 | Aquest article tracta sobre el municipi mallorquí. Vegeu-ne altres significats a «Alcúdia (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Comarques | El Raiguer | ||||
| Capital | Alcúdia | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 21.907(2025) (364,81hab./km²) | ||||
| Gentilici | alcudienc, alcudienca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 60,05 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 13 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Jaume el Major iMare de Déu de la Victòria | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 07400 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07003 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | alcudia.net | ||||
    | |||||
Alcúdia (pronunciació local col·loquialIPA: [əlkúði]) és un municipibalear[1] situat al nord deMallorca, que té el títol de ciutat des de1523;[2] i està situada entre les badies dePollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants. La ciutat té un traçat urbanísticmedieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic. Correspon amb l'antiga ciutat dePol·lència.
L'escut d'Alcúdia és el símbol oficial emprat per l'Ajuntament. Els elements que el componen són:
El nom actual d'Alcúdia prové de l'àrabal-kudya, que vol dir 'el pujol'.[4] Hi ha un bon grapat de llocs valencians que també porten aquest mot àrab, com aral'Alcúdia de Carlet ol'Alcúdia de Crespins, així com també qualcun a Mallorca, com lapossessió deVilafrancaAlcúdia Arrom 'el pujol dels cristians'.[5]
En època romana fou la ciutat dePol·lència. En llatí,pollentia és un substantiu derivat del verbpolleo 'tenir poder, tenir força', de manera que Pol·lència era 'la vigorosa'; la vila dePollenzo també rep el nom d'una antiga població romana anomenadaPollentia, de la qual sembla que la mallorquina pot prendre el nom. Durant l'antiguitat tardana, la ciutat perdé població i el topònim, enèpoca islàmica, passà a donar nom a unjuz, el qual s'anomenàBullansa, adaptat delromanç mallorquí a l'àrab; més tard el topònim, adaptat al català, es donà a la nova vila dePollença.[4]
Pel que fa a l'actual Alcúdia, la primera parròquia se situà a l'alqueria de Guinyent, situada devora la d'Alcúdia, i s'anomenà Sant Jaume de Guinyent. Però l'alqueria d'Alcúdia prengué més importància demogràfica i amb el temps esdevengué vila i seu de la parròquia, de manera que la població acabà per rebre el nom d'Alcúdia.[6] El gentilici ésalcudienc.[5]
Alcúdia és un municipi situat al nord-est de Mallorca, està enmig de dues badies, la del terme dePollença (coneguda històricament en època medieval com la badia petita d'Alcúdia) i que queda a tramuntana i a ponent del municipi, i la badia d'Alcúdia.La vila té títol de Ciutat des de 1523,[2] i històricament als pobladors d'aquest lloc els diuen: Ciutadans alcudiencs. Aquest títol fou atorgat per l'emperadorCarles V.
El municipi limita, a tramuntana i a ponent, amb el terme de Pollença; a migjorn ambsa Pobla i ambMuro.Té una extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants. La ciutat té un traçat urbanísticmedieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic.
El relleu d'Alcúdia es concentra, sobretot, alCap del Pinar. El puig més alt, laTalaia d'Alcúdia, fa 445 metres d'alçada. De camí a la Talaia d'Alcúdia trobam l'Ermita de la Mare de Déu de la Victòria, on es guarda la patrona de la ciutat d'Alcúdia. La seva festa se celebra cada 2 de juliol. Aquesta ermita fou restaurada en el segle xvii i gràcies a l'associació Obreria Amics de la Victòria es fan restauracions tant de l'arquitectura com de les peces religioses i artístiques de l'ermita. Durant l'estiu del 2008 la Mare de Déu de la Victòria fou traslladada de Palma a Alcúdia, on ha passat un temps en restauració.
A prop hi ha tres muntanyes més: a la part dreta el Puig del Romaní, de 387 metres, i la Talaia Vella de 349 metres d'alçada.A mà esquerra, laPenya Roja o del Migdia, de 355 metres, on hi ha un canó que s'emplaçava en una torre de vigilància construïda el1603 i que fou restaurat a principis del segle xxi.
Al sud de la vila hi ha poques elevacions, entre les quals elPuig de Sant Martí, de 260 metres, elPuig de Son Fe, de 265 metres, i elPuig de Son Vila, de 330 metres. El relleu del centre de la península d'Alcúdia és més aviat escàs. L'àrea protegida de la Victòria té una extensió d'unes 1.198 ha.
El terme d'Alcúdia està separat en duesconques separades per l'alineació muntanyenca interior que es perllonga fins alcap del Pinar. Una és la del nord, en què les aigües superficials aboquen a la badia pollencina i la del sud, que ho fa a la d'Alcúdia. Al sud compta amb part delParc Natural de l'Albufera de Mallorca, així mateix amb dos llacs o estanys: el Llac Esperança, que en altres temps era molt més gros que ara, i l'Estany Petit, que es troben a prop del Puig de Sant Martí.
Alcúdia compta amb moltes cales i quatre platges: la Platja d'Alcúdia, al Port d'Alcúdia; la Platja de la Marina, a la Badia de Pollença; i la Platja de Sant Joan i la Platja de Sant Pere, a la zona residencial de Mal Pas i Bonaire, a la Badia de Pollença.Pel que fa a les cales, n'hi ha moltes: la Cala de S'Illot, la Cala d'es Clot a la Badia de Pollença; i les cales d'Alcanada o Aucanada (pronúncia local: [əwkə'naðə]) i la des Coll Baix, a la Badia d'Alcúdia. Hi ha petites platgetes o caletes de mida molt petita, que tenen una característica mixta: o sigui, de sorra i roques.
Alcúdia té unclima Mediterrani amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de gener i febrer les temperatures ronden els 15 °C) i estius humits, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures acostumen a superar els 35 °C. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 °C, 39,8 °C. El municipi té una mitjana de precipitacions anuals situada entre els 600 i 700 mm, distribuïdes de forma molt irregular i en què no són freqüents les pluges torrencials a l'hivern. Sobre les temperatures, Alcúdia té una mitjana anual que va des del 17° i el 18°. La localitat pot arribar a superar els 35 °C als estius, però també gaudeix de moltes brises marines que fan suavitzar les temperatures. Predominen els vents degregal,tramuntana i dellevant. El vent que és menys freqüent és el deponent.
Destaquen lespossessions deSon Fe, Son Simó,Gatamoix, Son Fava,Son Siurana, Can Seguer, Els Òscols, Can Socias, la Torre de Vernissa,Vertaient Gran i Vertaient Petit, Can Xanet, Oriolet, Son Rotger i Biniatria.
ElCap del Pinar és l'àrea muntanyosa principal del municipi i és de propietat pública. La vegetació d'aquesta contrada resulta d'un gran interès paisatgístic en localitzar-s'hi abundantment algunes espècies vegetals d'especial importància, com l'endèmicadidalera (Digitalis dubia) o l'escassarapa mosquera (Arum muscivorum). També destaca per ser un dels sectors de l'illa on més abunda elgarballó (Chamaerops humilis). Elpinar (Pinus halepensis), esdevé el tret més característic del seu paisatge i de fet, és l'única zona boscosa de certa extensió dins el municipi. La zona de la Victòria compta amb una extensió de 1.384 quarterades, protegida sota la figura d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).
