| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Alcoi | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 60.372(2024) (464,9hab./km²) | ||||
| Gentilici | alcoiana, alcoià | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 129,86 km² | ||||
| Altitud | 561 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Sant Jordi,Maur iMare de Déu dels Lliris | ||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Antonio Alfonso Francés Pérez(2011–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 03801–03804 i 03818 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03009 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03009 | ||||
| Lloc web | alcoi.org | ||||
 | |||||
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy)[1] és unaciutat dePaís Valencià, capital de lacomarca de l'Alcoià i cap de partit judicial. És la sisena ciutat més poblada de laprovíncia d'Alacant malgrat la seua orografia. És al nord de laprovíncia d'Alacant i forma part de lesComarques Centrals.
| Bocairent | Cocentaina Bocairent | Cocentaina |
| Banyeres de Mariola Bocairent |  | Cocentaina Penàguila |
| Ibi Onil | La Torre de les Maçanes Xixona Ibi | Benifallim La Torre de les Maçanes |
El seu terme municipal limita amb laprovíncia de València pelterme municipal deBocairent, a laserra de Mariola, i amb els termes municipals deBanyeres de Mariola,Benifallim,Bocairent,Cocentaina,Ibi,Onil,Penàguila,la Torre de les Maçanes iXixona.
Fundada el17 de maig de1256 per a controlar la ruta d'Alacant aXàtiva i deVillena aCocentaina, la ciutat va ser pionera en laRevolució Industrial en la Comunitat Valenciana dins els sectorstèxtil,paperer i metal·lúrgic. El nucli antic d'Alcoi és herència de l'urbanisme que es va desenrotllar durant la segona mitat del segle xix i principis del sigle xx, si bé les seues cases i carrers estan condicionats per actuacions anteriors. Al llarg de les darreresdècades, s'ha anat diversificant el sectorservicis i un nouvingutturisme d'interior.
El document més antic que fa referència al topònim Alcoi és elLlibre del Repartiment de1248, que anomena el riuSerpis Alchoy: "Inter rivum de Alchoy et rivum de Colzentaina".[2] L'origen de la seua etimologia no està ben definit; hi ha tres possibilitats:Coromines defén l'origenàrab i creu que prové d'al-qaui, que vol dir 'el fort', 'el ric', 'el poblat'. No obstant això, l'arabistaCarme Barceló Torres apunta que en aquests casos s'utilitza el gènere femení; per tant, es diriaal-qaw-wíyya, i la seuatranscripció al llatí seriaAlcavia oAlcovia.[2] Tant el diccionariAlcover-Moll[3] com elfilòlegEnric Moreu-Rey apunten la possibilitat de la seua procedènciallatina al vincularcollis, 'coll', amb l'article àrabal-:Alcollis.[2] La tercera opció és la procedènciaibèrica, defensada perRemigio Vicedo, Juan Faus i Josep Tormo entre d'altres. Joan Antoni Sempere proposa que és el resultat de la combinació d'ILI i CUGI,Ilicugi, que voldria dir "camp del poble".[2]
Quant a la grafia, entre els segles xiii ixvi apareix escrit tant amb la formaAlcoy comAlchoy.[2] Més tard, al segle xvii, es comença a emprar majoritàriament la formaAlcoy però també apareixen de manera esporàdica les formesAlcoi iAlcodii, que és una reconstrucció llatinista dels escrivans.[2] Després de ladesfeta d'Almansa, elrègim borbònic imposa l'ús delcastellà en la documentació oficial als territoris delRegne de València, i el1815, amb la fixació de l'ús actual de les grafiesy/i encastellà, es reforçà l'ús del topònim Alcoy.[2] Avui en dia, encatalà Alcoi s'escriu ambi llatina, adaptant-lo a lesnormes de Castelló de1932;[2] l'ús d'aquesta forma es generalitzà a finals dels anys setanta i de ladècada dels vuitanta.[2] Un dels primers erudits que usa la formaAlcoi és l'arqueòlegCamil Visedo Moltó (1876-1958) en"Un enterrament prehistòric al barranc del Cinc (Alcoi)", edició de l'any1937 de l'Institut d'Estudis Valencians.[4]
Al terme municipal s'hi troben diversos testimonis prehistòrics; un dels més antics és eljaciment mosterià del Salt. A les muntanyes situades al voltant de la població hi va haver poblament d'alturaibèric, així com petits assentaments rurals ibers iromans. A la zona es trobaven diverses alqueriessarraïnes disperses, dins i fora de l'actual nucli urbà, dependents de l'enclavament fortificat del Castellar, sota el control polític de laTaifa de Dénia.[5]
És el17 de maig de1256 quanEiximén Pérez d'Arenós, lloctinent i procurador deJaume I, va promulgar la carta de poblament d'Alcoi aXàtiva. La vila va anar creixent darrere el seu recinte emmurallat i les alqueries musulmanes de la zona van desaparèixer quasi immediatament fins a quedar tan sols les de Barxell i Xirillent, a les terres altes, controlades pelcastell de Barxell. La seua fundació responia a la voluntat de controlar la ruta d'Alacant, Regne de Castella en aquells temps, a Xàtiva i deVillena aCocentaina, així com la propera frontera ambCastella.
Tal com es va demostrar el juny de 2002,[6] per part de l'investigador Enrique S. Ribelles, l'atac a la ciutat d'Alcoi de les tropes benimerines comandades pel cabdillAl-Azraq es va produir el 5 de maig de 1276. Investigadors com Ricard Bañó i Armiñana o Josep Torró van determinar queAl-Azraq va realitzar conjuntament amb les tropes benimerines un primer atac a un lloc indeterminat d'Alcoi. A aquest primer atac va morir Al-Azraq i les tropesmusulmanes es van retirar direcció al sud i van esperar a les tropes cristianes a la Canal -actual zona del Puig-, ja que les tropes defensores, en veure mort Al-Azraq i retirar-se els moros van perdre la cautela i van eixir en persecució de les tropes sarraïnes segons es relata al Registre de Cancilleria delRei Jaume I. Els musulmans esperant-los a la Canal els van fer una emboscada i va ser quan els cristians varen ser totalment derrotats.
Els cavallers musulmans a ordre d'Al-Azraq muntaven en cavalls amb estreps curts, cavalcaven quasi agenollats i els rossins anaven lliures d'armadura el que els donava major agilitat i rapidesa que no els genets i cavalls cristians que anaven, en la seua majoria, protegits amb cota de malla i metalls i que provocaven que foren genets lents i maldestres.
Actualment lacommemoració d'aquesta batalla se celebra, tradicionalment, els dies 22, 23 i 24 d'abril, i s'evoca que, segons la tradició, en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura deSant Jordi a lloms d'un cavall sobre les muralles de la ciutat i que la seua figura va decidir el resultat de la Batalla. Aquesta adoració alcoiana a Sant Jordi prové, amb tota seguretat, pel fet que els repobladors d''Alcoi foren d'origen català, concretament de terreslleidatanes. Territori, el català, que tradicionalment professa una gran estima a la figura deSant Jordi.
Pere III el Cerimoniós va atorgar Alcoi aRoger de Llúria. Sota el seu senyoratge, als segles xiii ixiv començaren a prosperar les agrupacions tèxtils gremials. El desenvolupament de la manufactura de la llana va atraure gent de la rodalia a instal·lar-se a Alcoi.Alfons el Magnànim la va incorporar a laCorona d'Aragó el1447.
