La ciutat, amb aquest títol concedit perFerranel Catòlic el1490,[3] deu el seu desenvolupament econòmic i demogràfic al comerç pel seu port sobretot a partir delsegle XVII (el més important del País Valencià i només darrere del de Sevilla-Cadis a nivell peninsular). Era un port amb molt de comerç ambItàlia i la mediterrània en general i en un moment de molt de pillatge i pirateria tenia una avantatge respecte al de València, el recinte estava emmurallat i protegia els vaixells de corsaris. També la decadència del port deCartagena va provocar que l'exportació de la llana provinent de Castella es fera pel port d'Alacant. A partir del segle XX la ciutat canvia el seu desenvolupament cap a nous sectors econòmics sobretot relacionats amb l'activitatturística i deservicis.
No s'ha esbrinat de forma conclusiva el significat del topònim d'Alacant. Tradicionalment, s'ha considerat que el primertopònim que feia referència a un nucli identificable amb l'actual Alacant és la vilagregaAkra Leuka (Ἂκρα Λευκῆ,Akra Leukḗ o Λευκῆ Ἂκρα,Leukḗ Akra, 'muntanya lluenta'), que llavors feia referència a una factoria o un assentamentcartaginés del qual no coneixem el seu nom original enpúnic,[4] tot i que recolliria probablement la forma ibera deLeukanté. De la mateixa manera, també es creu que es tracta del mateix lloc en què les primeres fontsromanes nomeanvenCastrum Album ('fortalesa blanca').[4] Tanmateix, no hi ha una confirmació definitiva en la relació amb Alacant, esta població, i elTossal de Manises, encara que alguns autors han apuntat a una relacióetimològica entreAkra Leuké i la posterior denominacióllatina deLucentum oLeukantó.[4]
Per altra banda, altres autors argumenten que el nom d'Alacant es manté netament en la seua forma original ibera, el qual podria provindre deala ('vall') +can ('muntanya') +t ('alt').[5] Alacant significaria 'la vall de la muntanya alta', en consonància amb el context orogràfic del paratge, ja que la ciutat s'assenta en un ambient especialment irregular, emmarcat pelBenacantil[6].
Contra eixa hipòtesi, altres autors consideren que la relació de l'ètimala com a 'planura' és discutible,[7] si es té en compte que les formes antigues corresponents al topònimAlacant no duien laa- inicial (que s'afegí després, en temps dels àrabs, mitjançant l'anteposició de l'articleal-), sinó que començaven directament perl- (així, la forma indígenaLqnt o la romanaLucentum). Siga com siga, amb l'arribada delsandalusins, esta denominació evolucionà cap aMedina Laqant oal-Laqant[8][9] (enàrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت), que és d'on prové el nomvalencià (Alacant) en l'actualitat.[10] Altres autors, comMikel de Epalza oJoan Coromines han proposat altres possibilitats per a l'origen del nom.[11] En aquest mateix sentit Membrado-Tena fa derivar Laqant o Lqnt de les arrels lak(cala) i kant(alt), basant-se en les proves geològiques i arqueològiques de la geografia del Tossal de Manises, així com en proves lingüístiques d'altres derivacions de poblacions que venen d'aquestes arrels.[12]
Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a lacivilització ibera, que mantenia relacions comercials ambgrecs ifenicis, la primera ciutat va ser fundada pels romans, l'assentament el qual ocuparia hui dia un solar a l'actual barri deBenalua, uns quilòmetres a l'oest de l'assentament musulmà posterior que definix la ciutat actual. En eixe lloc, conegut comels Antigons, s'han trobat restes arqueològiques romanes datades entre els.i iviii aC. A l'antigaEstació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada aMarc Aureli iCòmmode pel municipi deLucentum. Este nucli es va acabar abandonant, i un segon nucli, més estable i durador, es va establir en elTossal de Manises, al costat del'Albufereta, aprofitant-se de les aigües estanques per al conreu.