També gaudeixen d'espais protegits a Alcúdia, les zones de l'Albufera, Punta de Manresa, el Puig de Sant Martí de 264 m. i la Serra de Son Fe, aquests dos darrers constitueixen un altre tipus de paisatge muntanyenc, ben diferent del que hem descrit abans, perquè aquest es troba gairebé desproveït d'arbrat, alhora que hi predominen elscarritxerars. El tercer tipus de paisatge es troba a la zona septentrional i meridional de la demarcació alcudienca, i que corresponen a les àrees humides de l'Albufereta, al nord i l'Albufera, al sud. La primera es manté gairebé intacta davant la pressió urbanística, la segona està més pròxima a la zona més turística de la ciutat i gira entorn dels dos estanys o llacs, l'estany Esperança i l'estany Menor. En les proximitats encara es conserven àmplies extensions decanyet on nidifica una variada i nombrosa avifauna. També hi creixen eltamarell, eljonc, labova, l'herba salada o lasalicòrnia, entre altres tipus. Quant a la distribució, el 23% del sòl del municipi és ocupat pel matollar enfront del 16% del bosc. El paisatge de secà s'estén per més d'una tercera part del territori amb presència d'arbrat.
Sobre la fauna, destaquen dues àrees humides molt importants, l'Albufereta i l'Albufera Gran, vital per a moltes espècies d'aus, ja que hi troben menjar i refugi, el que fa d'Alcúdia un indret particularment rellevant des del punt de vista faunístic. Com a terme costaner, té una riquesa de peixos que habiten tant en els ecosistemes marins com a les albuferes. Moltes de les espècies d'ocells migradors o sedentaris tenen Alcúdia com a punt estratègic de descans o de pas molt important.
Llista d'ocells i peixos amb presència a Alcúdia:Àguila peixatera, lafotja, l'avisador, elbec vermell, elgall faver, lajuia, elxiulador, i milers més d'espècies d'aus que passen per aquests aiguamolls. Destaquen també la presència de diverses espècies de mamífers, com l'eriçó o lamostela; d'amfibis, lagranota, laserp d'aigua, i peixos diversos com lallisa i lesanguiles.
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Alcúdia | 7.905 |
| Platja d'Alcúdia | 7.066 |
| Port d'Alcúdia | 5.217 |
| Marina Manresa | 749 |
| es Mal Pas | 691 |
| Son Fe | 447 |
| Font:INE | |
Dades de demografia històrica a Alcúdia:
| Evolució demogràfica d'Alcúdia S.XX | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | |||||||||
| 2.718 | 3.101 | 3.504 | 3.683 | 3.782 | 3.573 | 3.487 | 3.899 | 5.350 | 8.008 | 10.284 | |||||||||
El motor principal de l'economia, des de mitjan segle xx, és elturisme. Antigament, els alcudiencs explotaven els seus recursos naturals que tenien a l'abast a través de laramaderia, l'agricultura, lapesca i lacaça.Al municipi la superfície conreada ocupada era per a cultius de secà que arribava a ocupar les 1.276 ha, i se sembraven cereals, ametlers, farratges, garrovers i oliveres. En pesca destaquen principalment les captures de sípia,llagosta i déntol. Gràcies a la piscifactoria de GESA, es crien daurades i llobines. Durant la dècada dels anys 50 del segle passat (S.XX), es creà una planta d'energia elèctrica deGESA, situada a prop d'Alcanada i tancada en construir-se una segona planta, a la carretera vella d'Alcúdia a Sa Pobla, des de1981.
Entre les activitats industrials, es creà una planta embotelladora de gas butà en 1963, a prop del Port Comercial d'Alcúdia i del conegut poblat de GESA. També s'aprofità per crear un dipòsit d'asfalt o ciments, a prop del cementiri. Alcúdia també té un Parc deTecnologies Ambientals, situat a prop del límit ambSa Pobla.
Alcúdia compta amb el segon port més important de Mallorca i el segon més important de l'arxipèlag, després de Palma. Hi ha una línia marítima entre Menorca i Mallorca, que transporta milers de passatgers entre les dues illes cada dia, dos cops al dia en dies laborables i una vegada als cap de setmana. Així mateix, hi ha la línia de passatgers de Barcelona que uneix la ciutat comtal, cada dia, amb Alcúdia; i transporta també un gran nombre de turistes. Històricament sempre havien existit aquestes dues línies marítimes, principalment per a mercaderies. Després de laGuerra Civil espanyola, un avió partia deMarsella, volava al Port Alcúdia i continuava el camí fins a l'Alguer; aquesta línia durà uns vuit anys en actiu.
Com el principal motor econòmic de la ciutat alcudienca que n'és, el turisme compta amb uns quaranta establiments turístics. Amb el pas del temps s'han anat augmentant, tal com també han augmentat els serveis turístics de la localitat, i han arribat a ser un dels principals de l'arxipèlag. Alcúdia gaudeix de moltes places turístiques, principalment de tres estrelles. Des de fa una dècada, Alcúdia té una petita planta d'hotels d'interior que són dels millors que podem trobar. Petits hotels de poques habitacions, on el tracte és encara molt més personalitzat i directe, i en la gran majoria dels casos els clients poden conèixer-hi els altres clients amb els quals acaben de relacionar-se.
Des de l'any1994, Alcúdia és unmunicipi ecoturístic. Des de l'any2004, Alcúdia aposta pel turisme actiu, amb una gran varietat d'empreses que proporcionen diverses activitats esportives. Des de 2008, Alcúdia també aposta per lamarxa nòrdica o Nordic Walking, per a la qual cosa creà en 2009 la primera planta de Nordic Walking reconeguda d'Espanya. A Alcúdia, han planificat rutes per a aquesta marxa per muntanyes, platges i camp. Gràcies al bon clima de què gaudeix durant tot l'any l'arxipèlag, en aquesta ciutat han projectat un atractiu pla per millorar-ne l'oferta complementària, principalment des de la primavera a la tardor, malgrat que —gràcies al bon temps que de vegades fa a l'hivern— també es pot gaudir d'aquest esport.
Alcúdia està molt bé comunicada per terra i per mar. Hi ha una companyia d'autobusos de línia, la Mallorca S.L., que té onze línies a l'estiu i dues línies a l'hivern. Hi ha tres estacions de taxis: Centre històric, Port, i Ciutat Blanca. Per mar hi ha dues companyies de vaixells,Baleària iIscomar Ferries, que uneixen Alcúdia ambMenorca iBarcelona. L'estació marítima d'Alcúdia és a mig quilòmetre del Passeig Marítim, d'on surten els autobusos locals per anar aPalma: exactament surten del carrer Coral. No hi ha cap línia que enllaci els dos llocs, però es pot trucar als taxis alcudiencs que hi fan d'enllaç. Hi ha la possibilitat que, en el futur, la companyia Autocars Mallorca tengui aturada a l'estació marítima. Tampoc no hi ha autocars de línia que vagin directes des d'Alcúdia fins a l'aeroport.
L'aeroport, a prop de Palma, es troba a tres quarts d'hora de cotxe de la localitat. L'autovia de Palma a Sa Pobla es troba a tan sols deu minuts de la vila. L'estació de tren més propera d'Alcúdia és a Sa Pobla, a 10 km. Hi ha un projecte d'estendre la xarxa de trens fins a la localitat en els propers dos o tres anys, que sense dubte serà un gran avanç per dur més passatgers i turistes. Es poden llogar cotxes, bicicletes i motos a Alcúdia, hi ha una dotzena derent-a-cars i bicicletes, i una companyia de lloguer de motos.
Pol·lència fou una de les dues ciutats que elsromans fundaren aMallorca després de la conquesta elsegle ii aC, juntament ambPalma. Pol·lència va ser uncampament romà fins a la dècada dels 70 delsegle i aC. Va ser llavors que, segons les excavacions alfòrum, es va reorganitzar l'urbanisme de la ciutat i es va monumentalitzar. Pol·lència fou una ciutat rica i pròspera, l'àrea conservada de la qual ocupa unes quinzehectàrees. No obstant això, la ciutat patí un incendi devastador alsegle iii i tal vegada un saqueig a mans delsvàndals i les terres de Pol·lència varen romandre parcialment o totalment despoblades, i la població medieval cristiana va establir-se en zones rurals.
Durant l'època islàmica, la població de l'actual terme d'Alcúdia se centrava en les diversesalqueries de la zona, entre les quals Guinyent i Alcúdia.
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
El primer nucli de població musulmana d'Alcúdia nasqué entorn de l'alqueria musulmana d'Alcúdia (en àrab vol dir 'el pujol'). No obstant això, la primera parròquia se situà a l'alqueria deGuinyent, situada devora la d'Alcúdia, i s'anomenà Sant Jaume de Guinyent. Però l'alqueria d'Alcúdia prengué més importància demogràfica i el1298 el reiJaume II de Mallorca va determinar que la nova vila se situaria entorn de l'alqueria d'Alcúdia i la parròquia es desplaçaria al nou nucli, si bé es mantendria l'advocació del sant. Per aquest motiu va comprar una casa, un tros de terra i un solar per a edificar l'església, la rectoria i el cementeri. Aquell mateix any, per orde del mateix rei, hom començà a bastir lesmurades, que foren acabades el1362 durant el regnat del reiPere IV d'Aragó.[6]
Després de laincorporació de Mallorca a laCorona d'Aragó l'any1229, el reiJaume I d'Aragó va dividir l'illa en 8 parts. Quatre romangueren en mans del mateix monarca i les quatre restants foren per als nobles que havien ajudat en la conquesta. Alcúdia quedà dins els territoris que pertanyien a Jaume I. El monarca atorgà plaça als cavallers de l'orde del Temple a Pollença i unes terres als afores d'Alcúdia (pel puig de St. Martí).
Jaume II també ordenà de comprar un terreny per fer-hi l'hospital militar d'Alcúdia, just davant de l'església parroquial de Sant Jaume, el qual és, actualment, el Museu Monogràfic dePol·lència.
Entre1348 i1350, època de laPesta Negra a Europa, la malaltia també arribà al port d'Alcúdia mitjançant les rates que anaven amb els vaixells. S'inicia així la propagació per l'illa. El primer alcudienc que cau d'aquesta malaltia era Guillem Brassa.[7] Era capità d'Alcúdia Guillem de Mosqueroles i el batlle en Bernat Moror.
El1450, amb laRevolta Forana dels Agermanats, els alcudiencs s'enfrontaren contra els agermanats de laPart Forana, en contra de la revolta esclatada. Va haver-hi un grup que va voler estar de part dels agermanats encapçalats per Miquel Renovard que eren partidaris de la revolta contra Palma.
El21 de febrer de1507 elSant Crist d'Alcúdia fa el seu primer miracle. Temps de penúria, sequera i fam a Mallorca. A partir que el Sant Crist començà a suar sang i aigua, començà les pluges i una bona època de collites. Més endavant s'establí que cada26 de juliol de cada tres anys se celebri a Alcúdia la coneguda processó del Sant Crist d'Alcúdia.
En novembre de1521 Alcúdia és assetjada pels agermanats. Darrere de les murades molta gent es refugià, sobretot nobles i rics homes de Mallorca.Carles I d'Espanya declarà als agermanats rebels a la seva autoritat. Pagesia i menestrals intentaren entrar per la força dins les murades d'Alcúdia. El1522 resistí diversos setges delsagermanats, comandats per enJoanot Colom.
El18 de juliol de1523, l'Emperador Carles V atorgà a Alcúdia de títol de: "Ciutat Fidelíssima a l'emperador".[2] El1525 arriben les exempcions fiscals i un seguit de plets amb les autoritats del Regne de Mallorca que s'hi oposaven.
El4 de juny de1535 arribà a Alcúdia amb els seus galions quan anava a participar en laJornada de Tunis. Durant aquell any es començaria els fonaments del convent deSant Francesc d'Assís a Alcúdia. En1542 el rei visità Palma i historiadors diuen que el rei va visitar també aquesta localitat. (Visita de l'emperador Carles V a Alcúdia).[8] En1551 desembarcaren els turcs al Cap des Pinar d'Alcúdia, D. Bartomeu Maura, capità alcudienc s'enfrontà als turcs amb 150 alcudiencs aconseguint la victòria. Posteriorment el 18 de maig de1558 els pirates turcs tornaren a Alcúdia i D. Felip Fuster, nou capità alcudienc, acompanyat pel capità Mateu de Pachs lluitaren per fer-los enfora. Moriren a conseqüència d'aquella lluita. En1551-1558 els atacs turcs al Cap del Pinar i la Victòria que tindran atemorida la població. En1566 es construeix latorre de la Talaia d'Alcúdia. En1567 es fundà a Alcúdia el convent de Sant Francesc i de la Nostra Senyora de Jesús de la ciutat d'Alcúdia. Destruït a partir de 1835. El fundador del convent fou el conegut religiós relacionat amb l'emperador Carles V, Mn. Joan Crespí. El monarca l'encomanà que ajudàs en diferents focs de rebel·lia d'aquella època.El1568 es construeix la sagristia i el campanar.
El1570 es construeixen lescreus de terme. En1588 es crea el gremi d'artesans d'Alcúdia. En1590 és l'any de la concessió de morbers propis que autoritzen la càrrega i descàrrega de vaixells. Set anys després arribaran la creació del gremi dels teixidors dellana illi. En1598 es projecta el recinte de la segona murada i latorre major d'Alcanada.
En 1714 Alcúdia envià pólvora i queviures cap aBarcelona, que era assetjada per les tropes borbòniques durant laGuerra de Successió.
El1715 amb la guerra de successió, Alcúdia intenta pactar una capitulació, davant el seu delegat del rei, el cavaller Dasfeld o D'Asfeld, ja que el nou reiFelip V de Borbó és nomenat rei d'Espanya davant el seu opositor, l'emperadorCarles VI d'Habsburg.
A partir de1717 es va nomenar nou governador d'Alcúdia, D. Josep de Mariconda, un fet que va agreujar encara més la situació per la qual passava Alcúdia en temps de la guerra de Successió Espanyola. Mariconda passà a la història pel seu comportament autoritari i orgullós principalment. Aquest home va fer moltes injustícies a Alcúdia.
Entre1815 i1820 arribà a Alcúdia el conegut polític espanyol,Agustín Argüelles Álvarez, un lliberal i diputat a les Corts. A Alcúdia estarà confinat amb altres presoners polítics per orde del reiFerran VII que en1814 imposar el poder absolutista. Argüelles va participar en laConstitució de Cadis de1812.
En1870 arriba a Mallorca la febre groga. Aquesta malaltia començà a la ciutat de Palma i aviat s'estengué per la resta de l'illa. Alcúdia se salvaguardà de l'epidèmia gràcies a les seves murades i al tancament de totes les portes principals de la ciutat, llevat de la porta de Mallorca que quedaria custodiada per dos homes nomenats pel municipi alcudienc, per controlar a totes les persones que havien d'entrar a Alcúdia i havien de presentar una butlleta de sanitat en la qual deia si havien passat les inspeccions sanitàries per viatjar.
El1940 comença l'esbucament de les murades. El batlle d'aleshores decideix esbucar les murades després de la guerra civil espanyola. La gent es moria de fam i no tenien treball, causant molts aturats. El batle fou més tard engegat d'Alcúdia.
Els llinatges mallorquins més comuns d'Alcúdia sónSerra,Ferrer,Cifre,Llompart iBennàssar (Bennàsar).[10]
|
|
.svg)
.jpg)
