| |||
| Nom original | Ἀλέξιος Κομνηνός (grec) | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 1182 Constantinoble | ||
| Mort | 1r febrer 1222 (39/40 anys) Trebisonda | ||
| Emperador de Trebisonda | |||
| 25 abril 1204 – 1r febrer 1222 ← cap valor –Andrònic I Gidos → | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | El Gran (ὁ Μέγας) | ||
| Religió | Església Ortodoxa Grega | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Família | |||
| Família | Comnè | ||
| Cònjuge | Teodora Axuc(1201–) | ||
| Fills | Joan Manuel una filla de nom desconegut | ||
| Pares | Manuel Comnè i Rusudan | ||
| Germans | David Comnè | ||
Aleix I de Trebisonda (Constantinoble, c. 1182 -Trebisonda, 1 de febrer de1222), ditel Gran, fouemperador de Trebisonda (1204 -1222). Era net de l'emperador romà d'OrientAndrònic I Comnè (1183-1185) i fill delsebastocràtorManuel Comnè. Al mateix temps que els croatsocupaven Constantinoble ell i el seu germà, amb l'ajut de la seva tia maternaTamara de Geòrgia, van establir un regne independent al voltant de Trebisonda i es va nomenarbasileu.[1] El seu germàDavid Comnè es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont comAmisos (Samsun),Sinope,Kastamonu,Amastris iHeraclea. Per al nou estat va triar una bandera vermella amb un cap d'àguila daurat, i es va fer dirrei i emperador de tot l'est, Ibèria iPeratia (nom que feia al·lusió a la reclamació deCrimea). Entre el1206 i el1214,Teodor, emperador deNicea, va ocupar tots els ports entre Heraclea iAmisos. El1214 el soldà deRum va ocuparSinope i Aleix li va haver de pagar tribut.
Andrònic I Comnè havia estat conspirant contra el seu cosí, l'emperador romà d'OrientManuel I Comnè i cap a l'any1170 es va veure obligat a fugir, va anar a la cort del reiJordi III de Geòrgia que el va acollir i li va donar el càrrec de governador de laregió del Pont. Quan el1180 li va arribar la notícia que Manuel havia mort, va marxar cap a Constantinoble i es va apoderar del tron imperial. El seu regne fou turbulent i el1185 va ser destronat i assassinat, mentre que el seu fill Manuel fou castigat amb la ceguera i poc després va morir a conseqüència d'aquesta mutilació.[2]
Manuel tenia dos fills: Aleix iDavid. Es desconeix el nom de la mare, però l'historiadorAleksandr Vassíliev creu que es podria tractar d'una princesa georgiana.[3] Els dos germans van anar a viure a la cort de la seva tia, la reinaTamara de Geòrgia. Segons l'historiadorJakob Philipp Fallmerayer aquest trasllat es va fer quan Manuel només tenia 3 anys, després de la mort del pare, però segons la hipòtesi deGeorge Finlay els nois es van quedar a Constanitnoble, apartats del successor d'Andrònic,Isaac II Àngel.[4]Altres historiadors anteriors, que no van tenir accés a laCrònica de Trebisonda deMiquel Panàret ni als textos en llengua georgiana, per exempleEdward Gibbon, donaven la següent explicació: els dos germans eren governadors de Trebisonda i quan van arribar els soldats de laQuarta Croada aConstantinoble, Aleix es va proclamar emperador des d'allà. Vassíliev va publicar un assaig el 1936 sobre les diferents opinions i arribava a la conclusió que la hipòtesi de Fallmerayer era la més probable.[5]