En època de la conquesta musulmana a la segona mitat dels.viii, els nadius d'origen hispanoromà s'islamitzaren a Alacant, i rebé immigració musulmana provinent d'Aràbia,Síria i poblesamazics. En aquella època, la vila de Laqant ja s'havia traslladat anteriorment de l'emplaçament inicial de l'Albufereta per a ubicar-se al voltant de la falda delBenacantil. Això va marcar l'inici del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris deSanta Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com aMedina Sagira Laqant o, abreujadamental-Laqant, respectant el nom original de la població cristiana prèvia, tal com es recull la toponímia en elPacte d'Oriola per part del comteTudmir l'any713. D'ací ve l'actual endònimAlacant en valencià. Durant l'època d'al-Àndalus, iniciaren una important activitat comercial des del seu port, principalment cordatges. No coneixem prou dades sobre la vida pública musulmana en Alacant, a banda de les muralles o la mesquita (actualBasílica de Santa Maria), si bé en el moment de començar la invasió cristiana de Mallorca per part deJaume I, Alacant restava sota el govern de l'emirat de Dénia.
Amb la desaparició dels emirats de València i de Dénia per la fundació delRegne de València en1238, al-Laqant s'integrà en l'emirat de Múrcia. Prompte, però, la medina s'independitzariade facto en1241 de Múrcia, ja que elrais de Laqant,Zayyan ibn Mardanix, rebutjà les condicions del vassallatge amb Castella[13] estipulades en elTractat d'Alcaraz entre l'emir de Múrcia,Ibn Hud, i el reiFerran III de Castella. Llavors, la medina oposà dura resistència contra la subjugació a Castella amb un llarg setge que es perllongà almenys durant cinc anys,[14] fins que, en una data indeterminada després de l'any1247, quan elrais Zayyan s'exilia aTunis, el catolicisme hispànic aconseguix retre elcastell de Santa Bàrbara.
A partir de l'any1252, el control feudal passa eventualment a mans del reiAlfons X el Savi, un domini que passaria per alts i baixos a causa de les successives sublevacions dels nadius hispanoàrabs contra l'autoritat castellana en protesta per l'expropiació i la confiscació de les terres i per la política de colonització que els excloïa dels àmbits comercial, polític i religiós. Les revoltes mudèjars arribaren a posar en risc el control efectiu d'Alacant per Castella, la qual cosa motivà la intervenció militar deJaume I en1264 a petició d'ajuda de la seua fillaViolant d'Aragó i d'Hongria, qui estava casada amb l'infant Alfons el Savi. Així, amb un exèrcit organitzat exclusivament per les Corts de Catalunya, Jaume I va assegurar definitivament el domini cristià d'Alacant.[15] És per això que, dels diversos poblescristians que colonitzaren la vila subjugada, la majoria dels colons eren bàsicament d'origencatalà i, des de llavors, a la ciutat d'Alacant es parla en valencià.[16] Si bé en un principi Jaumeel Conqueridor havia retornat la sobirania d'Alacant a Castella en virtud delTractat d'Almirra, Alfons el Savi havia concedit a canvi que la Corona d'Aragó es reservara el dret de recuperar la vila en un futur.[17]
El1691, durant laguerra dels Nou Anys, la ciutat foupràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa deJean II d'Estrées. Durant laGuerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com afilipista, però després de la derogació delsFurs de València en1707 es decantà pelbàndol austriacista. Això tingué com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contraFelip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de lesmuralles i importants danys alcastell de Santa Bàrbara. Als seglesxviii ixix es fa palesa la importància comercial de la ciutat, sobretot al voltant de la indústriaviticultora i del comerç naval. Històricament, una ciutat d'importància relativa, en1833 guanya protagonisme gràcies a la divisió en províncies deJavier de Burgos, que la designa com a capital en perjudici d'Oriola, que havia mantingut l'hegemonia econòmica i política segles enrere.
