 | Aquest article tracta sobre la població del País Valencià. Vegeu-ne altres significats a «Riu Albaida». |
 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Albaida(en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.235(2024) (176,08hab./km²) | ||||
| Gentilici | albaidina, albaidí | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 35,41 km² | ||||
| Altitud | 315 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Ontinyent | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Antoni Albert Quilis | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46860 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46006 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46006 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | albaida.es | ||||
Albaida és una ciutat delPaís Valencià, capital històrica de la comarca dela Vall d'Albaida.
Albaida està situada 85 km al sud de la ciutat deValència, amb la qual es comunica perautovia, oferint una localització estratègica per sobre del marge esquerre delriu Albaida i a una altitud mitjana sobre el nivell del mar d'uns 320metres aproximadament.
Albaida és a la riba esquerra del riu Albaida entre el riuClariano i laserra d'Agullent. El territori és ondulat, sense grans altures de mitjana, a excepció de la part sud on s'eleva la serra d'Agullent. La ciutat està situada sobre un turó, té carrers amples de moderna traça, i altres antics on queden cases senyorials.
El terme municipal d'Albaida comprèn aproximadament uns 36km² i limita amb els següents municipis:Atzeneta d'Albaida,Agullent,Aielo de Malferit,Benissoda,Bufali,Olleria, iEl Palomar a laVall d'Albaida, iAgres iMuro d'Alcoi a la comarca delComtat.[1]
Podem trobar els següents barris: El Romeral, les casetes del Romeral, l'avinguda, les bestioletes, la glorieta, els mosquits, la vila, el cardavall, el sector, les casetes del camp de futbol, la finca blava, la torre, la vall de la salut i l'Aljorf (antic municipi annexionat per Albaida el1888).L'Aljorf va ser poble fins al segle xix en què Albaida va créixer tant que des d'aleshores ho considera barri. Aleshores tenia uns cinc cents habitants. Actualment molts s'han instal·lat a Albaida i no hi romanen més de dos cents.
Des deValència, s'accedix a Albaida a través de l'A-35 per a enllaçar ambCV-40. També es pot accedir des deXàtiva per l'N-340, a través de laSerra Grossa i des deGandia, s'accedix a través de laCV-60. Des d'Alacant, el camí més ràpid és per l'A-7, que naix enSant Vicent del Raspeig.
El principal eix de comunicació per carretera a la Vall d'Albaida és la carretera/autovia que entra pels túnels del'Olleria i que passa prop de l'Olleria,Aielo de Malferit,Ontinyent,Agullent,Benissoda, Albaida iAtzeneta d'Albaida per continuar pel port d'Albaida buscantAlcoi iAlacant.
Altres vies de circulació importants són: la carretera que connecta Albaida ambLa Safor, l'antigaN-340 que passa perBellús,Alfarrasí,Montaverner i Albaida, la que l'acosta aVillena per Ontinyent iBocairent i altres que tenen un ús més local.
La línia deferrocarril connecta Albaida amb ciutats tan importants com Alcoi, Ontinyent, Xàtiva i València. Manté el seu recorregut i part de la seua infraestructura des que es va construir a la darreria del segle xix. L'estació de ferrocarril d'Albaida pertany a lalínia 47 de mitjana distància, coneguda com aValència-Xàtiva-Alcoi.
També disposa de línia d'autobús que diàriament passa pel poble per fer el trajecte Alcoi-València d'una banda iGandia-Ontinyent per una altra.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El topònimAlbaida prové de la veuàrab مدينة) البيضاء)', és a dir,(madina) al-bayda ‘(la ciutat) blanca’, que probablement feia referència al color blanc de la terra de la major part de la comarca o de les terres conreades més pròximes a Albaida.
L'assentament es remunta a l'època ibera de la qual s'han descobert restes arqueològiques. Hi ha restes de l'època ibèrica en eljaciment de la Covalta, així com en el vell castell (Castell Vell). De l'època musulmana encara romanenalqueries, part de l'actual emplaçament de la vila i el Castell Vell (transformat en la intensa ocupaciómedieval). L'actual nucli de població és d'origen musulmà. Al seu terme s'han trobat, tanmateix, abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior.
Després de laconquesta cristiana del1244 perJaume I forma part de laCorona d'Aragó, la població àrab va ser expulsada per haver-se rebel·lat contra els conqueridors, i s'inicià, aleshores, una repoblació amb colons procedents d'Aragó,Catalunya iCastella.
A lacrònica de Ramon Muntaner s'indica queCorral de Llança es va convertir en el primer Marqués d'Albaida i Carrícola. Al mateix temps que el seu amicRoger de Llúria va ser atorgat el territori veí d'Alcoi.
