Aleksandar Vučić oАлександар Вучић (Belgrad,5 de març de1970) és un advocat i polític serbi. És l'actual president deSèrbia. Fou elPrimer ministre de Sèrbia des del 2014 fins al 2017. També és el líder i president del Partit Progressista Serbi (SNS). Anteriorment, Vučić ha servit com a Ministre d'informació entre 1998 i l'any 2000, com a Ministre de Defensa entre 2012 i 2013, i com a Primer Vicepresident entre 2012 i 2014. A més de parlarserbi, Vučić és fluid enanglès,francès irus. És casat i té dos fills.
Vučić va néixer en el si d'una família d'economistes. Va créixer aNovi Beograd,[1] i posteriorment va estudiar secundària algymnasium deZemun. Va graduar-se en dret a laUniversitat de Belgrad. Amb 22 anys es va unir alPartit Radical Serbi, on el 1993 fou triat a la seva Assemblea Nacional, i en les eleccions parlamentàries del mateix any. Ben aviat es convertiria en una de les figures destacades del partit. Entre 1998 ocuparia el càrrec de ministre d'informació, sota el govern deMirko Marjanović.[2] El 2008, però, es va unir ambTomislav Nikolić, allistant-se al flamant nouPartit Progressista Serbi (SNS), on quatre anys després, el 2012, fou triat líder. El 2012 i 2013 seria nomenat ministre de Defensa.
A leseleccions legislatives sèrbies de 2014 una coalició liderada pelPartit Progressista Serbi (SNS) va aconseguir 158 dels 250 escons, convertint Vučić enPrimer ministre de Sèrbia.[3]
El 17 de gener de 2016, Vučić va demanarunes eleccions anticipades al·legant que Sèrbia "necessita quatre anys més d'estabilitat perquè estigui a punt per unir-se a la Unió Europea". Les eleccions es van celebrar simultàniament amb les eleccions provincials aVojvodina i les eleccions locals a nivell nacional. La coalició liderada pel SNS de Vučić va conservar la seva majoria, guanyant 131 dels 250 escons.[4]
Guanyà leseleccions presidencials sèrbies de 2017 del 2 d'abril 2017 i el 31 de maig fou nomenat President de Sèrbia,[5] i el 15 de juny de 2017, Vučić proposà la independentAna Brnabić per assumir la presidència del govern,[5] la primera dona i la primera persona obertament homosexual triada per exercir aquest càrrec a Sèrbia.[6] ElPartit Progressista Serbi (SNS) va guanyar leseleccions generals sèrbies de 2020 per majoria absoluta, boicotejades per l'oposició, i Brnabić va renovar com a primera ministra.[7]
El SNS va guanyar leseleccions generals sèrbies de 2020 per majoria absoluta, boicotejades per l'oposició, i Brnabić va renovar com a primera ministra.[7] Durant el 2021 i principis del 2022 es van celebrar protestes ecologistes al país, que van arribar al seu punt àlgid el novembre i el desembre del 2021, i el president Vučić va dissoldre el govern per convocar leseleccions generals sèrbies de 2022, que va guanyar de nou el seu partit, i el renovat Vučić[8] va insinuar la possible creació d'un bloc polític o un moviment que actués com a SNS rebrandat però finalment va mantenir Brnabić com a primera ministra.[9]
L'estiu de 2022 va esclatar lacrisi de Kosovo del Nord. Vučić va anunciar la formació delMoviment Popular per l'Estat (MPE) el març de 2023.[10] L'oposició, unida en la coalició de nou partitsSerbia Contra la Violència (Srbija Protiv Nasilja, o SPN) va sol·licitar formalment al president Vučić en setembre de 2023 la convocatòria de noves eleccions després de manifestar-se durant mesos contra el govern peltiroteig a l'escola primària Vladislav Ribnikar de Belgrad i eltiroteig de Mladenovac i Smederevo Mladenovac, i Vučić va dissoldre el govern, i es van celebrareleccions legislatives sèrbies de 2023 el 17 de desembre,[11] que foren guanyades de nou per la coalició liderada pel SNS, sent nomenatMiloš Vučević nouprimer ministre de Sèrbia.[12] i Brnabić fou nomenada presidenta deAssemblea Nacional de Sèrbia.
El 28 de gener de 2025, Vučević va dimitir després de les protestes massives pelcol·lapse de la marquesina de l'estació de tren de Novi Sad i després de diversos incidents en què membres del Partit Progressista Serbi van atacar estudiants a Novi Sad,[13] iĐuro Macut, un dels impulsors del MPE, fou nomenat primer ministre el16 d'abril de2025.[14]
- ↑«Порекло Александра Вучића» (en serbi). [Consulta: 29 març 2016].
- ↑Marija Dukić. «Narod koji ima najkraće pamćenje na svetu Vučić priča o cenzuri medija» (en serbio). Arxivat de l'original el 2015-01-09. [Consulta: 29 març 2016].
- ↑EFE/Snezana Stanojević. «Vucic gana las elecciones de Serbia con mayoría absoluta y los ultras vuelven al Parlamento». [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑«Majoria àmplia per als conservadors a les eleccions de Sèrbia i Vojvodina». Nationalia, 26-04-2016. [Consulta: 23 febrer 2025].
- ↑5,05,1Stanojevic, Snezana «Aleksandar Vucic se confirma como el auténtico» (en castellà). La Vanguardia, 03-04-2017.
- ↑«#LGBTQI Serbie: Ana Brnabic, femme ouvertement lesbienne, nommée Première ministre» (en francès). L'Obs, 16-06-2017. [Consulta: 14 novembre 2017].
- ↑7,07,1«Serbia’s new pro-European government to seek political and economic continuity» (en anglès). Euractiv, 29-10-2020. [Consulta: 22 abril 2025].
- ↑Menéndez, Carmen. «Cómoda victoria del nacionalista Vucic» (en castellà). Euronews, 03-04-2022. [Consulta: 17 març 2025].
- ↑Sempere, Antonio. «El presidente de Serbia confirma a la actual primera ministra como jefa de gobierno» (en castellà). El Mundo, 27-08-2022. [Consulta: 12 agost 2025].
- ↑Barišić, Vera. «Formiranje Narodnog pokreta» (en croat). Fonet, 08-03-2023. [Consulta: 22 abril 2025].
- ↑Milosevich-Juaristi, Mira. «Las anticipadas elecciones en Serbia» (en castellà). Real Instituto Elcano, 20-12-2023. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑«Izabrana nova Vlada Srbije, Miloš Vučević premijer» (en Serbian (Latin script)), 30-04-2024. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑«Šta su sve premijer Srbije i gradonačelnik Novog Sada ignorisali pre ostavki?» (en serbi). Slobodna Europa, 30-01-2025. [Consulta: 17 març 2025].
- ↑«L'endocrinòleg Đuro Macut és el primer ministre designat per al nou govern serbi». sloboden pecat, 16-04-2025. [Consulta: 22 abril 2025].
.jpg)