Al llarg dels seglesxix ixx la ciutat d'Alacant destaca per ser un dels grans nuclis liberals i republicans, com poden demostrar les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de laInquisició, i el suport alpronunciament de setembre de 1868 que donà pas alSexenni Revolucionari, perdent la vidamolts alacantins en el procés. El primer clubrepublicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de1868, i eixa tendència política guanyà les eleccions municipals de1870. El1931 el primer alcalde democràtic fouLlorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana. Este darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant laGuerra Civil espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos com el del25 de maig, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans delbàndol franquista sublevat, i molts alacantins hagueren de patir larepressió de la posterior dictadura.
El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.
Ladècada dels seixanta es va caracteritzar per un desenvolupament econòmic i demogràfic explosiu, que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap alsector servicis, especialment cap alturisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi, duplicant la seua superfície urbana. A causa delclima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant patix inundacions destructives de forma recurrent, que promou la construcció d'un pla anti-inundacions a finals del segle xx: el 1982 amb 220 mm i el1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es dugué a terme un gran pla de defensa anti-riuades que ha reduït l'efecte de la pluja.[19]
L'entrada del segle xxi es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gràcies a laimmigració, i la tornada del tramvia a la ciutat després de la seua desaparició en 1960, sota el nom deTRAM.
Amb laTransició, el govern municipal passaria a mans delPSPV des de1978 fins a1995. Des de llavors hi governa elPP, amb l'excepció de la legislatura del2015 fins a l'any 2018, que governarenPSOE,Guanyem Alacant iCompromís.
La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La serra delBenacantil, amb 169m d'altura, domina la façana urbana en què es troba tambéel Tossal, laserra de Sant Julià oserra Grossa, lesllomes del Garbinet i el tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles deCanícia, Bonhivern o la de Sant Blai/Benalua; altres, de més envergadura, són canalitzades, com larambla de les Ovelles o la delJuncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, elsaladar d'Aigua Amarga.
El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m delCabeçó d'Or. També hi hamuntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, l'Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428metres), i les de Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Eixes elevacions són formacions compostes perroca calcària,marga igres. Quant a la hidrografia, cal assenyalar les conques delriu Montnegre o Sec i de larambla de les Ovelles, a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa deNova Tabarca, davant delcap de Santa Pola i que forma part del municipi.
Lingüísticament, és una ciutat situada oficialment dins del predomini lingüístic valencianoparlant, tot i que ha patit des de mitjan segle xx un procés desubstitució lingüística continu (similar al que es produïx en altres grans poblacions del domini lingüístic comValència iBarcelona), fent del castellà la llengua majoritària en la ciutat. L'ús vehicular delvalencià en este territori és reduït, no obstant això, una part important de la població sap utilitzar-lo i l'entén,[20] a més de rebre immigració dels municipis valencianoparlants dels voltants. El 26 de juny de 2025 el govern municipal, de PP I Vox, va aprovar en un ple municipal, per 18 vots a favor i 11 en contra, la sol·licitud a la Generalitat Valenciana perquè la ciutat d'Alacant passi al predomini lingüístic castellà d'acord amb la llei d'ús i l'ensenyament del valencià. Aquesta sol·licitud no ha tingut resposta per part del Govern valencià, presidit, precisament, per l'exregidor del PP a l'Ajuntament d'Alacant,Carlos Mazón.
El clima d'Alacant és de tipusmediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8°, les gelades i les temperatures per damunt dels 40° són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt xicoteta degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, també és reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.
Les precipitacions són de 336 mm anuals. Setembre i octubre són els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per lagota freda, que poden arribar a més de 200 mm en 24 h i causarinundacions extremes. Eixa irregularitat explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.
