| |||
| Nom original | Алекса́ндр Ильи́ч Роди́мцев | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 8 març 1905 Sharlyk (Rússia)(en)  | ||
| Mort | 13 abril 1977 (72 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi | ||
 Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia (–1947) Acadèmia Militar M. V. Frunze (–1939) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial | ||
| Activitat | 1937 –1966 | ||
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica(1929–) | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat |  Imperi Rus (fins a 1917)Plantilla:Country data the Soviet UnionUnió Soviètica | ||
| Branca militar | .svg) Exèrcit Roig Tropes Paracaigudistes | ||
| Grau militar |  Coronel general | ||
| Comandant de (OBSOLET) | 13a divisió de fusellers de la Guàrdia | ||
| Conflicte | |||
| Participà en | |||
| 17 octubre 1961 | 22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||
| 5 octubre 1952 | 19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||
| Família | |||
| Fills | Irina Rodimtseva | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Aleksandr Ílitx Rodímtsev (rus: Алекса́ндр Ильи́ч Роди́мцев; 8 de març de 1905 – 13 d'abril de 1977) va ser uncoronel generalsoviètic, que va combatre a laGuerra Civil espanyola i a laGran Guerra Patriòtica; dues vegadesHeroi de la Unió Soviètica.
Aleksandr Rodímtsev va néixer al llogaret de Stxarlik, en el si d'una família de camperols. S'allistà a l'Exèrcit Roig el 1927 i s'afilià el 1929 alPartit Comunista. Entre 1936 i 1937 participà en laGuerra Civil espanyola com a assessor de laRepública, amb el sobrenom de "Pablito", igual que elsmariscals sovièticsVóronov,Malinovski iRokossovski. Participà en la9a brigada mixta i després a l'11a divisió. El 1937 va ser l'assessor soviètic clau a labatalla de Guadalajara, en la que els republicans espanyols van fer fugir elcos expedicionari italià. En concloure la seva estada a Espanya rebé per primera vegada el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.
El 1939 es graduà a l'Acadèmia Militar Frunze i comandà una divisió de cavalleria a lainvasió soviètica de Polònia; i, a continuació, participà en laGuerra sovièticofinesa de 1940. El 1941 la5a brigada paracaigudista quedefensà Kíev, aconseguint fugir del setge. Després, aquella brigada es transformà en la87a divisió de fusellers, i després en la13a divisió de fusellers, que seria nomenadaUnitat de la Guàrdia.
Va combatre aStalingrad, al capdavant de la13a divisió de fusellers de la Guàrdia. Minuts abans de travessar elVolga declarà al generalVasili Txuikov «Sóc un comunista, no tinc intenció d'abandonar la ciutat». Amb la 13a divisió travessà el Volga i reconquistàMamàiev Kurgan, la cota principal deStalingrad des d'on es dominava tota la ciutat. Els pocs supervivents de la unitat (només sobreviurien a la batalla 320 homes dels 10.000 que la van començar) juraren que la seva determinació «fluïa de Rodímtsev», prometent també que «No hi ha terra per a nosaltres més enllà del Volga», resistint una vegada i una altra els contraatacs alemanys, sent objecte també dels bombardeigs de l'artilleria alemanya, tot i que d'acord amb la política deTxuikov la línia del front es traçava sempre a menys de 45 metres dels alemanys per dificultar l'activitat de la seva aviació i artilleria. Els homes de la seva divisió també s'enorgullien de la seva punteria: «cada soldat dels guàrdies dispara com unfranctirador» i així «obliguen els alemanys a caminar a quatre grapes, no pas a caminar». En definitiva, va ser a Mamàiev Kurgan on la divisió es cobrí de glòria, reconquerint el turó i mantenint-lo durant dos dies salvant Stalingrad de la davallada.
El 1943 dirigí el32è Cos de Fusellers de la Guàrdia, que incloïa les divisions de la Guàrdia 13a i66a, així com la6a aerotransportada. Al capdavant d'aquest cos participaria en les batalles deKursk iBerlín, i entraria aPraga. El 17 de gener de 1944 va ser promogut atinent general.
El 2 de juny de 1945 rebé la seva segona Estrella d'Heroi de la Unió Soviètica per la seva tasca destacada al capdavant de les tropes que travessaren l'Oder el 25 de gener de 1945, prop de Linden.
Després de laGran Guerra Patriòtica es graduà als cursos superiors de l'Acadèmia d'Estat Major General. Va ser assistent del comandant delDistricte Militar de Sibèria (1953-1956), assessor militar en cap de l'exèrcitalbanès, comandant del Districte Militar de Nord (1956-1960) i assessor militar de l'inspector general del ministeri de defensa.
Va ser elegit diputat del Soviet Suprem de laRSFS de Rússia i en segona convocatòria delSoviet Suprem de l'URSS.
Es retirà el 1966 amb rang decoronel general. Va morir el 13 d'abril de 1977 i està enterrat alCementiri de Novodévitxi.
Heroi de la Unió Soviètica
Orde de Lenin (3)
Orde de la Revolució d'Octubre
Orde de la Bandera Roja (4)
Orde de Bogdan Khmelnitski de 1a classe
Orde de Suvórov de 2a classe (2)
Orde de Kutuzov de 2a classe
Orde de l'Estrella Roja (2)
Medalla del Centenari de Lenin
Medalla de la defensa de Stalingrad
Medalla de la defensa de Kíev
Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945
Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica
Medalla del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica
Medalla per l'Alliberament de Praga
Medalla dels Veterans de les Forces Armades Soviètiques
Medalla del 20è Aniversari de l'Exèrcit Roig
Medalla del 30è Aniversari de l'Exèrcit i l'Armada Soviètics
Medalla del 40è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques
Medalla del 50è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques
