| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fa)ابومحمود حامد بن خضر خجندی c. 940 Khudjand (Califat Abbàssida) |
| Mort | c. 1000 (59/60 anys) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques iastronomia |
| Ocupació | matemàtic, astrònom, astròleg |
| Ocupador | Buwàyhides |
Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi (persa: ابومحمود حامد بن خضر خجندی) (Khudjand, c. 940 -c. 1000)[1], conegut simplement comAl Khujandí, fou unastrònom imatemàticpersa.
Era de la noblesa i dirigia la tribu assentada aKhujand on hauria nascut (d'aquí la sevanisba al-Khujandí). Se'n conserva un manuscrit de geometria i alguns d'astronomia i és esmentat per diversos autors de l'època, especialmental-Biruní iNàssir-ad-Din at-Tussí, com especialista a construirastrolabis i altres instruments d'astronomia. Va ajudar en la construcció de l'observatori deRayy. Va estar sota patronatge del príncepbuwàyhidaFakhr-ad-Dawla. Segonsl'estudiós Ubiratan D'Ambrosio és un dels matemàtics a qui s'atribueix el descobriment de lallei esfèrica dels sinus al segle x.[2]
Al Khujandí va construir, en els anys 984-986, l'instrument més significatiu i més bonic d'aquesta primera etapa de la ciència islàmica: un astrolabi que representa la culminació de tots els coneixements astronòmics adquirits fins al seu temps.[3] Es conserva al museu d'art islàmic deQatar.
