Alevisme oAlevi (æˈlɛviː/,turc:Alevîlik o Alevileri, també anomenatKizilbaix,xiïsme espiritual o sufí-xiïta pels estrangers)[1] és unareligiómística de l'islam batin, que fa una interpretació esotèrica de l'Alcorà.[2] És també una branca de l'islam els seguidors de la qual es consideren seguidors del profetaMahoma, del seu gendreAlí,dels dotze imams i del sant aleviHaji Bektaix Veli. Les pràctiques dels alevis estan basades en els elementssufís de l'ordebektaixi[3].[4]
Elsalevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment aTurquia; són consideratsxiïtes però les seves creences, tradicions i rituals mantenen diferències considerables amb aquesta branca. Els alevis són la segona comunitat musulmana més nombrosa deTurquia.[5]
Veneren Haji Bektaix Wali (enturc:Haci Bektaş Veli), un sant musulmà delsegle xiii, com elssufísbektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La modernateologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques.
Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no enmesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) conclouen amb música i dansa (semah), amb la participació d'homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.
D'entre les seves especificitats es pot destacar:
- Amor i respecte per tothom; l'important no és la religió sinó les persones.
- Tolerància envers les altres religions i grups ètnics.
- Respecte pel treball de la gent; l'acte més important és el treball.
- Igualtat entre homes i dones; monogàmia.
L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en elsdotze imams;[6] altres els consideren lligats a doctrines excèntriques delxiïsme com elsalauites deSíria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta[7] i alguns fins i tot hi veuen influències delsgnòstics romans d'Orient i dels cristians armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que s'havien convertit a l'islam alsegle xiii van incloure elements de les creences del poetaYunus Emre i de Haji Bektaix Wali.
A la segona meitat delsegle XV van donar suport a la secta xiïtasafàvida, després centrada aArbil, que el1501 va prendre el poder aPèrsia, i els turcmans anomenatskizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota dominiotomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de ladècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport allaïcisme turc.
- ↑[enllaç sense format]http://www.majzooban.org/en/articles/541-rumis-spiritual-shiism.html
- ↑Radtke, B. «BĀṬEN». Encyclopedia Iranica. [Consulta: 9 juliol 2014].
- ↑Encyclopædia Iranica, "BEKTĀŠĪYA"
- ↑[enllaç sense format]http://bektashiorder.com/excerpts-from-babas-bookArxivat 2015-02-28 aWayback Machine.
- ↑«Alawites in Syria and Alevis in Turkey: Crucial Differences», 17-08-2012. [Consulta: 27 juliol 2017].
- ↑Tord Olsson, Elisabeth Özdalga, Tord Olsson Elisabeth Özdalga Catharina Raudvere.Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives (en anglès). Psychology Press, 1998, p.65.ISBN 0700710884.
- ↑Durham, Jr., W. Cole.Islam, Europe and Emerging Legal Issues. Ashgate Publishing, p.28.
- Engin, Ismail & Franz, Erhard (2000).Aleviler / Alewiten. Cilt 1 Band: Kimlik ve Tarih / Identität und Geschichte. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 59/2000).ISBN 3-89173-059-4
- Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001).Aleviler / Alewiten. Cilt 2 Band: İnanç ve Gelenekler / Glaube und Traditionen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 60/2001).ISBN 3-89173-061-6
- Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001).Aleviler / Alewiten. Cilt 3 Band: Siyaset ve Örgütler / Politik und Organisationen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 61/2001).ISBN 3-89173-062-4
- Kehl-Bodrogi, Krisztina (1992).Die Kizilbas/Aleviten. Untersuchungen uber eine esoterische Glaubensgemeinschaft in Anatolien. Die Welt des Islams, (New Series), Vol. 32, No. 1.
- Kitsikis, Dimitri (1999). Multiculturalism in the Ottoman Empire : The Alevi Religious and Cultural Community, in P. Savard & B. Vigezzi eds.Multiculturalism and the History of International Relations Milano: Edizioni Unicopli.
- Kjeilen, Tore (undated). "AlevismArxivat 2012-06-04 aWayback Machine.," in the (online)Encyclopedia of the Orient.
- Shankland, David (2003).The Alevis in Turkey: The Emergence of a Secular Islamic Tradition. Curzon Press.
- Shindeldecker, John (1996).Turkish Alevis Today. Istanbul: Sahkulu.
- White, Paul J., & Joost Jongerden (eds.) (2003).Turkey’s Alevi Enigma: A Comprehensive Overview. Leiden: Brill.
- Yaman, Ali & Aykan Erdemir (2006).Alevism-Bektashism: A Brief Introduction, London: England Alevi Cultural Centre & Cem Evi.ISBN 975-98065-3-3
- Zeidan, David (1999) "The Alevi of Anatolia." Middle East Review of International Affairs 3/4.
