 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Aleksandr Mikhàilovitx Vassilevski (rus:Алекса́ндр Миха́йлович Василе́вский) (Novaia Goltxikha,30 de setembre de1895 –Moscou,5 de desembre de1977) va ser un comandant militarsoviètic, promogut al rang deMariscal de la Unió Soviètica el1943. Va ser el Cap de l'Estat Major General Soviètic i Ministre de Defensa durant laSegona Guerra Mundial, així com entre el període de1949 a1953. Com a Cap de l'Estat Major General Soviètic, Vassilevski va ser el responsable dels plans i de la coordinació de gairebé totes les ofensives decisives soviètiques, des de lacontraofensiva de Stalingrad a l'assalt a laPrússia Oriental iKönigsberg.
Vassilevski començà la seva carrera militar durant laPrimera Guerra Mundial, on guanyà el rang decapità el 1917. A l'inici de laRevolució Russa i laGuerra Civil va ser allistat a l'Exèrcit Roig i participà en laGuerra Poloneso-Soviètica. Després de la guerra, ascendí ràpidament a l'escalafó, sent comandant de regiment el 1930. Des d'aquesta posició demostrà una gran habilitat en l'organització i entrenament de les tropes. El talent de Vassilevski no passa desapercebut, i el 1931 va ser nomenat com a membre del Directori d'Entrenament Militar. El 1937, després de laGran Purga deStalin, va ser promogut a oficial d'Estat Major.
A l'inici de la contraofensiva soviètica de 1943, Vassilevski coordinà i executà l'ofensiva de l'Exèrcit Roig alDon superior, alsDonets,Crimea,Belarús i elsEstats Bàltics, finalitzant la guerra amb la captura deKönigsberg a l'abril de 1945. El juliol de 1945 va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Soviètiques a l'Extrem Orient, executant l'Operació Tempesta d'agost i acceptant laRendició del Japó. Després de la guerra va ser nomenatMinistre de Defensa soviètic, una posició que va mantenir fins a la mort deStalin el 1953. Amb l'ascens deKhrusxov, Vassilevski començà a perdre poder i va ser retirat. A la seva mort va ser enterrat alKremlin, en reconeixement dels seus serveis i a la seva contribució a la nació.
Vassilevski va néixer el30 de setembre de1895 a Novaia Goltxikha, aKíneixmaUezd. Era el quart de vuit germans. El seu pare, Mikhaïl Aleksàndrovitx Vassilevski, era capellà a l'església de Sant Nicolau. La seva mare, Nadezhda Ivanovna Sokolova, era filla d'un capellà d'un poble proper. Vassilevski trencà la relació amb la seva família a partir de 1926, donada la seva afiliació alPartit Comunista de la Unió Soviètica, així com pels seus deures militars amb l'Exèrcit Roig, igual que 3 germans més. Tanmateix, la família reprengué la relació el 1940, donada el suggeriment deStalin que havia de fer-ho.
D'acord diu el mateix Vassilevski, la seva família era extremadament pobre. El seu pare passava la major part del seu temps treballant per guanyar diners, mentre que els fills ajudaven treballant als camps. El 1897, la família es traslladà a Novopokrovskoe, on el seu pare esdevingué el capellà de la nova església de l'Ascensió. El mateix any, una directiva ministerial prevenint als exseminaristes que comencessin estudis universitaris inicià un moviment per tots els seminaris, amb les classes aturades a la majoria. Vassilevski, entre d'altres, va ser expulsat de Kostroma, i només hi tornà quan les demandes dels seminaristes havien estat satisfetes, mesos després.
Després de completar els seus estudis al seminari i passar uns anys treballant com a professor, Vassilevski provà de ser enginyer agrònom o topògraf, però l'esclat de laI Guerra Mundial trastocà els seus plans. D'acord amb les seves paraules, estava ple de sentiments patriòtics i decidí fer-se soldat. Ingressà a l'Acadèmia Militar Legal Alexander al febrer. Com diu ell mateix, "Jo no vaig decidir fer-me oficial per començar una carrera militar. Jo encara volia ser un enginyer agrònom i treballar en algun racó remot de Rússia després de la guerra. Jo no podia suposar que el meu país canviaria", referint-se a la Revolució Russa i als emergents sentiments comunistes. Després de 4 mesos de cursos, es considerà que estava capacitat per a la guerra moderna. Vassilevski va ser enviat al front amb el rang depraporshchik (la màxima graduació de sots-oficial a la Infanteria russa) al maig de 1915.
Entre juny i setembre, Vassilevski va ser assignat a una sèrie de regiments de reserva, i finalment arribà al front al setembre com a comandant de mitja companyia (polurotny) al 409è. Regiment Novokhopersky, 109a Divisió, 9è. Exèrcit. A la primavera de 1916, Vassilevski prengué el comandament d'una companyia, sent una de les més reconegudes del regiment. Al maig de 1916, dirigí als seus homes durant l'ofensiva Brussílov, esdevenint comandant de batalló després de moltes baixes d'oficials, i guanyant el rang de capità amb només 22 anys.
El novembre de 1917, tot just després de laRevolució Russa, Vassilevski decidí finalitzar la seva carrera militar. Com va escriure a les seves memòries, «Hi havia un temps quan portava els soldats a la batalla, en què pensava que estava complint el meu deure com a patriota rus. Tanmateix, vaig creure que havíem estat enganyats, que la gent necessitava pau... Per tant, la meva carrera militar havia d'acabar. Sense rancúnies, me'n tornava a la meva ocupació favorita, treballar al camp.» Va viatjar des deRomania, on la seva unitat va ser desmobilitzada el 1917, fins al seu poble.
El desembre de 1917, mentre tornava cap a casa, descobrí que els homes del 409è regiment, que havia estat situat aUcraïna, l'havien elegit com al seu comandant (a l'inici de la Revolució Russa, els comandants eren escollits pels seus propis homes). Tanmateix, les autoritats militars locals li recomanaren que declinés la proposta donades les fortes lluites que havien a Ucraïna entre les forces pro-soviètiques i les forces independentistes ucraïneses. Seguí el consell i va servir com a instructor a Kineshma. Es va retirar al setembre de 1918 i va fer de mestre d'escola.
L'abril del 1919, Vassilevski tornà a ser reclutat a l'Exèrcit Roig i va ser enviat per comandar una companyia en lluita contra pagesos revoltats, així com ajudant a l'emergent policia soviètica deprodrazvyorstka, que requeria als pagesos que lliuressin els excedents de la collita a un preu fixat. A finals d'any, prengué el comandament d'un nou batalló de reserva, i a l'octubre de1919, d'un regiment. Tanmateix, aquest regiment mai no prengué part en les batalles de laGuerra Civil Russa. El desembre de 1919, Vassilevski va ser enviat al Front Occidental, com a assistent de comandant de regiment, participant en laGuerra Poloneso-Soviètica.
Com a assistent de comandant de regiment del 427è. Regiment de la 32a Brigada de l'11a Divisió, Vassilevski participà en la Batalla del riu Berezina, fent retirar a les forces poloneses que avançaven cap a l'est, i en el consegüent contraatac que començà el14 de maig de1920, trencà les línies poloneses abans de ser aturat pels contraatacs de la cavalleria. Posteriorment, a partir del4 de juliol de1920 prengué part en l'ofensiva soviètica cap aWilno, avançant cap al riu Neman tot i la resistència polonesa i les fortificacions alemanyes erigides a la regió durant laI Guerra Mundial. El regiment de Vassilevski arribà prop de Wilno a mitjans de juliol i va tenir deures de guarnició fins alTractat de Riga.
Després delTractat de Riga, Vassilievsky lluità contra les restes de l'Exèrcit Blanc i les revoltes camperoles a Belarús i a Smolensk fins a agost de 1921. el 1930, havia servit com a comandant de regiment dels regiments de fusellers 142è, 143è i 144è, on demostrà la seva vàlua en l'organització i l'entrenament de les seves tropes. El 1928 es graduà del curs de comandant de regiment "Vystrel". Durant aquests anys, Vassilevski establí amistats amb alts comandants i membres del Partit, incloent aKliment Voroshilov,Vladímir Triandafíl·lov iBorís Xàpoixnikov. Aquest darrer esdevindria el seu protector fins que morí, el 1945. Les bones connexions de Vassilevski i les seves bones actuacions li reportaren el nomenament pel Directori d'Entrenament Militar el 1931.
