| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
| Comarca | Alt Camp | ||||
| Capital | Alió | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 504(2024) (69,04hab./km²) | ||||
| Llars | 33 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7,3 km² | ||||
| Altitud | 263 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francesc Jofre Vallvé(2007–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43813 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 43010 | ||||
| Codi IDESCAT | 430108 | ||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 39957 | ||||
| Lloc web | alio.cat | ||||
Alió és unmunicipi de lacomarca de l'Alt Camp. Aquest municipi s'estén al bell mig de la plana, a llevant de la ciutat deValls,el Pla de Santa Maria, formant gairebé un triangle travessat en direcció oest-est per la carretera de Valls alVendrell, al llarg de la qual s'estén el poble, únic nucli urbà del municipi. Limita al nord amb el terme deVila-rodona (per on passa modernament l'autopista deBarcelona aLleida iMadrid) i elPla de Cabra, a l'oest, amb el de Valls i al sud amb el deBràfim iPuigpelat a 263 metres sobre el nivell del mar. Ha estat tradicionalment una població eminentment agrícola i conserva encara el seu caràcter tradicional.
El poble d'Alió és al centre del terme, a la vora de la confluència dels barrancs de La Coma i de la Fonollera de Cabra, la carretera comarcal. El nucli antic és centrat per la plaça on hi ha l'església parroquial de Sant Bartomeu, notable edifici barroc neoclassicitzant, beneït el1769, amb un esvelt campanar de planta quadrada, coronat per un pis vuitavat i una torrella inacabada; l'interior és format per una gran nau, amb volta de llunetes i capelles laterals entre els contraforts. Té com a eixos principals el carrer Major i el carrer de la Muralla. La Cooperativa Agrícola (fundada el1909) té un celler edificat el1911 i ampliat el1917 perCèsar Martinell. N'era fill el polític liberalAntoni Escoda (segle xix), col·laborador i amic delgeneral Prim.
Quasi tot el territori és ocupat pels conreus i pràcticament tota la superfície conreada és dedicada al secà.
El lloc fou donat a poblar el5 de gener de1171 per l'arquebisbe de TarragonaGuillem de Torroja, que es reservava els delmes, aPonç de Bruguera, que l'havia de tenir en feu de l'Església de Tarragona. Tot i que el document diu literalment"locus illum cui nomen impossimus Alio, ut facias ibi populationem." sembla que el terme ja es trobava poblat, amb més o menys intensitat, ja que la butlla de1154 esmenta l'ecclesiam de Alio. Alió havia estat bastit damunt les restes d'una antiga vil·la romana. El1205Ponç d'Alió, fill de Ponç de Bruguera, establí un conveni amb els hospitalers deVallmoll. El mateix Ponç d'Alió va vendre el1207 per 2.000 sous la meitat del lloc i dels delmes a l'arquebisbeRamon de Rocabertí i al pabordeRamon de Sant Llorenç, els quals el1207 compraren l'altra meitat del terme aErmessenda d'Alió, vídua de Ponç de Bruguera. El1211 l'arquebisbe cedí la seva part al paborde i capítol de Tarragona. La possessió del lloc per les autoritats eclesiàstiques s'arrodoní el1212 el1212 quanPere I els cedí tots els drets i les jurisdiccions que damunt el terme. De les transaccions jurisdiccions n'hauria quedat exclòs elcastell d'Alió, que passà després als comtes de Peralada. El poble fou emmurallat, com constata la persistència del carrer de la Muralla. El1346 Alió es negà a pagar l'impost reial i els veguers obriren un procés per via d'apremi; els veïns demanaren ajuda al paborde, que ordenà al batlle de laSelva que anés en ajuda d'Alió. El batlle enarborà la bandera i cridà els veïns a seguir-lo. Sembla, però, que la cosa no passà d'aquí i que s'avingueren, els d'Alió, a pagar.
Alió tenia 16 focs el1339, 33 el1365 i el1392, 21 el1413, 33 el1553 i 32 el1563, d'on es desprèn que no resultà afectat per les pestes delsegle xiv, però que després la seva població reculà i restà estabilitzada més d'un segle. El1410, quanPero de Luna suprimí la pabordia tarragonina, els delmes i les jurisdiccions d'Alió passaren al canonge infermer. Com la majoria dels pobles del Camp formà part de la Comuna en la qual consta ja com a membre integrant el1330. El1391JoanI vengué a l'arquebisbeÈnnec de Vallterra tots els drets que damunt Alió conservava la monarquia. Als primers temps, la parròquia de Sant Bartomeu era una vicaria mitral proveïda pel rector de Valls, però aviat obtingué la independència i prengué importància com ho demostra el fet que el1579 l'arquebisbeAntoni Agustí en fes sufragània seva la de Puigpelat, que fins aquell moment havia depès de la de Vallmoll. Resulta curiós, però, que al fogatge de 1553 no tingui encara cap capellà.
Alió, que1710 es ratificà encara a favor del rei-arxiducCarles III, experimentà un notable creixement al llarg del segle xviii, el1708 constava amb 70 cases, amb 53 el1763 i 65 el1773, però amb 139 habitants el1717 i 569, entre els quals un inquisidor, el1787, el creixement demogràfic degué anar aparellat a l'econòmic, tot i la migradesa del terme, que el 1708 tenia un tomb de dues hores, com ho demostra la construcció de l'església neoclàssica de Sant Bartomeu. El poble resulta amb la seva agricultura molt delmada el1794 per una forta pedregada, encara que el mateix any participà en la reunió corregimental per crear els miquelets per a la guerra contra laRepública Francesa.
Va formar part de laVegueria de Tarragona fins al1716. Després va passar a formar part delCorregiment de Tarragona des del 1716 fins al1833.[1]
Alió perdé habitants entre el final del segle xviii i el primer quart del XIX (en el cens de1830 n'hi consten només 384). El1860 aconseguí la màxima xifra demogràfica amb 741 habitants. Per caure de nou a 610 el1877 i remuntar fins a 610 el1877 i remuntar fins a 724 el1897; de tota manera l'embat de lafil·loxera el marcaria ja de forma ineludible. El1900 tenia tan sols 690 hab. i va anar baixant a 588 el1920, 493 el1940, 363 el1970 i 331 h. el1981, any en què s'estabilitzà i va començar a créixer de manera lenta fins als 432 hab. de2014. A mitjan segle xix produïavi,oli,blat i llegums; entre totes les collites es destacava la primera, que donava a tres fàbriques d'aiguardent que comercialitzaven els seus productes a través de Tarragona i Valls.
El1970 la sevarenda anual mitjana per capita era de 12.643pessetes (75,99euros).[1]
El 1983 el terme municipal d'Alió comptava amb unes 34explotacions agràries d'entre 0 i 5hectàrees, unes 66 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[1]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
.JPG)
Nombre de regidors per partit[5][6]
| Partit | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Junts | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 7 | 5 | ||
| PSC | - | - | - | - | - | 3 | 2 | 4 | 4 | 4 | - | - | ||
| ERC | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | - | - | ||
| ECP | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 2 | ||
| CiU | - | - | 7 | - | 7 | 4 | 5 | 3 | 3 | 2 | - | - | ||
| Altres | 5a; 2b | 7c | - | 7c | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | ||
a Democráticos de Alió;b Agrupació d'Electors;c Independents d'Alió; | ||||||||||||||
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
Municipis de l'Alt Camp | |
|---|---|
Aiguamúrcia · Alcover · Alió · Bràfim · Cabra del Camp · Figuerola del Camp · els Garidells · la Masó · el Milà · Montferri · Mont-ral · Nulles · el Pla de Santa Maria · el Pont d'Armentera · Puigpelat · Querol · la Riba · Rodonyà · el Rourell · Vallmoll · Valls · Vilabella · Vila-rodona |