La ciutat fou afectada per l'expulsió dels moriscos el1609, que s'hi varen resistir radicalment. També foren greus les repercussions de lasegona Germania alsegle xvii. Durant laguerra de Successió espanyola Alcoi es posà al costat dels Àustries i fou ocupada el1708 després d'un llargsetge del marquès d'Asfeld. Com a resultat, el comandant dels maulets, Francesc Perera, hi fou executat.[7] En laguerra del Francés, el general anglés aliat Wittingham hi derrotà les tropes napoleòniques.
Durant la primera meitat del segle xix començà un fort desenvolupament industrial fins que la ciutat va esdevenir escenari d'importants moviments obrers. L'exemple més clar és l'atacluddita de 1821, en què més d'un miler de camperols i jornalers dels pobles veïns que cardaven i filaven llana a les seues cases van assaltar la ciutat i vandestruir 17 màquines, la primera acció d'aquest tipus en tot el territori espanyol. En1844 la vila va rebre el títol deleal ciudad, atorgat per la reinaIsabel II d'Espanya, per la seua lleialtat durant laPrimera Guerra Carlina. Entre1873 i1876 va viure episodis revolucionaris (larevolució del Petroli) i els obrers arribaren a dominar la ciutat eljuliol de1873 en el decurs d'una vaga general iniciada per reclamacions salarials que va esdevenir un veritable motí contra l'alcalde Agustí Albors (Pelletes). Els obrers s'apoderaren de l'edifici municipal, Albors va morir i durant tres dies la ciutat va ser governada per un Comitè de Salut Pública revolucionari presidit perSeverino Albarracín. Finalment intervingué l'exèrcit i la ciutat fou ocupada militarment.
La industrialització va donar lloc a la formació fora del nucli antic de la població de barris obrers perifèrics comSanta Rosa il'eixample, al voltant de la carretera Alcoi-Xàtiva, i més tardel Viaducte, laZona Nord iBatoi.
Durant ladictadura de Primo de Rivera, laSegona República i laGuerra Civil, fou una plaça forta delsocialisme i l'anarcosindicalisme.
A partir dels anys1950 la ciutat va atraure una immigració important. A les indústries tèxtil, paperera i metal·lúrgica es va unir l'alimentària (dolços, licors, olives farcides) i més avant la perfumera.
Alcoi està situada en una vall, lafoia d'Alcoi, envoltada de muntanyes que oscil·len dels 1.000 als 1.300 metres. Situada en la conjunció dels rius Polop, Barxell o Riquer, Uxola, Benissaidó i Molinar, elSerpis o riu d'Alcoi pren el seu nom a l'eixida de la ciutat.
Dintre de la ciutat es formen una sèrie de valls molt estretes situades prop dels 500 metres d'altura, que fan que se la conegui com "la Ciutat dels Ponts". Geogràficament es troba completament aïllada de les zones de costa properes.
El territori està format per materials calcaris o carbonatats (calcàries,dolomies imargues). Les dues primeres componen la majoria de les serres del municipi, datades delCretaci i elPaleogen, amb algun aflorament d'algeps iargiles de color rogenc delTriàsic. Gràcies a aquesta composició el terme municipal es troba esguitat de fonts (la Salut, Xorrador, Quinzet, Regadiu, Vicari, Barxell, Molinar, Font Roja, etc.). Les valls estan ocupades per margues delMiocé de centenars de metres de grossària en alguns punts.[8]
Alcoi presenta unclima mediterrani amb un lleuger matíscontinental per la relativa altura mitjana existent, de 450 a 600 metres en el nucli urbà i de 450 a 1350 metres al terme municipal. Es caracteritza per tindre unhivern fred: 7,5 °C de mitjana algener i 25 dies de gelada als punts de més alçada; ocasionalment es presenten precipitacions en forma deneu als cims i en menor grau a la ciutat.[9] A l'estiu es registra unatemperatura mitjana de 23,5 °C i màximes aljuliol i l'agost de 43 °C.
La temperatura mitjana anual a Alcoi és de 14,6 °C i el nombre d'hores de sol és de 2.600 a l'any, un dels valors més baixos de la província. Lapluviometria és variable; habitualment s'hi assoleixen entre 350 i 850 mm, amb un valor màxim de 1.120 mm en1986 i un mínim de 209 mm en1952. La mitjana de dies de pluja és de 55,5 dies, i lespluges torrencials són un fenomen habitual a la zona.[10]
La ciutat està envoltada per les muntanyes següents: les ombries delMenejador, alcarrascar de la Font Roja (1.352 m); laserra dels Plans, ala Carrasqueta (1.330 m); elBiscoi (1.162 m) i l'Ull del Moro (1.051 m), a la Serreta, junt amb la solana de laserra de Mariola (1.131 m als Talecons); l'alt de les Pedreres (1.057 m); Sant Cristòfol (920 m), i el Castellar, amb 870 metres[12]
El contrapunt a lesmuntanyes són lesvalls, que alternen amb aquestes (Polop, Barxell, la Canal, la Rambla, Regadiu, Molinar, etc.)[8] i confluïxen al barranc central que partix Alcoi en dos.
Al terme municipal predominen els pendents entre el 7-15% i el 15-30% en piemonts i vessants intermedis. A la part culminant de les serres, escorrancades i barrancs, fins i tot dins la ciutat, els pendents sobrepassen el 30%.[12] Per la seua situació, la població és ideal per la pràctica delsenderisme.
.jpg)
La vegetació conserva restes delbosc autòcton mediterrani, principalment al carrascar de la Font Roja, amb exemplars arboris d'alzines (Quercus ilex),teixos (Taxus baccata),aurons (Acer granatense),freixes (Fraxinus ornus),galers (Quercus faginea),roures,moixeres (Sorbus torminalis), i arbustives com elginebre (Juniperus communis), elmarfull(Viburnum tinus) i lesvioletes (Viola odorata). El bosc primigeni està dominat per lacarrasca (Quercus ilex rotundifolia), un estrat molt ric en matolls i lianes, i una vasta varietat d'herbes aromàtiques. En altres masses forestals de repoblació predominen lespinedes, amb la presència delpi blanc (Pinus halepensis) en detriment delpi pinyoner (Pinus pinnea) i delpinastre (Pinus pinaster); els pins suposen el 85% del total dels boscos.
LaFont Roja ja estava protegida per les lleis en elsegle xvi. La zona presenta una forta resistència a la desertificació i a l'erosió malgrat la seua proximitat a zones completament desertificades de laprovíncia d'Alacant i de les pluges torrencials típiques de la zona. El perill més gran són els incendis forestals, per la qual cosa tot el terme municipal disposa de mitjans de prevenció de laConselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. L'especulació urbanística és una amenaça recurrent.[13][14]
Dins la ciutat i la Font Roja es poden veure exemplars d'oms amb senyals de resistència a lagrafiosi, amb rebrots en èpoques de pluja i temperatures poc extremes. Es conserven alguns boscos de ribera per tot el terme; la majoria sónxopades osalzedes.
