Alemanya[1] (enalemany,Deutschland[ˈdɔʏ̯tʃlant]), anomenat oficialmentRepública Federal d'Alemanya (enalemanyBundesrepublik Deutschland[ˈbʊndəsʁepʊˌbliːk ˈdɔʏ̯tʃlant]), és unestat de l'Europa central que forma part de laUnió Europea.
La República Federal d'Alemanya en l'actualitat és una potència econòmica, membre de lesNacions Unides, l'OTAN, i delGrup dels vuit. Alemanya és la tercera economia més gran en termes delproducte interior brut nominal, i l'exportador més gran i el segon importador més gran de béns.
Toponímia
Atesa la localització geogràfica d'Alemanya al centre d'Europa i la seva història com a regió no unificada i habitada per distintes tribus i posteriorment per diversos petits Estats, el nom d'Alemanya ha passat a les diverses llengües a partir de diferents arrels. En general són tres les arrels per al nom de l'Estat en les diverses llengües del món:
De l'alt alemany anticdiutisc. D'aquesta arrel es deriva el nom enalemany contemporani,Deutschland.
DelllatíGermania. D'aquesta arrel es deriva, per exemple, el nom en anglès,Germany.
Del nom de la tribu delsalamans. D'aquesta arrel es deriva el topònimcatalà,Alemanya.
El nom de la tribu dels alamans prové del protogermànicAlamanniz que pot tenir dos significats de la derivació del prefixAl-. SiAl- significa «tots», llavors el nom significa «tots els homes», una al·lusió al fet que la tribu era una confederació de diversos grups. SiAl-, per contra, prové del llatíalius, «altres» o «els altres», llavors el nom significa «forans» o «homes estrangers».
Alemanya es troba a l'Europa occidental icentral, amb fronteres ambDinamarca al nord,Polònia iTxèquia a l'est,Àustria al sud-est,Suïssa al sud-sud-oest,França,Luxemburg iBèlgica a l'oest i elsPaïsos Baixos al nord-oest. Principalment es troba entre les latituds 47° i 55 °N i les longituds 5° i 16 °E. Alemanya també està vorejada pelmar del Nord al nord, i pelmar Bàltic al nord-est. Juntament amb Suïssa i Àustria, Alemanya comparteix frontera alllac de Constança, el tercer llac més gran de l'Europa Central. El territori alemany té una extensió de 357.021 km², 349.223 km² dels quals de terreny i 7.798 km² d'aigua. És el setè país més gran per superfície a Europa i el 62è més gran del món.
Les elevacions van des de les muntanyes delsAlps (on es troba elZugspitze, el punt més alt del país a 2.962 metres) al sud fins a les costes del mar del Nord (Nordsee) al nord-oest i elmar Bàltic (Ostsee) al nord-est. Les terres altes boscoses de l'Alemanya central i les terres baixes del nord d'Alemanya (on es trobaWilstermarsch, el punt més baix del país a 3.54 metres sota el nivell del mar) són travessades per rius tan importants com elRin, elDanubi o l'Elba. Les glaceres alpines d'Alemanya estan experimentant un cert desglaç. Entre els recursos naturals significatius del país hi ha ferro, carbó,potassi, fusta,lignit,urani, coure, gas natural, sal, níquel,terra llaurable i aigua.
Clima
La major part d'Alemanya té un clima estacionaltemperat dominat pels vents humits de l'oest. El país està situat entre elclima oceànic de l'Europa occidental i elclima continental de l'Europa occidental. El clima és moderat pelcorrent de l'Atlàntic nord, l'extensió septentrional delcorrent del Golf. Aquesta aigua més càlida afecta les àrees que voregen el mar del Nord, i conseqüentment, al nord-oest i el nord el clima és oceànic. Alemanya té una mitjana de 789 mm de precipitació per any; no hi ha una estació seca constant. Els hiverns són frescos i els estius tendeixen a ser càlids: les temperatures poden superar els 30 °C.
L'est del país té un clima més continental: els hiverns poden ser frígids i els estius molt càlids, i hi pot haver llargs períodes secs. El centre i el sud d'Alemanya són regions de transició que oscil·len de clima oceànic a continental. A més dels climes marítims i continentals que predominen a la major part del país, les regions alpines a l'extrem sud i, en menor mesura, algunes àrees de les terres altes centrals alemanyes tenen un clima de muntanya, amb temperatures més baixes i més precipitació .
Alemanya és unarepúblicafederal, parlamentària, representativa i democràtica. El sistema polític alemany va ser establert en el document constitucional de1949 conegut com elGrundgesetz (Llei Bàsica). Les esmenes a la Llei Bàsica requereixen una majoria de dos-terços d'ambdues cambres del Parlament, encara que els articles que garanteixen els drets fonamentals, l'Estat democràtic i el dret a resistir els intents per revocar la constitució són vàlids en perpetuïtat i no poden ser esmenats.[2] La Llei Bàsica es va conservar en efecte, amb esmenes menors, després de laReunificació alemanya de 1990, malgrat la intenció d'alguns polítics de reemplaçar-la amb unaconstitució.
Elcanceller,Kanzler en alemany (actualmentOlaf Scholz), és elcap de govern i dirigeix elpoder executiu, amb un paper similar al d'unprimer ministre o president de govern. Elpoder legislatiu recau sobre elParlament, que està integrat pelBundestag (la Dieta Federal) i elBundesrat (el Consell Federal), tots dos formant un cos legislatiu únic. Els membres del Bundestag s'elegeixen directament per mitjà d'un sistema derepresentació proporcional per un període de quatre anys; els membres del Bundesrat representen els governs dels setze estats federats i són membres delsgabinets estatals, els quals els designen i destitueixen en qualsevol moment. El Bundesrat —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procediment legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
ElBundeskanzleramt ha estat la seu del Canceller Alemany des del 2001.
Des de1949, el sistema de partits ha estat dominat per laUnió Demòcrata Cristiana i elPartit Socialdemòcrata Alemany, encara que altres partits més petits, com ara el Partit Lliure Democràtic i l'Aliança '90/Els Verds també han tingut un paper polític important.
Elcap d'estat alemany és elBundespräsident (President Federal), elegit per l'Assemblea federal, una institució integrada per membres del Bundestag i per un nombre igual de ciutadans delegats pels estats federals. El segon càrrec més alt en ordre de precedència és elPresident del Bundestag, electe pel Bundestag mateix, qui és responsable de la supervisió de les sessions diàries del cos legislatiu. El tercer càrrec més important és el cap de govern, elCanceller d'Alemanya, qui[Cal aclariment] és nomenat pel President d'Alemanya i elegit pel Bundestag. Si cal, pot ser destituït per mitjà d'unamoció de censura constructiva del Bundestag. L'adjectiu «constructiva» significa que el Bundestag n'elegeix el successor.
En l'àmbit de laUnió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa alParlament Europeu en virtut de la seva condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vicepresidents de laComissió Europea és alemany.
Alemanya és membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) des de maig de1995. Fins a la dissolució delPacte de Varsòvia, la República Federal d'Alemanya n'era l'únic membre que compartia frontera amb dos països del bloc comunista, i per tant, l'estratègia mateixa de l'OTAN es va desenvolupar a partir de la seva vulnerabilitat.[3]
El cos militar alemany, elBundeswehr, és una força de defensa constituïda per l'Exèrcit Alemany (Heer), laMarina Alemanya (Marine), laForça Aèria Alemanya (Luftwaffe), els Serveis Mèdics Centrals (Zentraler Sanitätsdienst) i les branques del Servei de Suport (Streitkräftebasis). El servei militar obligatori, introduït l'any 1956, s'ha suspès l'1 de juliol de 2011. El2003, les despeses militars constituïren l'1,5% delProducte interior brut de l'Estat.[4] En temps de pau, elBundeswehr és comandat pel Ministre de Defensa; en temps de guerra, i segons la constitució actual, només en casos de defensa, el canceller es converteix en el cap delBundeswehr.[5] L'octubre del 2006, les forces alemanyes tenien 9.000 tropes estacionades en països estrangers, com a part de les forces internacionals de pau, incloent-hi tropes aBòsnia i Hercegovina,Kosovo, laRepública Democràtica del Congo iAfganistan.
Alemanya no té cap policia en l'àmbit nacional, llevat de les Forces Federals de la Frontera, encarregades dels afers i emergències externes a la jurisdicció de les policies de cada un dels estats oLänder de la federació.[3] La policia de cada estat està encarregada de l'aplicació de la llei amb l'ús de les forces municipals. Tot i així, el govern federal pot investigar alguns afers o accions relacionades amb la seguretat interna de la república i dels crims que transcendeixen les fronteres dels estats.[3] Les agències federals són elServei Federal d'Intel·ligència (Bundesnachrichtendienst), amb la seu aMúnic, l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (Bundesamt für Verfassungsshutz), amb seu aColònia, i l'Oficina Federal d'Investigació Criminal (Bundeskriminalamt), amb seu aWiesbaden.
Dret
Oficial de la policia d'Hamburg.
El Tribunal de Justícia és independent del poder executiu i el legislatiu. Alemanya té unestatut civil que es basa en eldret romà amb algunes referències aldret germànic. ElBundesverfassungsgericht (Tribunal Constitucional Federal), amb seu aKarlsruhe, és el Tribunal Suprem alemany responsable d'assumptes constitucionals, amb el poder de realitzar processos de revisió judicial.[6] Actua com l'autoritat més alta jurídica i s'assegura que les pràctiques dels poders legislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya (Llei Fonamental). Actua amb independència dels altres òrgans de l'Estat, però no pot actuar en el seu propi nom.
El sistema deltribunal suprem d'Alemanya, anomenat Oberste Gerichtshöfe des Bundes, compta amb dependències especialitzades. Per a les causes civils i penals, el tribunal d'apel·lació més alt és el Tribunal Federal de Justícia, amb seu a Karlsruhe iLeipzig. La sala és d'estilinquisitorial. Altres tribunals federals són el Tribunal Federal del Treball aErfurt, el Tribunal Social Federal deKassel, el Tribunal Federal d'Hisenda aMúnic i el Tribunal Administratiu Federal a Leipzig.
