| Període | Època | Estatge | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Paleogen | Paleocè | Danià | (més recent) | |
| Cretaci | Superior | Maastrichtià | 72,1 ± 0,2 | |
| Campanià | 83,6 ± 0,2 | |||
| Santonià | 86,3 ± 0,5 | |||
| Coniacià | 89,8 ± 0,3 | |||
| Turonià | 93,9 | |||
| Cenomanià | 100,5 | |||
| Inferior | Albià | ~ 113,0 | ||
| Aptià | ~ 125,0 | |||
| Barremià | ~ 129,4 | |||
| Hauterivià | ~ 132,6 | |||
| Valanginià | ~ 139,8 | |||
| Berriasià | 143,1 ± 0,6 | |||
| Juràssic | Superior | Titonià | (més antic) | |
| Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1] | ||||
L'Albià (delriu Aube aFrança) és el sisè i últimestatge faunístic delCretaci inferior.
Alcide d'Orbigny va proposar aquest terme l'any1842 per a l'estatge del sistema del Cretaci que segueix l'Aptià i precedeix elCenomanià. Va començar fa uns 112 milions d'anys i acabà fa aproximadament 99,6 milions d'anys.
Els jaciments de l'Albià més significatius són:Argonne iBray a França: elFlammenmergel d'Alemanya septentrional; elslignits d'Iltrillas a Espanya; elsGresos de Núbia i les capes deFredericksburg aAmèrica del Nord.
Elsocells (classeAves) són uns animals vertebratsbípedes, desang calenta i que ponenous. Van evolucionar delsdinosauresteròpodes durant elJuràssic, entre fa uns 200 i uns 150 milions d'anys. El teròpode semblant a una au més antic conegut és l'Arqueòpterix (fa 155 milions d'anys). Les aus actuals es caracteritzen per les sevesplomes, unbec sense dents, la posta d'ous amb una closca dura, unmetabolisme ràpid, uncor amb quatre cambres, i unesquelet molt lleuger però sòlid. Totes les aus tenen membres davanters en forma d'ales i la majoria pot volar, tot i que algunes espècies n'han perdut la capacitat.
Elsdinosaures van ser unsanimalsvertebrats que van dominar elsecosistemes terrestres durant 160 milions d'anys. Van aparèixer fa aproximadament 230 milions d'anys. A finals delperíodeCretaci, fa 65 milions d'anys, unaextinció en massa va exterminar els dinosaures.
Elsancilosaures van ser un grup dedinosauresherbívors de l'ordreOrnithischia. Inclou la immensa majoria de dinosaurescuirassats, en forma d'escuts ossis, tot i que molts d'ells també tenien altres tipus de blindatge. Els ancilosaures eren gransquadrúpedes, ambpotes curtes i potents. Se'n coneix l'existència ja a principis delJuràssic a laXina, i van viure fins a la fi del Cretaci. Se n'ha trobatfòssils a tots els continents tret d'Àfrica.
Elsornitòpodes van ser un grup de dinosaures ornitisquis que van començar com a petits herbívors bípedes corredors, però que van créixer en mida i en nombre fins que van esdevenir un dels grups d'herbívors més exitosos del món delCretaci. El seu principal avantatge evolutiu va ser el desenvolupament progressiu d'una mandíbula mastegadora que es va convertir en la més sofisticada mai desenvolupada per unrèptil, comparables a la demamífers actuals com ara lavaca. Van arribar al seu zenit en forma d'hadrosaures, abans d'extingir-se a l'extinció K-Pg juntament amb tots els altres dinosaures no aviaris. Se n'ha trobat a tots els continents, tot i que les restes trobades a l'Antàrtida encara no han rebut un nom, i són bastant rars a l'hemisferi sud. Els ornitòpodes més moderns es van adaptar més a pasturar a quatre potes; les sevescolumnes vertebrals es van corbar fins a assemblar-se a les de pasturadors actuals com elbisó. A mesura que s'adaptaven a menjar a quatre potes, es van tornar semiquadrúpedes; encara corrien a dues potes i no tenien problemes per alçar-se per buscar entre els arbres, però passaven gran part del temps caminant o pasturant a quatre potes. Els ornitòpodes més tardans es van tornar més grans, però no van rivalitzar mai amb la mida delssauròpodes, de coll i cua llargs, que havien substituït en part; els ornitòpodes més llargs, com ara elShantungosaurus oEdmontosaurus, no passaven dels 15 metres.
Elssauròpodes són unsubordre dels dinosauressaurisquis. Van ser els animals terrestres que mai han existit.Gèneres coneguts inclouen l'Apatosaurus,Brachiosaurus iDiplodocus. "Sauròpode" significa "peu de llangardaix" en grec antic. Els sauròpodes van aparèixer alTriàsic superior, i al principi eren semblants alsprosauròpodes. AlJuràssic superior (fa 150 milions d'anys), els sauròpodes s'havien estès, especialment els diplodòcids i braquiosàurids. Tanmateix, alCretaci superior ja només quedaven elstitanosaurians, tot i que estaven escampats arreu del món. Com tots els altres dinosaures, els titanosaures s'extingiren durant l'extinció K-Pg. Se n'ha trobat restesfòssils a tots els continents tret de l'Antàrtida.
Elsteropodes ('peu de bèstia') són un subordre de dinosaures saurisquis bípedes. Tot i que eren principalment carnívors, va evolucionar una sèrie de famíles de teròpodesherbívores durant elCretaci. Els teròpodes van aparèixer per primer cop durant elCarnià, alTriàsic superior (fa 220 milions d'anys), i van ser els únics grans carnívors terrestres des delJuràssic inferior fins a la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys. En l'actualitat, estan representats per les 9.300 espècies vivents d'aus, que van evolucionar durant elJuràssic superior a partir decelurosaures altament especialitzats.
Aquesta és una llista de gèneres d'ammonits els fòssils dels quals es troben per primer cop en estrats de l'Albià inferior. Alguns d'ells van sobreviure més enllà de la fi de l'Albià. La llista no té res a veure amb la longevitat dels gèneres que hi apareixen.
Aquesta és una llista de gèneres d'ammonits els fòssils dels quals es troben per primer cop en estrats de l'Albià mitjà. Alguns d'ells van sobreviure més enllà de la fi de l'Albià. La llista no té res a veure amb la longevitat dels gèneres que hi apareixen.
Aquesta és una llista de gèneres d'ammonits els fòssils dels quals es troben per primer cop en estrats de l'Albià superior. Alguns d'ells van sobreviure més enllà de la fi de l'Albià. La llista no té res a veure amb la longevitat dels gèneres que hi apareixen.