La fauna manté al terme municipal un grau de diversitat destacat gràcies als boscos amb molta presència d'invertebrats,rèptils iaus. S'ha de destacar la presència d'àguiles de panxa blanca i debrufolde. També hi són presentsgenetes,gats salvatges,sargantanes de cua llarga ofardatxos ocel·lats,colobres bastardes,serps llises,d'aigua, etc. Hi abunda elporc senglar i també és destacable la població devoltors.[15]
A la ciutat hi ha cinc escoles infantils, tres de les quals municipals (l'Escola Infantil Batoi, l'Escola Infantil Jesuset del Miracle i l'Escola Infantil Zona Nord); una, de la Conselleria (l'Escola Infantil el Partidor), i una de concertada (l'Escola Infantil el Salvador).
També hi ha quatre centres públics d'educació primària (el Romeral, l'Horta Major, el Miguel Hernández i el Sant Vicent) i quatre de secundària (l'IES Andreu Sempere, l'IES Batoi, l'IES Cotes Baixes i l'IES Pare Eduard Vitòria).
Quant a centres concertats de primària i secundària, hi ha el Josep Arnauda, la Presentació, la Salle, les Esclaves SCJ, el Santa Anna, el Salesià Joan XXIII, el Salesià Sant Vicent Ferrer, el Sant Roc Primària, el Sant Roc Secundària i el col·legi Sant Vicent de Paül.
Altres ofertes educatives són l'Escola de Belles Arts, el Servei de Formació del Professorat (CEFIRE), el Conservatori Elemental de Dansa, el Conservatori de Música Joan Cantó, l'Escola d'Art Superior de Disseny, l'Escola Oficial d'Idiomes, l'EPA Orosia Silvestre per adults, l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi (EPSA) de laUniversitat Politècnica de València, la Residència Comarcal El Teix, el Servei Psicopedagògic Escolar (SPE) i el centre Tomàs Llàcer d'educació especial.
La Residència Comarcal El Teix atén xiquets i adolescents amb problemes familiars greus. Amb les primeries del segle xx, l'industrial alcoià Carlos Pérez va construir l'edifici, conegut en el seu moment com a xalet de Carlos Pérez.[16] Després de laGuerra Civil espanyola va passar a ser una llar escola que, amb el nom de la Mare de Déu del Miracle, atenia cent xiquetes amb dificultats familiars. El centre va pertànyer inicialment a l'auxili social. En aquella època es va fer famós l'apel·latiu dela Gota de la Leche. El 1982 es va transferir a laGeneralitat Valenciana, i es va encarregar la seua gestió a la Direcció General de Servicis Socials de la Conselleria de Benestar Social.
LaUniversitat Politècnica de València està representada per l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi; de les seues instal·lacions destaquen tres edificis emblemàtics a la ciutat: l'edifici Viaducte, l'edifici Carbonell i l'edifici Ferrándiz.
L'edifici Viaducte era un antic hospital construït pocs mesos després de l'inici de laguerra. Tant aNoruega com aSuècia es van constituir comitès d'ajuda aEspanya impulsats per organitzacions socials i polítiques de variada naturalesa, generalment progressista, que van recaptar fons monetaris per oferir ajuda humanitària al poble espanyol. Gràcies a esta recaptació popular va ser possible l'ajuda humanitària escandinava, que a laprimavera de1937 va crear a Alcoi l'Hospital Suec-Noruec.
L'any2006, l'EPSA, després d'una completa rehabilitació, va inaugurar el seu nouedifici Carbonell, cosa que consolidava el campus d'Alcoi, junt amb l'edifici Ferrándiz, que antigament acollia unes fàbriques tèxtils. LaUPV té plans de construir una zona esportiva i altres serveis universitaris per complementar l'oferta d'aquests dos edificis.
La ciutat té cinc centres de salut: el Centre Comarcal de Salut, el centre d'atenció pediàtrica, el centre de salut La Bassa, el centre de salut La Fàbrica i el centre de salut La Plaça, que acull el centre de salut sexual i reproductiva. També hi ha dos hospitals (l'Hospital Preventori, a Sant Cristòfol, a laserra de Mariola), i el Verge dels Lliris), instal·lacions de la Creu Roja, una unitat d'alcoholisme i una unitat d'emergències del SAMU 112.
|
 |
A l'antic escorxador municipal, projecte de Timoteu Briet (1911),[17] part de les seues instal·lacions acullen actualment el complex esportiu Eduardo Latorre, amb piscina climatitzada de 25 x 18,63 m, de vuit carrers, piscina climatitzada d'ús polivalent, sala de fitness, sales polivalents, saunes, jacuzzis, hidromassatges i piscina infantil.[18]
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per unatopografia accidentada. Diverses obres públiques d'autovia com la variant de la circumval·lació de la ciutat a l'A-7 finalitzada el 28 d'octubre de2011[19] apropen Alcoi a la costa, especialment aAlacant iBenidorm. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis) comunica la ciutat ambAlacant pelsud i ambXàtiva-València pelnord, amb enllaços a la A-3. Alcoi es connecta ambBenilloba amb la CV-70, ambBocairent amb la CV-794 i ambBanyeres gràcies a la CV-795.
La xarxa viària es complementa amb el ferrocarrilAlcoi-Xàtiva-València. Antigament també tenia enllaços de ferrocarril ambGandia i ambVillena.[20]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alcoi té a disposició dels ciutadans una xarxa de set línies d'autobusos públics gestionada per l'empresa Transport Urbà d'Alcoi Societat Anònima (TUASA), del Grup SuBús. Els autobusos passen per tots els barris de la ciutat.
Tres companyies d'autobusos interurbans connecten Alcoi amb les comarques properes i amb les ciutats d'Alacant iValència.
Des de la seua fundació Alcoi va passar de ser una vila de no més de 150 habitants el1300 a tenir 30.000 habitants el1877. Al voltant delssegles XIX i la primera meitat delsegle xx rep una gran quantitat d'immigració com a mà d'obra per les indústries, primer dels pobles circumdants i més tard d'altres zones, principalment de l'est d'Andalusia,Múrcia i la província d'Albacete.[21] A causa del procés dereconversió industrial, la població de laciutat es manté més o menys estable des de l'any1970, amb un màxim de població de 65.908 habitants l'any1981. Durant el període 2000-2005 la població ha augmentat 508 habitants gràcies a la immigració.[22]
Evolució demogràfica (des de 1842):Censos de població[23]
A data de 2022, Alcoi tenia 58.960 habitants (INE).[24]
| any | habitants |
|---|---|
| 1842 | 19.697 |
| 1857 | 25.315 |
| 1860 | 25.196 |
| 1877 | 32.186 |
| 1887 | 29.952 |
| 1897 | 30.118 |
| 1900 | 31.578 |
| 1910 | 33.383 |
| 1920 | 36.450 |
| 1930 | 39.002 |
| 1940 | 44.124 |
| 1950 | 42.454 |
| 1960 | 50.531 |
| 1970 | 61.061 |
| 1981 | 66.396 |
| 1991 | 65.514 |
| 2000 | 60.423 |
| 2010 | 61.417 |
| 2020 | 59.354 |
A la ciutat hi ha un 8,58% depoblació estrangera (2011),[25] proporció molt baixa si es compara amb la mitjana provincial, que és del 23,1% (2007),[26] o nacional, del 15,5% (2008).[27] Els residents estrangers són fonamentalment romanesos (20,31%), equatorians (18,56%) i marroquins (12,56%).[28] La poca presència d'immigració es deu en part a la crisi industrial i al trasllat de moltes indústries a altres poblacions comCocentaina oMuro d'Alcoi.