Segons el padró de l'1 de gener de2019, el terme municipal té 344.109 habitants, sent la 2a ciutat més poblada del País Valencià i l'11a d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 337.152 habitants i 6.957 en partides rurals. LaPlatja de Sant Joan és el barri amb més població de la capital, amb 23.795 habitants.[24]
El1900 hi havia 50.495 habitants que van augmentar lentament fins al1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent, fins als 272.432 habitants el1998. Des d'aleshores, l'increment de la immigració ha causat un nou creixement demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, pertanyent-ne quasi un 17% a persones provinents d'altres països l'any2021.[23]
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dona ocupació al 90,5% de la població activa.[32] Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant destaca de manera especial el comerç, que històricament tingué el suport delport de la ciutat. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part delsud valencià, amb un eix que gira al voltant delVinalopó fins a la localitatmanxega d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinqué lloc a escala estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per Madrid, Barcelona, València iSevilla.[cal citació]
El sector del turisme ja hi sorgí a mitjan segle, si bé el seu gran desenvolupament té lloc principalment alsanys 50 del segle xx, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (elcastell de Santa Bàrbara, l'església de Santa Maria, lacocatedral de Sant Nicolau de Bari i elBarri Vell, entre altres) i la seua oferta d'esplai. Antigament, a la ciutat d'Alacant se situava la seu de laCaixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), actualment seu delBanc Sabadell després de la fusió bancària i el trasllat de la seu social. També desenvolupa importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), o laTorre Generalitat d'Alacant. Destaca també el desenvolupament delDistricte Digital, unhub autonòmic d'empreses d'R+D+I. LaUniversitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, té més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers, i presenta un xicotet viver empresarial anomenat Parc Científic.
Elsector de la indústria ocupa només al 8,8% de la població activa del municipi, sobretot en indústria de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de la Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tindre-hi ocupades més de 4.000 treballadores fins al seu tancament a mitjan segle. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al municipi deSant Vicent del Raspeig, cap on s'estén la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall-llonga, el d'Aigua Amarga, i la zona industrial de la Florida. Durant lacrisi econòmica de 2008 Alcoa i Altadis, les úniques grans fàbriques d'Alacant, van tancar les portes, deixant en l'atur a centenars de treballadors.
Un dels elements importants de l'economia alacantina és elport d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els deu més importants en trànsit de mercaderies. Actualment, uns 15 milers de persones treballen de manera directa o indirecta a les seues dependències. Històricament, el port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle xvii comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es convertix en el més important delRegne de València, i en el segon port de la Corona d'Aragó després del de Barcelona.
El desenvolupament urbanístic també ha format part com una de les grans indústries de la ciutat des deldesarrollismo fins a l'esclat de labombolla immobiliària l'any 2008.
Palau Consistorial (s.xvi). Punt de referència per al mesurament de l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'Espanya, es tracta d'una arquitectura civilbarroca.
Mercat Central (s.xx). D'estilregionalista, fou construïda el1911 sobre la muralla del segle xviii que circumdava la ciutat.
Palau Gravina (s.xviii). Construït entre1748 i1808 com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga elMuseu de Belles Arts Gravina, dedicat a la pintura a l'escultura regionals des del segle xvi fins a principis delxx.
Palau Maisonnave - Arxiu Municipal (s.xvi). Casa palatina situada en el nucli antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis romana.
Basílica de Santa Maria (s.xiii). Construïda en estilgòtic, fou alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estilrococó, i la seua portada, d'estilbarroc, ambdós del segle xviii.
Monestir de la Santa Faç (s.xv). Situat 5 km al nord del centre urbà, és d'estilbarroc. Cada any, el segon dijous després deSetmana Santa es produïx una multitudinària peregrinació que ix des de Sant Nicolau fins al monestir.
Museu de l'Aigua d'Alacant, on destaquen elsPous de Garrigòs (s.xvi).
Museu de Fogueres, situat al número 29 de laRambla.
Llotja del Peix. De principis del segle xx, és un edifici de caràcter industrial d'estilhistoricista, que integra detalls ornamentals àrabs. Servix des de1992 com a sala d'exposicions.
Els servicis del TRAM combinen el tramvia en superfície, el metro lleuger i servicis de rodalia (dièsel i elèctrictren tramvia, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'àrea metropolitana i altres més llunyanes.
Un rodalia de la línia 1 operat per FGV aturat en l'estació Lucentum direcció el Campello
El TRAM penetra en subterrani en arribar al nucli urbà d'Alacant.
