Albert Arnold Gore Jr. va néixer el 31 de març de 1948 a Washington, DC[1] com el segon dels dos fills nascuts d’Albert Gore Sr., representant que més tard va exercir durant 18 anys com a senador estatunidenc de Tennessee, iPauline (LaFon) Gore, una de les primeres dones a graduar-se a la Facultat de Dret de la Universitat de Vanderbilt. Gore és un descendent d'immigrants irlandesos escocesos que es van establir per primera vegada aVirgínia a mitjans del segle xvii i es van traslladar a Tennessee després de laGuerra de la Independència dels Estats Units.[2] La seva germana gran Nancy LaFon Gore va morir de càncer de pulmó el 1984.[3]
Durant l'any escolar va viure amb la seva família a The Fairfax Hotel a la secció Embassy Row a Washington DC[4] Durant els mesos d'estiu, va treballar a la granja familiar aCarthage, Tennessee, on els Gores cultivaven tabac i fenc[5][6] i va criar bestiar.[7]
Gore va anar a l'escola St. Albans, un dia de preparació universitària independent i un internat per a nois a Washington, DC de 1956 a 1965, una prestigiosa escola d'alimentació per a laIvy League.[8][9] Va ser el capità de l'equip de futbol,va llançar disc per a l'equip d'atletisme i va participar en bàsquet.[4][10] Es va graduar 25è en una promoció de 51, va sol·licitar una universitat,la Universitat Harvard, i va ser acceptat.[8][9]
Gore es va matricular a la Universitat Harvard el 1965; inicialment tenia previst especialitzar-se enanglès i escriure novel·les, però més tard va decidir especialitzar-se en govern.[8][9] En el seu segon dia al campus, va començar a fer campanya pel consell de govern dels estudiants de primer any i en va ser elegit president. Va ser company d'habitació amb l'actorTommy Lee Jones a Dunster House.[9][11]
Gore era un àvid lector que es va enamorar de les teories científiques i matemàtiques,[9] però no li va sortir bé a les classes de ciències i va evitar fer matemàtiques.[8] Durant els seus dos primers anys, les seves notes el van situar a la cinquena part inferior de la seva classe. Durant el seu segon any, va passar gran part del seu temps mirant la televisió,tirant al billar i de tant en tant fumantmarihuana.[8][9] En els seus anys de júnior i sènior, es va implicar més en els seus estudis, guanyant As i Bs.[8] En el seu últim any, va fer una classe amb l'oceanògraf i teòric de l'escalfament global Roger Revelle, que va despertar l'interès de Gore per l'escalfament global i altres qüestions ambientals.[9][12] Gore va obtenir una A en la seva tesi,L'impacte de la televisió en la conducta de la presidència, 1947–1969, i es va graduar amb unABcum laude el juny de 1969.[8][13]
Albert Gore Sr. pronunciant un discurs a la Convenció Nacional Demòcrata de 1968 que el jove Gore el va ajudar a escriure
Gore estava a la universitat durant l'època de les protestes contrala Guerra del Vietnam. Estava en contra d'aquesta guerra, però no estava d'acord amb les tàctiques delmoviment de protesta estudiantil. Va pensar que era ximple i juvenil utilitzar una universitat privada com a lloc per desfogar la ira davant la guerra.[9] Ell i els seus amics no van participar en les manifestacions de Harvard. John Tyson, un antic company de pis, va recordar que "Desconfiàvem molt d'aquests moviments... Érem una colla de nois força tradicionals, positius pels drets civils i els drets de les dones però formals, transformats per la revolució social fins a cert punt però sense comprar una cosa que consideràvem perjudicial per al nostre país".[9][14] Gore va ajudar al seu pare a escriure un discurs contra la guerra a la Convenció Nacional Demòcrata de 1968, però es va quedar amb els seus pares a l'habitació de l'hotel durant les protestes violentes.[9]
Després de la seva graduació, va ingressar en l'Exèrcit estatunidenc i va complir el seu servei militar alVietnam.
Va iniciar la seva carrera com a polític l'any1976, quan va ser escollit congressistademòcrata per l'estat de Tennessee alCongrés dels Estats Units. Posteriorment l'any1984 fou escollitsenador, càrrec en el qual fou reescollit el1990. Anteriorment, però, l'any1988 presentà la seva candidatura per a la nominació demòcrata a la presidència d'aquell mateix any, però no tingué èxit.