Població per nivell d'estudis. Residents en habitatges familiars per nivell d'estudis (2006):[29] no saben llegir ni escriure, 8.763; inferior al graduat escolar, 24.351; graduat escolar o equivalent, 19.040; batxiller, FP2 o superior, 11.448.
 |  |
Gràcies alLlibre padró1744-1784 se sap que cap a1750 la població activa industrial supera l'agrícola, i Alcoi passa a ser dependent de les poblacions pròximes en matèria agrícola i ramadera.[31] A pesar de l'escàs cabal dels seus rius, es creen grans nuclis industrials que aprofiten la força motriu de les seues aigües, i això provoca l'aparició de partides industrials dins del nucli urbà mateix.
Tradicionalment la indústriatèxtil ha estat la primera font de riquesa d'Alcoi. El primer gremi que es coneix en la ciutat data de1561, quan és autoritzat pel governador de València, i apareix inclús abans que els deSabadell iTerrassa, tradicionalment molt més forts econòmicament.[32] La crisi al sectortèxtil s'ha unit a la pràctica desaparició de les indústries delpaper i metal·lúrgiques tradicionals, i ara la ciutat es troba en plena reconversió. En els últims anys el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s'ha reduït dràsticament, i ha estat notòria la reducció de llocs de treball en sectors tradicionals de la ciutat,[33] ja siga pel tancament d'empreses o pel trasllat a altres poblacions properes.
Alcoi iBocairent són els dos centres tèxtils històrics de la zona, als quals s'han unitOntinyent,Banyeres de Mariola,Cocentaina,Biar,Albaida,Benilloba… A aquests municipis s'hi ha traslladat molta producció a causa de la tradicional falta de sòl industrial a la ciutat per la seua orografia; també hi han contribuït les polítiques d'ajuda a les empreses adoptades pels municipis pròxims. L'eix industrial Alcoi-Ontinyent-Gandia pateix actualment les conseqüències d'una greu crisi per la competència de productes provinents sobretot de laXina. Per sobreviure, el sector ha de bolcar-se en la investigació i sobretot optar per ser referent de qualitat.[34] Actualment els productes no tèxtils tenen més pes en l'economia alcoiana.[32]
Els altres dos sectors tradicionals són elmetal·lúrgic i elpaperer, ambdós molt reduïts en comparació alssegles XIX ixx.
Vegeu també:el Molinar d'Alcoi,els Tints iel Tossal
La indústria del paper i cartó va començar la seua producció almenys al segle xiv,[35] utilitzantcanyes,lli, draps o cordes per la fabricació de naips; més tard s'hi elaboraren tota mena de derivats del cartó o del paper. Per la seua importància, Alcoi competia amb ciutats comBasilea oNuremberg.[35] Al segle xix es va convertir en el centre paperer més important d'Espanya quant a nombre de factories; aquí es van inventar els llibrets de paper de fumar.[35] Ja alsegle xx els molins es fusionen o són absorbits per grans empreses del sector, cosa que fa que desapareguin quasi completament de la ciutat. Va destacar l'empresaPapeleras Reunidas.[36]
En l'actualitat s'elaboren envasos de cartó, cons per al tèxtil o paper continu per ordinador. Cal ressaltar l'edició de llibres, amb una gran activitat, a més de la impressió d'envasos i etiquetes.[35]
 |  |
La indústria metal·lúrgica es remunta al segle xi, però és en els seglesxix ixx quan prolifera gràcies a la construcció de la maquinària necessària per als sectors tèxtil i paperer. També es fabrica maquinària agrícola, calderes o maquinària per espinyolar l'oliva. En l'actualitat gran part de la producció se centra en petites peces de mobiliari urbà com són tapes de clavegueram, reixes de desguàs, etc., així com en peces per subministraments industrials.[35]
Actualment el sector químic (cosmètica i articles de neteja), la construcció de maquinària d'embalatge per la indústria alimentària i el sector alimentari (olives farcides, productes carnis, pastisseria i licors i aiguardents), així com la indústria auxiliar relativa a les festes de moros i cristians, formen part de l'activitat econòmica alcoiana.[35]
Les places hoteleres han passat de ser menys de 200 el 1997 a quasi 500 el 2006, repartides entre dos hotels de 3 i 4 estreles, un hostal i un alberg,[40] més quatre masos dedicats al turisme rural.[41] L'oferta hotelera és puntualment baixa en les festes demoros i cristians, en què la ciutat pot duplicar la seua població. L'oferta existent està basada en l'explotació del turisme d'un dia provinent deBenidorm oAlacant, com és el cas deel Castell de Guadalest.
Hi ha 57 restaurants i 10 cafeteries.[40]
Treball. Ocupats per situació professional (2001):[43] empresaris, 3.666; empleats, 19.670; membres d'una cooperativa, 53; persones dependents de l'ajuda familiar 75. L'atur registrat per sectors el31 de març de2009 era el següent: agricultura, 0,81%; construcció, 13,67%; indústria, 28,24%; serveis, 49,72%, i gent sense ocupació anterior, 7,56%.
Parc de vehicles. L'any 2008 el total de vehicles era de 38.401, quantitat que suposa una mitjana de 0,61 vehicles per habitant.
Alcoi està format per un nucli central de set barris principals més sis entitats de població disseminades pel seuterme municipal, així com antigues partides industrials situades dins de la ciutat. Aquests barris són:Batoi,Centre —amb elbarri de la Sang—,el Viaducte,l'Eixample,Santa Rosa,zona Alta izona Nord, en la qual s'integren els barris de Caramanxel, la Clau, Joan XXIII i Font Dolça,[44] les partides de Barxell, la Canal Alta, la Canal Baixa, Cotes Altes, Cotes Baixes, l'Horta Major, les Llacunes, Mariola, els Pagos, Polop Alt, Polop Baix, la Rambla Alta, la Rambla Baixa, el Regadiu, Riquer Alt, Riquer Baix, el Salt, Sant Benet Alt i Sant Benet Baix, les subpartides dels Llençols,els Tints,el Tossal, Gormaig, les Mascarelles, Xirillent,[45] etc., i els polígons Cotes Baixes, Cotes Altes, la Beniata, els Realets, Sant Benet i un nou projecte a la Canal que ha despertat una certa polèmica per l'impacte ecològic que pot tindre.[46][47][48]
La població es concentra sobretot a la zona Nord, Santa Rosa i l'Eixample, tres barris relativament moderns que acullen fins al 74% dels habitants de la ciutat. Disseminades per les serres que envolten Alcoi, trobem les urbanitzacions ientitats de població de Baradello-Sargento, Cases del Salt, l'Estepar, Font Roja, Montesol i Sol i Camp.[49]
El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 12 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 delPartit Popular (PP), 2 deCompromís per Alcoi (Compromís), 2 deCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 dePodem, 2 deGuanyar Alcoi-Esquerra Unida-Seguim Endavant (GA-EUPV:SE) i 1 deVox.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Antonio Francés Pérez | 8.833 | 30,24% | 9 ( -3) | |
| Partit Popular |  | Carlos Pastor Ventura | 8.810 | 30,16% | 8 ( +4) | |
| Compromís per Alcoi |  | Alexandre Cerradelo García | 3.595 | 12,31% | 3 (+1) | |
| Vox |  | David Abad Giner | 3.179 | 10,88% | 3 (+2) | |
| Guanyar Alcoi-Esquerra Unida: Endavant | Sergi Rodríguez Castelló | 2.600 | 8,90% | 2 ( ) | ||
| Altres candidatures[a] |  | 2.197 | 7,53% | 0 ( -4) | ||
| Vots en blanc | | 519 | 1,7% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 29.733 | 100 % | 25 | |||
| Vots nuls | 549 | |||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 30.282 | 65,8%** | ||||
| Abstenció | 15.715* | 34,2%** | ||||
| Total cens electoral | 45.997* | 100 %** | ||||
| Alcalde:Antonio Francés Pérez (PSPV) (17/06/2023) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (12 vots de PSPV (9) i Compromís (3)[50]) | ||||||
| Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
L'evolució en el repartiment delsregidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:
 | |||||||||||||
| Candidatura | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |
| PSPV-PSOE | 11 | 18 | 15 | 16 | 11 | 10 | 8 | 9 | 7 | 9 | 12 | 9 | |
| AP /PP[b] | 0 | 6 | 5 | 6 | 10 | 12 | 13 | 13 | 11 | 4 | 4 | 8 | |
| Bloc /Compromís[c] | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | 2 | 5 | 3 | 2 | 3 | |||
| Vox | 1 | 3 | |||||||||||
| PCE /EUPV /GA-AC[d] | 4 | 1 | 2 | 3 | 4 | 2 | 3 | 1 | 2 | 5 | 2 | 2 | |
| CET /Podem[e] | 0 | 2 | 0 | ||||||||||
| Cs | 4 | 2 | 0 | ||||||||||
| PDNE | 1 | ||||||||||||
| CDS | 0 | 3 | 0 | ||||||||||
| UCD | 10 | ||||||||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior[51] | |||||||||||||
Des de2011 l'alcalde d'Alcoi ésAntonio Francés Pérez dePSPV.[52][53]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Josep Sanus Tormo | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Josep Sanus Tormo | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Josep Sanus Tormo | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Josep Sanus Tormo | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Josep Sanus Tormo | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep Sanus Tormo Miguel Peralta Viñes | PSPV-PSOE PP | 03/07/1999 28/07/2000 | Dimissió/renúncia -- |
| 2003–2007 | Miguel Peralta Viñes Jordi Sedano Delgado | PP PP | 14/06/2003 27/06/2003 | Incompatibilitat -- |
| 2007–2011 | Jordi Sedano Delgado | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Antonio Francés Pérez | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Antonio Francés Pérez | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Antonio Francés Pérez | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Antonio Francés Pérez | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[53] | ||||
Fa 49 anys que l'Ajuntament d'Alcoi entrega la distinció de la Medalla d'Or, concretament des de1959. La decisió correspon a la Junta de Portaveus, que fins al moment ha entregat un total de 15 distincions. Només es poden concedir un total de 10 medalles, que són vitalícies quan es tracta de persones i que en el cas d'institucions tenen una validesa de deu anys.
Els guardonats en temps del franquisme foren el mateixFrancisco Franco (1959); Enrique Oltra Moltó,alcalde d'Alcoi, governador civil, president del Consell General de Col·legis Oficials de Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials el1963, l'Escola Tècnica de Pèrits Industrials (1967), laCaixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alcoi (1971), i eljesuïtafisicoquímicEduard Vitòria i Miralles, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, fill predilecte d'Alcoi, Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, Gran Creu d'Alfons X el Savi i medalla de l'associació Chimics Lovainenses (1973).
L'any1978, l'enginyer Fernando Reig va ser el primer guardonat des de la recuperació de lademocràcia. L'any1980 van rebre la distinció el Regiment d'Infanteria Biscaia 21, l'Institut Geològic i Miner d'Alcoi i elpoeta iassagistaJuan Gil-Albert. Van haver de passar catorze anys perquèOvidi Montllor la rebera, el1994.Mossén Cirilo Tormo,Don Cirilo, ja havia rebut el títol de fill adoptiu de la ciutat, cosa que no va impedir que fora guardonat. L'any1997 la rebia laUniversitat Politècnica de València al mateix temps que el seu rector, Justo Nieto Nieto, rebia simultàniament els honors de fill adoptiu d'Alcoi. L'Assemblea Local de laCreu Roja (1998), elcompositorAmando Blanquer Ponsoda[54] iRamón Castañer Segura,pintor, membre de l'Institut Alcoià de CulturaAndreu Sempere, catedràtic de Dibuix, soci d'honor del Centre Espanyol deBielefeld (Alemanya), majoral d'honor de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi, insígnia d'or del Cercle Industrial d'Alcoi, fill adoptiu d'Agres iabencerratge d'honor,[55] són els últims tres guardonats.
Cronistes oficials de la vila foren l'escriptor Antonio Vilaplana Sempere (1876-1888), els mossens Josep Vilaplana Gisbert (1888-1904) i Miguel Juliá Vilaplana (1904-1906) i elsperiodistes Julio Puig Pérez, (1906-1915) i Julio Andrés Valor (1917-1918). També ho han estatRemigio Vicedo Sanfelipe (1919-1937), mossén assassinat a laguerra civil, José Moya Moya (1940-1950), periodista i polític, i Rogelio Sanchis Llorens (1955-2007), historiador i catedràtic defrancés.
Dosparcs naturals afecten territorialment Alcoi: elcarrascar de la Font Roja i el de laserra de Mariola, als quals s'ha d'afegir elParatge Natural Municipal, conegut com elracó de Sant Bonaventura o els Canalons.
Altres dos paratges naturals emblemàtics pels alcoians estan situats tots dos a la solana de laserra de Mariola: el Salt i el barranc del Cint.
El Salt. El riuBarxell o Riquer discorre per una zona molt plana de la vall de la Troncal, sobre roquescalcàries, fins a trobar-se amb un tallat de vuitanta metres de desnivell. És habitual que el riu s'infiltre i reaparega a la base de la paret, però en època de pluges torrencials es genera una espectacular cascada. A la zona es troben molins del segle xix, així com la casa deJuan Gil-Albert i lesrestes arqueològiques del Salt.[56]
El barranc del Cint. El riu Cint o Benissaidó circulava per aquest barranc de parets verticals de més de dos-cents metres amb punts d'engorjada de tan sols dos metres d'amplada. Antigament, s'aprofitava com a camí aBocairent. El seu perfil forma una V, que és molt visible en la majoria de panoràmiques d'Alcoi.[57] En tractar-se del segon punt en importància d'abastiment d'aigua d'Alcoi, actualment el riu circula entubat.
Per altra banda, i molt a prop del parc natural de la Font Roja, elbrollador del Molinar és un paratge cobert de salts d'aigua naturals i artificials i engorjades de les quals se servien les antigues fàbriques de la zona per utilitzar la seua força hidràulica. Està situat a la rodalia del "barranc de la batalla", a la carreteraN-340 a l'eixida d'Alcoi direccióAlacant. S'usava ja en el segle xv per abastir d'aigua Alcoi i com a paratge d'oci als inicis del segle xx. Actualment no circula aigua al llit del riu per l'ús urbà de l'aqüífer. Algunes fàbriques de la zona es troben en procés de restauració dins dels plans per crear un camp d'arqueologia industrial.[58] El brollador natural està cobert per una cúpula modernista de1912 que empra la tècnica deltrencadís i que és un delssímbols del paratge i també de la ciutat.
.jpg)
A les muntanyes que envolten la ciutat es troben gran quantitat de jaciments arqueològics esguitats per tot el terme municipal. Els més antics daten delPaleolític, com són l'abric del Pastor iel Salt,[59] habitat per l'home de Neandertal i referent a escala mundial,[60] així com l'abric de la Falguera i la penya del Comptador,[59] de l'Epipaleolític. També hi ha jaciments delNeolític,[61]Eneolític,[61] i de l'edat del bronze; destaca lacova Foradada (abrics de la Sarga).[62]
De l'època ibèrica, les principals restes són els poblats ibèrics d'altura de la Serreta, el Puig i el Castellar i lanecròpolisromana de l'Horta Major.[63] El poblat fortificat del Castellar (al-Qüy), d'època islàmica, és un altre jaciment arqueològic destacat.[64]
Elcastell de Barxell,[65] del segle xii, va substituir l'enderrocat castell àrab del Castellar.[66] Per la seua situació formava part de la xarxa de castells fronterers amb elregne de Castella.
Dintre la ciutat destaquen latorre de Na Valora,[67] del (segle xiii), o elportal de Riquer, format per l'arc de Sant Roc, del segle xviii, i les torres deN'Aiça i latorre portal de Riquer, del segle xiv.[68] A més, té un baluard defensiu de laguerra de Successió. Latorre de l'Andana va ser integrada a la rehabilitació de la placeta de les Xiques. Tant les restes delportal del Castell i delportal de Penàguila, del segle xiii, com lacasa del Delme (segles XIV-XV), estan per restaurar.
Al terme municipal d'Alcoi es troben les ermites deSant Antoni Abat (segle xiv i segle xviii) iSant Cristòfol (segle XIV),[69] i les dePolop (segle xviii),Barxell iMariola.[70] Alcomplex industrial del Molinar es troba una ermita dedicada a la Verge del Pilar.[71]
L'antiga parròquia de Santa Maria, més coneguda com l'antic hospital, és el primer temple cristià de la població del qual es té notícies. Abandonat el seu ús com a església, l'edifici ha complert diverses funcions. Quasi contemporani a aquest és elconvent deSant Agustí, construït alsegle xiv al lloc on s'erigia el Castell Palau dels Llúria; del convent avui només se'n conserva el claustre (actual plaça de Dins),[72] d'estil neoclàssic, així com els seus fonaments i unarc gòtic.Encara que l'actualesglésia de Sant Jordi va ser construïda l'any1921, ja es tenen notícies de l'existència d'una ermita dedicada al sant en el mateix lloc edificada entre els anys1429 i1442.[73] L'església del Sant Sepulcre és un convent d'agustines descalces. A l'octubre de1597 es va habilitar la part destinada a albergar les monges reformades a proposta de l'arquebisbe Ribera.[74]
L'església arxiprestal de Santa Maria (segle xviii-1937/1955) fou beneïda el22 de setembre de1768 per substituir l'antiga parròquia.[75] El temple va ser demolit l'any1937.[76] Acabada la guerra civil va ser reconstruïda sobre la seua mateixa planta (de la qual es conserven restes).[77] Idèntica sort va patir l'església de Sant Maure (segle xviii-1936/1956). L'actual temple, beneït el 29 d'abril de 1956, no guarda cap relació arquitectònica amb el temple destruït durant la guerra civil (convent i església de Franciscans).
 |  |  |
A la ciutat es troben dues petites capelles, lade Sant Miquel (segle xviii), construïda en1790 i declaradaBé d'Interés Cultural,[78] i lacapella de la Mare de Déu dels Desemparats, oberta al culte en1852. Actualment aquest temple està dessacralitzat i en el seu interior es conserven llenços i pintures al fresc obra de Vicente Castelló Amat (1787-1860), deixeble de Vicente López; en el2010 acollirà una exposició de laFundació la Llum de les Imatges i per això es va a transformar enpinacoteca.[79]
Finalment, malgrat que l'edifici delsantuari de Maria Auxiliadora (1931) no té interés artístic, conté murals pictòrics deRamón Castañer dedicats asant Pancràs (1951),sant Joan Bosco (1988),sant Jordi (1993), i de David Pastor Corbí al treball iSant Francesc d'Assís.[80]
Amb motiu de la celebració a Alcoi de l'exposició "Camins d'Art" de la fundacióLlum de les imatges l'any2011 l'església arxiprestal de Santa Maria, la fatxada nord de l'església de Sant Maur, la capella de la "Mare de Déu" així com l'antic asil de les germanetes dels pobres han estat restaurats.[81]
L'aspecte actual d'Alcoi deriva directament del de la ciutat pionera de la Revolució Industrial. Les indústries, els barris obrers i les cases de la burgesia van conviure en un espai reduït entre les valls i els rius. En molts casos conviuen en un mateix edifici petits tallers a la planta baixa amb habitatges de treballadors. El centre urbà d'Alcoi fou declarat Bé d'Interés Cultural com a conjunt historicoartístic l'any 1982,[82] situació legal que no ha pogut evitar l'enderrocament total de molts dels seus carrers.[83][84][85]
Anteriors a la revolució industrial, destaquen l'antic edifici de l'hospital (segle xiii/segle xviii, vegeu"Esglésies"), que junt amb lesmuralles són les restes més antigues de la ciutat; elMuseu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó,[86] situat a l'antiga casa de la Vila, i el casal de Sant Jordi[87] (segle xviii), seu delmuseu de festes de moros i cristians i de l'associació deSant Jordi.
També tenen un considerable valor arquitectònic laCasa Consistorial (1846-1863);[88] lacasa de la Bolla, reformada el1890, que va ser la seu de la Reial Fàbrica de Draps;[89] elpalauet d'Albors (1873), que pren el nom del financer alcoià; l'Hospital Civil d'Oliver (1868-1877);[90] l'edifici del Mont de Pietat[91] (1909) seu delCADA Centre d'Art d'Alcoi,[92] i laCasa de la Cultura,[91] edifici neoclàssic de1923 que acull la biblioteca pública i l'arxiu municipal.
Tota la ciutat està esguitada d'edificis industrials, molts dels quals estan sent rehabilitats com a locals d'oci, ambulatoris o zones esportives, com l'escorxador, i de museus, com lafàbrica dels Tacos o elmuseu d'interpretació turística d'Alcoi, a la partida dels tints.
Elmodernisme, com aNovelda, compta amb bells exemples disseminats pel barri vell de la ciutat, com elCírculo Industrial[91] (1904), el club social de la burgesia alcoiana de fa un segle, o laCasa del Pavo,[91] construïda entre1908 i1909 per l'arquitecteVicent Pascual Pastor i que es va convertir en l'estudi de pintura deFerran Cabrera. També s'han de destacar l'antic parc de Bombers[91] (1914), elconservatori de música i dansaJuan Canto[91] (1906-1908) o l'edifici de Papereres Reunides,[91] que va ser la central dePapereres Reunides SA, empresa que el1934 reunia la major part dels fabricants de paper de la ciutat, famosos pels seus llibrets de paper de fumar.
Vestigi de la guerra civil és el museuRefugi antiaeri de Cervantes (1936), vinculat alGrup EscolarCervantes (1924-1925), d'estil eclèctic i seu de l'Escola de Disseny, si bé la ciutat està esguitada de refugis públics i privats que esperen una rehabilitació.
Delsegle xx destaquen laLlotja de Sant Jordi, obra deSantiago Calatrava, al subsòl de la plaça d'Espanya, i elbarri de la Sang, barri obrer que va ser remodelat entre els anys1991 i2001.
Alcoi és coneguda com la ciutat dels ponts. La seua peculiar orografia, marcada pels barrancs, va fer necessari que se'n construïren. A més dels ponts que formaven l'antiga xarxa viària (el pont dePenàguila, el deCocentaina i el pont vell de Sant Roc, que daten del segle xviii), n'hi ha altres de menors que van ser edificats per permetre l'accés a les indústries situades en la vora delriu Riquer.
Tres són les xarxes de ponts que es troben a Alcoi. La principal està formada pels ponts més moderns, que possibiliten el pas de laN-340, com són elpont de Maria Cristina (1828-1837);[20] elpont de la Petxina (1863);[20] elpont de Sant Roc (1862);[20] elviaducte de Canalejas (1907), denominat així pel diputat a Corts pel districte d'AlcoiJosé Canalejas y Méndez; elpont de Sant Jordi (1931), perfil que identifica la ciutat, i elpont de Fernando Reig, un modern pont penjat construït el1987 que dona eixida aAlcoi en direcció aAlacant.
Una altra és la xarxa de ponts de la via detren Alcoi-Alacant, del temps de la dictadura de Primo de Rivera, que mai no va arribar a entrar en servei. Entre aquests destaquen elpont de les Set Llunes i elpont del Salt, situats tots dos a la via verda d'Alcoi.
La tercera està formada pels antics ponts que servien primitivament com a eixida d'Alcoi, quatre d'ells de més de dos segles d'antiguitat. Es tracta del pontdel Tossal (1712) o de Penàguila; del pontAntic Sant Roc (1731), anomenat de Na Solivella a l'edat mitjana;[93] el pont d'Alcassares (1780) o Cocentaina,[93] i el pont deCadisenyo (1790), de Don Bautista o de Penella.
Als carrers d'Alcoi compartixen primacia els idiomescastellà ivalencià, amb certa preponderància d'aquest últim, si bé la gran immigració de castellanoparlants durant els segles xix i gran part delxx va fer que aquesta comunitat aconseguira gran importància, i s'arribà a parlar-se més el castellà que el valencià. La política de normalització lingüística empresa alPaís Valencià des de l'any1980 ha revitalitzat l'ús del valencià també a Alcoi. La variant delcatalà de la ciutat tradicionalment s'anomenaparlar xeu.[94]
La paraulaxeu és el "malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques veïnes",[95] si bé és un mot que ha caigut en desús.
Durant els governs delPartit Popular, la corporació municipal tingué una clara preferència per l'ús delcastellà, actitud que creà un conflicte lingüístic entre l'Ajuntament i l'oposició,[96][97] i que va fer necessària la intervenció delSíndic de Greuges en diverses ocasions.[98][99] Els altres partits polítics acusaren elPP de provocar el retrocés en l'ús del valencià a Alcoi[100] i de defensar elsecessionisme lingüístic valencià en el debat polític municipal.[101][102][103]
 |  |  |
En l'actualitat a l'escola pública predomina l'ensenyament en valencià, mentre que a l'escola concertada és majoritari l'ús del castellà. A Alcoi els grups de batxillerat de línia en valencià estan disminuint, ja que des de2004[104] està produint-se un reagrupament d'alumnes per optatives i no per la llengua en què han sol·licitat cursar els estudis, cosa que obliga els alumnes a escolaritzar-se en un altre centre.[105]
Alcoi té un reglament de normalització lingüística aprovat el25 de gener de 1990;[106] el principal garant del seu funcionament és elGabinet Municipal de Normalització Lingüística. La seua principal comesa és fer públiques les ajudes existents per al foment de l'ús del valencià, dedicar-se a l'assessorament lingüístic públic o privat, desenvolupar cursos de llengua, fomentar campanyes de normalització i assegurar la presència visible del valencià al carrer. En els últims anys aquest gabinet ha vist retallats els seus pressupostos i la seua activitat.[98][107]
Malgrat el reglament de normalització lingüística, en l'actualitat s'escriuen resolucions, revistes o plaques commemoratives de l'Ajuntament només en castellà,[108] i inclús es troben incorreccions ortogràfiques en valencià a la plana web municipal.[109]
LaMostra de Teatre, anomenada també "Mostra de Teatre Valencia d'Alcoi" iMostra de Teatre d'Alcoi. Fira d'Arts Escèniques Comunitat Valenciana a partir de l'any2006, està organitzada per l'Ajuntament d'Alcoi iTeatres de la Generalitat Valenciana, i forma part de la Coordinadora de Ferias de las Artes Escénicas del Estado Español (COFAE) i de la Red Española de Teatros, Auditorios y Circuitos de Titularidad Pública. Es tracta d'una fira multiescènica (Centre Cultural,teatre Principal, teatre Calderón, teatre Salesians, Llotja Sant Jordi (punt central d'informació), plaça de Dins, IES Pare Vitòria, col·legi públic Sant Vicent, pub Gaudí, Círculo Industrial, etc.) que reunix programadors de circuits públics i comercials, periodistes, crítics teatrals i gestors culturals[110]
L'any1276 un exèrcitmudèjar encapçalat perAl-Azraq intenta prendre Alcoi, però és repel·lit i el seu cabdill mor en l'atac. No obstant això, els reforços cristians enviats des deXàtiva patixen una severa desfeta que tindrà en escac tot elRegne. La defensa de la vila per part dels alcoians i la mítica intervenció desant Jordi és el germen de les actuals festes deMoros i Cristians d'Alcoi, declaradesd'interés turístic internacional el1980,[127] que se celebren cada any els dies 21, 22, 23 i 24 d'abril, si bé els primers actes festers de l'any es fan perdiumenge de Pasqua, en un acte conegut com aLa Glòria en què participa un fester de cadafilà,[128] així com totes les bandes de la ciutat. Des del diumenge de Pasqua fins al21 d'abril (dia dels músics) se celebren totes les nits les populars filaetes, sort d'assaig per al dia gran de l'entrà amb participació de bandes de tot elPaís Valencià.
Altres activitats relacionades amb les festes són eltrofeu filaes —competicions esportives de distints esports en què l'únic requisit exigit és pertànyer a lafilà en què es participa— o la celebració delmig any fester quan només queda mig any per les festes.
L'Associació de Sant Jordi és la institució encarregada de l'organització de les Festes de Moros i Cristians en honor de Sant Jordi, baix els auspicis de l'Ajuntament.
Aquesta institució amb més de 10.000 associats, té els fins de fomentar el culte i devoció a Sant Jordi, organitzar les Festes al seu honor, conservar les tradicions de la gloriosa efemèride i realitzar actes culturals, educatius i cívics d'interés general i naturalesa anàloga.
La Festa, com se sol conèixer, seria impensable sense la participació dels músics. Alcoi té quatre bandes, alguna de les quals de les més antigues del País Valencià, i totes amb la seua pròpia acadèmia de música. Són laBanda Primitiva d'AlcoiArxivat 2008-05-06 aWayback Machine. (1830), laSocietat Musical Nova d'AlcoiArxivat 2008-12-12 aWayback Machine.(castellà) (1848) i laUnió Musical d'AlcoiArxivat 2007-09-15 aWayback Machine. (1905), i la Agrupacó Musical el Serpis.
La importància de la música en les festes provoca l'aparició d'un gènere musical propi a finals del segle xix, època en què Alcoi era una població puntera en matèria artística tant des del punt de vista musical com a pictòric. Vegeu:Llista d'alcoians cèlebres.
Molt activa és també la participació de lamúsica en la segona festa en importància pels alcoians, molt vinculada aNadal, com és lacavalcada dels Reis Mags, documentada com la més antiga del món i consideradafesta d'interés turístic nacional.[129] Aquesta festa es completa amb altres actes tradicionals l'origen dels quals es remunta al segle xix, comles pastoretes (matí deldiumenge o del dia festiu anterior al5 de gener), en què xiquets i xiquetes amb vestits de pastor acudixen a l'estable que hi ha en la plaça d'Espanya amb ramats d'ovelles i carros tirats per burretes. Data de l'any1889. També se celebrenles burretes (vespra del4 de gener), durant les quals l'ambaixador de Ses Majestats Màgiques llig elBan Reial per anunciar l'arribada dels Reis i els xiquets tiren la carta a unes bústies carregades a lloms de burretes perquè Ses Majestats lligen la carta. Per acabar els actes nadalencs, la vespra del5 de gener es fa lacavalcada dels Reis Mags.
Una altra peça imprescindible del Nadal alcoià és el popularBetlem deTirisiti[130] de titelles, molt lligat a les tradicions teatrals populars de l'arc mediterrani, que arreplega les tradicions populars alcoianes del segle xix. És de curta duració i està destinat al públic infantil, del qual es requerix la participació. Celebrat de Nadal a Reis durant tot el mes dedesembre, és visitat per escolars de tot elPaís Valencià en sessions especials. Ha estat declaratBé Immaterial d'Interés Cultural per laGeneralitat Valenciana per mitjà del decret 192/2002, de26 de novembre, i ha rebut l'alta distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural.
La primera celebració de l'orgull en Alcoi va tindre lloc el divendres 28 de juny de 2019, amb un format de concentració pels drets i llibertats de les persones LGTBI a la porta de l'Ajuntament d'Alcoi. Convocada per un grup de joves organitzats de forma lliure, amb el suport i participació del col·lectiuLGTBI MARIola i de diferents entitats socials.[131][132]
Com a ciutat tradicionalment industrial, Alcoi ha estat molt vinculada ambCatalunya a través del comerç, fins al punt que l'ús de la barretina era molt popular en el segle xix; sense anar més lluny, el mateixTirisiti en fa ús. Altres costums comuns són la celebració del segon dia de Nadal, el dia de la mona (diumenge de Pasqua) o portar l'aliança en la mà esquerra.
Com que la referida relació multisecular és ben intensa en qualsevol parcel·la, cal dir que si Alcoi és la més catalana de les ciutats valencianes (Sant Jordi, eltèxtil, elmodernisme, l'hoquei patins…),Sabadell és, sens dubte, la més alcoiana de totes les ciutats catalanes.[135]
Tradicionalment a la ciutat s'ha practicat, a casa o fora, el que a Alcoi es denominala picaeta, basada enles taretes, forma col·loquial d'anomenar les tapes dels bars, que a diferència d'altres llocs comMadrid oAndalusia són de pagament. El més habitual, però, és menjar o sopar als bars a base de tapes en compte de demanar un entrant i un plat.
Els dos plats per antonomàsia de la cuina alcoiana són l'olleta alcoiana i lesbajoques farcides, poc conegudes fora d'Alcoi, així com la particularpericana. Actualment bona part de l'economia alcoiana està basada en la fabricació d'olives farcides, embotits, dolços (ametles confitades, conegudes com apelaïlles) i licors, com elcafé licor ol'herberet, fet amb anís dolç i herbes macerades provinents de la serra de Mariola. La distribució d'aquests productes, exceptuant les olives, rares vegades supera les fronteres provincials o regionals. Altres plats típicament alcoians són lescalaveres en bufanda i laborreta.
.jpg)
Des de molt prompte, ja al segle xiv, es van creant unes condicions que permeten que a finals del segle xix Alcoi siga una de les ciutats industrials punteres delPaís Valencià i d'Espanya, fins al punt que arriba a pugnar ambAlacant per la capitalitat de laprovíncia en els temps d'Isabel II.
Per tot això les classes acabalades creen un entorn propici a l'activitat tant artística com política, amb la proliferació de periòdics de diverses tendències i una activitat sindical excepcional, a l'altura de ciutats comBarcelona a pesar de la seua escassa població. Durant laPrimera República, Alcoi es va situar al capdavant dels conflictes socials. La classe obrera es va organitzar i va ser la primera a albergar una seu espanyola de la Primera Internacional dels Treballadors (AIT).[143] També elsegle xx és prolífic en aquest sentit, malgrat la crisi industrial de1985.
En una petita mostra d'alcoians cèlebres no hi poden faltar els pintorsGisbert,Ferran Cabrera Cantó oEmili Sala Francés, així com el litògrafAntoni Pasqual Abad o el renomenat cantant Camilo Sesto. A la seua altura hi ha el catedràtic de composició aMadridJoan Cantó Francés, els compositorsAmand Blanquer i Ponsoda,Jaume Lloret Miralles,[144] elcantaorEvaristo Payà i Cabanes (Alcoi,15 d'octubre de1874 -València,8 de maig de1951) ;[145] iRafael Mullor Grau, el ministre republicàJoan Botella Asensi, el químic pareEduard Vitòria, els poetesJoan Valls oJuan Gil-Albert, l'escriptoraIsabel-Clara Simó, l'escriptorCarles Cortés, la ballarina i coreògrafaSol Picó, el cantautor i actorOvidi Montllor, el bisbeRafael Sanus Abad, els actorsPep Cortés iJuli Mira, el grup de músicaVerdcel i un llarg etcètera.
Com a esportistes de renom, en el terreny individual destaquen els futbolistesFrancisco Alcaide Davia,Francisco José Carrasco iÁngel Pérez Soler, fundador delClub Deportivo Alcoyano; el pilotariAdolfo Silvestre García,Boixet;Máximo Gilabert Molines, jugador, tècnic i comentarista derugbi (Alcoi,1917 -Buenos Aires,1992), que també fou cap de premsa del Comitè Olímpic Argentí. Recentment,Nico Terol s'ha convertit en el primer alcoià que ha pujat a un podi en elCampionat del Món de motociclisme de velocitat, concretament en lacategoria de 125 cc.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
Municipis del'Alcoià | |
|---|---|
Els 20 municipis més poblats delPaís Valencià | |
|---|---|
1.Ciutat de València 792.492 ·2.Alacant 338.577 ·3.Elx 235.580 ·4.Castelló de la Plana 171.857 ·5.Torrent 85.142 ·6.Torrevella 83.547 ·7.Oriola 80.784 ·8.Gandia 75.911 ·9.Paterna 71.880 ·10.Benidorm 69.738 ·11.Sagunt 68.066 ·12.Sant Vicent del Raspeig 59.138 ·13.Alcoi 58.960 ·14.Elda 52.297 ·15.Vila-real 51.369 ·16.Alzira 45.451 ·17.Mislata 44.282 ·18.Dénia 43.899 ·19.Burjassot 38.880 ·20.Santa Pola 36.174 | |
Dades extretes del Padró Municipal recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el2022 Vegeu també laLlista de municipis valencians per població |
Les 50 ciutats més poblades de lesterres de parla catalana | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
| |||||
