 | Per a altres significats, vegeu «Joan Francesc Albinyana i Borràs». |
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Comarca | Baix Penedès | ||||
| Capital | Albinyana | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.677(2024) (137,99hab./km²) | ||||
| Llars | 23 (1553) | ||||
| Gentilici | Albinyanenc, Albinyanenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 19,4 km² | ||||
| Banyat per | riera de la Bisbal | ||||
| Altitud | 198 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Quim Nin Borreda(1999–) | ||||
| Pressupost | 225.541.448 € (2007) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43716 i 43718 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 43002 | ||||
| Codi IDESCAT | 430022 | ||||
| Lloc web | albinyana.cat | ||||
Albinyana és unmunicipi de lacomarca delBaix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell. És molt proper a les viles delVendrell iValls.
El municipi d'Albinyana comprèn a part del cap del municipi, elllogaret deles Peces, el veïnat de les masies del Torrent, el lloc de Tomoví així com les urbanitzacions de Bonaterra (I i II), la papiola i el molí Blanquillo.[1]
| Entitat de població | Habitants (2023) |
| les Peces | 761 |
| Bonaterra II | 687 |
| la Papiola | 545 |
| Albinyana | 469 |
| Bonaterra I | 87 |
| el Molí del Blanquillo | 65 |
| les Masies del Torrent | 12 |
| Font:Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El topònimAlbinyana (encatalà oriental [əlβi'ɲanə]), que en la documentació antiga (s. XI) apareix com aAlbignana (i tambéAlbiniana,Albinana), sembla tenir el seu origen etimològic en l'antropònim llatíAlbinius.[2]Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del motbina, que construeix el seu plural enbina ina "construccions i edificacions";[3] o bé un derivat d'alp "muntanya enlairada".[4]
Al segle xi, el vescomte Guitard va construir el seu castell[5] en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant laReconquesta, va deixar en testament l'edifici almonestir de Sant Cugat l'any1010, el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El1040, l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.[cal citació]
Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell deSchena Rosa (Esquenosa) que apareix citat en documents de1173. L'altra fortificació és el castell de Tomoví,[6] encara que pels documents conservats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada (potser una vila romana, Domus Albini) que d'un castell per si mateix.[cal citació]
La població celebra lafesta major el24 d'agost, festivitat deSant Bartomeu. Tot i així, la de Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, el Molí del Blanquillo i les Peces se celebren durant tot el mes d'agost (l'última durant el darrer cap de setmana d'agost). La localitat també compta amb una altra festa popular el16 de juliol, coincidint amb laMare de Déu del Carme.[cal citació]
L'església parroquial, dedicada aSant Bartomeu, apareix documentada el1120 com a possessió del monestir de Sant Cugat, tot i que la construcció actual és del segle xviii. Té unabsis semicircular amb fris i finestra. La torre del campanar és de base quadrada i està coronada per l'estàtua d'un àngel. També hi és present la imatge de laMare de Déu del Roser, de l'any 1582.[cal citació]
Es tracta d'una construcció delsegle xvii de tres plantes que es troba a la Plaça Major. A l'interior hi ha un vestíbul cobert amb volta d'arc així com una escala d'accés a la zona d'habitatges on es pot veure inscrita la data de la construcció (1637). És l'antiga residència de l'administrador de Sant Cugat.[cal citació]
És una construcció de grans dimensions situada a l'agregat de Les Peces, datada dels segles XV-XVI, i reconstruïda en el XVIII. Les finestres estan envoltades de pedra i la façana presenta uns interessants esgrafiats restaurats el1984. Representen figures humanes i diversos elements arquitectònics i geomètrics. Actualment funciona com a casa-museu dedicada al turisme rural.[cal citació]
Elsantuari de Sant Antoni de Pàdua és un edifici del segle xviii, de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües, situat als afores de la població, a 383 metres d'altitud.[7] Té volta de canó i contraforts exteriors. Té també una torre adossada que funciona com a campanar. Es creu que formava part de l'estructura de defensa de l'antic castell. Està situada sobre un petit turó i ofereix una vista excepcional de la plana de la comarca fins a la costa.[cal citació]
Elcastell d'Albinyana, segurament construït pels àrabs, és un antic castell del qual només en queden els fonaments, la base rodona i algun mur de pedra que n'expandeix l'estructura, indicatiu que es tractava d'una construcció un punt més complexa que no pas una simple torre de vigilància.[cal citació]
Lacova de Vallmajor té pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d'Art Rupestre a la Mediterrània.[cal citació]
Masia ibaluard amb portal d'arc rebaixat (1616). També hi ha un celler del 1762. És a prop de la carretera deValls alVendrell.[8]
Casa al número 9 del Carrer Major, propietat de l'escriptorJoan Perucho, que hi passà temporades des de mitjans anys seixanta i hi ambientà algunes obres. La família hi conserva la seva biblioteca. El 1998, Perucho va demanar que les seves cendres fossin dipositades al cementiri d’Albinyana, però directament al terra, no pas un nínxol. No hi ha hagué entesa amb l'ajuntament i l'escriptor va marxar i no tornà al poble; en morir el 2003, les seves cendres es van escampar per laserra de Prades.[9]
La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà. Els principals cultius són lavinya, elscereals,ametllers iavellaners. A la zona de la canal hi ha regadiu, bàsicament dedicat a horta.[10] Fins a mitjan segle xx va existir una important indústria de fabricació de cabassos i senalles demargalló.[1]
Actualment[Quan?] el safari - parc aquàticAqualeón, l'explotació de flors i una petita indústria tèxtil, són també una font d'ingressos i una atracció turística per a la població.[cal citació]
Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit[11][12]
| Partit | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PDeCAT | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 6 | 8 | ||
| PSC | - | 4 | 3 | - | - | 4 | 4 | 5 | 4 | 4 | 3 | 3 | ||
| PP | - | - | - | - | - | - | - | 0 | 0 | 0 | 0 | - | ||
| ERC | - | - | - | - | - | - | - | - | 0 | 1 | 1 | 0 | ||
| ICV | - | - | - | - | 0 | - | - | - | - | - | - | - | ||
| CiU | - | 3 | 4 | 2 | 4 | 5 | 5 | 6 | 7 | 6 | - | - | ||
| C's | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | - | ||
| Altres | 7b | - | - | 5a | 5a | - | - | 0 | - | - | - | - | ||
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 9 | 9 | 9 | 11 | 11 | 11 | 11 | 11 | ||
a Independents Municipi d'Albinyana (IMA);b Agrupació Independent d'Albinyana (AIA) | ||||||||||||||
Municipis delBaix Penedès | |
|---|---|