Al Gore al costat deBill Clinton, i les seves respectives parelles
L'any1993 fou nomenat vicepresident dels Estats Units durant lapresidència deBill Clinton. Durant la seva estapa de govern es va negar a firmar elProtocol de Kyoto. L'any1999 va firmar elPla Colòmbia, país que utilitza de forma sistemàtica la fumigació d'àrees amb glisofat (herbicida) a poblacions i plantacions decocaïna.
No obstant això, el seu oponentrepublicà,George W. Bush va guanyar en nombre de compromissaris. El fet decisiu per aconseguir aquests resultats fou que Bush va obtenir oficialment uns centenars més de vots a l'estat deFlorida, estat clau per al recompte donat l'estret marge dels resultats. La validesa d'aquests resultats va ser molt discutida, entre altres motius perquè en diverses taules es presentaven paperetes que propiciaven els equívocs, perquè no es va permetre el vot a nombrosos ciutadans de Florida pels seus antecedents penals, i perquè es van posar greus traves a votants el nom dels quals i cognoms coincidissin amb el dels ciutadans vetats pels seus antecedents. Malgrat tot, després d'unes setmanes de successius recomptes i apel·lacions judicials, Gore va desistir i va reconèixer Bush com guanyador.
Al setembre de2002 va condemnar fortament la política de Bush a l'Iraq, denominant-la "una distracció" i acusant Bush de danyar la imatge dels Estats Units a l'estranger.
Després d'aixecar una gran expectació, no es va presentar a les primàries demòcrates de2004, però va donar suport a la candidatura fallida deHoward Dean.
Posteriorment va tornar a donar conferències sobreecologia. Anteriorment, l'any1992, havia publicatEarth in the Balance: Ecology and Human Spirit, en el qual planteja una revolucióecològica necessària per al segle xxi. Posteriorment, Al Gore s'ha transformat en un dels líders ecològics més importants a nivell mundial.
Gore, ha recorregut el món en una atapeïda agenda de difusió i divulgació sobre tema de l'escalfament global, del qual se n'ha fet partícip i cèlebre exponent gràcies a les seves innates capacitats de comunicador.
Gore va conèixer Mary ElizabethTipper Aitcheson a la seva festa de graduació de St. Albans el 1965. Era de la propera escola Santa Agnès.[4] Tipper va seguir a Gore aBoston per anar a la universitat,[3] i es van casar a lacatedral nacional de Washington el 19 de maig de 1970.[3][23][24][25]
Tenen quatre fills; Karenna Gore (n. 1973), Kristin Carlson Gore (n. 1977), Sarah LaFon Gore (n. 1979) i Albert Arnold Gore III (n. 1982).
El juny de 2010, els Gores van anunciar en un correu electrònic als amics que després d'unallarga i acurada consideració, havien pres la decisió mútua de separar-se.[26][27] El maig de 2012, es va informar que Gore va començar a sortir amb Elizabeth Keadle de Rancho Santa Fe,[28] Califòrnia.[29]
Abans de començar la seva carrera política, va assistir a l'Església baptista missionera de New Salem a Elmwood, Tennessee.[30] El 1977, quan es va traslladar alcomtat d'Arlington, Virgínia, va assistir a l'església baptista de Mount Vernon. Ell i la seva dona es van batejar l'any 1980 i es van convertir en membres de l'església.[31] El 2004, va anunciar que havia abandonat la Convenció Baptista del Sud, però va romandre baptista. El 2007, va rebre el premi "Baptista de l'any" d'Ethics Daily pel seu activisme mediambiental.[32] Va ser un ponent principal a la convenció del Nou Pacte Baptista de 2008.[33]
↑«APS Member History». search.amphilsoc.org. Arxivat de l'original el 9 de juny de 2021. [Consulta: 9 juny 2021].
↑«The 51st Annual Grammy Awards Winners List». Category 79: Best Spoken Word Album. National Academy of Recording Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 4 de juliol de 2010. [Consulta: 26 juny 2010].
Kirk, Andrew G.Counterculture Green: TheWhole Earth Catalog and American Environmentalism. Lawrence: University of Kansas Press, 2007.
Rheingold, Howard. "Afterword to the 1994 edition."The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier (revised edition). Cambridge: MIT, 2000.
.jpg)