La línia 2 s'estén des del municipi deSant Vicent del Raspeig fins a laplaça dels Estels, al centre de la ciutat. Va iniciar les seues operacions quasi tres anys després de ser inaugurada per falta de pressupost..
Les línies 1, 3 i 4 comuniquen amb el barri dePlatja de Sant Joan i les poblacions costaneres del nord de la província a través del túnel de laSerra Grossa. El2019 van finalitzar unes obres que duplicaren les antigues vies de ferrocarril, pràcticament sense tocar des de finals del segle xix.
El servici als municipis del nord de la província servix com a servici de rodalia a poblacions comBenidorm,Altea iDénia. A més, els viatgers de RENFE que disposen d'un bitllet de llarga distància poden utilitzar el servici de tramvia de manera totalment gratuïta.
La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans de prop de 40 línies. Els autobusos tenen totes les seues tarifes i títols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a través de la targeta sense contacte Móbilis que poden usar-se indistintament per al transport dins de l'Àrea Metropolitana d'Alacant.
Actualment, continua sent el mitjà de transport públic més utilitzat pels alacantins gràcies al seu gran de cobertura del territori urbà.
L'Aeroport de l'Altet es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. És l'aeroport de major tràfic de passatgers del País Valencià, situant-se per davant de l'aeroport de Manises i se situa entre els 50 de major trànsit dins d'Europa. Tradicionalment, ha ocupat el sext lloc en la xarxa aeroportuària espanyola segons el nombre de passatgers, i l'any 2016 l'aeroport es va situar per primera vegada com a quint de la xarxa d'AENA, desbancant a l'aeroport de Gran Canària.
Durant el 2008 es va escometre la seua ampliació amb una nova i moderna terminal que dota a l'actual aeroport d'una capacitat de més de 20 milions de viatgers. D'igual forma també s'espera que tant el TRAM com la línia de rodalia deRenfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estació Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.
Actualment hi ha 3 línies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa de rodalia entre Alacant i Múrcia. Un ésRenfe Operadora, Entitat Pública Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposició dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles.
Alacant-Dénia (Operat perFGV i amb transbord aBenidorm).
Alta Velocitat Espanyola: L'AVE entre Alacant iMadrid arribà a Alacant al mes de juny de 2013, coincidint amb el soterrament de les vies al seu pas pel nucli urbà de la ciutat. També servix com a terminal per a altres tipus de comunicació d'alta velocitat com l'Euromed. Està planejada la construcció d'una nova estació de tipus intermodal. El projecte inicial incloïa un centre comercial, però la crisi econòmica va impedir dur a terme el projecte. L'estació englobarà tots els transports públics de la ciutat.
Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera mitat del segle xx. Està compost per 6.000.000 de tessel·les que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A més, el passeig disposa de quatre fileres de palmeres que recorren els més de 500 metres de longitud. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un símbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90 i l'any 2009. Encara és considerat una de les grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil espanyola, esta zona d'esbarjo rebia el nom depasseig dels Màrtirs.
Es troba a continuació de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una sèrie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que fan ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar fa del parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dos fonts decoratives, i escultures de pedra de lleons i gossos, que fan d'entrada al parc. Un altre element d'interés és un mapa d'Espanya de gran mida, i un monument a l'escriptor alacantíCarlos Arniches.
Este parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Conté centenars de palmeres i abundant vegetació autòctona, a més d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.
Se situa en les faldes del Benacantil, i constituïx una de les vistes més espectaculars de la ciutat. Des d'eixe parc poden ser albirats el barri de Santa Creu, la catedral de Sant Nicolau, el port i la mar Mediterrània. Un altre dels atractius de la zona és que està permés recórrer la renovada muralla que accedix al castell.
