Les normes detranscripció del ciríl·lic a l'alfabet llatí difereixen segons la llengua d'origen i la llengua de destinació.[4] Així, per exemple, el cognom rus Меньшов es pot transcriure com aMénxov (català),Menchov (portuguès,francès),Menshov (anglès,castellà),Menschow (alemany) oMensjov (neerlandès). D'altra banda, latransliteració del ciríl·lic al llatí sol seguir unes normes estàndards internacionals.
L'alfabet, o com a mínim, una de les seves variants, és oficial en diverses organitzacions. Amb l'adhesió deBulgària a laUnió Europea l'1 de gener de 2007, el ciríl·lic es va convertir en el tercer alfabet emprat en un idioma oficial de la UE, juntament amb l'alfabet llatí i elgrec modern.
El fet queCiril de Tessalònica, anomenat «el filòsof», creà l'alfabet i les primeres traduccions enantic eslau és a hores d'ara incontestable.[5][6][7][8] Tanmateix, una de les qüestions més interessants que resta sense resposta unívoca fins i tot a hores d'ara, tracta de la creació, en un període relativament breu, de dos alfabets: l'alfabet ciríl·lic i l'alfabet glagolític. No hi ha una opinió unànime sobre quin dels dos va ser creat per Constantí Ciril.
D'acord amb la hipòtesi més estesa sobre la creació d'ambdós alfabets, el ciríl·lic faria la seva aparició, cronològicament, després del glagolític. Des d'un punt de vista acústic i gràfic, el ciríl·lic està basat en launcial grega. Seria el búlgarCliment d'Ocrida, un dels deixebles de Constantí (Ciril), qui l'hauria creat, i li hauria donat el nom del seu professor, en senyal de respecte. Correspon a la composició fonètica de l'antic eslau i té una grafia original; alguns caràcters indiquen que el disseny de les lletres segueix les normes de lasecció àuria (la relació del costat petit i del gran respecte al conjunt són idèntiques). Si bé entre l'alfabet glagolític i l'alfabet ciríl·lic existeix una certa continuïtat, no per això hom deixa d'apreciar-hi diferències significatives. L'alfabet ciríl·lic reemplaçà ràpidament l'alfabet glagolític, primer aBulgària oriental, i especialment en la capital de l'època,Preslav. A l'escola d'Ocrida l'alfabet glagolític estigué més estès i fou emprat durant més temps. Hi ha alguns monestirs a la vora de lamar Adriàtica, a Croàcia, on el glagolític fou utilitzat en criptografia fins al segle xix.
Segons la segona hipòtesi, Constantí (Ciril) seria l'autor d'ambdós alfabets, la qual cosa significaria que hauria traduït els principals llibres litúrgics dos cops. El855, hauria creat l'alfabet ciríl·lic derivat de l'escriptura grega, adaptant-lo al llenguatge eslau, i immediatament hauria traduït els llibres litúrgics per a les necessitats dels eslaus de la regió del riuBregalnica (Macedònia del nord-oest). Més tard, el 862-863, hauria creat l'alfabet glagolític, en copiar altre cop els llibres ja traduïts, a fi i efecte de donar a la seva missió aMoràvia una expressió cristiana universal. Les representacions (lletres) per a sons estranys al grec foren preses d'altres llocs no ben determinables.
L'obra de Ciril i Metodi fou continuada pels seus deixeblesCliment,Naüm,Gorazd iSava, els quals, quan va arribar a Bulgària, van rebre el suport del rei de Bulgària,Borís I. Aquest va atorgar reconeixement oficial a l'alfabet ciríl·lic i l'antic búlgar,[9][10][11][12][13] en el marc del seu imperi. La literatura produïda en l'antic idioma búlgar aviat va començar a difondre's cap al nord i es va convertir en lalingua franca de l'Europa oriental, on va arribar a ser conegut també com a antic eslau eclesiàstic.[9][14][11][12][13] L'extensió de la literatura eslava coneguda com a "edat d'or" fa referència al període en què va regnar el reiSimeó el Gran de Bulgària. Posteriorment, l'antic eslau eclesiàstic penetraria aSèrbia i a finals delsegle x seria la llengua de l'Església de laRus de Kíev.
El1708-1711 el tsarPere I va emprendre la reforma de l'alfabet rus, amb l'eliminació delssignes diacrítics, l'abolició d'algunes lletres i la legitimació d'altres (aproximant-se a les fonts llatines d'aquell temps). Es van introduir lletres minúscules en l'alfabet (anteriorment només hi havia majúscules).[15] L'alfabet fou dotat de caràcters "profans" (graždanskij šrift), mentre els antics caràcters restaven com a propis de l'ús eclesiàstic. L'alfabet ciríl·lic profà, amb poques variants, és usat també en les llengües ucraïnesa, sèrbia i búlgara i fou utilitzat pels romanesos (vegeualfabet ciríl·lic romanès) fins al1862, quan el príncepAlexandru Ioan Cuza en va decretar la seva substitució per l'alfabet llatí.
