Alaska és un estat delsEstats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió. És situat a l'extrem nord-oest del continentamericà, amb capital aJuneau, separat de la resta dels 48 estats pelCanadà (l'altre estat aïllat ésHawaii). Envoltat pels oceansÀrtic iPacífic, fa frontera amb el territori canadenc delYukon a l'est i amb laColúmbia Britànica al sud-est i es troba separat deRússia per l'estret de Bering. És l'estat més gran de la Unió nord-americana per extensió, el tercer menys poblat i el de menys densitat d'habitants per quilòmetre quadrat de tots els Estats Units. Fou una possessió de l'Imperi Rus fins al 1867, any en què foucomprada per 7 milions dedòlars,[1] equivalent a 125 milions del 2017. Fou admès a la Unió nord-americana com a 49è estat el 3 de gener del 1959.[2]
Els primers pobladors d'Alaska van ser grups humans que provenien de l'Àsia i que van travessar elPont de Beríngia i van arribar al que actualment és l'oest de lapenínsula d'Alaska. La majoria dels pobles "nadius americans", si no tots, provenen de gent que va traspassar l'estret de Bering abans d'emigrar cap al sud delcontinent. El primer contacte dels habitants de la regió amb exploradorseuropeus va ser quan hi van arribar exploradorsrussos, que van contactar amb el pobleinuit i altres pobles nadius.
El nom d'"Alaska" prové de la paraulaaleutianaalaxsxaq, que significa literalment "l'objecte contra el qual s'adreça l'acció de la mar".
Vitus Bering
La major part de la història documentada d'Alaska prové de la colonització europea, començant pel navegant danès al servei de l'Armada Russa,Vitus Bering, que va arribar a Alaska a bord delSant Pere en el transcurs de la Segona expedició aKamtxatka. No obstant això, el primer europeu que va arribar a les costes de la regió va ser el rusAleksei Txírikov, que navegava en l'expedició de Bering comandant elSant Pau; el 15 de juliol del 1741 va tocar terra al lloc on avui hi ha la ciutat deSitka. La Companyia Russo-Americana aviat en va començar la colonització de la costa i en els anys 1790 ja hi havia assentaments a la regió. La principal activitat a la zona era la caça dellúdrigues, encara que la colònia no va ser mai rendible a causa de l'elevat cost delsvaixells necessaris. Malgrat que d'entrada el contacte amb els nadius va ser cordial, aviat es van produir enfrontaments violents que, units a lesmalalties transmeses pels europeus, van exterminar quatre cinquenes parts de la població nativa. El primer assentament permanent rus s'hi va establir el1784, quanGrigori Ivànovitx Xélikhov va fundar una colònia a l'illa Kodiak, a labadia Three Saints. El1790, Xélikhov llogava els drets de caça a Alexander Baranov, que va traslladar la colònia a l'actual ciutat de Kodiak, tot i que veient la possible arribada d'exploradors i caçadors europeus, va portar la capital aNou Arcàngel, que amb el temps seria la ciutat de Sitka. El 24 de setembre de1794 van arribar a l'Illa Kodiak vuit monjosortodoxos, dirigits per l'arximandrita Ioasef. Tenien la missió d'evangelitzar els indígenes i expandir el cristianisme ortodox, la religió oficial aRússia.
El 1867, el secretari d'Estat nord-americàWilliam H. Seward va comprar Alaska a Rússia per 7,2 milions dedòlars nord-americans. La manca d'efectiu de Rússia i el desig que Alaska no caigués en mans britàniques van impulsar Rússia a vendre el territori alsEstats Units després del fracàs en laGuerra de Crimea.[4] La compra es va fer efectiva el 18 d'octubre del1867, avui recordat com elDia d'Alaska. Encara que la compra va rebre dures crítiques en el moment de fer-se, finalment es va veure que era un negoci molt avantatjós gràcies al descobriment d'or a Yukon. En la dècada de 1890, els territoris d'Alaska i Yukon van patir una explotació de les mines a causa de lafebre d'or, coneguda com afebre d'or de Klondike, nom del principal jaciment; les mines es continuaren explotant tot i que les reserves auríferes disminuïren. Els principals assentaments es van establir aJuneau,Nome iFairbanks.
Xec utilitzat per la compra d'Alaska
En els primers temps de dominació nord-americana, l'exèrcit, la marina i el servei deduanes es van fer càrrec del control de la regió, però l'arribada de colons va obligar a canviar el sistema d'administració. El1884 s'hi va nomenar un governador i el1906 se'n va escollir un representant alCongrés dels Estats Units, encara que sense dret de vot. Ja el1912, es va declarar Alaska com un Territori dels Estats Units, amb un congrés i un govern propis, i amb capital aJuneau, en detriment de Sitka, que havia estat la capital de l'Alaska russa. Durant laSegona Guerra Mundial, Alaska va ser escenari de labatalla de les Illes Aleutianes entre les tropes aliades i elJapó, i durant el conflicte se'n van millorar les infraestructures per facilitar la defensa del territori, com fou la construcció de l'autopista Alcan. Després del final de la Segona Guerra Mundial, al començament de laGuerra Freda es va acceptar l'entrada d'Alaska a la Unió. El president dels Estats Units,Dwight David Eisenhower va signar el 7 de juliol del1958 l'Acta estatal d'Alaska (en anglès, Alaska Statehood Act), que va obrir el camí perquè el 3 de gener del 1959, Alaska es convertís en l'estat 49 de la unió.
El 27 de març del1964,Divendres Sant, Alaska va patir els efectes d'un terratrèmol (anomenat "Terratrèmol de Divendres Sant") de 8,5 graus de magnitud en l'escala de Richter, que va posar fi a la vida de 131 persones i va arrasar moltes poblacions de la regió. El 1968 es va trobar petroli a la regió, i després de la construcció de l'oleoducte Transalaskià (Trans Alaskan Pipeline) el1977, els ingressos provinents de l'explotació delspous petrolífers van contribuir a què la població es restablís, ja que es reconstruïren i milloraren les infraestructures. El1989 s'hi va esdevenir una nova catàstrofe en encallar el petrolierExxon Valdez a l'estret del Príncep Guillem i abocar a la mar entre 42.000 i 130.000metres cúbics decru, cosa que en va afectar uns 1.600 km decosta. Amb data del 2007, més de la meitat del territori de l'estat és propietat del Govern Federal i l'explotació de les reserves de petroli en el territori encara no ha estat posada en pràctica. Això és tema de debat, ja que elRefugi Nacional de vida salvatge a l'Àrtida podria veure's afectat.
El territori és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N: la costa meridional, els altiplans de l'interior i el cinturó àrtic. Entre la costa pacífica i la frontera canadenca s'estén en una franja d'uns 20 km d'amplada (Panhandle, 'mànec de paella'), retallada per fiords i amb nombroses illes (arxipèlag Alexander), constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l'erosió glacial, prolongació dels de laColúmbia Britànica.
La població és formada bàsicament per immigrants (prop del 80% el 1980), i es concentra a la costa del Pacífic. Els nuclis principals de població sónAnchorage,Fairbanks,Juneau (capital de l'estat) iKetchikan.