El1269, Albaida fou alienada del Patrimoni Reial i es va iniciar la seua dependència senyorial. En la titularitat de la senyoria van succeir-se distintes cases nobiliàries fins a arribar, a la fi del segle xv (quan el1477,Joan II va concedir el primer títol de comte d'Albaida), als Milà d'Aragó, que es mantingueren al capdavant fins a la seua definitiva desaparició. Des de final del segle xiii, els senyors d'Albaida, exercien sobre ella (per donació efectuadaad feudum Catalonia), la jurisdicció baronial, que els facultava per exercir justícia sobre llurs habitants en tota mena de delictes. Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Sabem que, a principi del segle xvii, la vila adquirí la condició d'Universitat.
El1604Felip III va instaurar elmarquesat d'Albaida, que comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles deBenissoda,el Palomar,Carrícola, l'Aljorf iAtzeneta d'Albaida. També en van formar part, en el segle xviii,Montaverner, labaronia d'Otos,Bèlgida i la seuabaronia. L'autonomia del marquesat desaparegué amb els decrets deNova Planta, en virtut dels quals el noubatle major era triat per la noblesa territorial.
La seua condició de poble habitat per cristians vells va reduir el seu poder a unes cinc centsfanecades de molt bona qualitat i a 77 propietats urbanes. La forma de propietat fou, per tant, majoritàriamentalodial, lliure de llast econòmic de les càrregues senyorials. Per la incapacitat d'actualitzar els censos que pesaren sobre Albaida, la població va constituir l'excepció a la regla històrica que incidix sobre la carregositat del règim senyorial imposat a què pertany. L'absència de partició dels fruits va ser la seua nota diferencial. No obstant això, el llaurador d'Albaida donà sobrades mostres de la seua oposició al règim. Entre altres, caldria citar no sols les múltiples i variades formes d'ocultació, sinó també, i sobretot, la revolta antisenyorial del1639 i la seua posicióagermanada al segle xvi o l'austriacista del segle xviii.
El1906 se li concedí el títol de ciutat.
Fins a la fi de l'Edat Moderna, i encara esta superada, va constituir, per la seua organització socioeconòmica, un món agrícola ben perfilat. La immensa majoria de la població era llauradora i un escàs 15 o 20 per cent desenvolupava activitats artesanals. En eixe panorama tradicional sorprén la «modernitat» de la seua agricultura a mitjan segle xviii. En aquell període, els seus conreus, essencialment arboris (morera,olivera,garrofa,raïm) denoten l'abandó de l'autoconsum, una clara orientació comercialitzable.
Enfront del dinamisme agrari, contrasta l'atonia del seu sector artesanal, expressada tant per les seues produccions (sabó,llenços,espelmes) com pel seu sistema de producció gremial. La present centúria ha invertit, això no obstant, la situació; la seua recent industrialització ha perfilat una població essencialment industrial que manté una nodrida xarxa d'empreses, generalment de caràcter familiar, dedicades a la producció tèxtil i a una tradicional cereria en franc retrocés. La transformació referida ha permès els efectes que, al seu entorn ha provocat l'emigració rural, ja que sense haver-se vist totalment lliure d'ella, la seua població ha conegut un clar ascens: 2.900 habitants (albaidins) el 1845, 5.858 el 1986 i 6.044 el 2002. Segons el cens efectuat al llarg de 2001, un 86,16% parlen valencià.
| 1842 | 1877 | 1887 | 1900¹ | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.969 | 3.453 | 3.528 | 3.987 | 4.164 | 4.401 | 4.096 | 4.133 | 4.012 | 4.290 | 5.009 | 5.573 | 5.868 | 5.793 | 5.951 | 6.273 | 6.335 |
¹ Entre el Cens de 1897 i l'anterior, creix el terme del municipi perquè incorpora el municipi de l'Aljorf.
Els pilars econòmics d'Albaida són l'activitatagrícola i les indústriestèxtil i de lacereria. L'agricultura és fonamentalment desecà i produïxfruites,hortalisses,olives igarrofes, on la principal producció és la deraïm de taula. Cal destacar també la presència d'oliveres,ametllers itarongers.
La indústria ha desbancat a l'agricultura com a principal sector econòmic i productiu. Des del segle xv la indústria de lacereria (actualment en retrocés), va ser una de les ocupacions més importants dels veïns, convertint a Albaida en un important centre productor (a final de la dècada de 1970 encara comptava amb vint fàbriques de cera). Mentre que laindústria tèxtil (que també té arrelament de segles), ha assolit un gran desenvolupament, manufacturats edredons, cobrellits, estovalles, cortinetes, llençols, mantes, tovalloles, draps de cuina i gèneres de punt.
