Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Alfred Marshall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaAlfred Marshall
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1842Modifica el valor a Wikidata
LondresModifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1924Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Cambridge (Anglaterra)Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de CambridgeModifica el valor a Wikidata
ResidènciaMarshall House, Cambridge(en)Tradueix(1886–1924)Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt John's College, Cambridge
Merchant Taylors' School
Universitat de CambridgeModifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia,economia ieconomia neoclàssicaModifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, filòsof, professor universitariModifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College, Bristol(en)Tradueix
Universitat de Cambridge
Universitat d'Oxford
Universitat de BristolModifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesArthur Cecil Pigou iJohn Maynard Keynes and Friedrich Hayek(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralArthur Cecil PigouModifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Paley Marshall(1877–valor desconegut)Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads (autor): 368788
Find a Grave: 5935486Modifica el valor a Wikidata

Alfred Marshall (Bermondsey,Londres,Anglaterra26 de juliol1842 –13 de juliol1924) fou un dels economistes més influents del seu temps. Estudià a la universitat deCambridge, on destacà per la seva aptitud enmatemàtiques. El 1868 esdevingué professor d'economia política a Cambridge, i el 1879 es casà ambMary Paley Marshall.

Va recollir les idees dels clàssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitzà una síntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. És famosa la seva comparació de les tisores amb com són de determinants els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda:

«Fóra igualment raonable discutir sobre si és la filada de dalt o la de baix la que talla el paper, com si és la utilitat o la despesa de producció allò que determina el valor»

El seu llibre,Principles of Economics (1890) desenvolupà les teories d'oferta i demanda, d'utilitat marginal i de les despeses de producció en un tot coherent. Entre els seus deixebles s'hi trobenArthur Cecil Pigou iIrving Fisher.

Obres

[modifica]
Elements of economics of industry, 1892
  • Mr Jevons's Theory of Political Economy, 1872.
  • A Note on Jevons, 1874, Academy.
  • The Economics of Industry, amb Mary Paley Marshall, 1879.
  • The Pure Theory of Foreign Trade, 1879.
  • The Pure Theory of Domestic Values, 1879.
  • The Present Position of Economics, 1885.
  • Remedies for Fluctuations of General Prices, 1887, aContemporary Review
  • Principles of Economics: an introductory text, 1890.
  • Some Aspects of Competition", 1891, aReport of British Association for Advancement of Science.
  • Elements of the Economic of Industry, 1892.
  • The Poor Law in Relation to State-Aided Pensions, 1892, EJ
  • On Rent, 1893, EJ.
  • The Old Generation of Economists and the New, 1897, QJE.
  • Mechanical and Biological Analogies in Economics, 1898, EJ.
  • Distribution and Exchange, 1898, EJ.
  • A Plea for the Creation of a Curriculum in Economics and Associated Branches of Political Science, 1902.
  • The Social Possibilities of Economic Chivalry, 1907, EJ.
  • National Taxation After the War, 1917, a Dawson, editor,After-War Problems.
  • Industry and Trade, 1919.
  • Money, Credit and Commerce, 1923.
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Alfred Marshall
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfred_Marshall&oldid=35323937»
Categories:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2026 Movatter.jp