|Segons el cens dels EUA del 2000, el 60,7% de la població era blanca anglosaxona, el 3,5% eraafroamericana, el 4,1% eren hispans i hi havia 126.373 amerindis (20,15% de la població). Per tribus, hi havia 47.761inuit, repartits entre yupik (22.671), inupiat (17.046) i altres grups; la resta són atabascans d'Alaska (14.546),tlingit (10.518),aleuts (10.341)haida (2.005),tsimshian (1.958),eyaks (334),cherokees (3.213) i altres tribus.Quant a les llengües més parlades a l'estat, aquestes són, segons el cens del 2000, l'anglès (496.982 parlants, 85,72%), llengües autòctones (30.121 parlants, el 5,2%, dels quals 15.450 parlen llengüesinuit, 300aleut, 500tlingit, 15haida, 75tsimshian, 300Gwich'in, 300 koyukon, 75dena'ina, 80 ahtna),castellà (16.674 parlants,el 2,88%),tagàlog (8.934 parlants, l'1,54%), coreà (4.369 parlants, el 0,75%), alemany (3.572 parlants, el 0,62%),rus (2.952 parlants, el 0,51%), parles del Pacífic (2.591 parlants, el 0,45%),francès (2.197 parlants, el 0,31%), japonès (1.392 parlants, el 0,24%), xinès (1.295 parlants, el 0,22%), laosià (1.137 parlants, el 0,20%), vietnamita (756 parlants), i thai (742 parlants).
Una particularitat de la religió a Alaska és la presència de l'Església Ortodoxa. L'Església ortodoxa penetrà a Alaska quan aquesta era colònia russa, descoberta per navegants russos el 1741. Es va fundar molt aviat una companyia russa per al comerç i exportació de pells fines, molt abundants en tota la regió. Els russos es van establir sobretot a la cadena de les Aleutianes i a l'illa de Kodiak. El cap Txirikov, home devot, segons sembla, va demanar missioners a l'emperadriu Caterina II, que s'encarreguessin dels colons russos en primer lloc, i atenguessin després l'evangelització dels nadius, sobretot indis aleutes i esquimals del Nord de la península. El Sant Sínode de l'Església Russa va aprovar la proposició i va enviar la primera expedició missionera al comandament de l'arximandritaJoasaf Bolotov; eren deu homes en total: sis sacerdots, dos diaques i dos monjos. Arribaren a Kodiak el24 de setembre del1794. El1860, 7 anys abans de la venda d'Alaska per Rússia als Estats Units, els ortodoxos a Alaska arribaven als 12.000 fidels, aproximadament.
Els recursos econòmics tradicionals són la pesca (salmó, bacallà, halibut, areng), la transformació del peix (conserves, saladures) i el comerç de les pells. La fusta i els seus derivats constitueixen un altre recurs important, sobretot a la costa sud-oriental del Pacífic (Ketchikan,Sitka). L'agricultura (cereals, farratge, a l'interior del país) és poc desenvolupada. És important, en canvi, l'explotació forestal. La tradicional riquesa de l'estat en forma de recursos miners (or, coure, zinc, carbó, plata, etc.) ocupa actualment una posició secundària a causa de l'exhauriment de molts dels jaciments (bé que actualment hom ha reprès les prospeccions a la costa S i a l'Àrtida) i, sobretot, a causa de l'auge assolit des dels anys cinquanta per l'extracció de petroli i, posteriorment, de gas natural, recursos que han esdevingut la principal riquesa d'Alaska. El petroli és explotat a la península de Kenai i a la de Prudhoe Bay, a la costa àrtica; des del 1977 un oleoducte de 1300 km (Trans-Alaska Pipeline) uneix Prudhoe Bay amb el port de Valdez, a l'oceà Pacífic. Els darrers anys, el turisme ha esdevingut una font d'ingressos important.
L'estat d'Alaska no està dividit encomtats com els altres restantsestats, a excepció deLouisiana que es divideix enparròquies, sinó que es divideix en "boroughs organitzats". La majoria de les ciutats més poblades d'Alaska formen part d'algun dels setze boroughs organitzats, i que funcionen de manera similar als comtats dels altres estats. No obstant això, a diferència del que passa als altres estats, els boroughs organitzats no cobreixen la totalitat de la superfície d'Alaska i la resta de l'estat és conegut com elborough no organitzat.[5]
Per completar elcens de 1970, l'Oficina del Cens dels Estats Units, en cooperació amb l'estat d'Alaska, va dividir la gran porció anomenadaborough no organitzat en un total d'onzeàrees censals, i cadascuna corresponia a un districte electoral. No obstant això, aquestes àrees varen ser definides únicament amb finalitats d'anàlisi estadística i no tenen representació administrativa pròpia. L'Oficina del Cens tracta als boroughs organitzats i les àrees censals de manera equivalent al nivell dels comtats dels altres estats.