Pel que fa a la gestió municipal, en acabar la huitena legislatura (2007-2011) es va fer una auditoria externa per tal de comprovar l'estat de les arques municipals, trobant un dèficit de 17.421.377 euros.[3]
El Ple de l'Ajuntament està format per 13regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors deCompromís per Albaida (Compromís), 3 delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 delPartit Popular (PP).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Compromís per Albaida |  | Josep Antoni Albert i Quilis | 1.739 | 50,66% | 7 ( ) | |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | José Vicente Penades Albert | 861 | 25,08% | 3 ( +2) | |
| Partit Popular |  | Ignacio Soler Vila | 739 | 21,53% | 3 ( -1) | |
| Altres candidatures[a][b] |  | 48 | 1,40% | 0 ( -1) | ||
| Vots en blanc | | 46 | 1,34% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.433 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 80 | 2,28% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.513 | 75,65%** | ||||
| Abstenció | 1.131* | 24,35%** | ||||
| Total cens electoral | 4.644* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Josep Antoni Albert i Quilis (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de Compromís) | ||||||
| Fonts: JEC,[4] JEZ Ontinyent,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de2011 l'alcalde d'Albaida és Josep Antoni Albert i Quilis deCompromís.[8]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan Ignacio Monzó Vila | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Manuel Bellver Juliá | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Manuel Bellver Juliá | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Joan Antoni Bodi i Quilis | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Joan Antoni Bodi i Quilis | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Joan Antoni Bodi i Quilis | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan José Beneyto Galbis | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Juan José Beneyto Galbis | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Josep Antoni Albert i Quilis | Compromís | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Josep Antoni Albert i Quilis | Compromís | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Josep Antoni Albert i Quilis | Compromís | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
Encara que a Albaida es troben nombrosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, façanes antigues, portals, etc. És important el conjunt històrico-monumental de la part més antiga de la ciutat, presidit pel palau dels Milà i Aragó (símbol de l'antic poder feudal, queJaume I convertí en1244 en una vila cristiana), i l'església arxiprestal, el museu de pessebres, la casa museu Josep Segrelles, el museu de titelles, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases emblanquinades i senyorials dels seglesxviii-xix que l'envolten.
Passejant pels seus carrers es troben casalots del segle xvi ixvii, portes medievals,muralles d'Albaida, taulells, part de la vella muralla amb les portes de la Vila i L'Aljorf, etc. i un conjunt de fonts de pedra que daten del segle xiv.
L'any 2005 es va fundar el clubCiutat d'Albaida, dedicat a lapilota valenciana.
Des de l'any1977 es realitzen carreres demotocross a Albaida, organitzades pel Moto Club Albaida, que el2005 canvià la seua denominació a Moto Club Ciutat d'Albaida. Actualment s'organitzen anualment proves dels Campionats d'Espanya de Motocross i Quadcross en el Circuit de la Vega, un dels millors traçats l'Estat Espanyol.
Pel terme municipal d'Albaida es poden realitzar nombroses excursions a l'aire lliure que comprenen les següents rutes:
A continuació les tradicionals festes deMoros i Cristians, destacant com a actes més significatius l'Entrà, desfilada de les tropes mores i cristianes amb les seues millors gales i les ambaixades, representació de la lluita entre les tropes per les claus de la ciutat.
Albaida és una ciutat que compta amb una gran tradició musical, fomentada, sens dubte, per l'existència de diverses entitats musicals en la població, entre les quals cal destacar:
Albaida té una gran varietat de plats dins de la seua gastronomia. Hi ha molts plats de cullera o de calent, amb un protagonista principal, l'arròs. Cal destacar l'arròs al forn, l'arròs caldós amb conill, l'arròs de putxero, l'arròs amb bledes, lapaella, l'arròs amb crosta d'ou.
Per festes d'octubre i deNadal, destaca larebosteria feta amb ametlles, ous, farina, sucre i oli (carquinyols,pastissos de moniato,rotllets, coques d'ametlla,polvorons). PerNadal cal destacar eltorró que elaboren en les pastisseries del poble així com delpastís d'escuma (típic regal de reis durant molts anys). A la tardor elsbolets admeten qualsevol tipus de presentació (en unacoca al forn, fregits amb alls, ambpaella oarròs caldós). A l'estiu els caragols amb salsa i la coca de tomaca i pebre vermell són dos plats que hui, encara tenen molta rellevància.
Per gener-febrer, és molt típic anar decassoleta i perquaresma menjarmandonguilles de bacallà preparades perDivendres Sant, a més de "les mones i fogasses", també elaboren a Albaida elcodonyat.
Els plats més representatius són:
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viccionari |
 | Viquidites |