Mentre que estava al Directori d'Entrenament Militar, Vassilevski supervisà l'entrenament de l'Exèrcit Roig, treballant tant amb manuals militars i llibres de camp. També trobà diversos comandants superiors, comMikhaïl Tukhatxevski iGueorgui Júkov, llavors Inspector de la Cavalleria de l'Exèrcit Roig. Júkov després el definiria com "un home que coneixia el seu ofici i que passà molt de temps comandant un regiment on guanyà un gra respecte de tots". El 1934, Vassilevski va ser nomenat com a Supervisor Superior d'Entrenament del Districte Militar del Volga (Privolzhsky voyenny okrug). El 1937, ingressà a l'Acadèmia d'Estat Major General, on estudià aspectes importants de l'estratègia militar i d'altres tòpics amb generals experimentats, incloent aMikhaïl Tukhatxevski.
A mitjans de 1937, laGran Purga de Stalin eliminà un nombre significatiu de comandants militars superiors, creant moltes vacants a l'Estat Major. Davant la seva sorpresa, Vassilevski va ser nomenat per l'Estat Major a l'octubre de 1937 i fet "responsable de l'entrenament operatiu dels oficials superiors". El 1938 va ser fet membre delPartit Comunista de la Unió Soviètica (una condició sine qua non per tenir una carrera d'èxit a la Unió Soviètica), el 1939 va ser nomenat Comandant Adjunt del Directori d'Operacions de l'Estat Major, tot i que encara tenia el rang de comandant de divisió. Va ser en aquesta posició que juntament amb Xapoixnikov va ser responsable del plans de laGuerra d'Hivern, i després delTractat de Pau de Moscou de 1940, d'assentar la línia de demarcació amb Finlàndia.
Com a oficial superior, Vassilevski es trobà sovint ambStalin. Durant una d'aquestes trobades, Stalin li preguntà sobre la seva família. Com que el pare de Vassilevski era capellà i com a tal un "enemic del poble" potencial, Vassilevski respongué que havia acabat la relació amb la seva família el 1926. Stalin, sorprès, li aconsellà que restablís els seus vincles familiars de seguida, i que ajudés als seus pares amb tot allò que tingués.
Al juny de 1941, Vassilevski treballava les vint-i-quatre hores del dia al seu despatx de l'Estat Major General. El22 de juny s'assabentà que els alemanys estaven bombardejant diversos importants objectius civils i militars, començant laGran Guerra Patriòtica. L'agost de1941, Vassilevski va ser nomenat Comandant d'Operacions del Directori de l'Estat Major i Cap Adjunt de l'Estat Major, fent-lo una de les figures claus del cabdillatge militar soviètic. A finals de setembre de 1941, Vassilevski pronuncià un discurs davant l'Estat Major, descrivint la situació com a extremadament difícil, però assenyalant que la part nord del front se sostenia, que Leningrad encara resistia i que una situació així permetria portar reserves al nord.
A l'octubre de 1941, la situació al front era crítica, amb les forces alemanyes avançant cap a Moscou en l'Operació Tifó. Vassilevski va ser enviat alFront Occidental com a representant de l'Estat Major Soviètic (Stavka), per coordinar la defensa i garantir els subministraments i homes cap a la regió deMojisk, on les forces soviètiques provaven de contenir l'avanç alemany. Durant la dura lluita als voltants de Moscou, Vassilevski passà tot el temps disponible a l'Stavka i a la línia del front provant de coordinar els 3 fronts amb la defensa de Moscou. Quan la major part de l'Estat Major, incloent al seu cap, el MariscalXàpoixnikov va ser evacuat de Moscou, Vasilevski romangué a la ciutat com a enllaç entre l'Estat Major de Moscou i els membres evacuats de l'Estat Major General. A les seves memòries,Nikita Khrusxov descrigué a Vasilevski com un "especialista capaç", fins i tot en aquelles primeres etapes de la guerra. El28 d'octubre de1941, Vasilevskiva ser promogut aTinent General.
Labatalla de Moscou va ser un període molt difícil en la vida de Vasilevski, amb laWehrmacht apropant-se fins al punt de què els oficials alemanys podien veure els edificis amb els seus binocles. Les seves jornades laborals sovint finalitzaven a les quatre del matí. Amb tot, i amb el Mariscal Xàpoixnikov malalt, Vasilevski hagué de prendre importants decisions ell sol. El29 d'octubre de1941 un projectil explotà prop de l'Estat Major; Vasilevski, tot i que ferit (lleument) seguí treballant. La cuina havia quedat malmesa, i l'Estat Major se situà sota terra sense menjar calent. Tanmateix, l'Estat Major continuà treballant. El desembre de 1941, Vasilevski coordinà la contraofensiva de Moscou, i a inicis de 1942, l'ofensiva general de Moscou i Rostov, més motivat a la seva feina per l'imminent retorn a Moscou de la seva família evacuada. L'abril del 1942, coordinà la sense èxit eliminació de laBossa de Demyansk, l'encerclament del 2n Cos d'Exèrcit Alemany prop de Leningrad. El24 d'abril, amb Xàpoixnikov de nou seriosament malalt, Vasilevski va ser nomenat Cap de l'Estat Major i promogut aCoronel General el26 d'abril
Al maig de 1942 succeí un dels episodis més controvertits de la biografia de Vasilevski: laSegona Batalla de Khàrkov, una contraofensiva fallida que deixà l'Exèrcit Roig derrotat i davant d'una ofensiva alemanya d'èxit (Operació Blau) al sud. Després de rebutjar l'enemic a Moscou, la moral soviètica era alta i Stalin estava decidit a llençar una contraofensiva general durant l'estiu. Tanmateix, Vasilevski reconegué que"la realitat era molt més crua que tot allò". Seguint les ordres de Stalin, el12 de maig de1942 es llençà l'Ofensiva de Kharkov. Quan era òbvia l'amenaça d'encerclament, Vasilevski i Júkov demanaren permís per aturar l'avanç de les forces soviètiques. Stalin es negà, conduint a l'encerclament de les forces soviètiques i a la seva total destrucció. A les seves memòries, Khrusxov acusà a Vasilevski de ser massa passiu i indecís, així com de ser incapaç de defendre el seu punt de vista davant de Stalin, en particular durant aquesta operació. Com ell mateix escrigué, "la meva opinió és que la catàstrofe... es podria haver evitat si Vasilevski hagués pres la posició que se li suposava. Podria haver tingut una posició diferent... però no ho va fer, i com a resultat, segons el meu punt de vista, va quedar esquitxat de la destrucció de milers de soldats de l'Exèrcit Roig a la campanya de Kharkov."
Al juny de 1942, Vasilevski va ser enviat a Leningrad per coordinar la ruptura de l'encerclament del2n Exèrcit de Xoc dirigit pel GeneralVlàssov. El26 de juny de1942, Vasilevski va ser nomenatCap de l'Estat Major i, a l'octubre de 1942,Vice-Ministre de Defensa. Ara era un dels pocs responsables de la planificació global de les ofensives soviètiques. Començant el23 de juliol de1942, Vasilevski va ser el representant de l'STAVKA al front de Stalingrad.
Labatalla de Stalingrad va ser un altre període difícil dins la vida de Vassilevski. Enviat ambGueorgui Júkov al Front de Stalingrad, intentà coordinar les defenses de la ciutat amb enllaços de ràdio treballant com a màxim de manera intermitent. El12 de setembre de1942, en una trobada amb Stalin, Vasilevski i Júkov van presentar el seu pla per a la contraofensiva a Stalingrad en una sessió de tota la nit. Dos mesos més tard, amb Stalingrad encara sense conquerir, es llençà l'Operació Urà. Com que Júkov havia estat enviat prop de Rzhev per executat l'Operació Mart (la contraofensiva de Rzhev). Vassilevski restà prop de Stalingrad per coordinar l'atac en doble pinça, que encerclaria als alemanys i els portaria a la derrota i l'anihilació dels exèrcits capturats allà, tot resultat del pla presentat a Stalin el 9 de desembre. Aquest pla portà un debat entre Vasilevski iRokossovski, que volia un exèrcit addicional per netejar Stalingrad. L'exèrcit en qüestió era el 2n de Guàrdies deRodion Malinovski, que Vassilievski llançà contra un perillós contraatac alemany llençat des de Kotelnikovo pel 57è Cos Panzer i dirigit per desbloquejar la bossa de Stalingrad.
El gener de 1943, Vassilevski coordinà les ofensives delDon superior, prop deVorónej i Ostrogojsk, dirigides a encerclar diverses divisions de l'Eix. A mitjans de gener, Vasilevski va ser promogut aGeneral d'Exèrcit i, només 29 dies després, el16 d'abril de1943, aMariscal de la Unió Soviètica.
Al març de 1943, després de la creació del sortent de Kursk i del fracàs de latercera Batalla de Kharkov, Stalin i la STAVKA havien de decidir on s'hauria de reprendre l'ofensiva, o si potser era millor adoptar posicions defensives. Vasilevski i Júkov van aconseguir persuadir a Stalin de què era necessari aturar l'ofensiva de moment i esperar a la iniciativa de la Wehrmacht. Quan ja va ser clar que la suposada ofensiva alemanya s'havia postpossat i que no tindria lloc al maig del 42, Vassilevski defensà amb èxit continuar esperant a la Wehrmacht, més que no pas fer un atac preventiu com Khrushchev volia. Quan labatalla de Kursk començà finalment e4 de juliol de1943, Vasilevski era responsable de la coordinació delFront de Steppe i delFront de Vorónej. Després del fracàs alemany a Kursk i de l'inici de la contraofensiva a la riba esquerra delDnièper, Vassilevski planejà i executà operacions ofensives a la regió deDonbàs. Aquell mateix any, desenvolupà i executà la neteja de les forces nazis de Crimea.
A inicis de 1944, Vassilevski coordinà l'ofensiva soviètica a la riba dreta del Dnièper, aconseguint una victòria decisiva a la Ucraïna oriental. El10 d'abril de1944, el dia en quèOdessa va ser reconquerida, Vassilevski va ser condecorat amb l'Orde de la Victòria, sent el segon en rebre-la (el primer havia estat Júkov). El cotxe de Vasilevski trepitjà una mina durant una inspecció aSebastòpol quan ja havia acabat la lluita, rebent una ferida al cap, i va ser evacuat a Moscou per recuperar-se.
Durant l'Operació Bagration, la contraofensiva general a Belarús, Vasilevski coordinà les ofensives del1r Front Bàltic i el3r Front de Belarús. Quan les forces soviètiques van entrar als països bàltics, Vassilevski assumí la total responsabilitat per tot als fronts bàlitcs. El29 de juliol de1944 va ser nomenatHeroi de la Unió Soviètica pels seus èxits militars. Al febrer de 1945, Vasilevski va tornar a ser nomenat comandant del 3r. Front de Bielosrúsia per comandat l'Ofensiva de Prússia Oriental, deixant el càrrec de Cap d'Estat Major General aAleksei Antónov. Com a comandant de front, Vasilevski organitzà els atacs sobreKönigsberg iPillau. També negocià la rendició de la guarnició de Königsberg amb el seu comandant,Otto Lasch. Després de la guerra, Lasch reclamà que Vassilevski no havia respectat les garanties fetes durant la capitulació de la ciutat: Vasilevski prometé que els soldats alemanys no serien executats, que els presoners, els ferits i la població civil serien tractats decentment, i que els presoners tornarien a Alemanya just després de la guerra. En canvi, Lasch romangué a la presó durant 10 anys i no pogué tornar a Alemanya fins al 1955, igual que molts altres soldats i oficials de la Wehrmacht, mentre que tota la població alemanya va serexpulsada de la Prússia Oriental. Pel seu èxit brillant a Königsberg i a la Prússia Oriental en conjunt, Vasilevski va rebre la seva segonaOrde de la Victòria
Durant l'ofensiva d'estiu de 1944, Stalin anuncià que nomenaria a Vassilevski Comandant en Cap de les Forces Soviètiques a l'Extrem Orient un cop hagués acabat la guerra amb Alemanya. Vassilevski comença a esbossar elpla de guerra contra el Japó a finals de 1944 i començà a treballar a temps complet en la preparació a partir del27 d'abril de1945. Al juny de 1945, Stalin aprovà el seu pla. Vassilevski rebé el nomenament de Comandant en Cap de les Forces Soviètiques a l'Extrem Orient i volà cap a Chita per executar el pla. Durant la preparació, Vassilevski arribà a assajar l'ofensiva amb els seus comandants d'exèrcit i dirigí el seu inici. En 24 dies, del9 d'agost al2 de setembre de1945, els exèrcits japonesos estacionats aManxukuo van ser derrotats, amb només 37.000 baixes d'un exèrcit format per 1.600.000 soldats soviètics. Pel seu èxit en aquesta operació, Vassilevski va ser condecorat amb la seva segona estrella d'Heroi de la Unió Soviètica el 8 de setembre.