Algunes zones delborough no organitzat reben certs serveis públics directament del govern de l'estat d'Alaska, i generalment estan relacionats amb les forces d'ordre públic i amb el finançament per a educació.A Alaska hi ha cinc ciutats-borough consolidades, que són similars a les ciutats-comtat consolidades dels altres estats. Són les ciutats i boroughs deJuneau,Haines,Sitka,Yakutat, així com la ciutat més gran de l'estat,Anchorage, encara que el seu nom legal és el de Municipalitat d'Anchorage.
L'educació pública a Alaska va estar pràcticament desatesa després de la compra d'aquesta pelsEstats Units fins que, el1877, es va crear la primera escola primària. El 1878 es va establir la primera institució d'educació superior, elSheldon Jackson College, a Sitka. Més tard, es van crear altres centres educatius, com l'Escola d'Agricultura i el Col·legi de Mines, a Fairbanks (1923). Aquesta institució va ser el nucli de la futura Universitat d'Alaska, fundada el 1935; des de llavors, s'ha centrat en els estudis de ciències i d'enginyeria, i avui és un dels pocs centres de recerca especialitzats en l'oceà Àrtic. Un altre centre d'estudis superiors destacat d'aquest estat és la Universitat Alaska Pacific.
Alaska compta amb nombroses biblioteques que reuneixen importants fons per a la investigació local. Entre elles, destaquen la Biblioteca de l'Estat, a Juneau, i la Biblioteca Rasmussen, a Fairbanks. L'estat disposa d'interessants museus, com el Sheldom Jackson, a Sitka, amb fons sobre història i cultura dels nadius, o el Museu Baranov, a Kodiak, dedicat a laCompanyia Russoamericana.
A Alaska es realitzen nombrosos festivals de música i teatre, molts d'ells organitzats pel Consell d'Humanitats d'Alaska. Aquests festivals promouen la representació d'històries i tradicions locals, com l'obra tituladaCry of the Wild Man, els balls d'origen rus de Sitka, o la música dels violinistes de la vall del Yukon.
També són populars altres tipus de festivals i tradicions, com les curses de trineus arrossegats per gossos (que se celebren entre Fairbanks i Whitehorse, al Canadà, i entre Nome i Anchorage), l'Olimpíada Índia-Esquimal, o el Festival Rus Kodiak.
Stephen W. Haycox:Alaska: An American Colony. 2. Auflage. University of Washington Press, Seattle 2020,ISBN 978-0-295-74685-2.
Jonathan M. Nielsen, Geschichte Alaskas in drei Bänden
A history of Alaska, Volume I: From Old and New Frontiers to the Changing Strategic Balance. Academia Press, Washington, D.C. 2018,ISBN 978-1-68053-058-2.
A History of Alaska, Volume II: Alaska On the Road to War. Academia Press, Washington, D.C. 2018,ISBN 978-1-68053-059-9.
A History of Alaska, Volume III: Gibraltar of the North. Academia Press, Washington, D.C. 2018,ISBN 978-1-68053-060-5.
Marvin W. Falk (Hrsg.):Alaska History: An Annotated Bibliography. Praeger, Westport 2006,ISBN 0-313-28224-2.
Harry Ritter:Alaska's History: The People, Land, and Events of the North Country. Graphic Arts Books, Portland 1993,ISBN 978-0-88240-432-5.
Claus-M. Naske, Herman E. Slotnick:Alaska: A History of the 49th State. Zweite Auflage. University of Oklahoma, Norman 1987,ISBN 0-8061-2099-1.
.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
