Alexandre III (de nom de bateigRollando Bandinelli) (Siena ? -Civita Castellana,1181) va ser escollit Papa de Romà el1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el1181.
Després de concloure els seus estudis dedret canònic a laUniversitat de Bolonya, es va dedicar a l'ensenyament d'aquesta matèria primer a Bolonya i després enPisa. Va escriure la "Stroma" o "Summa Magistri Rolandi", un dels primers comentaris sobre el Decret deGracià.
L'octubre de1150, el PapaEugeni III el nomenacardenal-diaca de Santi Cosma e Damiano; després és nomenatcardenal-legat de Sant Marc. Probablement és en aquest període quan escriu les seves "Sentències", basades en l'"Introdutio ad theologiam" dePere Abelard. En1153 és nomenat canceller de l'Església, erigint-se com a dirigent dels cardenals que s'oposaven a l'EmperadorFrederic I, escollit en1152, i que pretenia estendre el seu imperi per totItàlia. Així començava pugnar-la peldominium mundi.
Amb la mort accidental del papaAdrià IV el 1159, es va convocar unconclave. Els cardenalsestaven dividits entre una majoria formada pels reis deFrança,Anglaterra, la península Ibèrica,Sicília iPortugal favorable a Alexandre III, enemic declarat de Barba-roja i oponent de les pretensions imperials sobre Itàlia, i els cardenals pro-germànics partidaris deVíctor IV del partit imperial.[1] Alexandre va ser escollit, però el poble de Roma va aclamar a Víctor. Frederic va convocar un concili aPavia per solucionar el conflicte (l'autoritat de l'emperador per convocar un concili no estava clara). A Pavia, es va barrar l'entrada als partidaris d'Alexandre de manera que Víctor va ser elegit. Tanmateix, l'acord del concili va ser ignorat pel clergat italià i francès, i també part de l'alemany. Els esforços de Frederic de fer queEnric II d'Anglaterra iLluís VII de França no reconeguessin Alexandre també van fracassar. A la Dieta del regne d'Itàlia de 1159 va posar a Milà de nou sota el bàndol de l'imperi per negar-se a rebre un podestà imperial,[2] i el 1162 les tropes imperialsvan destruir Milà[3] amb suport de Pavia, Cremona, Lodi i Como, el que els va assegurar el control de Llombardia.
Alexandre, enfrontat a una forta oposició imperial a Itàlia, va fugir a França l'abril de 1162, romanent enSens impedint una victòria total de l'emperador i aconseguint el reconeixement deLluís VII de França iEnric II d'Anglaterra. Durant aquest període Alexandre també va continuar mantenint la lleialtat de la majoria del clergat a Itàlia, especialment al sud, i molts a Alemanya.[4] Va continuar impulsant el programa de reforma de l'església iniciat el segle anterior sota la direcció del papa Gregori VII. Elpatriarca de Grau, amb suport de Venècia, va organitzar laLliga antimperial de Verona a l'abril de 1164 amb Verona, Treviso, Vicenza i Pàdua, per resistir a les pretensions imperials, i Alexandre, amb el suport de laLliga Veronesa va tornar aRoma el23 de novembre de1165 , però pressionat per l'Emperador que el derrotà en labatalla de Monte Porzio en1166, va exiliar-se aBenevento mentre l'emperador es va fer coronar per l'antipapaPasqual III.[5]
A la mort de Pasqual III, el 20 de setembre de 1168, els seus partidaris es van reunir a Roma per triar un nou (anti)papa.Calixt III va ser escollit, però l'emperador, que estava en negociacions amb Alexandre III en aquell moment per posar fi al cisma, no va reconèixer immediatament la seva elecció,[6] i no ho va fer fins que les negociacions amb Alexandre es van trencar. L'antipapa, que va residir principalment aViterbo era principalment una moneda de canvi amb la qual l'emperador podia pressionar Alexandre, i només tenia un suport a la mateixa Roma, part dels Estats Pontificis, a la seva Toscana natal i a Renània, un suport geogràfic limitat en comparació amb Víctor IV i Pasqual III.
Alexandre fou derrotat en labatalla de Monte Porzio el maig del 1167 per les forces imperials.[7] Va tornar aItàlia amb el suport de laLliga Veronesa i, aprofitant les dificultats a què havia de fer front l'emperador, va organitzar laLliga Llombarda que va augmentar el seu poder en unir-se a la Lliga Veronesa i combatre l'Emperador que es trobava embardissat en una sèrie de campanyes pel nord d'Itàlia.[8] En labatalla de Legnano, el1176, Frederic va ser derrotat i es va obligar a firmar laTreva de Venècia, el1177, reconeixent Alexandre III com a papa legítim i tornant a la Santa Seu els territoris ocupats; en conseqüència, el papa va aixecar l'excomunió que pesava sobre ell des de1160. El12 de març de1178, Alexandre III va tornar de nou aRoma.
El març del1179, Alexandre III convoca elConcili del Laterà III, concili que va ser reconegut per l'església com l'onzèconcili ecumènic. Alexandre va aconseguir que fossin acceptades algunes de les seves proposicions entre les quals, per evitar els possibles cismes, es va establir que l'elecció del Papa fos votada per la majoria dels dos terços dels cardenals.
Aquest sínode inicia l'apogeu del poder d'Alexandre III que, a més d'obligar Frederic a reconèixer-lo com a Papa, va humiliarEnric II d'Anglaterra en prendre partit, en el seu enfrontament, perTomàs Becket, Arquebisbe de Canterbury; i en el seu exili, va gaudir de la protecció i el favor deLluís VII de França. No obstant això, poc temps després de clausurar-se el sínode, la noblesa romana va obligar a Alexandre III a deixar la ciutat a la qual no tornaria mai.
El29 de setembre del1179 alguns nobles van intentar pujar alsoli a l'antipapaInnocenci III com a successor d'Alexandre III, amb el qual la bicefàlia de l'Església va continuar. Utilitzant assenyadament el control de les finances, Alexandre III va recobrar el poder. El1181 va excomunicarGuillem I d'Escòcia i va aixecar la prohibició que pesava sobre elregne d'Escòcia.
Alexandre III va concedir i va confirmar el privilegi de l'any jubileu de Santiago de Compostel·la de forma que, si el25 de juliol (festa de l'Apòstol Sant Jaume) cau diumenge es podran guanyar a lacatedral de Santiago de Compostel·la les mateixes indulgències que es guanyen en Roma els anys jubileus, que allà solen coincidir cada 25 anys. Es tracta de labutlla de concessió més antiga que conserva la religió catòlica, la "Regis aeterni", datada en1179. En la butlla es confirma un privilegi anterior concedit pel PapaCalixt II (1118-1124).
Alexandre III va dur a terme una sèrie de reformes en l'interior de l'Església i va enfortir l'autoritat pontifícia. Va morir el3 d'agost de1181 aCivita Castellana.
.jpg)
.svg)