Durant més de tres segles, l'alfabet rus ha experimentat diverses reformes. En general s'ha reduït el nombre de lletres, amb l'excepció de les lletres "Э" i "Й" (també usades abans, però legalitzades alsegle xviii), i l'única lletra d'"autor": "Ё ", proposada per la princesaIekaterina Dàixkova. L'última gran reforma de l'alfabet rus es va produir els anys1917-1918 (vegeureforma ortogràfica russa del 1918), com a resultat de la qual va aparèixer l'actual alfabet rus format per 33 lletres. Aquest alfabet va ser també la base del de moltes llengües no eslaves de l'antigaUnió Soviètica iMongòlia (llengües que abans del segle xx o bé no s'escrivien, o ho feien amb altres tipus d'escriptura:àrab,xinesa,alfabet tradicional mongol, etc.).
L'alfabet utilitzat per la moderna Església eslava de l'Església ortodoxa i l'Església catòlica oriental s'assembla al ciríl·lic primerenc. Tanmateix, durant els següents deu segles, l'alfabet ciríl·lic es va adaptar als llenguatges parlats i als canvis produïts en aquests vernacles, a les variacions regionals, i a les característiques de les llengües nacionals, i va ser objecte de reformes acadèmiques i recolzat per decrets polítics. Avui en dia, dotzenes d'idiomes d'Europa oriental i Àsia estan escrits en l'alfabet ciríl·lic.
Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els mitjans científics, segons el sistema establert per l'Institut de Ciències Lingüístiques de l'URSS o també segons el sistema ISO.[3]
La grafia manuscrita cursiva dels caràcters ciríl·lics difereix de la lletra d'impremta en el mateix grau que les nostreslletres llatines. A més a més, en certes edicions, laitàlica impresa minúscula adopta la forma de les lletres cursives (cosa que,tipogràficament, aporta la diferència entre obliqües i itàliques). Tanmateix, algunes cursives no són idèntiques segons si són manuscrites o impreses (en la taula següent aquestes són senyalades pel seu color blau).
Aquesta taula mostra les lletres de l'alfabet ciríl·licrus, tot i que hi manca la Ё.
Finalment, enserbi i enmacedònic, les itàliques cursives de les minúscules б, г, д, п, i т tenen encara una altra aparença, sovint més propera encara de la grafia manuscrita:
Diferències entre el serbi i el rus. Nota: en aquestes llengües, la lletra д en minúscula romana es traça δ
El desenvolupament de latipografia ciríl·lica va passar directament de l'època medieval albarroc tardà, sense una etaparenaixentista, com a la resta d'Europa occidental. Les lletres ciríl·liques d'època medieval tardana —encara visibles en moltesicones— es caracteritzen per ser força altes i estretes, sovint compartint traços entre lletres adjacents.
A principis del segle xviii, eltsarPere I de Rússia va ordenar l'ús d'una tipografia occidentalitzada, la qual fou progressivament adoptada per altres llengües que empren aquest alfabet. A diferència de la majoria de famílies tipogràfiques gregues modernes —que per bé que per a les majúscules segueixen principis de disseny propis dels alfabets llatins, mantenen els seus propis principis pel que fa al disseny de les lletres minúscules, com l'ús deserifes, la forma dels remats de les lletres, i regles sobre el gruix dels traços—, les famílies tipogràfiques ciríl·liques modernes són molt similars a les llatines. El desenvolupament de tipografies ciríl·liques per als ordinadors, dut a terme a partir de les famílies tipogràfiques llatines, també ha contribuït a lallatinització visual de la tipografia ciríl·lica.
Les majúscules i les minúscules ciríl·liques no són tan diferents entre si com en els alfabets llatins. Les minúscules rodones ciríl·liques són essencialmentversaletes, amb algunes excepcions, com la ⟨а⟩, ⟨е⟩, ⟨р⟩, i la ⟨у⟩, que han adoptat formes minúscules occidentals. La ⟨ф⟩ minúscula és típicament dissenyada sota la influència de la ⟨p⟩ llatina, i la ⟨б⟩ minúscula és una forma manuscrita tradicional, per bé que una família tipogràfica ciríl·lica de bona qualitat inclou glifs específics enversaletes.[16]
Els sistemes de transliteració del ciríl·lic al llatí estàndard inclouen:
transliteració científica, que s'utilitza en la lingüística, es basa en l'alfabet txec llatí i parteix del principi que, si ja hi ha llengües eslaves que fan servir l'alfabet llatí, es pot utilitzar el mateix sistema per transliterar les llengües eslaves escrites en alfabet ciríl·lic.