Eldret penal idret privat estan codificades en el pla nacional en el Strafgesetzbuch i elBürgerliches Gesetzbuch, respectivament. El sistema penal alemany es dirigeix cap a la rehabilitació del criminal, el seu objectiu secundari és la protecció del públic en general.[7] Para aconseguir aquest últim, el condemnat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), a més de regular la pena sí que es considera una amenaça per al públic en general. ElVölkerstrafgesetzbuch regula les conseqüències delscrims contra la humanitat,genocidi icrims de guerra.
El poder legislatiu està dividit entre la federació i els estats. La Llei Fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder legislatiu en l'àmbit estatal, llevat de casos designats per la mateixa Llei Fonamental. La llei federal preval sobre la llei de cada estat, ja que el poder legislatiu rau en el nivell federal. El Bundesrat és l'òrgan federal a través del qual els estats participen en la legislació nacional. Cada estat té els seus propis tribunals constitucionals.
Les ciutats de més de 100.000 habitants (i algunes excepcions més) estan exemptes de formar part d'un districte, i l'ajuntament assumeix les competències dels districtes. (Vegeu laLlista de districtes urbans alemanys)
Els municipis, oGemeinden.
Després de laSegona Guerra Mundial, elsLänder en la regió occidental del Tercer Reich es van constituir com a regions administratives primerament, i després es van unir com a federació en elBund o la República Federal d'Alemanya. Aquest procés va ser diferent del d'Àustria, en què elBund es va formar primerament, i després es van crear els estats individuals com a unitats del sistema federal.
L'ús del termeLänder, que literalment vol dir «països» en comptes del termeStaaten, «estats», presenta la tradició política alemanya, en què el concepte d'«Alemanya» com a entitat sempre ha existit com a confederació o com a aliança de diversos regnes i ducats independents des del segle ix. La majoria delsLänder actuals tenen els mateixos noms i ocupen gairebé els mateixos territoris que els antics països sobirans.
Alemanya és una de leseconomies de mercat més desenvolupades del món. És la tercera economia més gran del món, en termes delProducte Intern Brut calculat basant-se en les taxes de canvi euro-dòlar, i la cinquena basant-se en laparitat de poder adquisitiu. És l'economia més gran d'Europa. L'acompliment recent, però, no ha estat dinàmic, i l'economia alemanya ha estat marcada per la seva vulnerabilitat als xocs externs, als problemes estructurals interns, i les dificultats relacionades amb laReunificació alemanya.
A causa de la crisi econòmica de finals de la dècada del 2000, Alemanya va aprovar en juny del 2010 el pla d'austeritat més sever des de la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu d'estalviar 80.000 milions d'euros.[8]
Indicadors econòmics
Frankfurt, centre financer.
Durant laSegona Guerra Mundial es va destruir bona part de la infraestructura del país. Amb els esforços de reconstrucció que van seguir al fi de la guerra, la indústria i amb això l'economia del país es van desenvolupar ràpidament, donant lloc al fenomen històric conegut com a «miracle alemany». La qualitat dels productes alemanys mai no va perdre el seu renom en l'àmbit mundial, i la nació es va imposar en menys d'una dècada com a primera potència econòmica d'Europa, posició que conserva fins avui. Alemanya és focus de riquesa i això es reflecteix en la creixent economia del centre d'Europa. Amb una infraestructura de carreteres àmplies i un bon nivell de vida, Alemanya és un dels països més industrialitzats del món.
Alemanya és l'economia més gran d'Europa i la tercera més gran del món segons el seuProducte interior brut (PIB).[9] L'economia va créixer 2,8% el 2006, i espera un creixement similar els pròxims anys.[10] Des de l'era de laindustrialització el país ha estat un motor, innovador i beneficiari de l'economia global. Alemanya és la primera potència exportadora de l'ón amb 1.333 bilions de dòlars de béns exportats el 2006, incloent-hi les exportacions als països de lazona euro, i genera un superàvit de 165.000 milions d'euros.[11] Elsector terciari contribueix amb el 70% del PIB, laindústria amb el 29,1% i l'agricultura amb el 0,9%. La majoria dels productes de l'Estat són productes d'enginyeria, principalment automòbils, maquinària, metalls i químics.[4] Alemanya és el primer productor mundial de turbines de vent i d'equip d'energia solar. Les fires i congressos de comerç internacional més grans del món es realitzen a Alemanya, a les ciutats deHannover,Frankfurt iBerlín.[12]
Alemanya advoca per una integració econòmica i política major per a Europa, i les seves polítiques comercials són cada vegada més, determinades pels acords entre els membres de la Unió Europea. Alemanya fa ús de la moneda única europea, l'euro i la seva política monetària és establerta pelBanc Central Europeu, la seu del qual és a Frankfurt. Després de laReunificació alemanya el 1990, l'estàndard de vida i la renda anual encara és major a l'oest del país.[14] La modernització i integració d'Alemanya Oriental encara està en procés, que s'espera que acabi el 2019, amb transferències monetàries anuals de l'oest a l'est estimades en 80.000 milions de dòlars. Lataxa d'atur ha disminuït constantment des del 2005, i va a arribar a un mínim que no s'havia vist des de fa 14 anys, del 8,1%.[15] L'últim govern del cancellerGerhard Schröder va implementar una sèrie de reformes extenses del mercat laboral i de les institucions de benestar. El govern actual ha mantingut unapolítica fiscal restrictiva, va reduir el nombre d'empleats delsector públic per tal d'aconseguir un pressupost balancejat el 2008.[16]
Infraestructura
El port d'Hamburg és el segon port més gran d'Europa i el novè més gran del món.
