L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic. S'introdueix en l'època del domini de laRus de Kíev (un estat medieval dels eslaus de l'est) simultàniament a la seva conversió al cristianisme (988), si certes restes arqueològiques estan correctament datades. L'idiomarus s'escriu usant una versió moderna de l'alfabet ciríl·lic que utilitza 33 caràcters. La següent taula presenta les majúscules, acompanyades amb valorsAFI pels sons de cada lletra:
| Majúscula | Minúscula | Nom | Nom antic¹ | AFI | Exemple | Valor numèric19 | Mètode abreujat |
|---|
| А | а | а
[a] | азъ
[as] | /a/ | a de cap | 1 | U+0410 / U+0430 |
| Б | б | бэ
[bɛ] | буки
['bu.kʲɪ] | /b/ o/bʲ/ | b deBarcelona | - | U+0411 / U+0431 |
| В | в | вэ
[vɛ] | вѣди
['vʲe.dʲɪ] | /v/ o/vʲ/ | v com enfrancèsvoiture o en zones de Tarragona i el País Valencià el so de la ve | 2 | U+0412 / U+0432 |
| Г | г | гэ
[gɛ] | глаголь
[glʌ'golʲ] | /g/ | g degat oguerra | 3 | U+0413 / U+0433 |
| Д | д | дэ
[dɛ] | добро
[də'bro] | /d/ o/dʲ/ | d dedit | 4 | U+0414 / U+0434 |
| Е | е4 | е
[jɛ] | есть
[jɛstʲ] | /jɛ/ o/ ʲɛ/ | ie [je] com hiena encatalà | 5 | U+0415 / U+0435 |
| Ё | ё4,7 | ё
[jo] | - | /jo/ o/ ʲo/ | io [jo] com eniode | - | U+0401 / U+0451 |
| Ж | ж | жэ
[ʐɛ] | живѣте
[ʐɨ'vʲɵ.tʲə] | /ʐ/ | com la j del català oriental | - | U+0416 / U+0436 |
| З | з | зэ
[zɛ] | земля
[zʲɪ'mlʲa] | /z/ o/zʲ/ | z com enzoo | 7 | U+0417 / U+0437 |
| И | и4 | и
[i] | иже
['i.ʐɨ] | /i/ o/ ʲi/ | i de vida | 8 | U+0418 / U+0438 |
| Й | й | и краткое
[i 'kra.tkəjɪ] | и съ краткой
[i s 'kra.tkəj] | /j/ | y com en anglèsyes | - | U+0419 / U+0439 |
| К | к | ка
[ka] | како
['ka.kə] | /k/ o/kʲ/ | k deka,casa,que | 20 | U+041A / U+043A |
| Л | л | эль
[ɛlʲ] | люди
['lʲu.dʲɪ] | /l/ o/lʲ/ | l delògic | 30 | U+041B / U+043B |
| М | м | эм
[ɛm] | мыслѣте
['mɨ.slʲɪ.tʲɪ] | /m/ o/mʲ/ | m demapa | 40 | U+041C / U+043C |
| Н | н | эн
[ɛn] | нашъ
[naʂ] | /n/ o/nʲ/ | n deningú | 50 | U+041D / U+043D |
| О | о | o
[o] | онъ
[on] | /o/ | o deogre | 70 | U+041E / U+043E |
| П | п | пэ
[pɛ] | покой
[pʌ'koj] | /p/ o/pʲ/ | p depit | 80 | U+041F / U+043F |
| Р | р | эр
[ɛr] | рцы
[rʦɨ] | /r/ o/rʲ/ | r vibrant com enrotllo | 100 | U+0420 / U+0440 |
| С | с | эс
[ɛs] | слово
['slo.və] | /s/ o/sʲ/ | s com ensabó, és una S silvant | 200 | U+0421 / U+0441 |
| Т | т | тэ
[tɛ] | твердо