Entre 1946 i 1949, Vassilevski romangué com a Cap d'Estat Major, i entre 1949 i 1953 va serMinistre de Defensa. Amb la mort de Stalin el 1953, Vassilevski caigué en desgràcia i va ser reemplaçat perBulganin, i el 1956, va ser nomenat Adjunt al Ministre de Defensa de Ciència Militar, una posició secundària sense poder militar real. Vasilevski ocupà aquest càrrec durant un any abans de ser jubilat perKhrusxov, abans de ser una víctima de la purga que també acabà amb Zhukov. El 1959 va ser nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa, un càrrec merament honorífic i sense cap funció. El 1973 publicà les seves memòries, "El fet de tota la meva vida". Aleksandr Vasilevski morí el5 de desembre de1977. El seu cos va ser incinerat i les cendres estan dipositades a lamuralla del Kremlin.
A les seves memòries, Vassilevski destaca la sorpresa de Stalin quan, a una cerimònia que va tenir lloc al Kremlin el4 de desembre de1941, el líder soviètic només trobà una simpleOrde de l'Estrella Roja i una medalla sobre l'uniforme de Vassilevski... tot i que va ser un dels comandants més condecorats de la història soviètica.
Vassilevski va rebre l'Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica en dues ocasions, per les operacions als fronts alemany i japonès. Va rebre duesordes de la Victòria pels seus èxits a Crimea i Prússia (un fet només igualat per Zhukov i Stalin). Durant la seva carrera, va rebre vuitOrdes de Lenin, l'Orde de la Revolució d'Octubre quan va ser creada el 1967, dosordes de la Bandera Roja, unOrde de Suvorov de 1a classe per les seves operacions a Crimea i Ucraïna, i la seva primera condecoració va ser unaOrde de l'Estrella Roja el 1940 pels seus serveis durant laGuerra d'Hivern. Finalment, va rebre unaOrde del Servei a la Pàtria a les Forces Armades de 3a classe en reconeixement de tota la seva carrera militar quan l'orde fou creada el 1974, tot just 3 anys abans de la seva mort.
A més, Vassilevski va rebre 14 medalles: per la seva participació en diverses campanyes, va ser condecorat amb les Medalles de la Defensa deLeningrad,Moscou,Stalingrad i laConquesta de Königsberg; i igual que tots els soldats soviètics que van prendre part en la lluita contra Alemanya o Japó, va rebre laMedalla de la victòria sobre Alemanya i laMedalla per la victòria sobre el Japó. Tanmateix rebé diverses medalles commemoratives, com la dels20,30,40 i50 Anys de l'Exèrcit Roig,20 i30 anys de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica, la del800 Aniversari de Moscou (atorgada el 1947 per la seva participació en labatalla de Moscou) i la delCentenari de Lenin. A més, va rebre diverses condecoracions estrangeres, com l'Orde Virtuti Militari polonesa, el grau deGran Oficial de la Legió d'Honor i laCreu de Guerra franceses, o laLegió del Mèrit en grau Cap Comandant (Estats Units).
Ajroméyev · Bagramian · Batitski · Béria · Biriuzov · Bliúkher · Bréjnev · Budionni · Bulganin · Gólikov · Góvorov · Gretxkó · Iakubovski · Iazov · Iegórov · Ieriómenko · Júkov · Koixevoi · Krílov · Kóniev · Kulik · Kulikov · Kurkotkin · Malinovski · Meretskov · Moskalenko · Ogarkov · Petrov · Rokossovski · Sokolov · Sokolovski · Stalin · Timoixenko · Tolbukhin · Tukhachevski · Txuikov · Ustínov · Vassilevski · Voroixílov · Xàpoixnikov · Zakhàrov |  | |
.svg)
.svg)