El 2002, Alemanya fou el quint consumidor més gran d'energia, i dos-terços de la seva energia primària es va importar. El mateix any, Alemanya va ser el consumidor més gran d'electricitat d'Europa; el consum d'electricitat de l'any va ser de 512.900 milions de quilowatts-hores. La política del govern emfatitza la conservació i el desenvolupament de fonts d'energia renovable, com ara l'energia solar, l'energia eòlica, labiomassa, l'energia hidràulica i l'energia geotèrmica. Com a resultat de les polítiques de conservació d'energia, l'eficiència energètica—la quantitat d'energia requerida per a produir una unitat de Producte interior brut—ha millorat des del començament de la dècada de 1970. El govern s'ha posat com a meta proveir la meitat de les demandes energètiques amb fonts renovables el 2050. El 2000, el govern i la indústria d'energia nuclear d'Alemanya van acordar eliminar les plantes nuclears el 2021.[17] Tanmateix, l'energia renovable encara té un paper modest en el consum d'energia. El 2006, el consum d'energia es va satisfer amb les següents fonts: petroli (35,7%), carbó, incloent-hilignit (23,9%), gas natural (22,8%), nuclear (12,6%), hidràulica i eòlica (1,3%), altres (3,7%).
Amb una posició cèntrica a Europa, Alemanya és un centre de transportació important, amb una xarxa de transportació densa i moderna. La xarxa d'autopistes (Bundesautobahn) és la tercera més extensa del món. Alemanya també ha establert una xarxa policèntrica de trens d'alta velocitat. ElInterCityExpress (ICE) connecta les ciutats més importants d'Alemanya i algunes ciutats dels Estats veïns. La velocitat del tren varia de 160 a 300 km/h i és el més avançat delDeutsche Bahn.
Geografia humana i societat
Demografia
Població de 1950 al 2020. Abans del 1990 es combinen les dues xifres de l'RFA i l'RDA.
Amb més de 82 milions d'habitants, Alemanya és l'Estat més poblat de la Unió Europa. Tanmateix, la sevataxa de fecunditat, d'1,39 nens per mare, és una de les més baixes del món, i les estadístiques oficials estimen que la població decreixerà a 69 o 74 milions per al 2050 (69 suposant unataxa neta de migració de 100.000 persones a l'any; 74 milions suposant una taxa neta de migració de 200.000 a l'any).[18]Chemnitz és considerada la ciutat amb la taxa de natalitat més baixa del món.[19] Alemanya té un gran nombre de ciutats grans; les més poblades sónBerlín,Hamburg,Múnic,Colònia,Frankfurt iStuttgart. Laconurbació més gran del país (i d'Europa) és la regió delRhine-Ruhr, al nord-oest, amb gairebé 11 milions d'habitants, i que inclou les ciutats deDüsseldorf,Colònia,Essen,Dortmund,Duisburg iBochum.
Des de desembre del 2004, al voltant de set milions d'estrangers s'han registrat a Alemanya, i el 19% dels residents de l'Estat són d'origen estranger totalment o parcialment. El grup més gran (2,3 milions).[20] prové deTurquia, i la resta principalment d'Itàlia,Sèrbia,Grècia,Polònia iCroàcia.[21]
En el Report de l'Estat de la Població Mundial del 2006, lesNacions Unides reporten que Alemanya té el tercer percentatge més gran d'immigrants internacionals del món, amb el 5% o 10 milions dels 191 immigrants del món.[22] Com a conseqüència de les restriccions a les polítiques migratòries, el nombre d'immigrants a la recerca d'asil polític es va reduir constantment des del 2000.;[23] tot i que s'ha incrementat des de 2010 arran conflictes a l'Orient Mitjà (concretament Siria i Irak).
Etnografia
Els alemanys, com a grup ètnic, i atesos els canvis constants en llur territori, es van relacionar amb altres pobles des de temps antics. Per exemple, van entrar en contacte amb elsceltes i elseslaus, dels quals van adoptar els noms de rius i muntanyes, i alguns cognoms; de fet es creu que els noms del Rin, el Danubi i el Neckar són d'origen celta.[24] Alemanya també va rebre un gran nombre d'immigrants francesoshugonots fugint de la persecució religiosa durant elsegle xvi així com polonesos durant el segle xix.[24] La minoria més gran, abans de l'Holocaust, eren els jueus. En l'actualitat la població d'origen eslau s'estima entre 30.000 i 100.000.[24] Una minoria nombrosa són elsturcs que hi van immigrar des de la dècada de1950 per mitjà del programa de «treballadors convidats» (Gastarbaiter) del govern. Al començament del segle xix s'estima que el 10% de la població alemanya és estrangera.[24] S'estima també que hi ha 30.000 danesos, 200.000sòrabs i 40.000 gitanos.[25]
La llengua oficial de l'Estat és l'alemany, del qual hi ha diverses divisions dialectals de les diverses regions ètniques i culturals del territori, sobretot a les àrees rurals. Les tres divisions dialectals més grans de l'alemany —que coincideixen amb tres regions topogràfiques definides— són elbaix alemany, l'alemany central i l'alt alemany. Tot i així, eldanès, el baix alemany, elromaní i elfrisó són reconeguts i protegits oficialment per laCarta europea de les llengües regionals o minoritàries.
Elsprotestants (concentrats al nord i a l'est) i elscatòlics (concentrats al sud i a l'oest) representen el 62% de la població alemanya, el 31% per cada grup. En total, 55 milions de persones pertanyen oficialment a una denominaciócristiana. El grup de persones no religioses, incloent-hi elsateus iagnòstics agrupen al 28,5% de la població total, especialment en la regió de l'exRDA.[26] Prop de 3 milions musulmans[27] viuen a Alemanya, principalment de Turquia. L'1,7% de la població declara sercristiana ortodoxa, la majoria deSèrbia iGrècia.
Alemanya té el tercer nombre més gran de poblaciójueva del món.[28] El2004 més del doble de jueus de l'exUnió Soviètica van emigrar a Alemanya que no pas aIsrael; la població jueva d'aquell any era de 200.000 persones, molt superior als 30.000 abans de la reunificació.
Educació
La responsabilitat de l'educació alemanya és prerrogativa delsLänder amb un paper petit del govern central. L'educació dekindergarten no obligatòria s'ofereix per als nens entre els tres i els sis anys, i després l'educació és obligatòria pels següents 10 anys. L'educació primària té una duració de quatre anys sense cap tipus d'estratificació.[29] Per contra l'educació secundària és estratificada en quatre tipus d'escoles depenent de l'habilitat de l'estudiant segons les recomanacions dels seus instructors: elgimnàs prepara als nens més dotats per als estudis universitaris i té una duració de vuit o nou anys, depenent delLand; elRealschule té un èmfasi més ample per als estudiants intermedis i té una duració de només sis anys; elHauptschule prepara els estudiants per a l'educació vocacional i elGesamtschule o escola ampla combina les tres anteriors.[29]
Sanitat i benestar social
Alemanya fou un Estat pioner en l'establiment dels beneficis de benestar social: el govern imperial de finals del segle xix va ser el primer a proveir als ciutadans d'assegurances de sanitat i d'accidents.[30] El sistema de seguretat i benestar social d'Alemanya ha estat, al llarg de la històrica, un model per als models dels altres països.
Cultura i oci
Alemanya sovint és consideradaDas Land der Dichter und Denker (la terra dels poetes i els pensadors).[31] La cultura alemanya va florir molt abans de la conformació d'Alemanya com a Estat i s'estenia per tots els països de parla alemanya. Des de les seves arrels, la cultura alemanya ha estat influïda pels corrents intel·lectuals i populars d'Europa, tant religiosos com seculars. Com a resultat, és difícil identificar una tradició alemanya separada de l'estructura de la cultura europea.[32] Per les circumstàncies territorials i polítiques de l'època, alguns personatges històrics importants com araWolfgang Amadeus Mozart,Franz Kafka iPaul Celan tot i que no eren ciutadans d'alemanya en el sentit modern, van pertànyer a l'ambient cultural alemany.
Els historiadors suggereixen que l'etnogènesi delspobles germànics va ocórrer en algun moment entre l'Edat de Bronze Nòrdica i l'Era de Ferro Preromana. Des del sud d'Escandinàvia i el nord d'Alemanya, les tribus van començar a emigrar i estendre llur territori cap al sud, est i oest durant el primer segle aC, entrant en contacte amb les tribusceltes deGàl·lia, i elspobles iranians del Bàltic, i les tribus eslaves d'Europa oriental. Se sap molt poc sobre la història antiga dels pobles germànics, llevat de llurs interaccions amb l'Imperi Romà, de la recerca etimològica i dels descobriments arqueològics.[35]
Tribus germàniques el50 dC, sense incloure-hi Escandinàvia.
Sota l'emperadorAugust, el general romàPubli Quintili Var va començar a envair laGermània, terme utilitzat pels romans que corresponia als territoris des delRin cap alsUrals. Va ser en aquest període que les tribus germàniques es van familiaritzar amb les tàctiques de guerra romanes i alhora mantenint llur identitat tribal. El9 dC les legions romanes encapçalades per Var van ser derrotades pel líderqueruscArmini, en labatalla del bosc de Teutoburg. El territori de l'Alemanya moderna, per tant, va quedar fora de l'Imperi Romà. El100 dC, durant el temps de l'escriptura del llibreGermania deTàcit, les tribus germàniques es van establir als costats del Rin i el Danubi (lesLimes Germanicus), ocupant la major part de l'àrea de l'Alemanya contemporània. En elsegle iii van emergir un gran nombre de tribus germàniques occidentals: elsalamans, elsfrancs, elscats, elssaxons, elsfrisis, elssicambres i elsturingis. Cap al260, les tribus germàniques van sortir de la frontera de lesLimes Germanicus ocupant els territoris romans.[36]
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van crear un imperi sota ladinastia merovíngia i hi van subjugar les altres tribus germàniques.Suàbia va esdevenir un ducat depenent de l'imperi Franc el496, després de labatalla de Tolbiac. El reiClotar I va governar la major part del que en l'actualitat és Alemanya, i va enviar expedicions cap a laSaxònia, mentre que el sud-est de l'actual Alemanya encara es trobava sota la influència delsostrogots. El531 els saxons i els francs van destruir el Regne deTuríngia. Els saxons van habitar l'àrea al sud del riuUnstrut. Durant la partició de l'Imperi Franc, llurs territoris germànics eren part d'Austràsia. El718, elmajordom de palau francCarles Martell va començar una nova guerra contra Saxònia el743, ja que els saxons havien donat suport al ducOdiló de Baviera. El751Pipí III, majordom de palau, sota el rei merovingi, va assumir el títol de rei ell mateix i va ser ungit per l'Església. Els reis francs eren, a partir de llavors, els protectors delpapa.Carlemany va començar una sèrie de campanyes militars llargues en contra dels rivals pagans, els saxons i elsàvars. Els saxons i els avars van ser derrotats i forçats a convertir-se al final de lesGuerres saxones (772-804) i llurs terres van ser annexades a l'imperi Carolingi.
Príncep elector del Sacre Imperi Romà, pergamí de 1341.
ElSacre Imperi Romanogermànic es va originar a partir de la divisió de l'Imperi Carolingi el 843, fundat perCarlemany el25 de desembre,800 i va existir, sota diverses formes fins al1806. El seu territori s'estenia des del riuEider al nord a lamar Mediterrània al sud. Sovint conegut com el Sacre Imperi Romà (o l'Imperi Antic), va ser oficialment anomenat el Sacre Imperi Romà de la Nació Germànica (Sacrum Romanum Imperium Nationis Germanicæ) des del 1448, per a ajustar el títol al seu aleshores reduït territori.
L'edicte de laButlla d'Or el 1356, va servir de constitució bàsica de l'imperi fins a la seva dissolució. Aquest edicte codificava l'elecció de l'emperador pels setprínceps-electors que governaven alguns dels principats i arquebisbats més poderosos. A partir del segle xv els emperadors eren elegits exclusivament de ladinastia dels Habsburg d'Àustria.
El religiósMartí Luter va escriure les seves95 tesis, qüestionant l'Església Catòlica Romana el1517, començant així laReforma Protestant. Amb el temps es va reconèixer una esglésialuterana separada com a nova religió oficial de molts dels estats germànics després del 1530. El conflicte religiós va dur a laGuerra dels Trents Anys (1618-1648) que va devastar les terres alemanyes. LaPau de Westfàlia va posar fi a la guerra religiosa entre els estats germànics, però l'imperi va ser dividit,de facto, en nombrosos principats independents. A partir de1740, el dualisme entre el monarca austríac i elRegne de Prússia va caracteritzar la història alemanya. El1806, l'Imperi va ser dissolt com a resultat de lesGuerres napoleòniques.[37]
Restauració i revolució
Després de la caiguda deNapoleó Bonaparte, elCongrés de Viena, reunit el 1814, va fundar laConfederació Alemanya (Deutscher Bund), una lliga dèbil de 39 estats sobirans. Els desacords amb les polítiques de restauració europees van propiciar els moviments liberals alemanys que demanaven unitat i llibertat. Tanmateix, aquests moviments van ser corresposts amb noves mesures de repressió deKlemens Wenzel von Metternich. ElZollverein, una unió duanera, va propiciar la unitat econòmica entre els estats alemanys. Durant aquest període molts alemanys van ser motivats pels ideals de laRevolució Francesa, i elnacionalisme va esdevenir el moviment més dominant, sobretot entre els intel·lectuals joves. Per primera vegada, els colors negre, vermell i daurat van ser triats per representar el moviment, colors que més tard esdevindrien laBandera d'Alemanya.[38]
Parlament de Frankfurt el 1848.
Durant la sèrie de moviments revolucionaris d'Europa, que van establir reeixidament una república francesa, els intel·lectuals i els comuners van començar una revolució en els estats alemanys el 1848. Els monarques van cedir, al començament, a les demandes liberals dels revolucionaris. Van proposar el títol d'emperador aFrederic Guillem IV de Prússia, però amb una pèrdua de poder, per la qual cosa va rebutjar la corona i la constitució proposada. El conflicte entreGuillem I de Prússia i el parlament, cada vegada més liberal, va esclatar en les discussions sobre les reformes militars el 1862, i el rei va designarOtto von Bismarck com a nou primer ministre de Prússia. Bismarck va lliurar reeixidament laSegona Guerra de Schleswig contraDinamarca el 1864. La victòria prussiana en laGuerra Austro-prussiana de 1866 va permetre-li crear laConfederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund) excloent l'Àustria que abans era l'estat germànic dominant, dels afers de la resta dels estats germànics.
Fundació de l'Alemanya moderna a Versalles, França, 1871. Bismarck és al centre amb un uniforme blanc.
L'Estat conegut com a «Alemanya» es va unificar com a estat-nació moderna el1871, amb la creació de l'imperi Alemany, en què el Regne de Prússia n'era el membre més gran.
Després de la derrota francesa en laGuerra francoprussiana, l'Imperi Alemany (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat alPalau de Versalles el18 de gener,1871. Ladinastia dels Hohenzollern de Prússia va regnar en el nou imperi, la capital del qual eraBerlín. 'L'imperi va néixer com la unificació dels diversos estats alemanys llevat d'Àustria (Kleindeutsche Lösung oKleindeutschland, l'«Alemanya Petita»). A partir de1884, Alemanya va començar a establir diverses colònies fora d'Europa.
En el període deGründerzeit que va seguir launificació d'Alemanya, la política exterior de l'emperador Guillem I va afermar la posició alemanya forjant aliances i aïllant França per mitjà de la diplomàcia sense recórrer a la guerra. Sota el regnat de Guillem II, tanmateix, i a causa del nacionalisme de l'època, Alemanya va entrar en conflicte amb els seus veïns. La majoria de les aliances anteriors no es van renovar i les noves aliances ara excloïen l'Imperi. Específicament, França va establir noves relacions en signar elEntente Cordiale amb elRegne Unit i establint relacions amb l'imperi Rus. Llevat dels seus contactes ambÀustria-Hongria, Alemanya va quedar cada vegada més aïllada.
Imperi Alemany, amb el Regne de Prússia en blau.
L'imperialisme alemany, com altres potències d'Europa, va reclamar porcions de l'Àfrica. LaConferència de Berlín va dividir Àfrica entre les potències europees. La tensió sobre la possessió d'aquest continent va produir gran tensió entre elles que possiblement va contribuir a les condicions que durien a laPrimera Guerra Mundial.
L'assassinat de l'arxiducFrancesc Ferran d'Àustria el28 de juny,1914 va desencadenar laPrimera Guerra Mundial. Alemanya, com a membre de lesPotències Centrals va ser derrotada pelsAliats en un dels conflictes armats més sagnants de la història de la humanitat. LaRevolució Alemanya va esclatar elnovembre de 1918, i l'emperador Guillem II i tots els prínceps regnants van abdicar. L'armistici va posar fi a la guerra l'11 de novembre i Alemanya va ser forçada a signar elTractat de Versalles eljuny de1919. La seva negociació, contràriament a la diplomàcia tradicional, va excloure les Potències Centrals derrotades. El tractat va ser vist a Alemanya com a continuació humiliant de la guerra per altres mitjans i la seva severitat sovint és considerada com a propiciadora del sorgiment delnazisme.[39]
Subdivisions d'Alemanya el 1925, amb les fronteres exteriors de 1919 a 1937.
Després de la Revolució Alemanya de 1918, es va proclamar larepública. LaConstitució de Weimar va entrar en vigor amb la signatura del president alemanyFriedrich Ebert l'11 d'agost,1919. El Partit Comunista d'Alemanya va ser fundat perRosa Luxemburg iKarl Liebknecht el 1918, i el Partit dels Obrers Alemanys, més tard conegut com el Partit Nacional Socialista dels Obrers Alemanys, es va fundar el gener de 1919.
Patint laGran Depressió, les seves condicions establertes en el Tractat de Versalles, i la successió perllongada de governs inestables, les masses polítiques alemanyes no s'identificaven amb el sistema polític delparlamentarisme, situació exacerbada per la llegenda política proposada per l'extrema dreta, que Alemanya havia perdut la guerra a causa de la Revolució Alemanya i no pas per la derrota militar. Per altra banda, els comunistes radicals, com ara laLliga Espartaquista, volien abolir allò que percebien com el govern capitalista en favor d'uncomunisme consellista. Diversos partits van formar tropes parlamentàries i van ocórrer milers d'assassinats motivats per qüestions polítiques. Els grups paramilitars intimidaven els votants i van sembrar la violència i la por entre el poble, que patia a causa de les altes taxes d'atur i la pobresa. Després d'una successió de gabinets, el presidentPaul von Hindenburg, amb cap altra alternativa aparent, i pressionat pels consellers de dreta, va designarAdolf Hitler com a canceller d'Alemanya el30 de gener,1933.
El27 de febrer,1933, es va incendiar elReichstag. Alguns drets democràtics bàsics van ser abrogats en un decret d'emergència. L'Acte de 1933 va donar a Hitler poder legislatiu il·limitat. Només el Partit Social Demòcrata d'Alemanya va votar-hi en contra; els comunistes no van presentar cap oposició viable car la majoria dels seus diputats havien estat assassinats o empresonats.[40][41] Es va establir un Estat centralitzat i totalitari per mitjà d'una sèrie de moviments i decrets que convertiren Alemanya en unestat unipartidista. La indústria va ser regulada estrictament per mitjà de quotes i requeriments, per tal de canviar l'economia cap a la producció d'armament militar. El1936, les tropes alemanyes van entrar a la zona desmilitaritzada deRhineland, i les polítiques d'apaivagament del primer ministre britànicNeville Chamberlain van ser insuficients i inadequades. Hitler, a partir de 1938, va continuar amb una política d'expansionisme per tal d'establir la «Alemanya Gran» (Großdeutschland). Per tal d'evitar una guerra de dos fronts, Hitler va signar elPacte Molotov-Ribbentrop amb laUnió Soviètica que més tard trencaria.
El1939 les tensions del nacionalisme, militarisme i els conflictes territorials van dur a la invasió de Polònia l'1 de setembre, per la qual cosa el Regne Unit i França van declarar la guerra, començant així laSegona Guerra Mundial. Alemanya, ràpidament va guanyar el control directe o indirecte de la major part d'Europa.
Berlín en ruïnes després de la Segona Guerra Mundial, Potsdamer Platz 1945.
El22 de juny,1941, Hitler va trencar el pacte amb la Unió Soviètica, obrint el Front Oriental envaint-lo. Poc després de l'atac delJapó aPearl Harbor, una base estatunidenca al Pacífic, Alemanya va declarar la guerra alsEstats Units. Encara que Alemanya va avançar ràpidament en la guerra contra la Unió Soviètica al començament, laBatalla posterior de Stalingrad va ser el punt de canvi en la guerra. Alemanya va començar a sortir del Front Oriental, i amb els atacs dels Aliats a l'oest, Alemanya va ser derrotada el1945.
En allò que es coneix com l'Holocaust, el Tercer Reich va concentrar i exterminar diversos grups de la societat, com ara elsjueus, eslaus, comunistes, gitanos, homosexuals, dissidents polítics i persones amb discapacitat. Durant l'era nazi, al voltant d'onze milions de persones foren assassinades en l'Holocaust, incloent-hi sis milions de jueus i tres milions de polonesos. En total, 35 milions d'europeus van morir a la Segona Guerra Mundial.
Divisió i reunificació
Zones d'ocupació dels Aliats el 1946.
Van morir en la guerra gairebé 10 milions d'alemanys. A més, Alemanya va perdre territoris i 15 milions d'alemanys van ser expulsats dels territoris orientals i altres països. Alemanya i Berlín van ser dividits pelsAliats en quatre zones d'ocupació militar. Els sectors controlats per França, el Regne Unit i els Estats Units es van unificar el23 de maig,1949 per formar l'República Federal d'Alemanya; el7 d'octubre de1949, la Unió Soviètica va establir laRepública Democràtica Alemanya,[42] conegudes respectivament com a Alemanya Occidental i Alemanya Oriental.
Alemanya Occidental es va establir com a república parlamentària liberal amb una economia social de mercat. Va ser un Estat aliat als Estats Units, el Regne Unit i França. Va experimentar una època de creixement sorprenent i perllongat durant la dècada de1950, conegut com elWirtschaftswunder. L'Alemanya Occidental es va unir a l'OTAN el1955 i va ser membre fundador de laComunitat Econòmica Europea el1958. Per altra banda, l'Alemanya Oriental va ser ocupada per l'URSS i a partir de1955 van ser-ne aliats. Alemanya Oriental, tot i l'estil autoritari de govern, va esdevenir el país més ric i més avançat del bloc soviètic, encara que molts dels seus ciutadans volien les llibertats polítiques i la prosperitat econòmica de l'Oest.[43]
Elmur de Berlín, construït el1961 per impedir que els alemanys orientals escapessin a l'Alemanya Occidental, va esdevenir el símbol de laGuerra Freda. Tanmateix, les tensions entre les dues Alemanyes es van reduir durant la primera meitat de la dècada de 1970 gràcies a la política deWilly Brandt, l'Ostpolitik', que incloïa el reconeixementde facto de les pèrdues territorials d'Alemanya després de laSegona Guerra Mundial.
Atesa la creixent immigració d'alemanys orientals a Alemanya Occidental perHongria i les manifestacions massives durant l'estiu de 1989, les autoritats d'Alemanya Oriental van eliminar moltes de les restriccions frontereres el novembre, permetent que els alemanys orientals viatgessin a l'Oest. Tot i que la intenció era proveir una vàlvula d'escapament per tal de conservar la independència de l'Estat d'Alemanya Oriental, l'obertura de les fronteres de fet va dur a l'acceleració dels processos de reforma la qual cosa va concloure amb elTractat Dos Més Quatre un any després, el12 de setembre, 1990 laReunificació alemanya el 3 d'octubre, 1990. Segons el Tractat, les quatre potències aliades d'ocupació renunciaven a llurs drets sobre Alemanya que havien adquirit en la Rendició, i l'Estat recuperava la sobirania plena.
Des de la seva reunificació, Alemanya ha tingut un paper prominent en laUnió Europea i l'OTAN. Alemanya va enviar una força de pau per assegurar l'estabilitat dels Balcans i una altra força a l'Afganistan.[44]
A l'Alemanya oriental hi hagué durant el 2016 un augment de la influència de la xenofòbia i l'extrema dreta.[45]
↑Berg, S., Winter, S., Wassermann, A.The Price of a Failed Reunification Spiegel Online International. 5 de setembre, 2005. Data d'accés: 28 de novembre, 2006.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
_workshop_-_Martin_Luther_(Uffizi).jpg)
