| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1476(Gregorià) Ferrara (Itàlia) | ||
| Mort | 31 octubre 1534(Gregorià) (58 anys) Ferrara (Itàlia) | ||
| Sepultura | Corpus Domini Monastery(en) | ||
| Duc de Ferrara i de Mòdena | |||
| 25 gener 1505 – 31 octubre 1534 ← Hèrcules I d'Este –Hèrcules II d'Este → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | condottiero, estadista, capitost | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Este | ||
| Cònjuge | Lucrècia Borja(1502(Gregorià)–1519(Gregorià)) Anna Maria Sforza Laura Dianti | ||
| Fills | unknown son d'Este (  )Anna Maria SforzaAlessandro d'Este ( )Lucrècia BorjaHèrcules II d'Este ( )Lucrècia BorjaHipòlit II d'Este ( )Lucrècia BorjaAlessandro d'Este ( )Lucrècia BorjaElionor d'Este ( )Lucrècia BorjaFrancesc d'Este ( )Lucrècia BorjaIsabel Maria d'Este ( )Lucrècia BorjaAlfons d'Este ( )Laura Dianti | ||
| Pares | Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols | ||
| Germans | Beatriu d'Este Isabel d'Este Ferran d'Este Juli d'Este Segimon d'Este Hipòlit d'Este | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
[[Fitxer:52+Bemberg Fondation Toulouse - Portrait d'Alphonse dEste - Titien Inv.1053.jpg|miniatura|Alfons d'Este atribuït aBastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa.]]Alfons I d'Este (Ferrara,Ducat de Ferrara,21 de juliol de1476 - íd.,31 d'octubre de1534) fou elDuc de Ferrara iMòdena des de1505 fins al1534, durant el temps de la guerra de laLliga de Cambrai[1] i altres aliances posteriors (1510 -1516).
Pertanyent a la casa d'Este era fill d'Hèrcules I d'Este iElionor de Nàpols. Fou net per línia paterna deNicolau III d'Este iRiccarda de Saluzzo, i per línia materna deFerran I de Nàpols iIsabel de Chiaramonte. Fou germà d'Isabel d'Este, casada ambFrancesc II Gonzaga; deBeatriu d'Este, casada ambLluís Maria Sforza; iHipòlit d'Este.
Es casà, en primeres núpcies, el12 de gener de1491 ambAnna Sforza, filla delducGaleàs Maria Sforza iBonna de Savoia. D'aquesta unió nasqué:
Es casà, en segones núpcies, el2 de febrer de1502 a laBasílica de Sant Pere del Vaticà ambLucrècia Borja, filla delpapaAlexandre VI. D'aquesta unió nasqueren:
Amb la seva amantLaura Dianti tingué:
A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de1505, fou nomenatDuc de Ferrara,Mòdena i Reggio. Durant el primer any del seu regnat va descobrir un complot ordit pel seu germà Ferrant i el germanastre Giulio, dirigit contra ell i el seu altre germàHipòlit d'Este. El setembre de1506 es va celebrar un judici perlesa majestat i alta traïció i, com era d'esperar, la sentència fou depena de mort, però el duc va commutar-la per una decadena perpètua, morint Ferrant a la seva cel·la després de 34 anys de captiveri, mentre que Giulio resistí fins que se'l va perdonar el1559, després de 53 anys de presó.
Després del seu alliberament, Giulio fou ridiculitzat als carrers de Ferrara per la seva roba antiquada.
Durant lesGuerres d'Itàlia Alfons va conservar la seva posició precària entre les potències gràcies a la vigilància i les grans fortificacions delDucat de Ferrara. Va entrar a laLliga de Cambrai contraVenècia i va romandre aliat deLluís XII de França fins i tot després que elpapaJuli II firmés la pau amb Venècia. Quan els bolonyesos es van rebel·lar contra Juli II i van fer caure l'estàtua de bronze deMichelangelo del papa, Alfons la va refondre com un canó anomenatLa Giulia, el qual fou col·locat a les muralles del castell. El1510 Juli II l'excomunicà i confiscà els seus béns, incorporant elDucat de Ferrara alsEstats Pontificis. Alfons va iniciar en aquell moment una lluita reeixida contra dels exèrcits venecians i Papals, guanyant labatalla de Polesella, capturant la ciutat deBolonya i jugant una part essencial en la victòria francesa a laBatalla de Ràvena l'any1512. Aquests èxits es basaren en l'artilleria de Ferrara, produïda a les seves pròpies foneries, que eren les millors del seu temps.
Entre1526 i1527 Alfons va participar en l'expedició deCarles V, emperador i rei d'Espanya, contra elpapaCliment VII, i el1530 el papa el reconegué com a posseïdor dels ducats perduts deDucat de Mòdena i Reggio.
Gràcies a l'interès per l'art del seu germàHipòlit d'Este, es relacionà amb grans artistes del moment, entre els quals destacaGiovanni Bellini, que va pintar per ell la seva obraFestí dels Déus que va completar el1514. El1529 Alfons va crear la galeria més magnífica del seu temps, elCamerino d'alabastro, situada alCastell de Ferrara, en la qual va mostrar les seves obres d'art en parets xapades de marbre blanc sota un sostre daurat.[2]Ticià pintà dos retrats d'Alfons, el primer fou escollit perMichelangelo com a regal diplomàtic per aCarles V; Alfons va persuadir Ticià per a pintar una altra còpia lliure.[3] Durant les dues següents dècades,Ticià va realitzar tres pintures més per a ell:L'adoració de Venus (Museo del Prado, Madrid),La bacanal (Prado, Madrid), iBacus i Ariadna (National Gallery de Londres).[4]Dosso Dossi va pintar una altra gran bacanal, i també va col·laborar en la decoració del sostre i un fris pintat per a la cornisa, que descriu escenes de lEneida, que guanyava immediatesa mostrant els herois en vestit contemporani. Totes les bacanals al "Camerino d'Alabastro" tractaven de l'amor, i algunes es refereixen al matrimoni. Després que lafamília Este perdés el control de Ferrara el1598, les pintures del "Camerino" i les escultures es van dispersar.
Alfons també va ser el mecenes del poetaLudovico Ariosto, i seguint el seu pare Hèrcules, que havia convertit Ferrara en un dels centres musicals d'Europa, va portar a alguns dels músics més famosos del temps a la seva cort per treballar de compositors, instrumentistes i cantants. Entre els músics de l'Europa del nord que van treballar a Ferrara durant el seu regnat estanAntoine Brumel iAdrian Willaert.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
PDF| Precedit per: Hèrcules I d'Este | Duc de Ferrara,Mòdena i Reggio 1505-1534 | Succeït per: Hèrcules II d'Este |