El Grup de Treball sobre sistemes de romanització[17] de lesNacions Unides recomana diferents sistemes per a idiomes específics. Aquests són els més utilitzats en tot el món:
ISO 9: 1995, de l'Organització Internacional de Normalització.
American Library Association i Taules de romanització dels alfabets eslaus de la Biblioteca del Congrés dels alfabets eslaus (romanització ALA-LC), que s'utilitza en les biblioteques dels Estats Units.
Romanitzatció BGN/PCGN (1947), Consell dels Estats Units de Noms Geogràfics i Comitè Permanent de Noms Geogràfics per a ús britànic oficial).
GOST 16876-71, un estàndard de transliteració de l'època soviètica que ja no existeix. Substituït per GOST 7.79, que és un equivalent de l'ISO 9.
Codificació volapuk, una representació informal de text ciríl·lic sobre l'alfabet llatí ASCII.
A vegades, l'alfabet ciríl·lic ha estat objecte de polèmica a causa de la seva forta associació amb elrus o elserbi. Després de la desintegració de laUnió Soviètica el 1991, algunes de les antigues repúbliques van deixar d'usar l'alfabet ciríl·lic per passar al llatí. La transició s'ha fet gairebé totalment aMoldàvia (excepte a la regió deTransnístria),Turkmenistan iAzerbaijan, però l'Uzbekistan encara usa els dos sistemes. ARomania s'havia fet la transició a l'alfabet llatí al llarg del segle xix i, per tant, no hi hagué canvis. ACroàcia, per exemple, hi ha hagut protestes contra el projecte de posar doble senyalització en alfabet llatí i en ciríl·lic a les zones on elsserbis representen un terç o més de la població, ja que reobre les ferides de laGuerra de Iugoslàvia. AVukovar, uns manifestants arrencaren senyals amb text en ciríl·lic.[18]
Els caràcters en l'interval U+0400 a U+045F són bàsicament els caràcters de l'ISO 8859-5 que s'han desplaçat 864 cap amunt. Els caràcters en l'interval U+0460 a U+0489 són lletres històriques que en l'actualitat no s'utilitzen. Els caràcters en l'interval U+048A a U+052F són lletres addicionals per a diverses llengües que s'escriuen amb alfabet ciríl·lic.
L'Unicode com a norma general no inclou les lletres ciríl·liques accentuades, amb unes poques excepcions:
combinacions que són considerades com a lletres separades dels respectius alfabets, comЙ,Ў,Ё,Ї,Ѓ,Ќ (així com moltes lletres d'alfabets no eslaus);
dues de les combinacions ortogràfiques més freqüents requerides per distingirhomònims en búlgar i macedoni:Ѐ,Ѝ;
Unes poques combinacions en antic i nou eslau eclesiàstic:Ѷ,Ѿ,Ѽ.
Per indicar les vocals llargues o accentudades, es pot utilitzar unacombinació de caràcters diacrítics després de la respectiva lletra (per exemple,ы́ э́ ю́ я́, etc.).
Alguns idiomes, inclòs l'eslau eclesiàstic, encara no són suportats del tot.
L'Unicode 5.1, que va sortir a la llum el 4 d'abril del 2008, va introduir canvis importants en els blocs del ciríl·lic. Les revisions dels blocs ciríl·lics anteriors, i l'addicció del ciríl·lic ampliat A (2DE0...2DFF) i el ciríl·lic ampliat B (A640... A69F), que millora significativament el suport per a l'alfabet ciríl·lic arcaic,abkhaz,aleutià,txuvaix,kurd, imordovià.[19]
CP866 - codificació de caràcters ciríl·lics DE 8 bits creada perMicrosoft per al seu ús aMS-DOS, també conegut com a alternativa GOST. Els caràcters ciríl·lics van en l'ordre nadiu, amb una "finestra" per als caràcters pseudogràfics.
KOI8-R - codificació de caràcters nadius russos de 8 bits. Inventat a l'URSS per al seu ús en els clons soviètics dels ordinadors IBM i DEC estatunidencs. Els caràcters ciríl·lics van en l'ordre dels seus homòlegs llatins, cosa que permetia que el text romangués llegible després de la transmissió amb una línia de 7 bits que retira elbit més significatiu de cada byte; el resultat es va convertir en una molt aspra, però llegible, transliteració llatina del ciríl·lic. Codificació estàndard de principis dels 90 per a sistemesUnix i la primera codificació d'Internet del rus.
