L'albanès oalbanés[1] (en albanès,gjuha shqipë oshqip) és unallengua indoeuropea. És l'idioma oficial d'Albània iKosovo[2] i en total hi ha uns 7 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre elsarbëreshë d'Itàlia.
La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia del Nord parlen elgheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.
L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dosdialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:
Evolució de les parles albaneses
Manté restes de l'il·líric, commantua, mantia-mand, manze (esbarzer) igrössa-grresë (llima).
L'alfabet consta de les lletresa, b, c (ts),ç (tx),d, dh (com lad intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra),f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny),o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa dething),u, v, x (dz),xh (dj),y (u francesa),z izh (j catalana). Lesâ, ê iî són nasals en gheg.
El nom té tres gèneres i cinc casos.
Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa:mali i veriut (la muntanya del Nord),mali i bukur (la bella muntanya).
El verb posseeix un imperfet,aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviarue, uem perua, uar, i perquè de vegades transforman enr.
El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del presente eno en la forma de passat, com el bàltic:mbledh (transitiu), mblidhet (intransitiu) omblodha (passat, 1a persona del singular).
Hi ha casos als noms, combukë (pa) -buka (el pa) i als adjectius:një burrë i madh (un gran home) -dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i –a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).
L'albanès s'ha escrit usant alfabets diversos des dels primers registres del segle xiv. La història de l'ortografia de l'idioma albanès està estretament relacionada amb l'orientació cultural i el coneixement de determinades llengües estrangeres entre els escriptors albanesos.[3] Els primers registres escrits albanesos procedeixen de l'àrea de Gheg a partir de grafies basades en l'italià o el grec. Originàriament, el dialecte Tosk utilitzava l'alfabet grec i en canvi el dialecte Gheg, l'alfabet llatí. Ambdós dialectes també havien fet servir la versió delturc de l'alfabet àrab, l'alfabet ciríl·lic, i també alfabets creats expressament per a l'albanès. En aquest sentit, cal citar l'alfabet d'Elbasan, l'alfabet vithkuqi (creat perNaum Veqilharxhi al segle xix), i altres alfabets com el de Todhri, el de Veso Bey i el de Jan Vellara (vegeualfabets albanesos originals). Més concretament, els escriptors del nord d'Albània i sota la influència de l'Església catòlica van utilitzar l'alfabet llatí, i les del sud d'Albània i sota la influència de l'església ortodoxa grega, van emprar lletres gregues, mentre que altres a tot Albània i sota la influència de l'islam van usar lletres àrabs. Hi va haver intents inicials de crear un alfabet albanès original durant el període de 1750-1850. Aquests intents es van intensificar després de laLliga de Prizren i van culminar amb elCongrés de Manastir on es reuniren els intel·lectuals albanesos del 14 al 22 de novembre de 1908, a Manastir (actualBítola), per tal de decidir quin alfabet usar, i l'ortografia estandarditzada per a l'estàndard albanès. Així es va establir el llenguatge literari. L'alfabet triat i utilitzat des de llavors és l'alfabet llatí amb l'addició de les lletres <ë>, <ç>, i deudígrafs: dh,th, xh, gj, nj, ng, ll,rr, zh i sh.
El segle que va de 1750 a 1850 va ser una època de gran diversitat ortogràfica a Albània. En aquest període, la llengua albanesa es va escriure en almenys deu alfabets diferents, segurament un rècord per a les llengües europees. (...) les diverses formes en què es va registrar aquesta antiga llengua balcànica, des dels primers documents fins a principis del segle xx (...) consisteixen en adaptacions dels alfabets llatí, grec, àrab i ciríl·lic i (el que és encara més interessant) una sèrie de sistemes d'escriptura inventats localment. La majoria dels darrers alfabets s'han oblidat i són desconeguts fins i tot per als mateixos albanesos.[4]
Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents,és a dir:q [c] ambç [tʃ], i per altra partgj [ɟ] ambxh [dʒ].
És considerada parla indoeuropea des del 1854 perFranz Bopp. L'albanès s'escriu des del segle xvi, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). A l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle xv se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle xx.
↑ «Constitució de la República de Kosovo». KUSHTETUTA E REPUBLIKËS SË KOSOVËS, pàg. 2. «Gjuhë zyrtare në Republikën e Kosovës janë Gjuha Shqipe dhe Gjuha Serbe.»