El tipus exacte de parentiu entre Aleix i la reina Tamara, tampoc és clar. Segons Miquel Panàret, aquesta reina era «parent per part de pare» (προς πατρός θεὶα), una frase que ha sorprès els acadèmics. Ja el 1854 el professor rus Kunik va proposar que aquesta frase volia dir que la mare d'Aleix era Rusudan, una germana menor de Tamara, teoria que va comptar amb el suport de Vassíliev.[5] Cyril Toumanoff va argumentar que l'avi Andrònic, mentre estava vivint a Geòrgia, es devia casar amb una germana de nom desconegut del rei Jordi III.[6] Més recentment Miquel Kuršanskis s'ha expressat de forma contrària a Toumanoff, segons aquest autor hi ha proves que demostren que la mare o àvia d'Aleix eren membres de la dinastiaPaleòleg o bé de la famíliaDucas, i això contradiu la teoria que suposa Tamara com a tia paterna.[7]
Malgrat els estudis de Vassíliev, Toumanoff, Kuršanskis i altres, cal admetre que la vida d'Aleix està en blanc des del 1185, quan fou deposat Andrònic fins al 1204 quan ell i David estaven a Trebisonda. En una cosa estan d'acord i és que a la cort de Tamara van trobar refugi. Vassíliev, a més, s'ha arriscat a especular que el georgià era la seva llengua nadiua i que les seves idees polítiques eren les pròpies d'un georgià, tot i que entre els seus servents hi havia romans d'Orient.[8] Afirmació amb la qual està en desacord Kuršanskis, el qual ha fet notar que hi ha poques pistes que indiquin la influència georgiana en l'administració i cultura de l'Imperi de Trebisonda, en canvi l'elit d'aquest nou estat sempre va mirar cap a Constantinoble cercant un model polític i religiós.[9]
L'abril del1204 Aleix i David, amb un exèrcit proporcionat per la reinaTamara de Geòrgia, van ocupar Trebisonda,[10][11] després Aleix es va proclamar emperador, un acte considerat pels historiadors com la fundació de l'Imperi de Trebisonda.[12][13]
Vassíliev sospita que les motivacions de la reina Tamara anaven més enllà de l'estrictament familiar i que podria tenir a més un objectiu religiós. Aquesta reina tenia per costum fer donatius als monestirs i esglésies, no només del seu propi país, sinó també de tot el Pròxim Orient. En una ocasió va donar diners a uns monjos que anaven de pelegrinatge cap aJerusalem, però llavors els monjos van ser assaltats a prop de Constantinoble per l'emperador romà d'OrientAleix III Àngel i els va robar els diners; Tamara els va compensar del robatori amb una almoina encara més quantiosa. La reina podria haver decidit venjar l'insult mitjançant el suport als seus nebots en la seva invasió de territoris romans d'Orient.[14]
L'historiadorSerguei Kàrpov ha pogut identificar un segell d'Aleix, que per una banda té la imatge d'unestrateg amb el casc de sant Jordi, amb la inscripcióἈλέξιος ὁ Κομνηνός (Aléxios ho Komninós) iὉ Ἅ[γιος] Γεώργιος (sant Jordi) per l'altre costat; en el revers hi ha una escena de laresurrecció amb la inscripció Ἡ Ἁγία Ἀνάστασις. Karpov interpreta el significat d'aquesta imatge i la inscripció com una manera de representar l'esdeveniment més important de la seva vida, sant Jordi invitant el príncep victoriós a entrar a Trebisonda obrint les portes de la ciutat amb la seva mà esquerra. La importància de sant Jordi està en relació amb la data en què se celebra aquest sant (23 d'abril) i la data de la presa d'aquesta ciutat (25 d'abril del 1204).[15]
Vassíliev creu que la presa de Trebisonda es va fer massa aviat, amb relació a la data de la captura de Constantinoble pels croats, perquè es pugui considerar que en va ser una conseqüència; Aleix i David van començar la seva marxa militar cap a Trebisonda abans que les notícies del saqueig de Constantinoble, efectuat el 13 d'abril del 1204 poguessin arribar on ells estaven. Segons aquest autor, la intenció que portaven originalment no era la de capturar una ciutat que els servís de base per més endavant recuperar Constantinoble, sinó més aviat extreure del territori romà d'Orient unestat fronterer per protegir Geòrgia dels turcs seljúcides.[16] Kuršanskis comparteix el punt de vista de Vassíliev i creu que la motivació de revenja de Tamara també va impulsar que, en segon terme, l'objectiu fos provocar una revolta, deposar Aleix III i tornar els Comnens al tron imperial romà d'Orient. Tanmateix, no gaire després de l'ocupació de Trebisonda i dels territoris de la rodalia, va arribar la notícia que Constantinoble havia estat conquerida pels croats. A partir de llavors els dos germans van competir ambTeodor I Làscaris, el qual s'havia refugiat a l'oest d'Anatòlia i havia format l'Imperi de Nicea, per recuperar el govern de la capital romana d'Orient. L'altre amb qui competia en aquesta tasca va serMiquel I Comnè Ducas que s'havia refugiat a Grècia i havia format elDespotat de l'Epir.[17]
En els mesos següents, David va anar cap a l'oest fent-se amo de la resta de laregió del Pont iPaflagònia. Anthony Bryer suggereix que els relats georgians de la invasió es podrien dividir en dues rutes: la que cada germà va prendre. Tots dos van partir d'Imerècia per anar cap a Trebisonda; David seguint la línia costanera, potser amb una flota, va capturarKerasous,Cide,Amasra iHeraclea Pòntica; mentrestant Aleix va prendre possessió deLimnia,Samsun iSinope.[18] Tot i ser un port de menor importància, Samsun era la porta que comunicava elSoldanat de Rum amb lamar Negra, per tant l'ocupació d'Aleix va suposar el blocatge del comerç i de les oportunitats d'expansió seljúcida en aquesta direcció.[19]La presa de Paflagònia va suposar obtenir un gran suport, ja que els Comnens eren estimats allà per ser el lloc de procedència de la dinastia i Kastamone es deia que havia estat el castell ancestral dels primers Comnè;[20] durant el govern d'Isaac II Àngel hi va sorgir un pretendent al tron que també es deia Aleix i que va tenir un èxit relatiu unint els districtes de la zona sota el seu nom.[21]
Mentre David estava a Paflagònia, Aleix es va veure forçat a romandre a la rodalia de Trebizonda, defensant aquesta zona dels atacs seljúcides. Aquests atacs van culminar en elprimer setge de Trebisonda el1205 dirigit perKaykhusraw I.[22] En un panegíric escrit perNicetes Coniata i adreçat aTeodor I Làscaris, es comparava Aleix ambHilas, un membre de l'expedició dels argonautes que va desembarcar aMísia per obtenir aigua però que va ser raptat per lesnàiades i mai més se'l va tornar a veure.[23]
El1205, aliat alsllatins, David Comnè va atacarNicomèdia però fou derrotat perTeodor I Lascaris deNicea; el 1206 David Comnè fou de nou derrotat per Teodor, i el1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador per un patriarca.[24] Malgrat això, pel1207 Aleix posseïa l'estat més gran dels tres estats descendents de l'antic Imperi Romà d'Orient, el seu domini abastava des de Heraclea Pòntica, Trebisonda i més enllà fins a Soterioupolis situada en la frontera amb Geòrgia. Aleix també posseïa part de Crimea.Quersonès,Kertx, i els territoris de l'interior estaven governats com a províncies marítimes o la província de les illes anomenadaPeratia ('més enllà' [del mar]).[25] En aquell moment era d'esperar que només era qüestió de temps que un descendent d'Andrònic Comnè tornaria a governar Constantinoble.
