Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1850![]() Estrasburg (França) ![]() |
Mort | 10 octubre 1924![]() Versalles (França) ![]() |
Formació | École des chartes![]() |
Tesi acadèmica | Recherches sur le texte et les sources du Libro de Alexandre(en)![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia,paleografia,filologia romànica,hispanisme,arqueologia,història de la literatura itraducció del castellà![]() |
Ocupació | lingüista, romanista, bibliotecari, filòleg, arqueòleg, hispanista, biògraf, historiador, traductor, catedràtic, historiador de la literatura![]() |
Ocupador | Collège de France,catedràtic(1907–1924) École pratique des hautes études ![]() |
Membre de | |
Alumnes | Amadeu Pagès![]() |
Família | |
Parents | Arnold Morel-Fatio,oncle Antoine Léon Morel-Fatio,oncle ![]() |
Premis | |
| |
Alfred Paul Victor Morel-Fatio (Estrasburg,9 de gener de1850 -Versalles,10 d'octubre de1924) fou un hispanista, catalanista i romanistafrancès.
De 1869 a 1874 va estudiar a París a l'École Nationale des Chartes, on va rebre el mestratge dePaul Meyer i va fer amistat ambGaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Després de lluitar en laGuerra francoprussiana, va concloure els estudis a l'École des Chartes amb la tesiRecherches sur le texte et les sources du «Libro de Alexandre» 1875 (Publicada aRomania 4, 1875).
Com a arxiver va treballar a la secció de manuscrits de laBibliothèque Nationale de France de 1875 a 1880, on va elaborar el catàleg de manuscrits espanyols i portuguesos; ja aleshores viatjà a Barcelona on estudià documents del rei Jaume I a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.[1] De 1880 a 1885 va fer classes a l'École Supérieure des Lettres d'Alger, des d'on feu viatges de recerca a Catalunya, les illes Balears i València, on estudià Jaume Roig.[2] A partir de 1885 fou professor a l'École Pratique des Hautes Études, càrrec que també combinà amb el de secretari de l'École des Chartes.
Va substituir Paul Meyer en elCollège de France com a professor de «Langues et littératures de l'Europe méridionale», particularment iberoromàniques.
El 1899, ambErnest Mérimée (1846-1924) iGeorges Cirot (1870-1946), fou un dels fundadors de la revistaBulletin Hispanique. Fou el primer president, el 1900, de l'aleshores acabada de crear «agregació» d'espanyol i italià.
Des de 1902 fou membre de laReial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1910 va ser fet membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Fou també membre corresponent de laReal Academia Española, cavaller de l'orde de Carles III i oficial de laLegió d'Honor francesa.
Pel que fa a la catalanística, cal assenyalar que fou responsable dels capítols de català delGrundriss deGustav Gröber. Fou també un dels participats alI Congrés Internacional de la Llengua Catalana.