KOI8-U - KOI8-R amb l'addició de les lletres ucraïneses.
MIK - codificació de caràcters nadius búlgars de 8 bits per al seu ús aMicrosoft DOS.
Windows 1251 - codificació de caràcters ciríl·lics 8 bits creada per Microsoft per al seu ús aMicrosoft Windows. Codificació ciríl·lica més simple en 8 bits — 32 caràcters majúsculs en ordre natiu a 0xc0–0xdf, 32 caràcters usuals a 0xe0–0xff, amb caràcters d'ús més excepcional tipus "YO" en algun altre lloc. No és pseudogràfic. Antiga codificació estàndard en algunes distribucions deGNU/Linux per al belarús i búlgar, però actualment ha estat desplaçat perUTF-8.
GB 2312 - principalment és una codificació simplificada xinesa, però també hi ha les 33 lletres bàsiques del ciríl·lic rus (en majúscules i minúscules).
JIS iShift JIS - principalment codificacions japoneses, però també hi ha les 33 lletres del ciríl·lic rus bàsiques (en majúscules i minúscules).
Cada llengua té la seva pròpiadisposició de teclat estàndard, adoptat a partir de lesmàquines d'escriure. Amb la flexibilitat dels sistemes d'introducció de dades dels ordinadors, també hi ha distribucions de teclats per a transliteració o distribucions de teclat fonètic-homofònic fetes pels mecanògrafs que estan més familiaritzats amb altres dissenys, com per exemple el teclatQWERTY. Quan no es disposa de teclats o fons en ciríl·lic, els usuaris d'ordinador de vegades utilitzen la transliteració o una mena de "codificació volapuk" per escriure les llengües que habitualment s'escriuen en alfabet ciríl·lic.
↑Columbia Encyclopedia, sisena edició. 2001-05, s.v. "Cyril and Methodius, Saints";Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica Incorporated, Warren E. Preece - 1972, p.846, s.v., "Cyril and Methodius, Saints" i "Eastern Orthodoxy, Missions ancient and modern";Encyclopedia of World Cultures, David H. Levinson, 1991, p.239, s.v., "Social Science"; Eric M. Meyers,The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East, p.151, 1997; Lunt,Slavic Review, juny del 1964, p. 216; Roman Jakobson,Crucial problems of Cyrillo-Methodian Studies; Leonid Ivan Strakhovsky,A Handbook of Slavic Studies, p.98; V. Bogdanovich,History of the ancient Serbian literature, Belgrad, 1980, p.119
↑The Columbia Encyclopaedia, sisena edició. 2001-05, O.Ed. "Sants Ciril i Metodi", 869 i 884, respectivament, “Missioners grecs, germans, anomenats apòstols dels eslaus i pares de la literatura eslava."
↑Encyclopædia Britannica,Major alphabets of the world, Cyrillic and Glagolitic alphabets, 2008, O.Ed. "Els dos primers alfabets eslaus, el ciríl·lic i el glagolític, van ser inventats per Sant Ciril, o Constantí (c. 827-869), i Sant Metodi (c. 825-884). Aquests homes de Tessalònica que es van convertir en apòstols dels eslaus del sud, els quals es van convertir al cristianisme."
↑Kajdan, Aleksandr P..The Oxford dictionary of Byzantium. Nova York: Oxford University Press, 1991, p. 507.ISBN 0-19-504652-8. «Constantí (Ciril) i el seu germà Metodi van ser els fills deldrungari Lleó i de Maria, que podrien haver estats uns eslaus.»
↑9,09,1Horace G. Lunt. "On the relationship of old Church Slavonic to the written language of early Rus'"; Russian Linguistics, Volume 11, Numbers 2-3 / Gener de 1987
↑Schenker, Alexander.The Dawn of Slavic. Yale University Press, 1995, p. 185–186, 189–190.
↑11,011,1Lunt, Horace.Old Church Slavonic Grammar. Mouton de Gruyter, p. 3–4.
↑12,012,1Wien, Lysaght.Old Church Slavonic (Old Bulgarian)-Middle Greek-Modern English dictionary. Verlag Bruder Hollinek, 1983.
↑13,013,1Benjamin W. Fortson.Indo-European Language and Culture: An Introduction, p. 374
↑Schenker, Alexander.The Dawn of Slavic. Yale University Press, 1995, p. 185–186, 189–190.
↑Segons Bringhurst (2002) "in Cyrillic, the difference between normal lower case and small caps is more subtle than it is in the Latin or Greek alphabets,..." (p 32) i "in most Cyrillic faces, the lower case is close in color and shape to Latin small caps" (p 107).
