| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1930 Premià de Dalt (Maresme) | ||
| Mort | 14 abril 2014 (83 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, especialista en literatura, filòleg, escriptor, historiador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Jordi Manent i Tomàs | ||
| Pare | Marià Manent i Cisa | ||
| Parents | Domènec Segimon Artells,avi Roser Segimon i Artells,bestia | ||
| Premis | |||
| |||
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, elMaresme,23 de setembre de1930 –Barcelona,14 d'abril de2014)[1] fou un escriptor català, fill de l'escriptorMarià Manent i de Josefina Segimon i Cisa. Net de l'advocat i políticDomènec Segimon Artells. Llicenciat en dret i en filologia catalana.[2]
A la facultat de Dret conegué personatges comJosep Maria Ainaud de Lasarte iRamon Folch i Camarasa. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història (incloent-hi celebrades biografies literàries, com la deCarles Riba,Josep Carner, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost),J. V. Foix,Marià Manent iTomàs Garcés). D'altra banda, va participar activament en la resistència catalanista contraFranco (també des de l'exili). El 1949 participa en la publicació d'unaAntologia Poètica Universitària (150 exemplars) juntament ambJosep Maria Espinàs,Joan Raventós,Josep Maria Ainaud… Volien demostrar que hi havia una nova generació amb empenta. El text que encapçala l'antologia el 1950 és d'Albert Manent. També col·laborà a la revistaCurial ambJoaquim Molas,Antoni Comas,Miquel Porter iJoan Ferran Cabestany.[3] Aquells anys assistí a les classes de català que donavaJoan Triadú a casa deJosep Maria Folch i Torres i participa en lectures poètiques a casa Sunyer. Més endavant, en democràcia, va treballar a l'Administració de laGeneralitat de Catalunya amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del presidentJordi Pujol, a qui conegué durant els anys d'universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català).
Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània i des de la seva fundació (1980) fins al2010 va presidir laSocietat d'Onomàstica; aquell any va ser substituït perJosep Maria Albaigès i Olivart. Va col·laborar amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment ambSerra d'Or, de la qual fou un dels fundadors.[4] Va participar en elDiccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, publicat el 1998, juntament ambRamon Corts i Blay i Joan Galtés i Pujol.[5]
La seva tasca ha comptat amb nombrosos reconeixements; per exemple, el títol deMestre en Gai Saber, el premi Josep Pla (1987) perSolc de les hores, el premi Ramon Trias Fargas (per una biografia de Fèlix Millet publicada el2003) o la publicació del llibre d'homenatgeRecords d'ahir i d'avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys. El2011 va rebre el 43èPremi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorgaÒmnium Cultural.[6] El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[7]
Tenia una estreta vinculació amb el poble del'Aleixar, ja que passava llargues temporades al mas de la família materna, el mas de Segimon, situat en aquesta vila delBaix Camp.
En morir, en 2014, fou sebollit alCementiri del Poblenou (Dep. II, tomba 277, panteó d'Isidre Quer), amb son pare.
El seu fons personal, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, conté la documentació generada i rebuda per Manent; destaca, pel seu volum, la col·lecció d'impresos (fulls volanders, circulars, tríptics, programes, fullets) i de publicacions periòdiques (butlletins, revistes, catàlegs, diaris, etc.) reunides pel productor del fons relacionades amb la religió i l'Església a Catalunya, amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes durant el període de la clandestinitat, amb la Universitat i amb la lluita obrera (forces socials i partits polítics). També conserva documentació personal i familiar (felicitacions, targetes personals, participacions diverses, etc.).[7]
1981:Joan Perucho · 1982:Ramon Folch · 1983:Pere Gimferrer · 1984:Ignasi Riera · 1985:Miquel Ferrà · 1986:Olga Xirinacs · 1987:Valentí Puig · 1988:Pau Faner · 1989:Carme Riera · 1990:Sebastià Serrano · 1991:Lluís Romero · 1992:Terenci Moix · 1993:Jaume Fuster · 1994:Nèstor Luján · 1995:Albert Manent · 1996:Josep M. Ballarín · 1997:Joan Corbella · 1998:Joan Barril · 1999:Maria de la Pau Janer · 2000:Maria Mercè Roca · 2001:Baltasar Porcel · 2002:Màrius Carol · 2003:Gemma Lienas · 2004:Alfred Bosch · 2005:Lluís-Anton Baulenas · 2006:Màrius Serra · 2007:Gabriel Janer · 2008:Najat El Hachmi · 2009:Carles Casajuana · 2010:Vicenç Villatoro · 2011:Núria Amat · 2012:Imma Monsó · 2013:Sílvia Soler · 2014:Care Santos · 2015:Xavier Bosch · 2016:Víctor Amela · 2017:Pilar Rahola · 2018:Martí Gironell · 2019:Rafael Nadal · 2020:Núria Pradas · 2021:Gerard Quintana · 2022:Empar Moliner · 2023:Andreu Claret i Serra · 2024:Ramon Gener Sala |
.jpg)