El seu veí i rival, Teodor Làscaris, va aconseguir neutralitzar els altres competidors al sud: Sabas Asidenos, un magnat que controlava Priene (a la vall delriu Meandre); Manuel Maurozomes, un noble que havia declarat la independència de Frígia; i Teodor Mangafas, que controlavaFiladelfia i rodalia. Després d'això va decidir legitimar el territori aconseguit i es va fer proclamar emperador per un patriarca, la primavera del1206. Entre Teodor Làscaris i Aleix Comnè de Trebisonda van frustrar les expectatives de control sobre Anatòlia que els croats tenien des de la fundació de l'Imperi Llatí.[24] El1208 Teodor va decidir atacar els territoris que David Comnè havia conquerit a Paflagònia i va travessar el riu Sangarios en direcció a Heraclea Pòntica. En resposta, David va enviar una ambaixada aEnric I de Flandes, que havia estat escollit emperador llatí el setembre del1208, demanant aliança militar contra Teodor. Enric va enviar les seves tropes a través de lamar de Màrmara i va ocuparNicomèdia, així obligava Teodor a abandonar el setge que estava mantenint i tornar al seu territori. Durant aquesta retirada precipitada, Teodor va perdre uns 1.000 soldats que van morir ofegats a causa del riu Sangarios que baixava crescut.[26]
Més endavant, Teodor va concloure un tractat amb el nou soldà seljúcidaKaykaus I i junts van atacar el territori de Trebisonda.[27] Segons el panegíric de Nicetes Coniata, Teodor no va trobar resistència en les sevesincursions i finalment es va apoderar d'Heraclea Pòntica iAmastris.[28]
A partir d'aquest moment es perd el rastre del germà d'Aleix, la darrera notícia és un manuscrit delMont Atos que diu que David va morir com a monjo al monestir de Vatopedi el 13 de desembre del1212.[29]Segons l'historiador Shukurov, David devia ofendre d'alguna manera greu a Aleix i aquest el va fer retirar cap a la vida monàstica.[30] L'ofensa podria ser el fet que va acudir a un atac de Teodor Làscaris acompanyat d'un nombre insuficient de soldats i això va comportar que hagués d'acceptar sotmetre's a vassallatge delsllatins, ja que això era preferible a desaparèixer com a estat i acabar annexats a l'Imperi de Nicea.[31]
Els seljúcides desitjaven conquerirSinope i, segons l'historiador Ibn Bibi, Aleix va ser capturat mentre estava de cacera als afores de Sinope. El soldà Kaykaus va enviar un ambaixador per negociar la rendició de la ciutat o en cas contrari matarien a Aleix. Els ciutadans van contestar que Aleix no era tan important, ja que tenia fills d'edat adulta que heretarien el tron, però que no es rendirien.[32] Enfurismat per aquesta resposta, el soldà Kaykaus va torturar Aleix a la vista de les muralles de la ciutat diverses vegades, i llavors els defensors van canviar d'opinió. Les negociacions van començar, i l'1 de novembre del1214 els habitants es van rendir a les condicions dels seljúcides. Aleix fou alliberat, i després de prometre la seva lleialtat al soldà, i la promesa de pagar un tribut, se'l va permetre tornar a Trebisonda.[33]
La pèrdua de Sinope va fer retrocedir la frontera que anteriorment havia arribat fins a Heraclea i ara estava situada als riusIris i Termodon, a només 250 km de la capital.
No se'n sap res més amb certesa de la vida d'Aleix. Vassíliev suposa que quan el reiJordi IV de Geòrgia va fer una campanya a prop del riu Kura, Aleix devia participar-hi: a les cròniques no s'esmenta el seu nom però es diu que entre els participants "van arribar tributaris des de Khlar i Grècia amb presents". Vassíliev identifica «Khlar» amb Ahlat, a prop del llac Van, i creu probable que amb «Grècia» el cronista es refereix a l'Imperi de Trebisonda, on es parlava grec.[34] Kuršanskis, en canvi no troba els arguments de Vassíliev prou convincents i assenyala que Aleix hauria viatjat massa lluny i que si es referien a Trebisonda haurien fet servir la paraulaPont, que en les cròniques georgianes era el sinònim emprat, però mai la paraula «Grècia».[35]
Aleix va morir als quaranta anys l'1 de febrer del1222, després d'un regnat de divuit anys. En lloc d'escollir el primogènit per la successió, el següent governant de l'estat que havia creat va ser el seu gendreAndrònic I Gidos.[36]
| 1a generació | |
|---|---|
| 2a generació | |
| 3a generació | |
| 4a generació | |
| 5a generació | |
| 6a generació | |
| 7a generació | |
| 8a generació | |
| 9a generació | |
| 10a generació | |
| 11a generació | |
| 12a generació | |
| 13a generació | |
| 14a generació | |
| 15a generació | |
| 16a generació | |
| Articles relacionats | |
Únicamentdescendents per la via paterna que foren notables per si mateixos. Els governants apareixen en negreta. | |