[tvʲɛ.rdə] | /t/ o/tʲ/ | t detapó | 300 | U+0422 / U+0442 |
| У | у | у
[u] | укъ
[uk] | /u/ | u com muntanya | 400 | U+0423 / U+0443 |
| Ф | ф | фэ
[fɛ] | фертъ
[fʲɛrt] | /f/ o/fʲ/ | f defoc | 500 | U+0424 / U+0444 |
| Х | х | ха
[xa] | хѣръ
[xʲɛr] | /x/ | H com en anglès house o j com en castellà Jose | 600 | U+0425 / U+0445 |
| Ц | ц | це
[ʦɛ] | цы
[ʦɨ] | /ʦ/ | ts com en potser | 900 | U+0426 / U+0446 |
| Ч | ч | че
[ʨɛ] | червь
[ʨervʲ] | /ʨ/ | com tx entxec, cotxe | 90 | U+0427 / U+0447 |
| Ш | ш | ша
[ʂa] | ша
[ʂa] | /ʂ/ | x dexilòfon | - | U+0428 / U+0448 |
| Щ | щ | ща
[ɕːa] | ща
[ɕtɕa] | /ɕː/ | x com en gallecxosé | - | U+0429 / U+0449 |
| Ъ | ъ | твёрдый знак
['tvʲо.rdəj 'znak] | еръ
[jer];Yer | Note² | - | - | U+042A / U+044A |
| Ы | ы | ы
[ɨ] | еры
['jɛ.rɨ] | /ɨ/⁵ | i d'illa | - | U+042B / U+044B |
| Ь | ь | мягкий знак
['mʲækʲɪj 'znak] | ерь
[jerʲ] | / ʲ/3 | - | - | U+042C / U+044C |
| Э | э⁶ | э оборотное
['ɛ ə.bʌ'ro.tnəjɪ] | - | /ɛ/ | e d'època | - | U+042D / U+044D |
| Ю | ю | ю4
[ju] | ю
[ju] | /ju/ o/ ʲu/ | iu com en anglèsuse | - | U+042E / U+044E |
| Я | я4,16,17 | я
[ja] | я
[ja] | /ja/ o/ ʲa/ | ia [ja] com eniaia | - | U+042F / U+044F |
| Lletres eliminades en 1918: |
|---|
| І | і8 | - | і десятеричное
[i] | /i/ o/ ʲi/ | comи | 10 |
| Ѳ | ѳ⁹ | - | ѳита
[fʲɪ'ta] | /f/ o/fʲ/ | comф | 9 |
| Ѣ | ѣ¹⁰ | - | ять
[jætʲ];Yat | /jɛ/ o/ ʲɛ/ | comе | - |
| Ѵ | ѵ11 | - | ижица
['i.ʐɨ.tsə] | /i/ o/ ʲi/ | comи | - |
| Lletres en desús abans del segle XVIII18 |
|---|
| Ѕ | ѕ¹⁴ | - | зѣло
['zʲɛ.lə] | /dz/, /z/ o/zʲ/ | comз | 6 |
| Ѯ | ѯ12 | - | кси
[ksʲi] | /ks/ o/ksʲ/ | comкс | 60 |
| Ѱ | ѱ12 | - | пси
[psʲi] | /ps/ o/psʲ/ | comпс | 700 |
| Ѡ | ѡ13 | - | омега
[ʌ'mʲɛ.gə] | /o/ | comо | 800 |
| Ѫ | ѫ | - | юсъ большой
['jus bʌlʲ'ʂoj],Yus | /u/,/ju/ o/ ʲu/15 | comу oю | - |
| Ѧ15 | ѧ15 | - | юсъ малый
['jus 'mɑ.lɨj] | /ja/ o/ ʲa/¹⁶ | comя | - |
| Ѭ | ѭ | - | юсъ большой іотированный
['jus bʌlʲ'ʂoj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj] | /ju/ o/ ʲu/15 | comю | - |
| Ѩ | ѩ | - | юсъ малый іотированный
['jus 'mɑ.lɨj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj] | /ja/ o/ ʲa/15 | comя | - |
2. El signe durъ indica que la consonant precedent no es palatalitza. La seva pronúncia original, perduda cap al 1400 o abans, era d'un molt curt so semblant aschwa, usualment latinitzat ŭ.
3. El signe blaь indica que la consonant precedent es palatalitza. La seva pronúncia original, perduda al voltant del 1400 o abans, era a d'un breu so semblant a l'schwa amb iotització, usualment latinitzat ĭ.
4. Les vocalsе,ё,и,ю,яpalatalitzen la consonant precedent.
5. Laы és una antiga vocal intermèdia tensa de l'eslavònic comú, millor mantesa en elrus modern que en altres llengües eslaves. Originalment es nasalitzava en certes posicions: rus anticкамы /ˈka.mɨ̃/, rus contemporaniкамень /ˈka.mʲɪnʲ/ "pedra". La seva forma escrita se va desenvolupar de la següent manera:ъ +і >ъı >ы.
6. Laэ fou introduïda el 1708 per a distingir la /e/ no-iotitzada/no-palatalitzada de la que és iotitzada/palatalitzadaе. L'ús original fouе per a la no-iotitzada /e/,ıє oѣ per a la iotitzada, peròıє va caure en desús al segle xvi.
7. Laё, introduïda per Lomonóssov en el segle xviii, denota el so /jo/ que històricament evolucionà des de /je/ accentuat, un procés que segueix a producir-se en l'actualitat. La lletraё és opcional: és correcte formalment escriuree per a /je/ i també per a /jo/. Cap dels diversos intents en el segle XX d'obligar l'ús de laё ha tingut èxit.
8. Laі (i decimal), pronunciada igual que laи, s'emprava exclusivament davant una vocal i davant de laй (i curta) (per exemple патріархъ [pətrʲɪˈarx], "patriarca") i en la paraulaміръ /mʲir/ "món", i els seus derivats, per distingir-la deмиръ /mʲir/ "pau".
9. Laѳ (fita), delgrectheta, com en elgrec medieval, es pronunciava com laф, però s'emprava amb valor etimològic, per exemple Ѳёдор «Teodor».
10. Laѣ (iat) tenia originàriament un so distint, però en la meitat del segle xviii es va pronunciar igual queе de la llengua estàndard. Des de la reforma de l'ortografia russa amb la seua eliminació el 1918, esdevingué el símbol de l'ortografia antiga.
11.ѵ (ijitsa) (en grecípsilon) es pronunciava com laи, com en el grec medieval per raons etimològiques.
Lletres en desús abans de 1750
[modifica]12. ⟨ѯ⟩ i ⟨ѱ⟩ són les lletres greguesxi ipsi, usades etimològicament però des del segle xviii només s'usen sempre a l'Església Eslavònica.
13. ⟨ѡ⟩ és la lletra gregaomega, idèntica en la pronúncia aо, usada a l'escriptura secular només fins al segle xviii, però es conserva a l'Església Eslavònica, principalment per distingir la forma inflexional.
14.S corresponia a la primitiva pronúncia /dz/, ja absent a l'Eslau Oriental a inicis del període històric, però mantingut per la tradició en certes paraules fins al segle xviii i per l'Església Eslavònica fins a l'actualitat.
15. Fins al 1708, /ja/ iotitzat s'escriviaıa a començament de mot. Aquesta diferenciació entre ⟨ѧ⟩ iıa perviu a l'Església Eslavònica.
16. Encara que normalment s'afirma que les lletres etiquetades com "en desús al segle XVIII", realment va ser un procés més complex: van ser per descomptat omeses de l'alfabet de mostra, imprès en un estil occidental, presentat a l'edicte de Pere el Gran, conjuntament amb la lletra modernaи, però va ser restaurat per la pressió de l'Església Ortodoxa. Tanmateix, va caure completament en desús a l'escriptura secular sobre el 1750.
17. Els valors numèrics corresponen als nombres grecs, ambS que s'usa per aldigamma,Ч per akoppa, iЦ per alsampi. El sistema es va abandonar per a propòsits seculars en1708, després d'un període transitori d'un segle aproximadament; continua usant-se per l'Església Eslavònica.
En un teclat rus, les lletres es troben organitzades de la següent manera:
