esmentat comentari delZij i-Sultani.
  • 1457 -Risalet-i fi’l-Hey’e, probablement la seva obra més important d'astronomia.
  • 1472 -Risalet-i fi’l-Hisab, un llibre d'aritmètica segurament re-elaborat d'una versió anterior escrita a Samarcanda en persa i que inclou un apartat sobre el càlcul de les posicions dels astres.
  • 1472 -Risalet-i Muhammediyye, un llibre d'àlgebra i aritmètica escrit en honor de Mehmet II.
  • 1473 -Risalet-i Fethiye, un llibre d'astronomia, en el qual calcula, entre altres coses, l'inclinació de l'eclíptica amb gran precisió.

Referències

[modifica]
  1. Poskett, 2022, p. xiv.
  2. Poskett, 2022, p. xv.
  3. Fazlioglu, 2009, p. 946-947.
  4. Abdurahmonovich, 2022, p. 2498.
  5. Huff, 2011, p. 139-141.
  6. Ragep, 2005, p. 359 i ss.
  7. Ileri, 2006, p. 180-181.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ali Qushjí
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ali_Qushjí&oldid=34499572»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp