Schwäbisch | |
|---|---|
| Tipus | llengua,dialecte illengua viva |
| Dialecte de | alemany |
| Ús | |
| Parlants nadius | 820.000 (2006) |
| Autòcton de | Suàbia,Baden-Württemberg iBaviera |
| Estat | Alemanya |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals alt alemany alt alemany superior alamànic | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | swg |
| Glottolog | swab1242 |
| Ethnologue | swg |
| IETF | swg |
Elsuabi[1][2] (
Schwäbisch(?·pàg.))[3] és un dels grups dialectals de l'alemanyalamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior. Es parla principalment aSuàbia, situada a la part central i sud-est de la regió deBaden-Württemberg (incloent-hi la capital,Stuttgart i al Jura Suabi, així com al sud-oest deBavària (la Bavària suàbia). A més, l'alemany suabi també és parlat pels alemanys delcàucas aTranscaucasia. Els dialectes de la població hongaresa, ex-iugoslava i romanesa deldanubi suabi són normalment denominats suabis, i es remunten no només al suabi, sinó que també als dialectes franconis,bavaresos i de l'àrea deHesse, amb diferents graus d'influència dels dialectes inicials.[4]
El suabi pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diuErdbeermarmelada, mentre que en suabi li'n diuenBräschdlingsgsälz.[5]
| «t» a «d» | «p» a «b» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Alemany | Suabi | Català | Alemany | Suabi | Català |
| Tasche | Dasch | Bossa | putzen | butza | Netejar |
| Tag | Dag | Dia | Papa | Baba | Papà |
| Alemany | Suabi | Català |
|---|---|---|
| Zug | Zigle | Tren |
| Haus | Heisle | Casa |
| Kerl | Kerle | Xicot |
| Mädchen | Mädle | Noia |
| Baum | Baimle | Arbre |
| Alemany | Suabi | Exemple (Alemany = Suabi) |
|---|---|---|
| a curta [a] | [a] | machen = macha |
| [ɔː] | schlafen = schlofa | |
| e curta [ɛ] | [e] | Mensch, fest = Mentsch, fescht |
| [ɛ] | Fest = Fäscht | |
| e llarga [eː] | [ɛa̯] | leben = läaba |
| o curta [ɔ] | [ɔ] | Kopf = Kopf |
| o llarga [oː] | [aʊ̯] | hoch, schon = hau, schau |
| ö curta [œ] | [e] | können, Köpfe = kenna, Kepf |
| ö llarga [øː] | [eː] | schön = schee |
| i curta [ɪ] | [e] | in = en |
| i (ie) llarga [iː] | [ia̯] | nie = nia |
| ü curta [ʏ] | [ɪ] | über = iber |
| ü llarga [yː] | [ia̯] | müde = miad |
| u curta[ʊ] | [ɔ] | und = ond |
| u llarga [uː] | [ua̯] | gut = guat |
| ei[aɪ̯] | [ɔa̯], [ɔɪ̯] | Stein = Schdoa/Schdoi |
| [a̯i] | mein = mei | |
| au[aʊ̯] | [aʊ̯] | laufen = laofa |
| [a̯u] | Haus = Hous | |
| eu[ɔʏ̯] | [a̯i], [ui̯] | Feuer = Feijer/Fuijer |
En moltes regions, el suabi es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de suabi parlen en alemany estàndard. A més, els suabis no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.
Lesoclusives sonores, lesfricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.
El suabi es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb elbavarès). El codi lingüísticISO 639-3 pel suabi ésswg.
El dialecte suabi es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot sergwäa ogsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.[6]