Alacant sempre ha patit dèficit d'àmplies zones verdes en el centre de la ciutat, per això, després del soterrament de les vies del tren, s'utilitzarà gran part del terreny alliberat per a compensar el dèficit de parcs i de vegetació que patix. En conseqüència, la zona que actualment ocupa l'estació de Madrid (Renfe) es convertirà en la plaça de major dimensió d'Alacant. L'estació (futura Intermodal) se situarà mig quilòmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell d'Alipark i el Pont Roig).
Un altre dels grans projectes consistix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Tomás y Valiente, duplicant així les seues dimensions. Lògicament, això requerix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, començarà quan finalitze laVolvo Ocean Race l'octubre de 2008.
LesFogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interés Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics decartó pedra i fusta, cremant-se laNit de Sant Joan. La festa elegix la seua reina, laBellea del Foc, entre les que van serBelleses de cadascun dels 85 districtes.
Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de1928, i promogudes principalment perJosé María Py y Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dona el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del20 de juny, i quatre dies té lloc lacremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.
Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara lescercaviles, cavalcades, ofrenes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntadesbarraques i racons (també ditracós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant eixos dies és típic menjarcoca amb tonyina, ibacores. En els dies posteriors a lacremà de les fogueres, hi té lloc un concurs decastells de focs itraques lluentes que es disparen des de laplatja del Postiguet.
Destaca també laSetmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des delDiumenge de Rams fins al deResurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat deFrancisco Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 confrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.
Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb vestits de gala, i després hi té lloc la «Nit de l'Olla», quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les «Dianes», les «Despertades» i les entrades conduïxen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la «Retreta», una desfilada en to humorístic.
Malgrat ser elfutbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com l'handbol i elbàsquet, però, no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en elsJocs Olímpics.
L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser elClub Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975,1976,1977 i1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975,1976,1977 i1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtindre una altra Copa del Rei el1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip d'handbol de la ciutat, femení en este cas, ésMar Alicante.
Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle xx. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines elClub Bàsquet Akra Leuka.
Amb tot, el futbol sempre ha sigut l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. A Alacant, l'equip més representatiu de la ciutat és l'Hèrcules Club de Futbol, el qual ha participat 19 temporades en primera divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola). Així mateix, l'altre equip de la ciutat, l'Alacant CF, actualment disputa categories inferiors, però ha arribat a competir en lasegona divisió durant diversos anys. D'altra banda, l'Estadi Rico Pérez d'Alacant, amb capacitat per a 30.000 espectadors, és el tercer estadivalencià per aforament, després deMestalla i elMartínez Valero. El camp va ser seu de laCopa del Món de Futbol de 1982, on van tindre lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria), així com el partit pel 3r i 4t lloc.
↑En les eleccions municipals de1979Alianza Popular es presentà dins deCoalició Democràtica i no obtingué cap regidor. En les eleccions de1983 es presentà en la coalicióAP-PDP-UL-UV. A les eleccions de1991 la que havia sigut la Federació de partits d'Alianza Popular es presentà com un únic partit amb un el nom nou dePartit Popular
↑del Estal, Juan Manuel «Alicante en el contexto expansionista de Jaime el Conquistador» (PDF) (en castellà). Revista del Instituto de Estudios Alicantinos (RIDEA). Diputació Provincial d'Alacant, 19, 1976, pàg. 25-36. Arxivat de l'original el 2021-12-04 [Consulta: 4 desembre 2021]. Cita: "El rey de Castilla asigna ciertos derechos a la corona de Aragón sobre las tierras norteñas del reino de Murcia, desde el Bajo Segura aproximadamente hasta Biar-Villajoyosa. Muntaner nos refiere en consonancia con ello que ai desposar Jaime I a su hija D.ª Constanza con el infante castellano, D. Manuel, hermano de Alfonso el Sabio, le hizo entrega de aquel territorio en dote matrimonial, con la expresa condición de volverlo a su poder cuando él lo quisiere o sus descendientes".
↑Dades del període 1250-1609 són estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen deVeïnatge de l'Arxiu del Regne de València. Dades del període 1717-1803 són de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 són dades censals.
↑Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.svg)
.JPG)
.PNG)
