L'Albertina a Viena, amb l'original voladís de la recent remodelació.
L'Albertina és unmuseu del centre deViena,Àustria. Alberga una col·lecció gràfica del món amb aproximadament 65.000dibuixos i prop d'un milió degravats, tant antics com a moderns. Sobresurten els seus fons d'Albrecht Dürer, dels quals una selecció es va exposar en elMuseu del Prado en2005.
L'Albertina es va construir en una de les últimes seccions que quedaven en peus de lesmuralles de Viena, elBastiód'Augusto. Originalment estava situat en aquest lloc elHofbauamt (Ministeri de Construcció), que havia estat construït en la segona meitat del segle xvii. En1745 l'edifici va ser remodelat pel director del Ministeri, Emanuel Teles Count Silva-Tarouca, perquè fos el seu palau.[1] L'immoble va ser també conegut com a «Palais Taroucca».
L'edifici va ser més tard ocupat per Albert de Saxònia-Teschen, que ho va utilitzar com a residència i més tard va fer portar la seva col·lecció des deBrussel·les, on havia exercit com a governador delsPaïsos Baixos delsHabsburg. L'edifici va ser ampliat amb aquest propòsit per Louis Montoyer. La col·lecció va ser enriquida pels descendents d'Albert.
La col·lecció de pintures va ser començada pel Duc Albert i el comte Giacomo Durazzo (ambaixador austríac a Venècia). En 1776 el comte va regalar 30.000 obres d'art al duc Albert i la seva dona Marie-Christine. Graf Giacomo Durazzo -germano de Marcello- va dir que «volia crear una col·lecció per a la posteritat que servís a propòsits més alts que la resta: l'educació i el poder de la moral ha de distingir a aquesta col·lecció».
En ladècada de 1820 l'Arxiduc Carles d'Àustria va emprendre algunes modificacions de l'edifici que van afectar principalment a la decoració interior.
A principis de1919 l'edifici i la col·lecció van passar delsHabsburg a la propietat de la República d'Àustria. En1920 la col·lecció de gravats es va unificar amb la col·lecció de l'antiga biblioteca oficial de la cort (Hofbibliothek). Se li va imposar el nom d'«Albertina» en1921. Al març de1945 l'Albertina va ser greument danyada pels bombardejos. Va ser totalment remodelada en1998 i està actualment oberta.
Els magatzems d'aquest museu compten amb sistemes de climatització i de seguretat. Les delicades obres sobre paper es guarden ordenades en quilòmetres de prestatgeries a les quals no accedeixen els visitants. Mitjançant un sistema informàtic, un braç orobot localitza i porta la caixa que conté l'obra sol·licitada. Aquest sistema permet aprofitar al màxim l'espai, en reduir al mínim els passadissos; però al juny de 2009, una fugida d'aigua va cobrir el sòl en diversos centímetres i va col·lapsar el sistema informàtic, obligant a un precipitat desallotjament de milers d'obres que afortunadament es va solucionar sense danys.[2]
Jacob Hoefnagel, Paisatge amb animals (dibuix emmarcant un disseny central, Pareja desigual per interès, realitzat per un altre autor a l'estil de Leonardo da Vinci)
Egon Schiele, Nu masculí
Lovis Corinth, Les dones de Weinsberg (gravat a l'aiguafort)